Bernabe Lopez Calle
, tambe conegut com a
Comandante Abril
(
Montejaque
,
provincia de Malaga
,
1899
- cerro de la Atalaya,
Medina-Sidonia
,
31 de desembre
de
1949
) fou un lluitador antifranquista que va liderar la guerrilla del sud d'Andalusia en els anys quaranta, des de les Serres de Ronda i Grazalema, fins al
Camp de Gibraltar
despres d'exercir com a
Guardia Civil
.
El febrer de
1921
ana a complir el servei militar obligatori i es enviat a la
guerra del Marroc
poc abans del
Desastre d'Annual
. A Africa apren el maneig de les armes i es ascendit a cap primer i posteriorment a
sergent
en la Reserva, quan es llicencia el
1924
. Bernabe torna condecorat al seu poble i es casa.
En plena
Dictadura de Primo de Rivera
, Bernabe ingressa a la Guardia Civil, cos militar que havia estat recentment reformat i dotat de mes mitjans. S'integra en el cos com a Guardia 2n de Cavalleria. Fou destinat a Barcelona, la provincia de Sevilla i a
Antequera
(Malaga) i fou aquesta ultima destinacio el que li va suposar romandre en zona republicana.
Al comencament de la Guerra Civil la seva Companyia es mante fidel al govern de la
Republica
, i es nomenat pels seus comandaments, enllac entre les Forces de la Republica i l'Alcaldia d'Antequera. El seu germa, Pedro Lopez, va ser Alcalde de Montejaque i militant de la
CNT
, i en els primers dies de la guerra organitza una columna per controlar la Serra de Ronda. Bernabe s'afilia tambe a la CNT en els primerencs dies de la contesa, cosa que com ara, no era possible estant dins de la Guardia Civil.
Malaga cau a principis de
1937
, i Bernabe s'integra en l'Exercit i al costat dels seus germans, dones i fills, i parteix cap al front de
Terol
. La dona i els fills s'estableixen a
Honrubia
(
provincia de Conca
). Es ascendit a
Comandant
i al juny de
1938
, es troba en el front de Madrid, a la zona de Guadalajara, manant el
Batallo
de Metralladores Num 17, de la 70
Brigada
, de majoria
anarquista
i enquadrada en la 14 Divisio de
Cipriano Mera
.
El cop d'estat de
Casado
portara Bernabe a liderar la 70 Brigada, perque Mera recolza el cop i Bernabe era un dels seus homes de confianca. Malgrat l'exit del cop per anul·lar el poder de
Juan Negrin
i els
comunistes
, la pau no es negociada i es rendeixen. Bernabe dissol la 70a Brigada i abandona Madrid.
Fi de la Guerra
[
modifica
]
No s'exilia com molts combatents republicans i marxa a Honrubia amb la seva familia, on es presenta a les noves autoritats. La preso, un judici i l'expulsio de la Guardia Civil es el que va trobar en els seguents anys.
Recupera la llibertat i torna a Montejaque, pero una denuncia d'un
falangista
fa que es cursi ordre de crida i cerca contra ell. Un avis abans que anessin a buscar-lo va fer que Bernabe no s'ho penses i va fugir de la seva casa. No estava disposat a tornar a la preso per delictes inexistents.
Fugida a la muntanya
[
modifica
]
La Guardia Civil localitza el seu emplacament i en un enfrontament a la muntanya aconsegueixen ferir-lo. Bernabe aconsegueix fugir i el seu fill gran decideix acompanyar-lo per no haver d'entrar a l'exercit per fer el servei militar obligatori. La regio muntanyenca de Ronda acull a partides disperses de guerrillers. Bernabe contacta amb ells.
El financament de la Guerrilla s'aconsegueix amb el segrest de
terratinents
i propietaris per tal de cobrar rapids rescats que ajuden al manteniment de les partides. Els sabotatges se succeeixen aixi com la propaganda guerrillera als camperols, que fet i fet, era el que es buscava per captar-los com a enllacos. L'anhelada intervencio dels aliats va fer que l'any
1945
es crees la Junta Nacional de Guerrillers Antifeixistes, Sector Sud amb integrants sense distincio ideologica. El
1946
es constitueix l'
Alianca de Forces Democratiques
, sota el comandament de Bernabe, on ja es conegut com a
Comandante Abril
.
Bernabe va intentar aglutinar combatents per damunt de diferencies politiques, aconseguint una gran cohesio entre els seus homes, pero les seves idees llibertaries no quadraven amb la linia a seguir d'un altre dirigent guerriller del
PCE
, Pablo Perez Hidalgo. Les diferencies entre tots dos van fer que es dividissin les forces. Bernabe i els seus homes es van instal·lar a la zona de Cadis, Pablo i els seus van anar a la part malaguenya.
En
1947
el Decret Llei de Bandidatge i Terrorisme instaura la consigna de la
Llei de fugues
, agreujant la lluita contra la guerrilla i els seus suports. La Guardia Civil tenia les mans lliures per executar "in situ" qualsevol sospitos de fer costat a la guerrilla, i per descomptat, als propis guerrillers. Tambe es van crear les famoses contrapartides, que consistien en grups de Guardies Civils simulant ser guerrillers, portant armament i indumentaria similars als de la serra. La seva missio era el desemmascarament dels enllacos i desprestigi dels veritables guerrillers en efectuar accions impopulars entre la poblacio.
En
1949
es crea l'Agrupacio
Fermin Galan
, aglutinant a les partides de la zona. Bernabe es escollit cap de l'Agrupacio i Pablo Perez Hidalgo cap de l'Estat Major. El campament estable de la recentment creada Agrupacio es trobava a la zona de
Medina Sidonia
.
El
30 de desembre
de
1949
, quan anaven a segrestar als amos del cortijo Linares, Francisco Fernandez Cornejo "Largo Mayo", va abandonar el campament suposadament a la recerca de subministraments, pero va desertar i es va presentar en la caserna de la Guardia Civil buscant la promesa d'
indult
si delatava als seus companys. "Largo Mayo" va ser vestit de Guardia Civil, i en companyia d'aquests, va guiar les forces fins al campament de Bernabe al cerro de la Atalaya.
Es va esperar fins al clarejar despres d'envoltar el campament on pernoctaven sis guerrillers. Les bombes de ma i els trets dels vint guardies van matar en el primer atac Juan Ruiz Huercano, "Capitan" i van ferir a Bernabe qui va cobrir la retirada dels supervivents, inclos el seu fill, i va aguantar fins que van posar fi a la seva vida. Vint-i-tres impactes de bala tenia en el seu cos quan el van trobar. Van carregar en un mul els cossos dels dos guerrillers morts i a la vista de tot el poble, els van llancar en una zona del cementiri de Medina Sidonia.
Bibliografia
[
modifica
]
- El maquis en la provincia de Cadiz
. Manuel Perez Regordan. Edicion del autor 1987.
- Guerrillas espanolas 1936-1960
.
Eduard Pons Prades
. Editorial Planeta 1977.
ISBN 84-320-5634-0
Enllacos externs
[
modifica
]