Bettina Brentano von Arnim

Nom original	(de) Bettina von Arnim
Biografia
Naixement	(de) Elisabeth Catharina Ludovica Magdalena Brentano 4 abril 1785 Frankfurt del Main
Mort	20 gener 1859 (73 anys) Berlin
Sepultura	Wiepersdorf manor (en)
Dades personals
Activitat
Ocupacio	escriptora , novel·lista , il·lustradora , compositora , salonniere , cantant
Activitat	1835  ?
Moviment	Romanticisme
Nom de ploma	Beans Beor Bettina comtesse von Arnim
Obra
Obres destacables Briefwechsel mit einem Kinde , 1835 ( Correspondencia amb un infant )
Familia
Familia	Brentano (en)
Conjuge	Achim von Arnim
Fills	Gisela von Arnim , Siegmund von Arnim (en) , Friedmund von Arnim (en) , Freimund von Arnim (en) , Maximiliane von Oriola , Armgart von Arnim , Kuhnemund von Arnim (en)
Pares	Peter Anton Brentano (en)   i  Maximiliane Brentano
Germans	Ludovika Katharina Maria Bordes , Sophie Brentano , Gunda von Savigny , Clemens Brentano , Christian Brentano , Georg Brentano (en) i Franz Dominicus Brentano (en)

Bettina Brentano von Arnim ( comtessa d'Arnim ) ( Frankfurt del Main , 4 d'abril de 1785 - Berlin , 20 de gener de 1859 ), nada com a Elisabeth Catharina Ludovica Magdalena Brentano , va ser una escriptora i compositora alemanya del romanticisme . ^{[1] [2]} Mantingue un dels salons literaris mes anomenats en el Berlin romantic. ^[3]

Dona polifacetica, Bettina Brentano fou poeta, compositora, cantant, escultora, il·lustradora, mecenes de joves artistes i activista social, una de les figures mes originals, excentriques i creatives de principis del segle  xix . Fou l' arquetip del zeitgeist de l'era romantica , i la cruilla de moltes relacions entre diverses i importants figures artistiques. ^{[4] [2]}

Es tambe coneguda per les relacions que va conrear. Va mantenir una gran amistat amb Goethe i Beethoven , i intenta bastir una relacio artistica entre ambdos. Molts destacats compositors de l'epoca, com ara Robert Schumann , Franz Liszt , Johanna Kinkel i Johannes Brahms , van admirar el seu esperit i els seus talents. Va rebre formacio en piano, cant i composicio, i el seu estil compositiu va ser poc convencional, en barrejar-hi els seus elements favorits de la tradicio ?musica popular i temes historics? amb les noves harmonies, llargues frases i improvisacions modernes. ^[4]

La figura del seu germa, l'escriptor Clemens Brentano , i del seu marit, Achim von Arnim , han fet ombra a la seva personalitat rellevant. ^{[1] [5]} La seua filla Gisela von Arnim tambe va ser una important escriptora.

Biografia [ modifica ]

Va naixer a Frankfurt, Alemanya. Son pare era un comerciant d'origen italia. El seu germa, l'escriptor Clemens Brentano , va ser el seu mentor i protector, i la va incitar a llegir poesia contemporania, especialment Goethe.

L'any 1811, es va casar amb el famos poeta romantic Achim von Arnim . Van viure a Berlin, i tingueren set fills. Achim mori l'any 1831, pero Bettina va mantenir una activa vida publica.

Va trencar les limitacions assignades a les dones de la mateixa manera que va transgredir les regles de composicio, i va conquerir el seu propi espai intel·lectual i creatiu. ^[4]

Va escriure i va publicar fins al 20 de gener de 1859, quan va morir envoltada pels seus fills.

Obra [ modifica ]

Entre 1806 i 1808, es va dedicar integrament a la recollida de cancons populars per a Des Knaben Wunderhorn , l'obra que van escriure en col·laboracio amb el seu germa i el seu marit, Achim von Arnim. Aquesta obra esdevingue una pedra de toc de l'estil poetic i musical del romanticisme. Entre 1808 i 1809, va estudiar cant, composicio i piano a Munic , amb Peter von Winter i Sebastian Bopp. Va publicar el seu primer lied sota el pseudonim de Beans Beor . Bettina va cantar durant un breu periode a la Berliner Singakademie i va compondre musica per als poemes hel·lenistics d'Amalie von Helvig.

Hom va arribar a suposar que havia deixat de compondre a causa de les seues obligacions domestiques despres del seu matrimoni, l'any 1811, pero s'han descobert diversos lieder que han estat publicats en Werke und Briefe . Un altre fet rellevant es que va ser la primera compositora a musicar poemes de Holderlin .

Va ser la musa dels progressistes de Prussia . Va estar lligada al moviment socialista i va ser defensora de l'oprimida comunitat jueva. Va publicar dues obres politiques dissidents, pero va poder evitar ser condemnada per aquestes a causa de la seua amistat amb el rei de Prussia.

Despres de la mort del seu marit, l'any 1831, va continuar amb la seua activitat creativa. Va publicar un recull de set lieder com a testimoni public de suport al director musical de Prussia, Gaspare Spontini , el qual es trobava en dubte.

Reconsideracio post mortem [ modifica ]

Durant tota la seua vida, va professar una pregona admiracio per l'obra de Goethe, amb qui mantingue una gran amistat, iniciada quan ella tenia 21 anys i ell 58. El seu Briefwechsel mit einem Kinde (literalment: 'Correspondencia amb un infant') es un recull de cartes entre ella i el famos escriptor, que retrata una mutua devocio. Les cartes originals van ser descobertes despres de la mort de Bettina, i alguns estudiosos opinen que les versions publicades van ser modificades amb l'objectiu de mostrar una relacio molt mes intima del que fou en realitat. Aixi, les cartes de Goethe serien molt mes formals i impersonals que les versions publicades per Bettina. No obstant aixo, una comparacio detallada de les cartes indica que aquestes afirmacions manquen d'una base solida. Les cartes de Goethe eren similars en estil i contingut a allo publicat, tot i que Bettina hi afegi fragments ficticis de la seua ma donant suport als rebels tirolesos, amb els quals ella simpatitzava. Goethe podia no haver expressat el seu suport perque treballava per a un duc aliat amb Napoleo, alianca que incloia Baviera, estat que havia suprimit els rebels.

La vida de Bettina von Arnim, particularment la seua relacio amb Goethe, va ser tractada amb profunditat per l'escriptor francotxec Milan Kundera en la seua novel·la La immortalitat . Estretament lligada al tema principal del llibre, Kundera presenta una Bettina preocupada per assolir la immortalitat amb la seua autopromocio i la relacio amb grans personatges.

A mes de la correspondencia que li va trametre Goethe, de la qual s'han trobat tretze cartes originals, tambe s'ha localitzat un original d'una carta de Beethoven. La versio que va publicar Bettina d'aquesta carta es absolutament fidel a l'original.

L'any 2002, el Beethoven Journal , publicat per l'American Beethoven Society, va incloure un article que defensava que Bettina fou la celebre estimada immortal de Beethoven. ^[6] Bettina va publicar tres cartes rebudes de Beethoven. Nomes un original, com s'ha dit ades, ha estat trobat, i es identic a la versio publicada. En la carta original trobada, Beethoven reconeix haver rebut dues cartes de Bettina i li prega que li torne a escriure ≪aviat i sovint≫. Tambe li diu que ha portat una de les seues cartes amb ell, pertot arreu durant tot l'estiu, i que li ha fet sentir ≪sovint una felicitat suprema≫. En la carta, Beethoven s'acomiada de Bettina amb l'intima forma alemanya "du" ( tu ) que, fins on se sap, mai no va emprar en la correspondencia amb cap dona, llevat de l' estimada immortal . Si qualsevol de les altres dues cartes publicades per Bettina fos genuina, seria la prova concloent que ella era l' estimada immortal .

Obra literaria ^[1] [ modifica ]

La seva obra escrita son sovint les col·leccions de cartes intercanviades entre Brentano i els personatges amb que s'escrigue, una mescla peculiar de documentacio i ficcio, escrita de manera brillant i directa. ^{[2] [4]}

• Briefwechsel mit einem Kinde (Correspondencia amb un infant), 1835.
• Die Gunderode , 1840.
• Dies Buch gehort dem Konig , 1843.
• Clemens Brentanos Fruhlingskranz , 1844.
• An die aufgeloste Preußische Nationalversammlung , 1849.
• Das Leben der Hochgrafin Gritta von Rattenzuhausbeiuns , 1840.

Traduccions al catala

• Correspondencia amb Goethe , traduccio de Ramon Farres, Barcelona, Adesiara Editorial, 2015. [ISBN: 978-84-92405-97-8]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Vormarz .

Referencies i notes [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Lemke, Ann Willison, grovemusic.com, 13 de febrer de 2007.
• The Guardian, A Virtuoso Muse Saturday, 23 d'agost de 2003.
• Frederiksen E., Goodman K., "Bettina Brentano-von Arnim: Gender and Politics," The German Quarterly , Vol. 71, No. 2 (Spring, 1998), pp. 187-188.
• Walden, Edward, "Beethoven's Immortal Beloved; Arguments in Support of the Candidacy of Bettina Brentano"; 'Beethoven Journal', Winter, 2002, Vol. 17, Issue 2.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Bettina von Arnim