Bitxac comu

	En altres projectes de Wikimedia :
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespecies	Viquiespecies

Bitxac comu
Saxicola rubicola
	; Mascle adult de la subespecie S. torquata axillaris fotografiat a Kenya.
	Femella
Enregistrament
Dades
Nombre de cries	5
Periode d'incubacio de l'ou	15 dies
Taxonomia
Classe	Aves
Ordre	Eupasseres
Familia	Muscicapidae
Genere	Saxicola
Especie	Saxicola rubicola ; L. , 1766
Nomenclatura
Sinonims	Saxicola torquatus ; Saxicola axillaris ;
Distribucio
Endemic de	Reserva del Tigre de Buxa

El bitxac comu , vitrac , cagamanecs , cagaestaques , ^[1]^[2] tuit ( Saxicola rubicola; syn : Saxicola torquatus rubicola ) es una especie d'ocell pertanyent a la familia dels muscicapids (Muscicapidae) ^[3] que cria al sud d'Europa, nord d'Africa i Orient Mitja i hi es sedentari .

Morfologia [ modifica ]

Mesura 13 cm de llargaria total. Presenta colors variats. Cua curta i cap gros que adopta, sovint, una postura erta. Presenta unes taques blanques a les cobertores majors de les terciaries visibles en vol i quan esta aturat. Ulls, potes i bec de color negre. A l'estiu, el mascle te el cap i el dors de color negre, unes taques blanques al coll , a les ales i al carpo i el pit rogenc. La femella es semblant amb uns colors mes apagats i no tan contrastats. Els joves son mes pal·lids i no presenten el cap tan fosc com en els adults. ^[4]

Ecologia [ modifica ]

Viu en bruguerars i jonqueres , a les planes o a les zones costaneres. Es una especie politipica de distribucio etiopica i bona part de la regio paleartica de forma discontinua. Es molt habitual de trobar-lo aturat dalt d'una branca, als cims dels branquillons, cables de telefon , etc., espiant els insectes i aracnids del sol, que, com ell, viuen en terrenys oberts amb no gaire vegetacio. Es sedentari i, de vegades, pot coincidir en el mateix habitat amb el bitxac rogenc ( Saxicola rubetra ), que a l'hivern abandona els Pirineus, on viu, normalment, a Catalunya (a la resta d'Europa el bitxac rogenc viu a les planes). Cria a matollars, marines, vores de secans, pastures amb arbusts dispersos i clarianes de boscos (a l'hivern ocupa els mateixos habitats). Al marc-juny el bitxac comu femella fa un niu vora el terra, amb molsa, herba i pel, hi pon 5 o 6 ous , els cova durant 14-15 dies i alimenta els pollets que en neixen durant 13 dies, amb l'ajut del pare, fins que aquests deixen el niu. A voltes fan 3 cries. ^[5]

Saxicola rubicola (femella)
Saxicola rubicola (juvenile)
Saxicola rubicola (mascle)

Taxonomia [ modifica ]

Despres dels treballs filogenics de Wittmann i al. (1995), ^[6] el Congres ornitologic internacional separa el taxon original que era Saxicola torquatus , en tres especies diferents. Saxicola torquatus no conserva sino les subespecies presents a l'Africa subsahrariana i a Arabia; Saxicola maurus es present del Caucas i de Turquia fins a l'Himalaia i a la Xina; i Saxicola rubicola es present a Europa i a Africa del Nord. Aquesta decisio es mante fins a la darrera llista mundial d'ocells del COI (versio 13.2, juliol 2023). ^[7] Tanmateix, altres obres taxonomiques, com el Handook of the Birds of the World i la quarta versio de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), consideren encara el criteri anterior i, pertant, tant el bitxac africa, com l'europeu i el siberia serien considerats encara subespecies del taxon original. ^[8]

Subespecies [ modifica ]

S. torquata torquata ( Linnaeus , 1766) -est de Sud-africa-.
S. torquata clanceyi (Latimer, 1961) -oest de Sud-africa-.
S. torquata stonei (Bowen, 1932) -des de Sud-africa fins a Zaire i Tanzania-.
S. torquata oreobates (Clancey, 1956) -muntanyes Drakensberg de l'Africa austral-.
S. torquata promiscua (Hartert, 1922) -Mocambic, Zambia i Tanzania-.
S. torquata altivaga (Clancey, 1988) -Zimbabue, Mocambic, Malawi-.
S. torquata axillaris (Shelley, 1884) -Kenya, Uganda, Tanzania, Ruanda, Burundi i Zaire-.
S. torquata salax (J. & E. Verreaux, 1851) -Angola, Zaire, conca del riu Congo i Gabon-.
S. torquata adamauae (Grote, 1922) -Camerun-.
S. torquata pallidigula (Reichenow, 1892) -Camerun-.
S. torquata moptana (Bates, 1932) -oest del Sahel des del Senegal fins a Niger-.
S. torquata nebularum (Bates, 1930) -des de Sierra Leone fins a Costa d'Ivori-.
S. torquata jebelmarrae (Lynes, 1920) -Darfur i Sudan-.
S. torquata felix (Bates, 1936) -Arabia Saudita i Iemen-.
S. torquata sibilla ( Linnaeus , 1766) -Madagascar-.
S. torquata voeltzkowi (Grote, 1926) -Grande Comore-.
S. torquata albofasciata (Ruppell, 1845) -Etiopia-. ^[9]
S. torquata rubicola -oest i sud d'Europa, Paisos Catalans, nord-oest d'Africa, Turquia, Caucas i Transcaucasia fins a Tblisi-.
S. torquata hibernans -Illes Britaniques, Irlanda, oest de Bretanya, Paisos Catalans i la costa oest de la peninsula Iberica-.
S. torquata variegata -estepes del baix Volga i des de la desembocadura del riu Ural, al llarg de la costa oest de la Mar Caspia, fins al Caucas-.
S. torquata armenica -muntanyes de l'est de Turquia, sud i oest de Transcaucasia i nord de l'Iran-. ^[10]
S. torquata maurusstejnegeri -Paisos Catalans-. ^[11]

Referencies [ modifica ]

↑ ^{[
enllac sense format
]} https://massamagrellpardalet.files.wordpress.com/2010/03/saval-nom-ocells.pdf
↑ ^{[
enllac sense format
]} http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/num1-1993/
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en angles). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4 .
↑ Enciclopedia Balear d'Ornitologia (catala)
↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya . Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 88. ISBN 84-315-0434-X
↑ Wittmann, U.; Heidrich, P.; Wink, M. & Gwinner, E. (1995): Speciation in the Stonechat ( Saxicola torquata ) inferred from nucleotide sequences of the cytochrome b-gene. Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research 33 (2): 116?122. doi : 10.1111/j.1439-0469.1995.tb00218.x HTML abstract
↑ ≪ Chats, Old World flycatchers ≫ (en angles). IOC World Bird List Version 13.2 . International Ornithologists' Union, Juliol 2023. [Consulta: 9 marc 2023].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en angles). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4 .
↑ Urquhart, E. & Bowley, A: Stonechats. A Guide to the Genus Saxicola . Helm. Any 2002. ISBN 0-7136-6024-4
↑ . Enciclopedia Balear d'Ornitologia (catala)
↑ Servidor d'Informacio Ornitologica de Catalunya (catala)

Enllacos externs [ modifica ]

The Taxonomicon (angles)
≪ Bitxac comu ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
Fotografies i enregistraments sonors (angles)
Bitxac comu (en angles). Encyclopedia of Life .
Fotografies (frances)

[1] {[
enllac sense format
]} https://massamagrellpardalet.files.wordpress.com/2010/03/saval-nom-ocells.pdf

[2] {[
enllac sense format
]} http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/num1-1993/

[:03-3] Hoyo, Josep. All the birds of the world (en angles). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4 .

[4] Enciclopedia Balear d'Ornitologia (catala)

[5] Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya . Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 88. ISBN 84-315-0434-X

[6] Wittmann, U.; Heidrich, P.; Wink, M. & Gwinner, E. (1995): Speciation in the Stonechat ( Saxicola torquata ) inferred from nucleotide sequences of the cytochrome b-gene. Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research 33 (2): 116?122. doi : 10.1111/j.1439-0469.1995.tb00218.x HTML abstract

[ioc2-7] ≪ Chats, Old World flycatchers ≫ (en angles). IOC World Bird List Version 13.2 . International Ornithologists' Union, Juliol 2023. [Consulta: 9 marc 2023].

[:0-8] Hoyo, Josep. All the birds of the world (en angles). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 710. ISBN 978-84-16728-37-4 .

[9] Urquhart, E. & Bowley, A: Stonechats. A Guide to the Genus Saxicola . Helm. Any 2002. ISBN 0-7136-6024-4

[10] . Enciclopedia Balear d'Ornitologia (catala)

[11] Servidor d'Informacio Ornitologica de Catalunya (catala)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]