Bertold I de Zahringen i de Carintia
(nascut vers l'any 1000, mort el 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck), dit el Barbut, fou comte d'
Ortenau
i
Brisgau
i l'ancestre de la
casa de Baden
i fou tambe
duc de Carintia
i
marcgravi de Verona
. Per la seva mare Luitgarda de Nellenburg probablement descendia dels
Staufen
, que eren comtes
d'Ortenau
,
Thurgau
,
Breisgau
, i Baar. El seu pare era Bertillo o Bezzeli de Villingen, comte d'Ortenau (despres Zahringen) i de Brisgau. A vegades s'esmenta com Bertold II perque es compta a
Bertold de Baviera
, que fou marcgravi de Carintia (937-947) de la prestigiosa dinastia dels
Liutpoldings
, pero es preferible emprar aquest ordinal pel
seu fill
, que fou pretendent al ducat de Suabia, al ducat de Carintia i al marcgraviat de Verona (1092-1098), i en tots els casos li correspon el "II".
Era partidari d'
Enric III
i aquest li va prometre el
ducat de Suabia
. No obstant aixo, havent mort l'emperador (1056), la seva vidua Agnes de Poitou, regent del fill menor
Enric IV
, va donar aquest feu a
Rodolf de Rheinfelden
el 1057. Bertold va rebre en concepte d'indemnitzacio per l'abandonament de la seva demanda al ducat la promesa de ser infeudat amb el primer ducat disponible, que es va concretar el 1061 amb els titols de duc de Carintia i marcgravi de Verona, per la qual cosa els futurs
Zahringer
(familia de
Zahringen
) van ascendir a la categoria d'una casa immediata. No obstant aixo, a Carintia i Verona Bertold no es va poder imposar a la noblesa local i mai fou plenament acceptat com a governant, tenint el poder efectiu (pero no el titol) el comte
Marquard IV d'Eppenstein
que exercia gairebe tot el poder, especialment al sud del ducat. Tan precaria era la seva situacio que Lampert d'Hersfeld fins i tot diu que en fou privat el 1072/1073, pero la referencia es controvertida; malgrat tot, el ducat de Carintia amb la marca de Verona foren perduts efectivament el 1077.
Durant la
Querella de les Investidures
, Bertold va lluitar. junt amb els tambe ducs
Rodolf de Rheinfelden
de
Suabia
i
Welf IV
de
Baviera
, en oposicio al rei
Enric IV
. Va recolzar l'eleccio de l'anti-rei
Rodolf de Rheinfelden
i, per aquesta causa, a la Dieta a
Ulm
del 1077 fou deposat com duc i marcgravi i condemnat a l'ostracisme. Com a nou duc de Carintia fou reconegut Luitold, el fill de
Marquard d'Eppenstein
. Bertold es va retirar a les seves propietats de Suabia i va mantenir sempre la seva enemistat amb Enric IV, mentre mostrava la seva simpatia envers
Frederic I de Satufen
, duc de Suabia, patint constants atacs de les tropes imperials
Es va casar vers el 1043 amb Ricuara de Suabia, (filla d'Herman IV de Suabia, de la casa de
Babenberg
), i en segones noces el 1056 amb Beatriu, filla de Lluis de Montbeliard.
Bertold va tenir cinc fills del primer matrimoni:
- Herman I de Brisgau, fundador del
marcgraviat de Baden
- Gebhard III, bisbe de Constanca, mort el 1110
- Luitgarda (1119) esposa de Teodoric de Vohburg (1078)
- Bertold II
(1050-1111), comte de
Zahringen
(1078-1111) i pretendent de Carintia (1092-1098), i des de l'any 1100 "duc de Zahringen"
- Adelaida (1079)
Bertold va morir el
6 de novembre
de
1078
prop de Weilheim an der Teck, i va ser enterrat al monestir d'Hirsau, que li devia la construccio de l'esglesia del monestir. A les possessions de Zahringen el van succeir els seus fills Herman I i Bertold II.
- Leopold Auer:
Berthold I., Hzg. v. Karnten
. a: Lexikon des Mittelalters, Bd. 1, Sp. 2026.
- Heinz Buhler:
Richinza von Spitzenberg und ihr Verwandtenkreis. Ein Beitrag zur Geschichte der Grafen von Helfenstein
. a: Wurttembergisch Franken, Heft 58 (1974).
- Eduard Hlawitschka:
Zur Abstammung Richwaras, der Gemahlin Herzog Bertholds I. von Zahringen
. a:
Zeitschrift fur die Geschichte des Oberrheins
, (2006)
- Georg von Wyß:
Bertold I., Herzog von Zahringen
. A:
Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)
. Duncker & Humblot, Leipzig 1875, text a
Viquitextos