|
Aquest article tracta sobre el grup de musica. Si cerqueu el comic, vegeu ≪
Blondie (comic)
≫.
|
Blondie
es el nom d'una de les bandes mes exitoses i originals dels anys setanta, part de l'anomenada
Nova Onada
i precedent estetic i musical del pop dels vuitanta.
Amb origen a Nova York, el grup va iniciar el seu cami musical el 1975 juntament amb altres bandes locals com
The Ramones
, dins del moviment anomenat
punk rock
i que havia aparegut recentment. Els seus primers concerts a la sala
CBGB
, regentada per
Hilly Kristal
, varen suposar per a la banda una plataforma per donar-se a coneixer a la ciutat.
Despres d'un parell d'albums amb singles de cert exit com ("X offender","In the flesh" o la popular "Denis") el
1978
van treure a la venda el seu tercer treball, l'album "Parallel lines": un compendi de sons entre el
punk
, el garage, la musica disco i el soft rock. L'exit d'aquest album a nivell mundial, particularment a
Gran Bretanya
, als
Estats Units
i al
Japo
, prove de la popularitat d'alguna de les seves cancons, com per exemple: "Heart of glass", "Sunday girl", "Picture This" o "One way or another". El mateix any van participar en la quarta edicio del
Festival Canet Rock
.
[1]
La imatge de la banda, liderada per la vocalista
Debbie Harry
, va comencar a atraure l'atencio del public.
La carrera de
Blondie
va continuar amb els seus albums posteriors: "Eat to the beat" (
1979
), que incloia cancons convertides mes tard en icones del pop, com "Atomic", "Dreaming" o "Union city blue"; i posteriorment "Autoamerican" (
1980
), que incloia els temes "The tide is high" i "Rapture", juntament amb altres que passejaven per altres terrenys musicals, com el
rock
epic,
jazz
, la musica disco i fins i tot les seccions de vent metal de so llati.
El seu ultim disc, "The hunter", va ser el menys popular de tots els realitzats per la banda i va coincidir amb la seva decadencia el
1982
, el que va acabar amb la separacio del grup l'any seguent. Deborah Harry, lider, veu i imatge de la banda (que ja havia editat un album el 1981 anomenat "Koo Koo") va emprendre una carrera en solitari amb cert exit, tot i que sense arribar a igualar la popularitat de Blondie. A mes, va participar en algunes pel·licules i series de televisio com a actriu convidada. Alguns dels seus temes durant la decada dels 80 varen ser "I want that man" o "French kissin in the USA".
El
1998
, els 4 membres de la formacio original de
Blondie
, es a dir, Deborah Harry com a vocalista, Clem Burke a la bateria, James Destry als teclats i Chris Stein com a guitarrista, varen emprendre una reconstitucio de la banda, que va correspondre's amb un parell de temes publicats a nivell internacional: "Maria" i "Nothing is real but the girl". D'aquesta manera, la banda va reiniciar la carrera que havia detingut anys enrere.
Actualment la banda es troba en actiu i ja ha editat un nou disc "The curse of Blondie" (
2003
), que conte temes electronics i guitarrers ("Good boys", "Undone", "Goldenrod") i tambe estan en actiu pel que fa a concerts.
Considerats avui dia com una de les bandes mes interessants i influents del pop rock, una multitud d'artistes tan diferents com The Strokes,
Madonna
, Garbage, No Doubt, Blur o The Sounds han confessat la seva admiracio per la mitica banda de Nova York.
- Blondie (First Album)
(
1976
).
- Plastic Letters
(
1977
).
- Parallel Lines
(
1978
).
- Eat to the Beat
(
1979
).
- Autoamerican
(
1980
).
- The Best of Blondie
(
1981
).
- The Hunter
(
1982
).
- No Exit
(
1999
).
- Livid
(
1999
).
- The Curse of Blondie
(
2004
).
- Live By Request
(
2004
).
- Panic Of Girls
(
2011
).
- Ghosts of Download
(
2014
).
- Pollinator
(
2017
).
- ↑
≪Canet Rock. Els temps estan canviant≫.
Enderrock
, 224, juny 2014, pp. 38-47.
Enllacos externs
[
modifica
]