Boris Blacher

Biografia
Naixement	6 gener 1903 (Julia) Yingkou (RP Xina)
Mort	30 gener 1975 (72 anys) Berlin (Alemanya)
Sepultura	Cementiri forestal de Zehlendorf
Activitat
Ocupacio	compositor , professor d'universitat , llibretista , musicoleg , escriptor
Ocupador	Universitat de les Arts de Berlin Escola de Musica Carl Maria von Weber
Membre de	Academia de les Arts de l'RDA Academia Bavaresa de Belles Arts
Genere	Opera
Professors	Friedrich Ernst Koch
Alumnes	Klaus Huber i Aribert Reimann
Premis (1974)   Condecoracio Austriaca de les Ciencies i les Arts (1973)   Medalla Ernst Reuter (1957)   premi Bach de la ciutat lliure i hanseatica d'Hamburg (1951)   Premi d'art de Berlin   Creu de Comanador de l'Orde al Merit de la Republica Federal Alemanya

Boris Blacher ( Newchwang , Xina , 19 de gener , 1903 - Berlin Alemanya , 30 de gener , 1975 ) fou un compositor alemany de pares russos.

Despres de viure una llarga temporada a Russia , estudia a Berlin amb Friedrich Koch (1922-1926). El 1928 feu els seus estudis dodecafonics . Fou professor de composicio a Dresden (1938-1939), director musical de Radio Berlin, professor de composicio en aquesta ciutat (1948) i director de la Hochschule fur Musik, on entre d'altres alumnes tingue a Roland Kayn . ^[1]

Blacher fou un dels compositors que varen viure en el periode de repressio de l'Alemanya nazi , en la que s'imposa un tipus de composicio primitiva i populatxera. Aixo no obstant, tal vegada per venir d'altres paisos, o per conviccio personal, no es rebaixa a compondre pornografies musicals, ni aspira a ser un music oficial del Tercer Reich com Werner Egk .

Les obres que es coneixen d'ell, son posteriors a la Segona Guerra Mundial . Potser, equivocada o no la seva estetica, el fet d'haver estat en contacte amb altres cultures sigui la causa que la seva obra no manifesti ?almenys de manera notable- la tipica desorientacio de l'Alemanya de postguerra, en la que es donaven barreges monstruoses d'un romanticisme en que les figures ja decadents eren preses com a model, primitivisme encara de gust nazi i intents absurds de cercar la puresa aria en les elucubracions dodecafoniques.

Al marge de tan nefastes influencies, Blacher es deixa influir per Stravinski i Arnold Schonberg , tecnica per la qual comenca a interessar-se ja el 1928, malgrat que despres se'n desinteressa. Tampoc hi podia mancar, en el seu gust per l'exotic, la presencia del jazz, com en donen fe els seus Dos Poemes , per a quartet de jazz, la Partita i el Concert .

En el ritme crea la formula que anomena metro variable i progressiu , que comenca a practicar en el seu Klavierr-Ornamente (1950), i reapareix al llarg de tota la seva obra. Es tracta d'un sistema de simplificacio ritmica basat en transformacions progressives dels compassos subjectes a un ordre i periodicitat. Es autor, a mes, d'unes Variacions per a orquestra (1974), Studie in pianissimo (1954), concerts per a violi, piano, per a orquestra de jazz, i entre altres obres per a orquestra i musica de cambra, les operes-ballet Hamlet, Lysistrata, El gran inquisidor i l'opera-ballet Preussiches Marchen .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Enciclopedia Espasa , Volum num. 8, pag. 470 ( ISBN 84-239-4508-1 )

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Boris Blacher