Camera lenta gravada a 6.200 frames per segon.
La
camera lenta
(tambe conegut com a
slow motion
,
slow mo
o
slo-mo
) es un efecte en la realitzacio de
pel·licules
pel qual sembla que el temps es mes lent. Va ser inventat pel sacerdot austriac
August Musger
a principi del segle
xx
.
Normalment, aquest estil s'aconsegueix quan cada fotograma de cinema es captura a una velocitat molt mes rapida a la qual es reproduira. Quan es reprodueix a velocitat normal, sembla que el temps es mou mes lentament. Un metode per crear pel·licules de camera lenta es mitjancant la sobrecarrega, que fa referencia a una camera capac de filmar a una velocitat mes rapida que la normal (es a dir, mes rapid que 24 fotogrames per segon). Aquest efecte tambe es pot aconseguir reproduint material de gravacio normal a una velocitat mes lenta. Aquesta tecnica s'aplica mes sovint al video sotmes a una reproduccio immediata que al cinema. Una tercera tecnica que s'esta convertint en habitual, utilitzant el programari actual de processament posterior (amb programes com Twixtor), es fabricar fotogrames interpolats digitalment per a una transicio sense problemes entre els fotogrames que realment es van disparar. El moviment es pot desaccelerar encara mes combinant tecniques, interpolant-se entre fotogrames superposats. El metode tradicional per aconseguir el moviment lent es a traves de la fotografia d'alta velocitat, disminuint la velocitat posteriorment.
El moviment lent es omnipresent en la realitzacio cinematografica moderna. Es utilitzat per una amplia gamma de directors per aconseguir diversos efectes. Alguns temes classics de la camera lenta inclouen activitats atletiques de tota classe per demostrar habilitat i fenomens naturals, com una gota d'aigua colpejant un got.
El moviment lent tambe es pot utilitzar per a l'efecte artistic, per crear un aura romantica o suspensiva o per estrenyer un moment en el temps. Vsevolod Pudovkin, per exemple, va utilitzar la camera lenta en una escena de suicidi a The Deserter, on un home que va saltar a un riu sembla aspirat per les onades lentament esquitxades. Un altre exemple es Face / Off, en la que John Woo va utilitzar la mateixa tecnica en els moviments d'un ramat de coloms voladors. Matrix va aconseguir un resultat diferent a l'hora d'aplicar l'efecte en escenes d'accio mitjancant l'us de multiples cameres, a mes de barrejar el moviment lent amb accions en viu en altres escenes. El director japones Akira Kurosawa va ser el pioner en utilitzar aquesta tecnica en el seu film Seven Samurai de 1954. El director nord-america Sam Peckinpah va ser un altre amant classic de l'us de la camera lenta. La tecnica esta especialment relacionada amb captures d'efectes d'explosio i imatges submarines.
El contrari de la camera lenta es la camera rapida. Sovint s'utilitza per a comics o efectes estilistics ocasionals. El moviment rapid extrem es coneix com a time-lapse; un fotograma de, per exemple, una planta en creixement es pren cada poques hores; quan els fotogrames es reprodueixen a velocitat normal, es pot veure a la planta creixer davant dels ulls de l'espectador.
El concepte de camera lenta potser va existir abans de la invencio del cinema: la forma teatral japonesa Noh empra moviments molt lents.
[1]
Funcionament
[
modifica
]
Hi ha dues maneres en que es pot aconseguir la camera lenta en la cinematografia moderna. Totes dues inclouen una camera i un projector. Un projector fa referencia a un projector de pel·licules classiques en un cinema, pero les mateixes regles basiques s'apliquen a una pantalla de televisio i a qualsevol altre dispositiu que mostri imatges consecutives a una velocitat de fotogrames constant.
Sobrecarrega "Overcranking"
[
modifica
]
Per tal de facilitar la llegibilitat de la il·lustracio superior, s'ha seleccionat una velocitat de projeccio de 10 fotogramesper segon. En realitat la pel·licula sol projectar-se a 24 fotogrames per segon, fent lluir l'equivalencia en camera lenta estranya, pero disponible en equips professionals.
[2]
Estirament temporal "time stretching"
[
cal citacio
]
[
modifica
]
El segon tipus de camera lenta s'aconsegueix durant la produccio posterior. Aixo es coneix com a estirament temporal. Aquest tipus de moviment lent s'aconsegueix inserint fotogrames nous entre fotogrames que realment s'han fotografiat. L'efecte es similar a la sobrecarrega, ja que el moviment real es produeix durant un temps mes llarg.
Ates que els fotogrames necessaris mai van ser fotografiats, s'han de fabricar de nous. De vegades, els nous fotogrames son simplement repeticions dels fotogrames anteriors, pero normalment son creats interpolant entre aquests. Existeixen molts algorismes complicats que poden seguir el moviment entre fotogrames i generar-ne d'intermedis. Es similar a la meitat de la velocitat, i no es certament camera lenta, sino nomes una visualitzacio mes llarga de cada marc.
En pel·licules d'accio
[
modifica
]
La camera lenta s'utilitza ampliament en pel·licules d'accio per a efectes dramatics, aixi com el famos efecte de desviament de bala, popularitzat per The Matrix. Formalment, aquest efecte es coneix com a velocitat de rampa i es un proces pel qual la velocitat de captura de la camera canvia amb el temps. Per exemple, si en el transcurs de 10 segons de captura, la velocitat del fotograma de captura s'ajusta de 60 fotogrames per segon a 24 fotogrames per segon, quan es reprodueix a la velocitat del film estandard (24 fotogrames per segon), s'aconsegueix un unic efecte uniforme. Per exemple, algu que empeny una porta i sembla que l'obra a camera lenta, pero en pocs segons mes tard, dins del mateix xut, la persona continua caminant "en temps real" (velocitat quotidiana). L'enfocament de velocitat oposat es produeix a The Matrix.
En la televisio
[
modifica
]
La camera lenta es ampliament utilitzada en la radiodifusio esportiva, els origens de la qual es remunten als primers dies de la televisio.
En les repeticions instantanies, les revisions de camera lenta s'utilitzen habitualment per mostrar en detall algunes accions (foto final, futbol...). En general, estan fets amb servidors de video i controladors especials. El primer televisor
slo-mo
va ser el reproductor de disc Ampex HS-100. Despres de la HS-100, es van utilitzar VTR de cinta de tipus C amb una opcio de moviment lent. Hi va haver uns quants sistemes especials de TV de marcatge elevat (300fps) fabricats per oferir un mode lent de major qualitat per a la televisio. 300fps es poden convertir a 50 i 60 formats de transmissio FPS sense grans problemes.
Us cientific
[
modifica
]
En aplicacions cientifiques i tecniques sovint es necessari retardar el moviment per un factor molt gran, per exemple, per examinar els detalls d'una explosio nuclear. A vegades es publiquen exemples que mostren, per exemple, una bala que esclata un globus.