Una victima expiatoria o boc expiatori es una persona, grup, organitzacio, etc. escollida per endossar-li una responsabilitat o falta per la qual n'es parcialment o totalment innocent. El fenomen de la victima expiatoria es grupal , d'una comunitat que inclou tant a la o les victimes com a la resta de persones que en formen part.

Les causes i motivacions son multiples, podent ser deliberades, per a evadir responsabilitats i culpes, o inconscients, produides per mecanismes de defensa psicologics. Cal un grup de com a minim dues persones, com per exemple un home i la seva parella. Els actors de la dinamica poden pertanyer a la mateixa familia , a la mateixa feina (un treballador i el seu superior ), poden ser els membres de qualsevol organitzacio (per exemple, una associacio) o de qualsevol tipus de grup constituit. De fet, no cal que sigui un fet intragrupal, ja que pot ocorrer tambe de manera intergrupal, observant-se aleshores entre grups humans diferents al si d'un pais o una societat , per exemple.

Es relaciona amb la violencia en general, incloent la violencia de genere , l' assetjament laboral i l' assetjament escolar , a mes de l'abus de poder o la justificacio d'actes no justificables, en un intent de persuasio, per part d'un agent dominant: persona fisica, govern, poder economic, lider religios, etc. En aquest segon cas entrarien algunes politiques contra immigrants , contra acusats de terrorisme , contra drets associats a alguns oficis i professions, etc.

Etimologia [ modifica ]

Un dels origens del concepte es pot trobar a l'antiga Grecia, on el pharmakos (en grec antic : φαρμακ??, literalment aquell a qui immolem en expiacio de les faltes d'un altre ) designa a la victima expiatoria en un ritual de purificacio llargament utilitzat a societats primitives. El mot ha acabat per prendre en grec, a l'epoca classica, el significat de malfactor ^[1]

Referent cultural [ modifica ]

L'expressio linguistica "boc expiatori" prove d'un ritual de l'antic poble d' Israel per al qual es triaven dos bocs i, mitjancant l'atzar, un home en triava un com a ofrena al Senyor , que era sacrificat pel sacerdot durant el ritu, l'altre era carregat amb totes les culpes del poble jueu, i lliurat al dimoni Azazel . Aquest ultim, conegut com a boc expiatori , era abandonat al mig del desert , acompanyat d'insults i pedrades. ^[2]

Entrada a la llengua catalana [ modifica ]

El boc es el mascle jove de la cabra , mentre que ≪expiar≫ s'enten com a l'accio de purificar-se de les culpes mitjancant algun sacrifici. En l'actualitat es fa servir l'expressio per a denominar aquell qui ha pagat les culpes de la gran majoria, lliurant a aquests de represalies, o a qui s'atribueix aquest paper per raons ulteriors al discurs politic o social . ^[2]

Models explicatius [ modifica ]

La causa de la creacio de la victima expiatoria es basa en un model en el qual hi ha desigualtat social o de poder, de manera que l' agressor guanya com a minim la reafirmacio del seu poder i a mes gaudeix d' impunitat envers els seus actes. Pot ser de manera conscient , quan la persona o grup de poder es vol desculpabilitzar d'una falta, o inconscient, quan l'accio es guiada per una mimesi irracional violenta . ^[3]

Per a aprofundir en com i perque es creen i utilitzen aquestes victimes, existeixen diferents models explicatius, no excloents entre ells.

Antropologia mimetica [ modifica ]

A l' antropologia contemporania, el concepte de victima expiatoria engloba el conjunt d'accions, actes, costums, tradicions i rituals usats per una comunitat determinada en un moment donat. Segons aquesta, els membres en lluita de la comunitat es reconcilien per mitja del sacrifici de la victima expiatoria, entorn la qual tots els coaliguen mimeticament. James George Frazer en va fer us per primera vegada per al seu estudi comparat de religions. El filosof Rene Girard va publicar el 1982 El boc emissari , on descriu la teoria que ell anomena de la "victima expiatoria", a la qual segons aquesta es dona un triangle mimetic. ^{[3] [4]}

Psicologia social [ modifica ]

La psicologia social ha estudiat diferents possibles causes o explicacions d'aquest fenomen, entre les quals es troben els prejudicis , la frustracio , l'evasio de responsabilitat o culpa , l'autoproteccio, diversos tipus de projeccions i mecanismes de defensa, conformisme, proteccio de l' autoestima , ideologia social i aspectes funcionals pel conjunt del grup.

Psiquiatria social [ modifica ]

Des de la sociologia de les organitzacions i la psiquiatria es reivindica tenir en compte tambe factors com l'egoisme, l'abus de poder, l' odi i particularment la perversitat. Aixi, es tractaria d'un joc social pervers on l'objectiu del pervers seria destruir la dignitat de la victima d'odi. Si la victima comenca a seguir el joc del pervers, rep un segon traumatisme igual o major. Com mes es defensa, mes es tractada de paranoica i si, pel contrari, no ho fa, aleshores el grup considera que esta donant la rao al pervers.

Criteris de seleccio [ modifica ]

Segons la victimologia , existeixen diferents criteris que porten a la seleccio d'una persona o grup particular com a victima expiatoria, com per exemple la practicitat per a algun fi precis, la diferencia, l'antipatia que pugui suscitar, les seves caracteristiques personals, la forca fisica, un menor poder social o simplement la proximitat i disponibilitat.

Impacte i consequencies [ modifica ]

Les consequencies per la victima i les reaccions possibles dels protagonistes poden variar segons les motivacions dels agressors i la seva figura i rol social . Sempre hi ha un fort impacte psicologic i social per part de la victima, podent sent possible, a mes, danys economics i patrimonials , danys fisics , l' exili o fins i tot la mort .

L'impacte i les consequencies depenen de les reaccions dels seus protagonistes, que poden ser molt variades i incloure des de la submissio al pleit legal, per exemple.

Intervencions i alternatives [ modifica ]

Les possibilitats d'intervencio son multiples, podent ser a nivell individual, grupal i procedural. En el primer cas es posa l'enfocament a la victima mentre que al segon es fa sobre els agressors, es a dir el conjunt del grup que participa en el fenomen. L'ideal seria poder intervenir als dos nivells alhora. En qualsevol cas, tambe es pot atacar des del nivell del mateix proces. ^[5]

Nivell individual [ modifica ]

El nivell individual es pot basar en la cura i proteccio de la victima, amb l'objectiu de restaurar la seva dignitat , bondat, autoestima i autovalua. De vegades, es util allunyar a la victima del grup, com a mesura no unica a seguir.

Nivell grupal [ modifica ]

El nivell grupal es pot basar en l' educacio emocional i en fer veure i comprendre la dinamica en la que es troba. La presa de consciencia del problema inclou reconeixer la almenys parcial innocencia de la victima, les causes i les emocions implicades. Quan la victima ho es a causa de la diferencia, la recerca i coneixement poden portar a la minva de la por i odi envers ella.

Nivell de proces [ modifica ]

Existeixen diverses estrategies i metodes a aquest nivell, un dels quals es la dels principis de Cowger. Aquests son confrontar, en un ambient de seguretat a la victima i el grup, els seus comportaments (aixo es pot fer de diverses maneres, una d'elles es el teatre forum , per exemple); buscar un equilibri de forces i evitar una situacio de guanyadors i vencuts; intervenir en el grup complert i no unicament amb els directament implicats; i mirar de construir unes regles decidides i desenvolupades en el si del grup complert. ^[6]

A la ficcio, art i cultura [ modifica ]

Un dels temes d' obres d'art mes conegut a les arts esceniques contemporanies es el ritual de la primavera , en el qual una jove es escollida pels membres de la seva comunitat cada any per a ser sacrificada i poder aixi gaudir tots d'una primavera mes.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Caca de bruixes
• Cap de turc