Beremund III de Lleo
(?,
1017
-
Tamaron
,
1037
) va ser
rei de Lleo
de
1028
a
1037
.
[1]
Origens familiars
[
modifica
]
Fill d'
Alfons V de Lleo
i d'
Elvira Menendez de Melanda
. Va pujar al tron el 1028 a la mort del seu pare a
Viseu
, quan tan sols tenia 11 anys. Durant la minoria d'edat, va actuar com a regent la seva madrastra, la reina
Urraca
, germana de
Sanc III de Pamplona
.
[2]
Problemes a Castella
[
modifica
]
El futur del seu regne va quedar marcat per un succes esdevingut a
Lleo
, la capital del regne. El
1029
, el comte castella
Garcia II de Castella
va acudir a aquesta ciutat per casar-se amb la germana de Beremund III,
Sanca de Lleo
. Una vegada alli, va ser assassinat per integrants de la familia Vela, en venjanca d'un afront sofert pel pare del comte, creant un buit de poder a Castella.
En morir sense descendents, el rei navarres va envair el territori castella per a tractar de fer valer els seus drets sobre ell, obtinguts pel seu matrimoni amb Munia I, cunyada del mort, i va conquerir les terres compreses entre els rius
Cea
i
Pisuerga
. Al mateix temps, Sanc III va manar executar la familia Vela.
Finalment va ser nomenat Comte de Castella el fill de Sanc III,
Ferran I de Castella
, que convertiria el comtat en Regne. Quan va arribar la majoria d'edat el
1032
, Beremund III va tractar de recuperar els territoris del
Regne de Lleo
conquerits pel rei de Navarra, pero no va tenir exit. Ho va intentar de nou mitjancant el matrimoni de la seva germana Sanca amb Ferran I, pero tampoc ho va assolir. Mes aviat al contrari, ja que Sanc III va envair el seu territori i va conquistar les ciutats d'
Astorga
i
Lleo
, territoris que no va recuperar fins a la mort del rei de Navarra.
El
1028
es casa amb
Ximena de Castella
, filla de
Sanc I Garcia de Castella
i germana de
Garcia II de Castella
i
Munia I de Castella
. D'aquesta unio tingueren un fill que mori en neixer:
- l'infant Alfons de Lleo (
1030
)
Despres d'una dura lluita, va reconquerir les terres situades entre el Pisuerga i el Cea, pero va morir a la
Batalla de la Vall de Tamaron
el
4 de setembre
de
1037
quan intentava ocupar la
Tierra de Campos
.
El 1997 les restes van ser analitzades per un equip de l'Associacio Espanyola de Paleopatologia i va determinar que el rei va morir a causa d'un estocada de llanca a l'ull dret, que va arrencar-li tambe el maxil·lar superior. A mes, va rebre una dotzena d'estocades a la part inferior del tronc. Probablement va morir a l'acte o va agonitzar arran de les infeccions.
[3]
Amb ell va acabar la linia de reis descendents de
Pelai I
. El tron va passar a les mans de la seva germana Sanca, que va cedir els seus drets al seu marit, Ferran I.