 |
Aquest article o seccio necessita l'atencio d'un expert en la materia.
Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o
milloreu aquesta pagina
vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la
discussio
).
|
Bateria acustica
Una
bateria
es un conjunt d'
instruments de percussio
que, tot i tenir diferents caracteristiques, son tocats per un sol
interpret
. Es pot classificar com una ≪multi-percussio≫.
[1]
Els instruments que formen la bateria es divideixen en dos grups:
idiofons
i
membranofons
. Els instruments de la bateria procedeixen d'origens dispersos del mon. Aixi doncs, el
bombo
i els
plats
provenen de l'antic
Imperi Otoma
(
Orient Mitja
), els
tom-toms
de la
Xina
i la
caixa
d'
Europa
.
Tot i que la bateria es un conjunt d'instruments, es frequent d'en parlar com un unic instrument. Hi ha quatre tipus de bateries musicals diferents: la bateria acustica, bateria electronica, bateria hibrida i bateria sorda.
La bateria acustica es el tipus de bateria mes representatiu a mes de ser la mes utilitzada en la musica contemporania.
[
cal citacio
]
La bateria acustica es anterior a les altres dues: la sorda i l'electronica, que de fet han agafat les caracteristiques basiques de l'acustica, al mateix temps que han aportat millores i facilitats.
(1)
Bombo
· (2) Tom basse o
Goliat
· (3)
Caixa
· (4)
Tom-toms
· (5)
Hi-hat
· (6 esquerra, gran)
Plat de ritme
· (6 dreta, mes petit)
Plat Ride
Membranofons
[
modifica
]
Els membranofons de la bateria acustica tenen dues membranes: una que es troba en la part superior i una altra en la part inferior de l'instrument, que son unides mitjancant una estructura o carcassa i fixades amb uns tensors. D'aquesta manera, s'obte un cos completament tancat, amb l'excepcio d'uns forats que es poden trobar a la carcassa, que permeten el moviment de l'aire entre l'interior i l'exterior del
membranofon
.
Hi ha diverses maneres de produir un
so
mitjancant una membrana: fregant (
simbomba
), bufant (
mirlito
), o com en els membranofons d'una bateria acustica, donant un cop a la membrana per fer-la vibrar.
Per produir el
so
d'aquests membranofons, primer percudim la membrana superior de l'instrument amb una
baqueta
. D'aquesta manera, la superficie, en rebre el cop, transmet les vibracions a l'aire que es troba a la part superior de dins de l'instrument, fet que fara que aquest aire baixi amb una forca deguda a la
pressio
, cap a la membrana inferior i, en consequencia, la faci
vibrar
. Aixi doncs, el
so
que s'obtindra sera doble pero sona unic gracies a la rapidesa de transmissio de l'aire. A mes, un dels membranofons de la bateria, la
caixa
, inclou a la membrana inferior uns
bordons
, els quals xoquen amb la membrana quan aquesta vibra.
H
i ha un gran ventall de membranes amb trets completament diferents, les caracteristiques principals en son les seguents:
- Les membranes han de ser molt fines, aproximadament d'uns 2 mm de gruix, depenent del tipus de membrana.
- Han de tenir la superficie llisa.
- Qualsevol membrana ha de permetre el rebot de les baquetes en ser percudida.
Antigament les membranes eren fetes de pell d'animal adobada, pero avui diu se'n fan de material sintetis i malles de teixit artificial.
Per acabar, es important explicar que per aconseguir el maxim rendiment sonor d'un
membranofon
, les seves membranes han de vibrar lliurement, ja que si una d'aquestes estigues en contacte amb una altra superficie, el seu moviment seria irregular i projectaria un
so
de baixa qualitat. La major part de membranofons tenen les membranes en posicio paral·lela a terra, fet que crea la necessitat de mantenir els membranofons elevats, ja que si aquest toques a terra, s'aturaria la vibracio de la membrana inferior i, en consequencia, sonaria malament. Per aquest motiu, els membranofons d'una bateria han de tenir la membrana inferior mantinguda a l'aire amb uns suports.
Instruments:
Els membranofons que hi ha en una bateria son: el
bombo
, la
caixa
, els
tom-toms
i el tom base o
Floor tom
, anomenat sovint
goliat
per les seves dimensions.
Per un costat, actualment hi ha un munt d'
idiofons
, sobretot en instruments de percussio (campanes,
castanyoles
,
gong
,
xilofon
, etc.). No obstant aixo, els que s'utilitzen en les bateries acustiques sempre son uns instruments anomenats
plats
, els quals, originariament eren fets de bronze. Els
plats
son rigids, de forma circular i amb una ondulacio en el seu centre anomenada campana.
Igual que les membranes, per tal que un idiofon tingui el maxim rendiment, aquest no ha d'estar en contacte amb cap superficie exterior, ja que els
idiofons
necessiten que tot el seu cos estigui vibrant per produir el seu
so
, de manera que si aquest toca amb algun altre cos, la seva vibracio sera irregular. Per tal que aixo no succeeixi, els plats d'una bateria es mantenen suspeses a l'aire mitjancant un
peu
, el qual acaba en forma d'eix prim i llarg on el plat s'hi ha d'aferrar. Per aixo, els
plats
tenen un forat en el centre, a traves del qual aquest s'introdueix a l'eix i, posteriorment es fixa mitjancant una rosca de papallona.
Produccio del so:
Hi ha diverses maneres de produir un
so
amb
idiofons
: puntejats (arpa jueva), fregats (violi claveci), bufats (claveci aeri).
No obstant aixo, tots els idiofons utilitzats en una bateria son percudits, es a dir, s'ha de donar un cop al plat perque aquest produeixi el seu
so
.
Instruments:
Tal com s'ha dit anteriorment, tots els
idiofons
que hi ha en una bateria son
plats
, tanmateix, son de caracteristiques molt diferents. Les principals diferencies son les polzades de diametre que tenen. Els plats que es poden trobar en una bateria acustica normalitzada son el
hi-hat
, el
plat d'accents
i el
plat de ritme
.
Bateries electroniques
[
modifica
]
La bateria electronica es un conjunt d'instruments
electrofons
de percussio. Aixi doncs, aquesta se separa de la bateria acustica, la qual esta formada per
membranofons
i
idiofons
. Tot i aixo, la bateria electronica mante la mateixa distribucio dels instruments, encara que el seu aspecte fisic es completament diferent. (pe: l'instrument electronic que substitueix la caixa continua situant-se en el lloc on se situa en la bateria acustica).
D'altra banda, el principal objectiu de les bateries electroniques es el fet d'oferir als interprets un ventall de noves possibilitats musicals i sonores. Aixi doncs, aquests instruments, gracies a la utilitzacio de l'electronica i la informatica, proporcionen unes expectatives que no es podrien obtenir amb una bateria acustica tradicional (pe: reproduir el so d'una ona de mar en percudir un
pad
electronic).
La primera bateria electronica que es va crear va ser la Simmons SDS5, la qual va ser inventada a principi dels anys setanta per
Dave Simmons
. Per una banda, les bateries Simmons utilitzaven uns
pads
electronics en forma hexagonal fets de policarbonat. Aquests es van fer d'aquesta forma per donar la sensacio futurista que agradava a la gent d'aquella epoca.
[
cal citacio
]
No obstant aixo, la bateria Simmons tenia una fidelitat molt pobre quant al nombre de sons produits i a mes, els seus
pads
tenien poca sensibilitat. Tot i que les bateries Simmons van mantenir durant molt de temps el monopoli de les bateries electroniques, cap a principis dels anys vuitanta aquestes van ser substituides per les Yamaha i Roland, les quals utilitzaven una tecnologia mes avancada, a mes de ser les pioneres en implementar la interficie
MIDI
.
[
cal citacio
]
Pads
electronics
[
modifica
]
Els
pads
son tots els instruments de percussio de les bateries sordes i electroniques, els quals, es denominen. Un
pad
electronic, mes que la funcio d'instrument, fa la feina de controlador electronic. Aixo vol dir que aquest
pad
, imitara la forma fisica dels instruments tradicionals i s'utilitzara per a convertir la interpretacio musical en un seguit de
senyals electrics
que s'enviaran, posteriorment, a un modul (o sintetitzador) per tal que generi els sons. Tots i cada un dels instruments de la bateria electronica, es a dir: la caixa, els
toms
, el
bombo
, etc. (idiofons i membranofons) son substituits per
pads
electronics (electrofons). Aixi doncs, la identificacio d'un
pad
segons el seu instrument acustic nomes es veura reflectit en la seva col·locacio, de manera que al
pad
que se situi en el lloc fisic de la caixa, se l'anomenara caixa electronica. Tot i aquest nomenament identic als instruments, cal citar l'excepcio del
bombo
acustic, ja que electronicament a aquest se l'anomena
kick
(copejador).
Tanmateix, en una bateria electronica es necessaria la contribucio d'uns altres controladors per tal d'imitar el millor possible la feina d'una bateria acustica.
El segon element important de la bateria electronica es el modul de sons de percussio o
rack
, que es un aparell que te com a objectiu principal produir uns determinats sons quan li arriba un senyal exterior produit per un
pad
o per un controlador.
[
Cal aclariment
]
Tanmateix, els sons que aquest pot generar poden ser de dos tipus: sons emmagatzemats (≪sons
samplejats
≫) o sons que es produeixen en el mateix aparell (≪sons
sintetitzats
≫).
[
cal citacio
]
D'altra banda, cada modul te un nombre determinat de sons, dels quals, l'usuari n'ha d'escollir un mitjancant la seva identificacio amb nombres de series (lletres i nombres). Per exemple: el TD-5 de Roland en te de 210 instruments diferents.
Per l'altre costat, en un modul, tots els sons s'organitzen i s'agrupen en
patch
, els quals, assignen a cada senyal rebut per cada
pad
un
so
caracteristic. Es a dir, en els moduls de sons de percussio cada vegada que canviem de
patch
, se'ns canviaran els sons de tots els
pads
i, aixi, la totalitat de la bateria canviara completament el seu
so
i el seu estil. Per exemple: es pot trobar una
patch
de bateria
jazz
(la caixa, el bombo, etc.; tindran el so mes caracteristic d'aquest estil), un altre
patch
de
rock
, un altre de
reggae
, etc.
L'existencia de
patch
proporciona molts beneficis als musics. Per exemple: si un bateria te tres grups musicals d'estils diferents, aquest necessitara comprar-se una bateria acustica per a cada estil. En canvi, si aquest bateria posseeix un modul de sons de percussio, nomes necessitara comprar-se una unica bateria electronica i fer canvis amb els seus
patch
. Per continuar, de la mateixa manera que els
patch
en un modul de sons de
percussio
s'identifiquen amb diversos estils de bateries, aquests, en un modul de sons definits estaran representats amb diversos timbres d'instruments musicals, de manera que es trobara un
patch
de
violi
, un altre de
piano
, un altre de
vibrafon
, etc. Aquest fet proporciona moltes facilitats i, sobretot, beneficis economics. A mes, depenent del tipus d'aparell que s'utilitzi, es poden trobar aparells
monofonics
,
multitimbrics
o
polifonics
.
Aixi doncs, despres de generar-se un determinat senyal en el
pad
electronic, aquest s'enviara cap al modul de sons de percussio, el qual, depenent de la serie de nombres que s'hagi introduit en el seu taulell, aquest modul o be activara un so samplejat, o be en creara un de sintetitzat.
[
Cal aclariment
]
Estructura de suport
[
modifica
]
Per tal que un interpret pugui tocar els
pads
electronics d'una manera comoda i organitzada, tots els
pads
s'aferren a una estructura de suport, gracies a la qual, aquests queden distribuits en la seva disposicio adequada (disposicio d'una bateria acustica).
L'estructura de suport consisteix en uns ferros cilindrics, organitzats de manera que aquesta es mantingui dreta. A mes, de cadascun d'aquests ferros cilindrics, sorgeixen uns petits bracos acabats en forma d'eix, en els quals es fixen els
pads
electronics mitjancant una rosca de papallona. A mes, tambe s'han ideat uns fixadors que tenen la mateixa aparenca fisica que els peus de girafa dels crash acustics.
Bateries hibrides
[
modifica
]
Son combinacions d'instruments acustics amb
pads
electronics, que permeten obtenir els avantatges dels dos tipus de bateries. Es un recurs cada cop mes utilitzat;
Neil Pert
, utilitza aquest sistema.
[
cal citacio
]
Bateries sordes
[
modifica
]
Una bateria sorda es formada per
pads
d'escuma, uns
plats
ensordits i una estructura. Per un costat, val a dir que l'objectiu principal d'una bateria sorda no es el de produir sons per interpretar peces musicals, sino aportar les comoditats necessaries als interprets per tal que aquests realitzin les seves practiques tecniques diaries a casa. Aixo es aixi perque les bateries acustiques generen una gran
intensitat sonora
, les quals molesten el veinat i interrompen la calma ciutadana.
[
cal citacio
]
Pads
d'escuma
[
modifica
]
Els
pads
d'escuma son els
instruments de percussio
d'una bateria sorda, els quals, tenen els seguents elements: una base de plastic dur, un tros d'escuma circular (dura per permetre rebots de baquetes), una membrana de polimer i un arc per fixar, mitjancant claus, tots els elements constituents.
[
cal citacio
]
Per comencar, els
pads
d'escuma o tambors sords, com que intenten ser una alternativa a la practica de la bateria, han de tenir una aparenca fisica semblant a la dels instruments acustics. Per aquest motiu es mante la seva forma circular amb un cert relleu en la vora de l'arc, etc.
[
cal citacio
]
Aixi doncs en un
pad
d'escuma es poden realitzar els mateixos exercicis tecnics que en un instrument acustic i, a mes, es redueix notablement la seva
intensitat sonora
.
[
cal citacio
]
Plats ensordits
[
modifica
]
D'entrada, les bateries sordes comercials no incorporen en la seva venda a cap instrument
idiofon
. Aixo es aixi perque aquesta bateria nomes te l'objectiu de donar facilitats practiques per tal que l'
interpret
pugui exercitar els moviments caracteristics que es realitzen en una bateria, pero, aquestes activitats es realitzen mes amb els
membranofons
que amb els
idiofons
.
[
cal citacio
]
Normalment es posa la bateria darrera de la banda. El bateria s'asseu sobre un seient de manera que quedi darrere de l'instrument, amb el peu esquerre en el pedal del xarleston i el dret en el pedal del bombo. A cada ma soste
baquetes
o escombretes, amb les quals colpeja tots els instruments a excepcio del bombo. El bateria sol creuar els bracos, de manera que la seva ma dreta porta la pulsacio tocant el
hi-hat
i la ma esquerra toca la caixa accentuant certs temps del compas. Normalment el
plat de ritme
es fa servir en substitucio del
hi-hat
, tot i que es poden tocar simultaniament gracies al fet que aquest segon pot produir so mitjancant el pedal. Els
plats d'accents
se solen utilitzar per marcar l'inici o el final de frases musicals. Els
tom-toms
s'acostumen a utilitzar conjuntament amb redoblaments de caixa per adornar els finals de frase musical.
Viccionari