Bonifaci VII
de nom de pila
Franco Ferrucci
(mort el
20 de juliol
del
985
) fou
antipapa
en dos periodes:
974
i 984-985. Es creu que instiga la mort del papa legitim
Benet VI
. Un tumult popular l'obliga a fugir a
Constantinoble
el 974; enduent-se un vast tresor, i retornat el 984 deposant el
Papa Joan XIV
(983-984). Despres d'un breu regnat (984 - 985) va morir en circumstancies sospitoses. Bonifaci VII no es considera un antipapa, com a minim des del punt de vista de la numeracio papal, ja que el seguent papa que prengue aquest nom ho feu sota el nom de
Bonifaci VIII
.
Bonifaci VII era el fill de Ferrucius i el seu nom de pila era Franco.
[1]
Va neixer a Italia a finals dels anys 920 o principis dels 930, tot i que es desconeix la data exacta. Des del seu cognom era Franco, ha estat suposat que va pertanyer a una familia del nom que es frequentment esmentat en els documents del dese segle, i que podria ser d'origen frances. El 972 esdevingue
Diaca Cardinal
, un carrec que ostenta fins a l'inici del seu papat el 974. A banda d'aixo poc mes se sap sobre la seva vida anterior senzillament a causa de la manca global de documents disponibles d'aquest periode de la historia romana.
Primer papat
[
modifica
]
El
Papa Joan XIII
, batejat Giovanni Crescentius, de la il·lustre familia romana dels Crescentii, va morir el 6 de setembre de 972.
Benedictus
fou el candidat proposat del partit imperial, mentre el partit nacionalista, dirigit pels Crescentii, donaven suport a Franco. Benedictus fou consagrat com a Papa
Benet VI
el 19 de gener de 973, fins i tot encara que no rebe el suport de molta de l'aristocracia romana. El 7 de maig de 973 Oto el Gran mori i el jove
Oto II
el succei. La preocupacio d'Oto II pels esdeveniments a Alemanya oferi l'oportunitat a l'aristocracia romana de rebel·lar-se contra l'administracio imperial.
Crescentius, germa de l'anterior papa, Joan XIII, va dirigir una insurreccio i amb l'ajuda de molts romans descontents, va segrestar el Papa Benet VI empresonant-lo al
Castell de Sant'Angelo
durant gairebe dos mesos. El juliol del 974 Franco va assumir el papat sota el nom de Bonifaci VII. Tot i que Oto II, que havia donat suport al papa Benet VI, encara lluitava a Baviera, i no podia dirigir-se a Roma, va enviar el Comte Sicco, un enviat imperial de
Spoleto
, per reclamar l'alliberament del papa. Quan Sicco arriba a Castell de Sant'Angelo, un sacerdot anomenat Esteve estrangula al papa Benet VI.
[2]
Es possible que Franco hagues demanat l'estrangulacio de Benet, pero no hi ha cap prova fefaent.
El primer periode papal de Bonifaci VII fou breu: a penes un mes i dotze dies, el representant imperial, el Comte Sicco, havia pres possessio de la ciutat. Degut als aldarulls i al caos associat, Bonifaci VII es va refugiar al Castell de Sant'Angelo on va robar el tresor de la
Basilica del Vatica
i fugi a territori
roma d'Orient
al sud de la peninsula italica.
[3]
El fet que fugis a Constantinoble, on rebe proteccio, fa creible que el seu acces al papat podria haver-se associat amb la politica exterior de l'emperador grec, qui intentava desplacar la influencia alemanya a Salern. El desterrament de l'antipapa podria haver estat obra del partit alemany, el qual recupera el poder a Roma, dirigit per
Pandulf
el Cap de Ferro.
[
cal citacio
]
Bonifaci VII es descrit com un monstre pels seus contemporanis, qui deien que estava tacat amb la sang de Benet VI. Malauradament els esdeveniments d'aquest periode a Roma nomes ha arribat als nostres temps a traves d'uns pocs documents, i a penes se sap res de com fou l'acces al tron papal de Bonifaci VII ni de la seva deposicio.
Sota la influencia de Sicco, Benet, Bisbe de Sutri, va ser elegit pel clergat roma i el poble, com a candidat de compromis l'octubre del 974. Prengue el nom de
Benet VII
. Era de la familia noble dels comtes de
Tusculum
, i emparentat amb la familia Crescentii. Benet VII immediatament dugue a terme un sinode on excomunica a Bonifaci. L'Emperador celebra la Pasqua de 981 a Roma i silencia tant a les faccions que Benet fou capac d'acabar el seu pontificat en pau. Benet va morir el 10 de juliol de 983.
Pere de Pavia, canceller imperial d'Oto II pel Regne d'Italia, va ser elegit papa, agafant el nom de
Joan XIV
. Tanmateix, poc despres de l'eleccio, l'emperador va caure greument malalt i mori el 7 de desembre de 983. L'hereu d'Oto II nomes tenia tres anys, i el poble de Roma finalment se senti lliure de l'odiat emperador i desitjava un papa roma. Arribat aquest punt Bonifaci VII veie l'oportunitat d'aliar-se amb grecs i sarrains i es dirigi a Roma l'abril del 984. Amb l'ajuda tant del tresor robat en la fugida de Roma aixi com l'or dels seus seguidors grecs, fou capac de copejar relacions amb diverses persones potents. Amb l'ajuda dels fills de Crescentius, Joan i Crescentius II, el papa Bonifaci empresona a Joan XIV al Castell de Sant'Angelo. Quatre mesos mes tard, el 20 d'agost del 984, Joan XIV va morir a Sant'Angelo possiblement a causa d'inanicio, enverinament, o per l'ordre de Bonifaci.
La mort de Joan XIV va significar que Bonifaci resta com a unic papa, aixi que un cop mes prengue el control del tron papal. Encara es considerava l'unic papa legitim i mantenia l'inici del seu regnat el 974.
Darrers dies
[
modifica
]
Poc se sap del regnat de Bonifaci VII, tanmateix mori sobtadament el 20 de juliol de 985. Es possible que fos assassinat,
[4]
pero no es pot confirmar per cap de les fonts conegudes. Es clar que hi havia un cert disgust pel seu regnat, ja que el seu cos va ser arrossegat pel terra dels carrers, i despullat quedant als peus de l'estatua de Marc Aureli davant del
Palau del Latera
. Indubtablement Bonifaci comete moltes atrocitats durant els onze mesos al poder entre els anys 984 i 985, la majoria dels quals foren probablement actes de revenja a causa del seu anterior exili. Es obvi que aixo podria torbar al poble roma, i fins i tot hauria esdevingut tambe un inconvenient fins i tot per als seus seguidors. Es fa referencia a ell com “
Malefatius
” en comptes de
Bonifatius
, i tambe ≪
horrendum monstrum
≫ per a molts, mostrant el canvi de preferencies del poble roma. La faccio nacionalista, anteriorment encapcalada per Crescentius i a partir de la seva mort pels seus dos fills, que l'havien ajudat accedir a la condicio de papa l'estat era ara no tant
roma d'Orient
, ans nacionalista roma. Probablement aquests derrocaren Bonifaci VII amb l'esperanca de recuperar el control de Roma. Despres d'un regnat d'onze anys, en que es deposaren dos papes, permetent que ambdos morissin al Castell de Sant'Angelo, Bonifaci VII fou finalment mort. El mati seguent clergues compassius tragueren el cadaver i li donaren sepultura cristiana.