Carrega electrica

Simbol	q i Q
Unitats	coulomb i ampere second (en)
Formula	${\displaystyle \mathrm {d} Q=I\mathrm {d} t}$

La carrega electrica ^[1] (habitualment representada com Q ) es una propietat fonamental associada a les particules subatomiques que segueix la llei de conservacio i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnetiques . La materia electricament carregada es influenciada pels camps electromagnetics i, al seu torn, tambe produeix camps electromagnetics. La interaccio entre una carrega en moviment i un camp electromagnetic es l'origen de la forca electromagnetica que es una de les quatre forces fonamentals de la natura .

Totes les particules conegudes tenen carregues electriques que son multiples enters de la carrega de l'electro e ; la carrega electrica s'expressa quantitzada com un multiple de la carrega elemental e . Per exemple, els protons tenen carrega +e , i els neutrons tenen carrega zero (son electricament neutres). ^[2] La sola excepcio son els quarks , que tenen carregues fraccionaries de e/3 i 2e/3 ; tanmateix, els quarks mai es presenten sols a la natura, sino formant combinacions de carrega entera. Les antiparticules tenen carregues electriques de signe oposat respecte de la seva corresponent particula.

Classicament, donades dues particules en repos amb carregues q i q' , separades una distancia r , aquestes s'atreuen mutuament amb una forca F que ve donada per la llei de Coulomb , que estableix que la forca d'atraccio o repulsio es directament proporcional a la magnitud de les carregues i inversament proporcional al quadrat de la distancia que les separa.

${\displaystyle F={\frac {1}{4\pi \epsilon _{0}}}{\frac {q\,q'}{r^{2}}}}$

on ${\displaystyle \epsilon _{0}}$ es la permitivitat del buit.

La carrega electrica pot ser negativa o positiva. Dues carregues d'igual signe es repel·leixen, i dues carregues de signe oposat s'atreuen. Per convencio, hom considera que l' electro te carrega negativa, i el valor absolut de la seva carrega s'acostuma a denotar e .

La carrega electrica dels objectes macroscopics es la suma de la carrega electrica del conjunt de les seves particules. habitualment la carrega electrica es nul·la, ates que a cada atom el nombre d'electrons es igual al nombre de protons i, per tant les carregues respectives s'anul·len. Moltes vegades la presencia d'una carrega electrica neta esta relacionada amb l' electricitat estatica . A mes la carrega pot no presentar una distribucio uniforme (a causa d'un camp electric extern, per exemple), fins i tot en els casos en que la carrega electrica neta sigui zero, i llavors es parla de polaritzacio electrica . Un moviment ordenat de particules carregades cap a una direccio particular (als metalls serien els electrons) es el que es coneix com a corrent electric . La natura discreta de la carrega electrica va ser proposada per Michael Faraday a partir de les seves observacions experimentals de l' electrolisi , pero no va ser demostrada fins que Robert Millikan va fer el seu experiment de la gota d'oli .

En el sistema internacional la unitat de carrega electrica es el coulomb (C). En fisica de particules la carrega del electro e es una unitat de carrega habitual. Aproximadament, 1 C = 6,24 x 10 ¹⁸ carregues elementals . El coulomb es defineix com la quantitat de carrega electrica total que passa per una seccio transversal d'un conductor pel qual circula un corrent electric d'un ampere durant un segon .

La quantitat de carrega electrica es pot mesurar directament amb un electroscopi o indirectament amb un galvanometre

Vegeu tambe [ modifica ]

• Bracalet antiestatic
• Densitat de corrent
• Descarrega electroestatica
• Electricitat estatica
• Electroestatica
• Generador electroestatic
• Influencia total
• Unitats electromagnetiques

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Carrega electrica