 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Sa Altesa Serenissima
Bernat de Lippe-Biesterfeld
|
| Nom original
| (de)
Bernhard Leopold Friedrich Eberhard Julius Kurt Karl Gottfried Peter Prinz zur Lippe-Biesterfeld
|
|---|
|
| Naixement
| 29 juny 1911
Jena (Imperi Alemany)
|
|---|
| Mort
| 1r desembre 2004
(93 anys)
University Medical Center Utrecht (Paisos Baixos)
|
|---|
| Causa de mort
| Causes naturals
(
Cancer de pulmo
)
|
|---|
| Sepultura
| esglesia nova de Delft
, Oranje-Nassau family tomb
|
|---|
|
|
|
|
|
| Religio
| Church of Lippe
(en)
 i
Esglesia reformada neerlandesa
|
|---|
| Formacio
| Arndt-Gymnasium Dahlem
(en)
(1926–1929)
Universitat de Lausana
Universitat Frederic Guillem de Berlin
-
ciencia del dret
|
|---|
| Color dels ulls
| Blau
|
|---|
|
| Camp de treball
| Domini militar
,
diplomacia
i
politica
|
|---|
| Ocupacio
| activista
,
fotograf
,
oficial
,
aviador
,
conservacionista
,
lobbista
,
comandant militar
|
|---|
| Activitat
| (
Floruit
: 1939
)
|
|---|
| Ocupador
| IG Farben
(1935–1936)
|
|---|
| Partit
| Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
(1933–1936)
|
|---|
|
| Branca militar
| Royal Air Force
i
Schutzstaffel
|
|---|
| Rang militar
| Inspector-General of the Armed Forces
(en)
(1970?1976)
|
|---|
| Conflicte
| Segona Guerra Mundial
|
|---|
|
| Titol
| Princep consort
(1948?1980)
Princep dels Paisos Baixos
(1937?)
Comte
(1911?)
|
|---|
| Familia
| House of Lippe
(en)
i
Casa d'Orange-Nassau
|
|---|
| Conjuge
| Juliana I dels Paisos Baixos
(1937–2004)
|
|---|
| Fills
| Beatriu I dels Paisos Baixos
,
Cristina dels Paisos Baixos
,
Alicia de Bielefeld
,
fill il·legitim
,
Margarida dels Paisos Baixos
,
Irene dels Paisos Baixos
,
Alexia Grinda
(en)
,
fill il·legitim
|
|---|
| Pares
| Prince Bernhard of Lippe-Biesterfeld
(en)
i
Armgard Zur Lippe-Biesterfeld
|
|---|
| Germans
| Aschwin van Lippe-Biesterfeld
|
|---|
|
|
| escandol Lockheed
|
|
|
|
|
|
|
|
|
   |
Bernat de Lippe-Biesterfeld
(alemany: Bernhard Leopold Friedrich Eberhard Julius Kurt Karl Gottfried Peter Prinz zur Lippe-Biesterfeld) (
Jena
,
29 de juny
de
1911
-
University Medical Center Utrecht
,
1 de desembre
de
2004
),
princep consort dels Paisos Baixos
, fou un princep de la casa principesca dels
Lippe
, part d'una branca menor i morganatica. Contrague matrimoni l'any
1934
amb la princesa
Juliana d'Orange-Nassau
, i esdevingue d'aquesta manera princep consort dels
Paisos Baixos
.
Nascut a la ciutat de
Jena
, a l'actual land alemany de
Turingia
el dia 29 de juny de
1911
, essent fill del princep
Bernat de Lippe-Biesterfeld
i de la baronessa Armgard of Sierstorpff-Cramm. Com a consequencia de la unio morganatica dels seus pares, els descendent de Bernat perderen els drets dinastics al Principat de
Lippe
.
Tot i que l'any
1918
la familia dels Lippe perde el poder al Principat a consequencia de la caiguda de la monarquia de
Guillem II de Prussia
, la familia mantingue una fortuna personal considerable que els permete mantenir un alt nivell de vida. La infancia del princep transcorregue a la finca rural de Reckenwalde, actualment a
Polonia
. Educat a casa posteriorment ingressa en un gymnasium a Zullichau i posteriorment a
Berlin
on es gradua el
1929
.
Ingressa a l'
NSDAP
i concretament a l'
SS
. Segons les paraules del mateix princep, no ingressa al Partit per conviccio sino per obligacio i per facilitar-se la vida. El Partit Nazi tenia especial interes que els princeps alemanys ingressessin al partit per tal de dotar-se d'una legimitat de la qual mancaven. Alhora, segons Bernat, aquestes organitzacions facilitaven la vida d'un jove com ell.
L'any
1930
, el germa menor de Bernat, Aschwin, declara publicament el seu suport al Partit Nazi mentre que Bernat mantenia la seva posicio com a membre de l'SS. Posteriorment Berant entra a treballa a la fabrica quimica IG Farben, i esdevingue secretari del directori a l'estranger de
Paris
l'any 1935.
Membre de la Casa dels Orange
[
modifica
]
Escut del princep Bernat.
Com a membre d'una familia principesca de religio protestant fou pres en consideracio per la reina
Guillermina I dels Paisos Baixos
com a possible candidat per maridar-se amb la seva filla, la princesa hereva
Juliana
. El passat politic de Bernat fou investigat profundament per la cort holandesa i molt especialment la seva vinculacio amb el nacionalsocialisme.
Posteriorment al casament, el princep Bernat fou investigat i vist amb recel tant pels Serveis Secrets holandesos com alemanys. Alhora s'investiga el princep Aschwin i els seus contactes amb el Partit Nazi i el princep Bernat.
El 7 de gener de
1937
es casa definitivament amb la princesa hereva i futura reina
Juliana I dels Paisos Baixos
, filla de la reina
Guillermina I dels Paisos Baixos
i del duc
Enric de Mecklenburg-Schwerin
. La parella tingue quatre filles:
La popularitat de Bernat comenca a forjar-se durant la
Segona Guerra Mundial
. Malgrat el seu origen alemany i el seu passat proxim al moviment nacionalsocialista, la defensa que feu de la independencia dels
Paisos Baixos
no passa desapercebuda pels neerlandesos. Organitza la defensa del Palau Reial i planeja la fugida de la reina
Guillermina I dels Paisos Baixos
cap a
Londres
on tambe s'hi instal·larien la seva muller i les seves filles. Posteriorment, i quan la situacio es feu impossible, el princep Bernat abandona el pais amb desti a la capital britanica.
A
Anglaterra
, el princep Bernat entra a treballar als serveis d'intel·ligencia britanics malgrat que la seva participacio sempre fou vista amb cert recel pel seu origen alemany. Tot i aixi, les recomanacions d'amics del princep i l'admiracio que li professava el rei
Jordi VI
van permetre a Bernat prendre part en accions mes compromeses.
A partir de l'any
1940
, el princep Bernat inicia accions beliques a la
Royal Air Force
de la ma del lloctinent Murray Payne, essent elevat l'any
1941
a la categoria de comandant. Des de
1942
i fins a
1944
la seva participacio en la Royal Air Force fou plena i alhora col·labora activament com a secretari de la reina
Guillermina
als diferents moviments de resistencia holandesos, essent elevat a la categoria de general per la reina.
L'any
1944
, el princep esdevingue comandant en cap de la forces armades holandesos. Despres de l'alliberacio dels
Paisos Baixos
, la familia reial al complet retorna al pais, i el princep esdevingue un membre actiu en les converses de pau amb
Alemanya
.
El princep esdevingue un heroi de guerra per la majoria de la poblacio del pais, essent respectat i inclus admirat, pels comunistes. Posteriorment adquiri un important prestigi per la seva tasca en la restauracio de l'economia holandesa de postguerra.
Despres de la guerra el princep es dedica en exclusiva a la gestio del patrimoni de la familia reial que incloia accions a la KLM Royal Air Dutch, a la petroliera Shell i en multiples altres companyies en que la familia reial hi tenia interessos. Gracies a la seva privilegiada posicio fou un dels principals activistes per la fundacio del Grup Bildelberg l'any
1954
dedicat a la lluita contra el comunisme i a la promocio del model capitalisme i del liberalisme.
La seva participacio en afers economics junt amb les llargues estades de negocies a l'estranger crearen nombrosos escandols relacionats amb festes i relacions extramatrimonials que amb el pas del temps s'anaren fent publiques. Tot i aixi, aixo no esborra el seu prestigi adquirit durant la Guerra i la recuperacio economica del pais.
Malgrat tot, l'any
1970
, el princep Bernat accepta una comissio d'1.100.000 US$ procedent de la companyia aeronautica Lockheed Corporation, per influenciar al govern holandes en la compra de material d'aeronautica militar. Immediatament que l'escandol es feu public, la premsa holandesa i la internacional iniciaren una campanya de desprestigi del princep que traigue a la vida publica la seva participacio en el moviment nacionalsocialista, les seves perilloses relacions amb el mon economic internacional, les seves relacions extramatrimonials, l'apartament luxos en el qual hi mantenia la seva amant a la ciutat de
Paris
, i la seva filla, Alexia, nascuda fora del matrimoni.
Tot plegat va conduir a l'abdicacio de la reina Juliana l'any
1980
i l'ascens al tron de la seva filla primogenita, la princesa
Beatriu
. A partir d'aquest moment la reina Juliana adopta el titol de princesa i Bernat es retira de la vida publica.
Tot i aixi, l'any
1988
, el princep Bernat subhasta en oferta publica dos quadres de la seva propia col·leccio privada obtenint la xifra de 850.000 lliures esterlines que serien dedicades integrament a la World Wildlife Fund. Els diners foren ingressats al compte privat a un banc suis de la fundacio. Anys despres es conegue que Halle, director de la WWF, retorna 500.000 lliures al princep que les dedica al pagament d'un grup de paramilitars que tenien per objectiu la detencio de cacadors furtius que actuaven dins de reserves naturals principalment encarregades de la recerca d'elefants.
L'enterrament del princep a Delft l'any 2004 congrega els cercles mes selectes de la reialesa europea.
Posteriorment se'l relaciona, encara que no forma provada, amb certes activitats il·legals en el regim sud-africa de l'apartheid.
Tot plegat contribui a incrementar la llegenda del princep com un home de negocis sense escrupols i introduit en el si de la jet-set internacional. El seu amor pels cotxes, la velocitat, el luxe i les dones feren que
Winston Churchill
s'expresses d'ell de la seguent manera: "Jo nomes he conegut un home que enmig del desordre de la Segona Guerra Mundial visque la vida tan intensament, aquest era el princep Bernat de Lippe-Biesterfeld".