Benet Maria de Moixo i de Francoli

Biografia
Naixement	(es) Benito Maria Moxo y Francoli 1763 Cervera (Espanya)
Mort	11 abril 1816 (52/53 anys) Salta (Argentina)
Arquebisbe de La Plata o Charcas 26 juny 1805 ? 11 abril 1816 ←  Jose Antonio de San Alberto ? Diego Antonio Navarro Martin de Villodras  → Diocesi: arquebisbat de Sucre Bisbe titular 20 juny 1803 ? Diocesi: bisbat d'Assuras Bisbe auxiliar 20 juny 1803 ? Diocesi: arquebisbat de Morelia
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Ocupacio	prevere catolic de ritu roma
Membre de	Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona
Orde religios	Orde de sant Benet
Consagracio	Francisco Javier de Lizana y Beaumont

Benet Maria de Moixo i de Francoli ( Cervera , diocesi de Solsona , 10 d'abril del 1763 - Salta , 1816 ) fou un monjo benedicti cerveri que el 1805 fou nomenat arquebisbe de Charcas - avui dia arxidiocesi de Sucre - al Virregnat del Riu de la Plata , llavors territori colonial espanyol .

Estudia filosofia i teologia al col·legi que mantenien el benedictins a Barcelona. Es doctora en filosofia a la Universitat de Cervera. El 1778, amb quinze anys, ingressa a l'orde benedicti. Professa com a monjo al monestir de San Esteve de Banyoles i, mes tard, es trasllada al reial monestir de Sant Cugat al Valles . Als 21 anys va anar a Roma per disposicio de l'abat Azara i l'anuencia del govern, per estudiar llengues classiques i instruir-se en les principals branques de la literatura. En aquella ciutat entra en contacte amb el nucli de jesuites il·lustrats desterrats per ordre de Carles III com el pare Josep Manuel Peramas i Ramon Diosdado Caballero aixi com el valencia Joan Andres i Morell . Tambe amb el consol espanyol a la Santa Seu Nicolas d'Alara (1784-88) que l'interessa per l'arqueologia, la historia i les ciencies. .

Al seu retorn al monestir, despres de quatre anys, s'ordena com a sacerdot. En motiu de ser traslladades a una nova sepultura les restes dels abats i monjos de Sant Cugat, pronuncia en 1789 una oracio funebre que juntament amb l' assaig historic fou impresa a Barcelona per Francesc Suria i Burgada. Es dedica a l'ensenyament a Sant Pau del Camp a Barcelona.

Fou membre de l' Academia de Bones Lletres (1787), de l'Academia d'Arts i Ciencies (1789) i de la Reial Academia de la Historia (1796). El 1790 forma part d'una comissio encarregada d'organitzar la redaccio d'un diccionari catala-castella-llati. ^[1]

En 1792 esdevingue professor de la Universitat de Cervera i el 1796 va ser nomenat pel rei catedratic d'Humanitats d'aquell centre docent. En aquesta tasca compongue una gramatica de llengua grega que queda inedita. El 1797 es va imprimir un discurs titulat ≪ Oratio habita ad academicum cervariensem senatum cum ab eo ex regii decreti auctoritate Apollinari laurea donaretur. ≫. I en 1798 va publicar en un tom un comentari de ≪ Vetustissimis philosophis ab atheismi crimine vindicandis ≫ i el 1802 apareixia ≪ De Iosephi Rialpii iurisconsulti barcinonensis singulari in litteris praestantia commentarium ≫,editada per aquella universitat. Alli tambe s'imprimiren diverses recitacions seves, i entre elles ≪ De philosophia cum reliqione adversus sophistas atheos foederata ≫, i una oracio gratulatoria adornada de diverses poesies en idiomes grec, italia, llati i castella, que va pronunciar amb motiu d'haver-se allotjat els reis Carles IV i Maria Lluisa a l'edifici d'aquella universitat l'any 1802 de transit per Barcelona. La seva intervencio en aquella visita dels monarques el feu mereixedor de la creu de l'ordre de Carles III.

L'any seguent Carles VI proposa la seva candidatura episcopal a la Santa Seu com a bisbe auxiliar Michoacan carrec que no arribaria a ocupar. El 1804, Benet Maria de Moixo es trasllada a Mexic i fou consagrat bisbe a la catedral de Ciutat de Mexic. Aquell mateix any fou designat arquebisbe de Charcas a l'America meridional (del qual depenien les diocesis d' Asuncion , Buenos Aires , Tucuman , Santa Cruz de la Sierra i La Paz ). En aquest interludi fins a la presa de possessio d'aquell arquebisbat publica el ≪ Sermon≫ predicat la nit de cap d'any de 1804 (publicat el 1805) i redacta la seva obra mes destacada ≪ Cartas mejicanas≫ , (1805. Existeix una edicio de 1999) ^[2] Editades postumament Genova el 1937 i, on de forma epistolar, son reportades dades de la historia i la ciencia mexicanes anteriors i posteriors a la conquesta espanyola.

Despres d'un llarg i accidentat viatge, prengue possessio de la seva arxidiocesis el primer de gener de 1807. Feu costat a les autoritats colonials enfront de l'assetjament de l'esquadra anglesa al virregnat. El 1808 organitza una profunda reforma de la seva diocesi i, no sense oposicio, el restabliment de la disciplina entre els eclesiastics. Tambe dona suport a les accions per la restauracio de la universitat en greu decadencia des de l'expulsio dels jesuites.

A Charcas va publicar moltes homilies i pastorals de tota mena, que es van imprimir a Lima i Buenos Aires . Va morir a la ciutat de Salta l'any 1816 . Va deixar inedits alguns escrits que van quedar a Charcas, i que esmenta el seu nebot el baro de Juras Reales, en l'obra ≪ Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Rio de la Plata ≫ (Barcelona, 1829), que de fet es una versio de les ≪ Cartas mejicanas≫ que publica amb el seu nom, ^[3] Tambe una rica col·leccio d'objectes rars incloent animals , vegetals , minerals i antiguitats d'aquell pais.

Amb la invasio francesa d'Espanya de 1808, Benet Maria de Moixo es posiciona en contra de les autoritats napoleoniques i defensa sustentar els drets de Ferran VII. Ells llargs conflictes entre els criolls partidaris de la independencia americana i els realistes implicaren Benet Maria de Moixo. El 1815 les tropes independentistes argentines ocuparen Potosi i l'arquebisbe Moixo fou detingut entre altres partidaris de la monarquia espanyola i fou confinat a Salta on moriria l'any seguent. Cami d'aquesta ciutat escrigue la seva “ Carta a los americanos escrita camino del destierro ". ^{[4] [5]}

Obres [ modifica ]

• Memorias historicas del Real Monasterio de San Cucufate del Valles, de la Congregacion Benedictina Claustral Tarraconense y Cesaragustana .. .Barcelona: Francisco Suria y Burgada.1790.
• Oracion funebre que con motivo de las exequias que en los dias II y III de Diciembre de MDCCLXXXIX el real monasterio de S. Cucufate del Valles consagro a la venerable memoria de sus augustos predecesores. Barcelona: Francisco Suria y Burgada. 1790.
• Oratio habita ad Academicum Cervariensem Senatum cum ab eo regii decreti auctoritate Apollinari Laurea donaretur. Cervera: Typis Academicis, 1797.
• De vetustissimis philosophis ab atheismi crimine vindicandis commentarium . Cervariae lacetanorum. Cervera: Typis Academicis, 1799.
• De Iosephi Rialpii iurisconsulti barcinonensis singulari in litteris praestantia commentarium. Cervera : Typis Academicis, 1802.
• Poesias con que la Real Universidad de Cervera aplaudia el arribo del rey N. Senor don Carlos IIII, de la reyna N. Senora dona Maria Luisa y de sus reales hijos. Cervera: Oficina de la Universidad, 1802.
• Cartas mejicanas escritas por Benito Maria de Moxo en 1805 / dadas a luz a impulsos del P. Fr. Andres Herrero. Genova: Tipografia Pellas, 1839.
• Coleccion de varios papeles relativos a los sucesos de Buenos-Ayres . Lima: Imprenta Real de los Huerfanos,1808.
• Segunda parte de las obras patrioticas y doctrinales. Lima: La Casa de Ninos Expositos, 1809.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• ELIAS de MOLINS, Antoni. Diccionario biografico y bibliografico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: 1889, p. 232-233.
• Torres i Amat , Felix . Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluna (en castella). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 436 [Consulta: 7 octubre 2013].  
• RAZQUIN FABREGAT, Fernando. El Dr. D. Benito M. de Moxo y de Francoli, Cervariense, ultimo arzobispo de Charcas, en la America Meridional durante la dominacion espanola. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1945

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Benet Maria de Moixo i de Francoli ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• "Benito Maria de Moxo y Francoli" Real Academia de la Historia. http://dbe.rah.es/biografias/16585/benito-maria-de-moxo-y-francoli