Vista general
Vista del front maritim
Bugia
[1]
(en catala antic:
Bogia
;
amazic
:
??????,
Vgayet
o
Bgayet
,
pronunciat
[
β'gaj?θ
];
arab
:
?????
,
Bij?ya
) es una ciutat de situada al
golf de Bugia
, i es la capital de la
provincia de Bugia
, al nord d'
Algeria
. Esta a 175 km d'
Alger
.
Dades de la ciutat
[
modifica
]
Bugia es la ciutat mes gran de la
Cabilia
despres de
Tizi Ouzou
, i una de les mes grans on es parla la
llengua cabilenca
. Durant l'epoca colonial va ser coneguda amb noms europeus com Bugia, en
catala
,
castella
i
italia
; Bougie /
bu'?i
/, en
frances
, o Budschaja, en
alemany
.
La poblacio era de 147.076 habitants segons el cens de
1998
i de 187.076 el
2005
; la provincia te una poblacio superior als 900.000 habitants.
La ciutat esta al peu de la muntanya
Djabal Gouraya
, que sembla una dona dormint; proper tambe hi ha el puig de les Mones, i la platja de les Aiguades (conserva aquest nom catala), tots tres dins el parc nacional de Gouraya. Per la ciutat corre el riu Soummam.
La
prehistoria
ha deixat en aquesta zona alguns jaciments iberomaurusians d'entre 200.000 i 10.000 anys d'antiguitat. S'hi han trobat eines i restes humanes de l'huma de Mechta-Afalou, aixi com restes d'habitats i manifestacions artistiques.
Fou un assentament
fenici
, com sembla indicar una
sepultura
de cronologia incerta, pero que sembla anterior a
Cartago
. En epoca historica, portava el nom de
Saldae
i fou un port utilitzat pels
cartaginesos
i despres pels romans.
August
hi va fundar el
26 aC
la colonia
Julia Augusta Saldensium Septimana Immunis
, on es van establir els veterans de la
Legio VII Augusta
; el territori estava al limit del Regne de
Juba II
. El
42
dC, Mauritania va esdevenir provincia i la colonia fou revitalitzada en temps de
Vespasia
. Un aqueducte que venia des de 16 km lluny assegurava l'aigua a la ciutat. Al final del segle
ii
, una inscripcio l'anomena
civitas splendidissima
. Sota Dioclecia, va passar a la provincia de la
Mauritania Sitifiense
. Al segle
iv
era seu d'un bisbat.
Els vandals s'hi van establir vers el
430
i, probablement, va patir algunes destruccions en aquest temps o mes tard. Fou per un temps la capital del Regne Vandal (1430-1439). El
484
, hi apareix esmentat el bisbe Salditanus. El
534
, els
romans d'Orient
van destruir
el Regne Vandal i van recuperar el territori; hi va haver algunes revoltes
amazigues
i potser fou llavors quan la ciutat va patir les destruccions que van fer que no jugues cap paper fins al segle
xi
. La tribu amaziga dels bidjaia li va donar el seu nom. Al-Bakri, al segle
xi
, l'esmenta com una simple estacio per passar l'hivern dels andalusins.
A la segona meitat del segle
xi
, els
zirides
van trencar amb els fatimites i aquests, en revenja, van enviar a
Ifriqiya
els nomades arabs
Banu Hilal
(
hilalides
)
d'Egipte
. Els nomades van assolar els camps; van atacar les ciutats, que es van despoblar. El Regne dels
hammadites
o
Banu Hammad
que governava a Algeria central (1015-1152) es va aprofitar de la situacio i va esdevenir un estat important. Pero al cap d'un temps els nomades arabs tambe van arribar a la regio de la Kala dels Banu Hamad i aquests van decidir traslladar la seva capital a un lloc menys exposat, com havien fet els zirides (que de
Kairuan
s'havien desplacat a
Mahdia
), i el
1067
l'emir Nasir va ocupar el territori dels amazics bidjaya i es va establir a la vila de Bidjaya, que va anomenar al-Nasiriyya (nom que no va arrelar); encara que residia a les dues viles, aquesta situacio de semicapitalitat va afavorir el desenvolupament de Bugia; fou construit el castell de la Perla (
Kasr al-Lulu
). El fill de Nasir, Mansur (1090-1104), va abandonar definitivament la Kala per establir-se a Bugia i hi va construir una gran mesquita, jardins i els palaus d'Amimun (despres fou suplantat per la tomba de Sidi Twati) i de l'Estel (Kasr al-Kawkab, despres convertit en el fort de Barral); va portar l'aigua a la ciutat mitjancant un nou aqueducte i va fer-hi altres obres publiques. Es diu que llavors estava dividida em 21 barris i tenia 72 mesquites i, encara que aixo sembla exagerat, devia haver esdevingut una gran ciutat.
Dirham almohade encunyat a Bugia
El
1118
hi va estar un temps
Ibn Tumart
, fundador de la secta
almohade
, que es va escandalitzar per certs luxes dels habitants. Tambe hi va estar un temps el gran mistic andalusi Abu Madyan. El
1136
, una expedicio genovesa que atacava la ciutat fou rebutjada, pero el
1152
va caure en mans dels almohades, que no van gaudir de gaire popularitat a la ciutat. Els
Banu Ghaniya
mallorquins la van escollir com a lloc per desembarcar, pero despres de servir de base no la van mantenir i va retornar als almohades.
Amb l'enfonsament almohade, va quedar dins els dominis dels
hafsides
(
1240
). El comerc amb els estats de la Mediterrania com
Barcelona
,
Mallorca
,
Pisa
,
Marsella
,
Genova
, i
Venecia
era molt intens (especialment amb Barcelona i Pisa). Barcelona hi tenia un consol testimoniat el
1259
. L'exportacio de cera era el principal article de la ciutat, fins al punt que a les candeles se'ls va dir
bugies
, del nom de la ciutat.
El
1284
, va ser independent per primer cop sota una branca hafsida. Un tractat comercial es va signar amb Mallorca el
1302
i amb Barcelona el
1309
.
Ramon Llull
hi va anar a predicar el
1307
i fou empresonat durant sis mesos. Bugia es va reunificar amb la Ifriqiya hafsida (
Tunisia
); en les lluites d'aquell temps, el
1352
va caure en mans dels
marinides
de
Fes
i aixo va desplacar l'interes dels catalans i altres estats envers altres llocs, i esdevingue amb el temps un focus pirata.
A la meitat del segle
xiv
, Ibn Khaldun diu que els bugiotes es destacaven per fer la corsa. Aquesta situacio es va allargar tot el segle
xv
i el
1510
el rei d'Arago i de Castella,
Ferran el Catolic
, hi va enviar Pedro Navarro per conquerir la ciutat. Els expedicionaris van desembarcar i la
van ocupar
i saquejar; va restar en poder de la
corona d'Arago
[2]
fins al
1555
.
El 1512
i
el 1514
Arudj
la va atacar sense exit. El
1541
fou visitada pel mateix emperador
Carles V
. En 45 anys de domini, el setge dels corsaris per mar, i dels amazics al rerepais, va empobrir la ciutat. Assetjada per
Salih Reis
, el
1555
, el governador Luis de Peralta es va rendir finalment. Per un temps, els xeics locals Amokkran van tenir un paper destacat al govern de la vila, pero progressivament va decaure mes i mes, ja que els turcs no hi invertien res.
Quan els francesos dirigits pel general Trezel la van ocupar el
1833
era una petita ciutat de menys de dos mil habitants, molt pobra. A la vora de la ciutat, la resistencia als francesos fou dirigida per Xerif Bubaghla; el
1870
-
1872
, va esclatar una revolta dirigida per al-Mokrani, conegut com a
xeic Mouhand Ayt Mokran
Bachagha
, de la Medjana, que, aliat al xeic Ahaddad, va proclamar la guerra santa a tota la
Cabilia
. Tambe a la zona van operar els anomenats
bandits
honorables
, Arezki Oulbachir i Hand Oumerri, anomenats tambe els
amics dels oprimits
.
El
8 de maig
de
1945
es va produir les anomenades
massacres de Kherrata
. La Guerra d'Independencia va esclatar l'
1 de novembre
de
1954
; a Ifri, a la regio de Bidjaya, es va fer el congres del Soummam, proposat per Ramdane Abane, que fou molt important per al desenvolupament de la lluita armada i la lluita politica.
Industries i aeroport
Es terminal de l'oleoducte Hassi Messaoud, que ve del Sahara; es el principal port petrolier de la Mediterrania occidental; les exportacions son de petroli, ferro, fosfats, vi, figues, prunes, textils i suro.
Agermanaments
[
modifica
]
Bugia esta agermanada amb Brest:
[3]
Enllacos externs
[
modifica
]