Bisbe (Esglesia Catolica)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Un bisbe catolic de l' Esglesia llatina , revestit amb les robes pontificals i portant el bacul pastoral .
Un bisbe catolic oriental Siro-Malabar , portant la Creu Mar Thoma que simbolitza l'herencia i identitat de l' Esglesia Siriana a l' India .
Johann Otto von Gemmingen, Princep-Bisbe d'Augsburg , 1591-1598, portant un bacul i revestit amb una capa pluvial i la mitra .

A l' Esglesia Catolica , un bisbe es un ministre ordenat que te la plenitud dels sagraments de l' orde sacerdotal i es responsable d'ensenyar doctrina, [1] governar els catolics dins la seva jurisdiccio, [2] i santificar el mon [3] i representar l'Esglesia. [4] [5] Els catolics consideren que l'origen del carrec de bisbe esta en els apostols , creient que l' Esperit Sant els dota d'un carisma especial durant la Pentacosta . [6] Els catolics creuen que aquest carisma especial s'ha transmes mitjancant la successio continuada de bisbes mitjancant la imposicio de les mans al sagrament de l'orde sacerdotal. [7]

Els bisbes diocesans, coneguts com a eparques a les Esglesies Catoliques Orientals , son destinats a governar regions locals que a l'Esglesia catolica son conegudes com a diocesi dins de l' Esglesia Llatina i com eparquia al ritu oriental . Els bisbes son coneguts col·lectivament com el Col·legi episcopal i poden tenir titols addicionals com a arquebisbe , cardenal , patriarca o papa . El 2009 hi havia aproximadament uns 5.100 bisbes a l'Esglesia Catolica. [8]

Els bisbes sempre son homes. [9] A mes, el canon 378 §1 exigeix que un candidat per l'episcopat ha de ser:

  1. ferm en la seva fe, de bons costums, pietat, cel per les animes, saviesa, prudencia i virtuts humanes, i dotat de les altres qualitats que el fan apte per exercir l'ofici que es tracta
  2. de bona fama
  3. com a minim de 35 anys
  4. ordenat prevere com a minim cinc anys enca
  5. amb un doctorat o com a minim una llicenciatura en Sagrada Escriptura , teologia o dret canonic d'un institut d'estudis superiors aprovat per la Seu Apostolica o, com a minim, que sigui veritablement expert en aquestes disciplines. [10]

Bisbes diocesans o eparques [ modifica ]

Vegeu tambe: Bisbe diocesa

El paper tradicional d'un bisbe es actuar com a cap d'una diocesi o eparquia . Les diocesis varien considerablement, tant pel que fa a la seva superficie com a la seva poblacio. Hi ha una gran varietat de diocesis al voltant de la Mediterrania que van rebre la fe als primers temps i son molt petites, mentre que les diocesis de les zones evangelitzades mes recentment, com a l' Africa subsahariana , l' America del Sud o l' Extrem Orient , tendeixen a ser molt mes extenses i mes poblades. A la seva propia diocesi un bisbe de l'Esglesia llatina pot fer servir els vestits pontificals i la regalia propia, pero quan es troba a una altra diocesi li cal el consentiment de l'ordinari local. [11]

Nomenament [ modifica ]

Dimissio als 75 anys [ modifica ]

L'article 401.1 del Codi de Dret Canonic senyala que el bisbe diocesa que hagi complert 75 anys se li prega que presenti la renuncia del seu carrec al Summe Pontifex, el qual proveira tenint en compte totes les circumstancies . [12]

Papers [ modifica ]

Exemple de l' escut d'armes d'un bisbe catolic

Al bisbe diocesa [13] se li confia la cura d'una diocesi . [14] Es responsable del magisteri, govern i santificacio dels fidels de la seva diocesi, compartint aquesta tasca amb els preveres i diaques que el serveixin. [15]

Per " ensenyar, santificar i governar " [16] significa que ha de

1) supervisar la predicacio de l'Evangeli i de l'educacio catolica en totes les seves formes
2) supervisar i proveir per l'administracio dels sagraments
3) legislar, administrar i actuar com a jutge per a questions de dret canonic a la seva diocesi.

El bisbe serveix com a " pastor en cap " (cap espiritual) de la diocesi i te la responsabilitat per la cura pastoral de tots els catolics que visquin a la seva jurisdiccio eclesiastica i ritual . [17] Esta obligat a celebrar la Missa cada diumenge i Dia Sant d'Obligacio amb la intencio de pregar per aquells al seu carrec, assignar clergat als seus carrecs en les diverses institucions i supervisar les finances. [18] Un bisbe ha de tenir una preocupacio especial pels preveres, escoltant-los, usant-los com a consellers, assegurant-se que tenen les necessitats cobertes per al que els calgui, i defensar els seus drets. [19] Els bisbes catolics tambe han de realitzar visites ad limina a la Santa Seu cada cinc anys. [20]

A causa de la seva funcio com a mestres de la fe, es costum en alguns paisos angloparlants afegir al nom del bisbe el titol postnominal de "D.D." ( Doctor en Divinitat ) i referir-se a ells amb el titol de "Doctor".

Nomes un bisbe te l'autoritat per conferir el Sagrament de l' Orde Sacerdotal . A l'Esglesia Llatina els ordes menors van ser abolits despres del Concili Vatica Segon . Als ritus catolics orientals, un arximandrita monastic pot tonsurar i instituir els seus membres als ordes menors; tot i que la tonsura i els ordes menors no es consideren part del sagrament de l'orde sacerdotal. [21]

El sagrament de la Confirmacio es normalment administrat per un bisbe a l'Esglesia Llatina, pero el bisbe pot delegar l'administracio a un prevere. En cas que un adult rebi la plena comunio amb l'Esglesia Catolica el prevere que presideixi li administrara la Confirmacio. [22] A les Esglesies Catoliques Orientals, la Confirmacio (que alla rep el nom de Crismacio ) es normalment administrada per preveres i es atorgada al mateix temps que el baptisme . Es nomes amb el poder del bisbe diocesa o de l'eparca beneir esglesies i altars , tot i que pot delegar-ho en un altre bisbe o, fins i tot, en un prevere. [23]

El Dijous Sant els bisbes catolics llatins presideixen la Missa de la Crismacio . Tot i que l'Oli dels Malalts pel sagrament de la Uncio dels malalts es beneeix en aquesta Missa, aquest tambe pot ser beneit per qualsevol prevere en cas de necessitat. Nomes un bisbe pot consagrar el Crisma. A les Esglesies Catoliques Orientals el crisma nomes es consagrat pels caps de les esglesies sui juris (patriarques i metropolitans).

Nomes un bisbe o un altre ordinari pot concedir els imprimaturs pels llibres teologics, certificant que estan lliures d'errors morals o doctrinals; aquesta es una expressio de l'autoritat magistral i de responsabilitat en l'educacio del bisbe.

Abans del Segon Concili Vatica , era tambe prerrogativa del bisbe consagrar la patena i el calze que es faran servir a la Missa. Un dels canvis des del Concili es que ara nomes es pronuncia una simple benediccio i pot ser dita per qualsevol prevere.

Autoritat canonica [ modifica ]

Tant a les esglesies catoliques orientals com occidentals, qualsevol prevere pot celebrar la Missa . Per tal de celebrar-la publicament, pero, un prevere requereix tenir permis de l'ordinari local (l'autoritat per aquest permis pot ser atorgada pels rectors de parroquies per a un periode limitat, pero per a un permis a llarg termini habitualment cal el recurs al bisbe diocesa). Els preveres de viatge poden rebre un celebret de manera que poden demostrar a les autoritats fora de la seva diocesi que tenen el permis. Malgrat tot, encara que un prevere no posseeixi un document, pot celebrar els sagraments si el bisbe local considera que es de bon caracter. [24]

A Orient es guarda a l'alter un antimensio signat pel bisbe en part per recordar que aquell altar i sota el seu omoforion el prevere esta servint a una parroquia local.

Els preveres que validin el sagrament de la Reconciliacio han de tenir les facultats (permis i autoritat) del bisbe local, [25] si no es que el penitent estigui en risc de mort, un prevere te el dret i el deure d'escoltar la confessio sense que importi on pugui ser. [26]

Per presidir cerimonies de matrimoni , els preveres i diaques de l'Esglesia Llatina han de tenir la jurisdiccio o delegacio apropiada d'una autoritat competent. A la branca llatina de l'Esglesia Catolica, el magisteri es que es la mateixa parella qui s'administra la gracia del sagrament; encara que sigui una persona ordenada qui oficii la cerimonia, un bisbe pot delegar en un laic que estigui present en l'intercanvi de vots (aixo seria nomes en casos extrems, com en territoris de missio). A la tradicio oriental, el clergue no nomes es testimoni de l'intercanvi de vots, sino que ha d'impartir una benediccio perque tingui lloc un matrimoni valid. [27]

Tret que un bisbe en particular ho tingui prohibit, qualsevol bisbe pot predicar per tota l'Esglesia Catolica [28] i qualsevol prevere o diaca tambe pot predicar arreu (presumint el permis del bisbe local) tret que la seva facultat de predicacio hagi estat restringida o anul·lada. [29]

La catedral d'una diocesi conte una cadira especial, anomenada la catedra , a vegades tambe anomenada tron , situada al santuari per a l'us exclusiu del seu Ordinari, simbolitzant la seva autoritat espiritual i eclesial.

Titols i papers addicionals [ modifica ]

Article principal: Jerarquia de l'Esglesia Catolica

Dins de l'Esglesia Catolica els bisbes poden realitzar papers addicionals, entre els quals trobem:

Papa [ modifica ]

El Papa es el bisbe de Roma . Com que l'Esglesia Catolica mante que el "Col·legi Episcopal" com a conjunt es el successor del "Col·legi dels Apostols", els bisbes de l'Esglesia en consell ecumenic tenen autoritat per governar l'Esglesia. Malgrat aixo, l'Esglesia tambe soste que, d'entre els apostols , Sant Pere va rebre un paper d'autoritat i lideratge, donant-li el dret de parlar per l'Esglesia i de fer el seu lideratge necessari per completar el Col·legi. [30] Aixi, el catolicisme mante que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, es hereu d'aquest paper: el Papa, unic entre els bisbes, pot parlar per tota l'Esglesia, i un consell de bisbes es incomplet sense l'aprovacio papal. Els pronunciaments papals que compleixen els requeriments del decret sobre la infal·libilitat papal del Primer Concili Vatica son considerats dogma de fe. La infal·libilitat papal nomes ha estat invocada en una ocasio des que s'institui la doctrina, i va ser quan Pius XII declara l' Assumpcio de Maria el 1950.

Catolicos [ modifica ]

El titol de catolicos es un titol oriental, semblant al de patriarca . A l'Esglesia Catolica es aplicat a un prelat que es tambe un arquebisbe major.

Arquebisbe major [ modifica ]

Els arquebisbes majors son els caps de certes Esglesies Catoliques Orientals . L'autoritat de l'arquebisbe major respecte a la seva esglesia sui juris es igual a la d'un patriarca, pero reben menys honors cerimonials.

Cardenal [ modifica ]

Un cardenal es un membre del clergat nomenat pel papa per servir al Col·legi de Cardenals . Els membres del Col·legi de menys de 80 anys elegeixen el nou Papa, el qual practicament sempre es un membre del Col·legi, en morir o dimitir l'ocupant. Els cardenals tambe serveixen com a consellers papals i ocupen posicions d'autoritat dins de l'estructura de l'Esglesia Catolica. Seguint les disposicions del codi de dret canonic, un cardenal ha de ser un bisbe, o acceptar la consagracio com a bisbe, o aconseguir la dispensa papal per declinar ser consagrat. La majoria dels cardenals ja eren bisbes en el moment de ser creats, sent la majoria d'ells arquebisbes d'importants arquebisbats o patriarcats, o be son funcionaris de la Curia Pontificia . Els darrers papes han nomenat alguns preveres, la majoria d'ells reputats teolegs, pel Col·legi de Cardenals, permetent-los declinar la consagracio episcopal.

Primat [ modifica ]

A les esglesies Catolica, Anglicana i d'altres, un primat es habitualment el bisbe de la diocesi mes antiga de la nacio; i es tracta d'un titol merament honorific.

Arquebisbe metropolita [ modifica ]

Un bisbe metropolita es un arquebisbe amb una jurisdiccio menor sobre una provincia eclesiastica ; a la practica aixo significa presidir les reunions i supervisar una diocesi que no te bisbe. [31] Al catolicisme oriental un metropolita tambe pot ser el cap d'una esglesia autocefala , sui juris o autonoma quan el nombre de fidels d'aquella tradicio es petit. A l'Esglesia llatina, els metropolitans sempre son arquebisbes; en diverses esglesies orientals, el titol es el de metropolita , amb algunes d'aquestes esglesies usant el d' arquebisbe com un carrec separat.

Arquebisbe o bisbe titular [ modifica ]

Un arquebisbe titular o bisbe titular es el bisbe assignat a una seu titular , que es habitualment el nom d'una ciutat que havia estat seu d'una diocesi, pero que ja no existeix. Els bisbes titulars sovint serveixen com a bisbe auxiliar , com a funcionaris de la Curia Pontificia , a les Curies Patriarcals de les Esglesies Orientals, com a nuncis o delegats apostolics . Recentment, les excepcions son que un bisbe coadjutor usa el titol de la seu que te assignada, i el bisbe emerit usa el titol de la seva darrera seu.

Bisbe sufragani [ modifica ]

Un bisbe sufragani encapcala una diocesi dins d'una provincia eclesiastica diferent de la diocesi principal, l'arxidiocesi metropolitana. [32]

Bisbe auxiliar [ modifica ]

Un bisbe auxiliar es un assistent a temps complet d'un bisbe diocesa. Els auxiliars son bisbes titulars sense el dret de successio, que assisteixen el bisbe diocesa en una diversitat de maneres i son habitualment nomenats com a vicaris generals o vicaris episcopals de la diocesi on serveixen. [33]

Bisbe coadjutor [ modifica ]

Un bisbe coadjutor es un bisbe que rep practicament la mateixa autoritat que el bisbe diocesa, que te facultats especials i el dret a succeir el bisbe diocesa ocupant. [34] El nomenament de coadjutors es vist com una manera de garantir la continuitat del lideratge de l'Esglesia. Fins fa poc, existia la possibilitat que un coadjutor no tingues el dret de successio.

Bisbes jubilats [ modifica ]

Quan un bisbe diocesa o auxiliar es jubila, rep el titol honorific d' emerit de la seva seu.

Quan Benet XVI dimiti com a Papa (Bisbe de Roma), esdevingue Sa Santedat Benet XVI, Summe Pontifex Emerit o, simplement, Papa Emerit . [35]

Carrecs publics [ modifica ]

Des de la publicacio del nou Codi de Dret Canonic el 1983 pel papa Joan Pau II , tots els membres del clergat catolic tenen prohibit exercir qualsevol carrec public sense el permis expres de la Santa Seu. [36]

Ordenacio de bisbes i eparques [ modifica ]

Article principal: Consagrador

El nomenament de bisbes a l'Esglesia Catolica es un proces complicat que requereix la participacio de diversos funcionaris. A l'Esglesia Llatina, el sinode local, el nunci papal (o delegat apostolic), diversos dicasteris de la Curia Pontifici i el Papa prenen part; des de la decada de 1970 la practica mes habitual es que el nunci demani informes al clergat i al laicat de la diocesi vacant. A les Esglesies arxiepiscopals majors i patriarcats orientals el sinode permanent, el Sant Sinode i el patriarca o arquebisbe major tambe participen en la seleccio de bisbes.

Successio apostolica i d'altres esglesies [ modifica ]

Article principal: Successio apostolica

L'Esglesia Catolica sempre ha ensenyat que els bisbes descendeixen d'una linia continua de bisbes des dels temps dels apostols , que es coneguda com a " successio apostolica ". D'enca que el 1896 el Papa Lleo XIII promulga la butlla Apostolicae Curae , l'Esglesia Catolica no ha reconegut els ordes anglicans com a valids, a causa dels canvis en els ritus d'ordenacio que van tenir lloc durant el segle  xvi , aixi com per les divergencies en la interpretacio de la teologia per l'episcopat i l'Eucaristia. A mes, la situacio es complica quan els bisbes catolics, els ordes dels quals eren plenament reconeguts per Roma, van actuar com a co-consagradors a les consagracions episcopals anglicanes.

L'Esglesia Catolica reconeix, com a valides pero il·licites , les ordenacions fetes per grups catolics dissidents, com l' Esglesia Catolica Antiga de la Unio d'Utrecht i Esglesia Catolica Nacional Polonesa , mentre que els que van rebre l'ordenacio son homes batejats i un ritu de consagracio valida que expressen les funcions propies episcopals i l'estat sacramental d'un bisbe. La Santa Seu tambe reconeix la validesa de les ordenacions de l' Esglesia Ortodoxa , l' Esglesia Catolica Antiga , les Esglesies ortodoxes orientals i els assiris nestorians . Pel que fa a les Esglesies d'Orient, el Concili Vatica II va declarar:

≪ El Sant Concili, a fi de llevar qualsevol dubte, declara que les Esglesies d'Orient, mentre tinguin en compte la necessaria unitat de tota l'Esglesia, tenen facultat de governar-se d'acord amb les propies disciplines, car son les mes adients a la idiosincrasia de llurs fidels i les mes aptes al be de les animes. [37] ≫

No obstant aixo, la Santa Seu no reconeix com a valides les ordres de qualsevol grup el magister del qual estigui en contradiccio amb els principis fonamentals del cristianisme, encara que faci servir el ritual apropiat. La practica recent de grups catolics independents a ordenar dones ha afegit una nuvolositat definitiva per al reconeixement de la validesa de les ordres, com l'acte d'ordenar dones com a sacerdots o bisbes es incompatible amb el catolicisme i l'ortodoxia oriental. La practica d'alguns clergues independents de rebre multiples ordenacions tambe demostra una comprensio de les Sagrades Ordres que es incompatible amb el catolicisme i l'ortodoxia, els quals sostenen que una persona esta ordenada o no.

Vestimentes [ modifica ]

Esglesia Llatina [ modifica ]

El vestit de diari dels bisbes de l'Esglesia Llatina pot ser una sotana negre (blanca als paisos tropicals), amb rivet amarant i faixi morat, conjuntament amb la creu pectoral i l' anell episcopal . La Instruccio sobre el vestuari dels prelats de 1969 senyala que el vestit d'us ordinari pot ser una sotana senzilla sense rivet. [38] Des de 1969, un vestit negre amb camisa clerical ha esdevingut molt habitual.

L' habit coral d'un bisbe de l'Esglesia Llatina, que es portat quan assisteix a cerimonies liturgiques pero no les celebra, consisteix en una sotana morada amb el rivet amarant, el roquet , el solideu morat, la birreta morada amb una borla i la creu pectoral . La capa pluvial es pot portar, pero nomes el bisbe de la diocesi i en ocasions especialment solemnes. [39]

La mitra , el solideu i l' estola son habitualment portades pels bisbes quan presideixen funcions liturgiques. A les funcions liturgiques diferents de la Missa el bisbe habitualment vesteix la capa pluvial . Quan es troba fora de la seva diocesi quan celebra solemnement arreu amb el consentiment de l' ordinari local, tambe va servir el bacul pastoral . [40] Quan celebra la Missa un bisbe, igual que un prevere vesteix la casulla . El Caeremoniale Episcoporum recomana, pero no imposa, que en les celebracions solemnes un bisbe tambe ha de vestiur una dalmatica , que sempre pot ser blanca, sota la casulla, especialment quan administra el sagrament de l' orde sacerdotal , beneeix un abat o abadessa, o dedica un altar o una esglesia. [41] El Caeremoniale Episcoporum ja no fa mencio als guants liturgics , a les sandalies pontificies , als mitjons liturgics (tambe coneguts com a coturns ), al manipul , o als estris abans prescrits pel cavall del bisbe.

Catolics Orientals [ modifica ]

La roba de diari dels bisbes catolics orientals sovint es el mateix que el dels seus parells llatins: sotana negre amb creu pectoral o panagia . Quan assisteixen a funcions liturgiques on no celebren, un bisbe oriental habitualment vesteix un mantell , panagia i un engolpion si es patriarca o bisbe metropolita . Tambe porta un basto pastoral en forma de basto de caminar coronat per un pom . Els bisbes catolics orientals normalment no fan servir un anell episcopal.

Quan participen en la Divina Liturgia , un bisbe catolic oriental porta el sakkos (la dalmatica imperial), l' omofori , l' epigonation i la mitra d'estil oriental. La mitra mes habitual a les esglesies catoliques orientals esta basada en la corona imperial tancada de finals de l' Imperi Roma d'Orient . Esta feta en forma d'una corona bulbosa, totalment tancada, feta en brocat , damasc o fil d'or . Pot estar brodada i ricament decorada amb joies. Normalment hi ha quatre icones afegides a la mitra: Crist , la Mare de Deu , Joan el Baptista i la Creu . Les mitres orientals son habitualment daurades, pero tambe es poden fer servir altres colors liturgics . La mitra sovint esta coronada per una creu. Tambe porta un bacul d'estil oriental.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life ≫. Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 1r abril 2014].
  2. ↑ ≪ Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life ≫. Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 1r abril 2014].
  3. ↑ ≪ Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life ≫. Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 1r abril 2014].
  4. ↑ ≪ Catechism of the Catholic Church - The sacrament of Holy Orders ≫. Vatican.va. [Consulta: 1r abril 2014].
  5. ↑ ≪ CCC - PART 1 SECTION 2 CHAPTER 3 ARTICLE 9 PARAGRAPH 3 ≫. Vatican.va, 14-12-1975. [Consulta: 1r abril 2014].
  6. ↑ Catechism 1556
  7. ↑ Catechism 1555-1556
  8. ↑ Catholic Hierarchy.org
  9. ↑ ≪ APOSTOLIC LETTER ORDINATIO SACERDOTALIS OF JOHN PAUL II TO THE BISHOPS OF THE CATHOLIC CHURCH ON RESERVING PRIESTLY ORDINATION TO MEN ALONE ≫. Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 30 maig 2014].
  10. ↑ ≪ Codigo de Derecho Canonico - Capitulo II: De los obispos ≫. Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 30 maig 2014]. (castella)
  11. ↑ Canon 390
  12. ↑ Canon 401
  13. ↑ ≪ Canon 376 ≫. Codi de Dret Canonic de 1983 . Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 27 juliol 2009].
  14. ↑ ≪ Canon 369 ≫. Codi de Dret Canonic de 1983 . Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 27 juliol 2009].
  15. ↑ ≪ Canon 381 ≫. Codi de Dret Canonic de 1983 . Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 27 juliol 2009].
  16. ↑ Canon 386.1
  17. ↑ Canon 383.1,2
  18. ↑ Canons 388.2 and 392.2
  19. ↑ Canon 384
  20. ↑ Canon 399.1
  21. ↑ Catechism 1554
  22. ↑ Canon 883.2
  23. ↑ Canon 1207
  24. ↑ Canon 903
  25. ↑ Canon 966.1
  26. ↑ Canons 966.1 & 976
  27. ↑ Catechism of Catholic Church para 1623
  28. ↑ Canon 763
  29. ↑ Canon 764
  30. ↑ Lumen Gentium 18
  31. ↑ ≪ Canon 435-36 ≫. Code of Canon Law . Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 2009-December?06].
  32. ↑ ≪Metropolitan≫. A: The Catholic Encyclopedia . Volume 10. The Encyclopedia Press, 1911, p. 244?45 [Consulta: 2009-December?06].  
  33. ↑ Canons 403.1, 406
  34. ↑ Canon 403.3
  35. ↑ Vatican Diary / The identity cards of the last two popes
  36. ↑ Canon 285.3
  37. ↑ Decree on Ecumenism/Unitatis Redintegratio 16
  38. ↑ Instruction on the Dress, Titles and Coats-of-Arms of Cardinals, Bishops and Lesser Prelates, 28 marc 1969 , 14
  39. ↑ Caeremoniale Episcoporum , 64
  40. ↑ Caeremoniale Episcoporum , 59
  41. ↑ Caeremoniale Episcoporum , 56

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Bisbe
Vegeu episcopal en el Viccionari , el diccionari lliure.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbe_(Esglesia_Catolica)&oldid=32763168 ≫