La
Batalla del Bosc de Hurtgen
es com es coneix a una serie de ferotges batalles entre les forces americanes i les alemanyes durant la
Segona Guerra Mundial
al
Bosc de Hurtgen
(entre
Belgica
i
Alemanya
), que acaba sent la batalla mes llarga que els Estats Units han combatut mai en la seva historia. Els enfrontaments van tenir lloc entre el
19 de setembre
de
1944
i el
10 de febrer
de
1945
, en un espai de 130km², a l'est de la frontera entre
Belgica
i
Alemanya
.
L'objectiu inicial dels comandants americans era afeblir les forces alemanyes a la zona i evitar que reforcessin les linies del front mes al nord, entre
Aquisgra
i el
Rur
, on els Aliats estaven lluitant a una zona de ciutats i pobles fortificats, amb les carreteres fortificades, amb trampes pels tancs i camps minats. Un objectiu secundari era una maniobra per flanquejar la linia del front. Els objectius inicials americans eren conquerir Schidt, i avancar cap al Rur. Els alemanys van defendre la zona per dos motius: era una zona de reunio per a la propera
Ofensiva de les Ardenes
, que llavors es trobava en estadi de preparatius, i perque hi havia un acces cap al Schwammenauel Dam, al capdamunt del Llac del Rur que, si s'obria, podia inundar moltes zones i impedir que fos travessat. Els alemanys van poder mantenir la regio fins que van llancar la seva darrera ofensiva a les Ardenes.
A mitjans de setembre de 1944, la persecucio aliada de les forces alemanyes despres dels
desembarcaments de Normandia
era terriblement lenta donada l'extensio de les linies de subministrament i dels reforcos alemanys. El seguent objectiu estrategic era pujar pel riu
Rin
a traves de tot el seu curs i preparar-se per creuar-lo. El
Primer Exercit
del General
Courtney Hodges
s'enfronta a una gran resistencia a la zona d'Aachen i va percebre una amenaca potencial de les forces alemanyes fent servir el bosc de Hurtgen com a base.
A inicis d'octubre, arriba la
1a Divisio d'Infanteria
, amb elements del XIX i del VII Cossos americans, els quals havien envoltat Aachen. Si be s'oferi la rendicio a la guarnicio alemanya de la ciutat, el comandant alemany
Oberst
Gerhard Wilck
rebutja la capitulacio fins al
21 d'octubre
.
Era necessari retirar l'amenaca al Rur. En mans alemanyes, l'aigua podia ser alliberada, ofegant les forces que estiguessin operant alla. Pels comandants americans (
Bradley
,
Hodges
i
Collins
) la ruta directa era a traves del bosc.
Mapa de la zona de la batalla
El bosc de Hutgen ocupa una zona entre el Rur i Aachen. Aquest dens bosc de coniferes es travessat per algunes carreteres i tallafocs. A la tardor i a l'hivern de 1944, el clima era molt fred. Les condicions variaven des de la sequedat a la neu.
Els defensors alemanys havien preparat la zona amb blocats, camps de mines, filferro espinos i trampes amagades a la neu. Tambe hi havia molts bunquers, la majoria dels quals formaven part de les defenses de la
Linia Sigfrid
, que tambe era el centre de resistencia. El bosc dens tambe permetia la infiltracio i l'atac pels flancs, i sovint dificultava establir una linia de front o assegurar que la zona estava neta d'enemic. L'escassetat de camins tambe permetia que els equips alemanys de metralladores, morters i artilleria ajustessin les seves posicions i tinguessin una temible precisio. A mes, la densitat del bosc i el terreny dificil evitaven l'us de la superioritat aeria aliada, la qual es trobava en grans dificultats per trobar qualsevol objectiu.
L'avantatge numeric america (5 a 1) en blindats, mobilitat i suport aeri eren enormement reduits pel temps i el terreny. Al bosc, grups relativament petits de defensors decidits i preparats podien ser molt efectius. A mesura que les divisions americanes tenien baixes, aquestes eren substituides per soldats de lleva inexperts. El bosc impenetrable tambe limitava l'us de tancs, amenacats tambe pels equips antitanc equipats amb
panzerfausts
. El transport tambe es veia limitat per la manca de rutes segures: en els moments dificils es demostra dificil reforcar o portar subministraments a les unitats al front o evacuar-ne'n els ferits. Els exercits alemanys tambe patien els mateixos problemes (les seves divisions havien patit greus perdues durant la retirada de Franca i estaven plenes de nois sense entrenament, homes incapacos pel servei actiu i vells). El transport tambe era un problema donada la dificultat del terreny i la manca de camions i de combustible. La major part dels subministraments havien de ser portats a ma fins al front. Pero els defensors alemanys tenien l'avantatge de que els seus comandants i molts dels seus soldats ja portaven diversos anys de lluita i havien apres les tactiques necessaries per lluitar amb eficacia a l'hivern i en zones boscoses, zones on els americans si be estaven ben entrenats, eren inexperts.
Les mides del bosc tambe afavorien els defensors. El foc d'artilleria es preparava perque explotes a l'aire, provocant una pluja de metralla i de branques dels arbres. Mentre que els defensors estaven protegits de la metralla a les seves posicions, els atacants, sovint en camp obert, eren molt mes vulnerables. A mes, les patrulles americanes de morters necessitaven clarianes per treballar, i aquestes eren escasses i perilloses, car la seva situacio era coneguda pels alemanys, per la qual cosa el suport de morters era sovint impossible per a les patrulles de fusellers.
Exercits oposats
[
modifica
]
El bosc de Hurtgen estava a la zona del
Primer Exercit america
de
Courtney Hodges
, i la responsabilitat de la zona estava a mans del V i del VII Cossos.
A l'inici, el bosc estava defensat per les divisions d'infanteria 275a i 353a, si be ambdues sense completar, pero estaven ben preparades (5.000 homes, amb 1.000 a la reserva), i comandades pel General
Hans Schmidt
, amb un lleuger suport d'artilleria pero sense tancs. A mesura que la batalla progressava, van arribar reforcos. Les expectatives americanes respecte al fet que aquestes tropes eren febles i preparades a retirar-se no es va correspondre a la realitat.
Divisions americanes
[
modifica
]
Divisions alemanyes
[
modifica
]
Cementiri de guerra a Vossenack
Primera Fase
[
modifica
]
La primera fase de la batalla es concentra als voltants de la ciutat de Schmidt, a la part sud del bosc, que era un important punt en la ruta de subministraments alemanys.
Els combats es van iniciar el
19 de setembre
de
1944
, quan una avancada del
60e Regiment d'Infanteria
s'endinsa al bosc, pero va veure's obligat a retirar-se pel terreny i l'oposicio.
El
5 d'octubre
, la
9a Divisio d'Infanteria
ataca Schmidt fent servir els
Regiments
60e
i
39e
, mentre que el 47e restava en una posicio defensiva. La carretera Monschau-Duren no va trigar a ser tallada, pero ambdos regiments van veure's molt alentits per la defensa i van patir greus perdues: el 2n
batallo
del
60e
va ser reduit a un terc dels seus homes en finalitzar el primer dia, i el
39e
va ser aturat a Weisser Weh. L'evacuacio o rebre subministraments era molt dificil o impossible.
El
16 d'octubre
, guanyar 3.000 iardes havia tingut un cost de 4.500 baixes. La
28a Divisio d'Infanteria
, una unitat de la Guardia Nacional de
Pennsilvania
arriba per rellevar a la
9a
La 28a Divisio va ser reforcada amb blindats, transports i suport aeri. Dels seus 3 regiments, un va ser desplegat per protegir el flanc nord, un altre per atacar Germeter i el tercer per capturar Schmidt, l'objectiu principal. La regio tenia una orografia terrible, que impedia qualsevol moviment de blindats, tot i la necessitat dels tancs per donar suport a la infanteria.
L'atac de la 28a Divisio comenca el
2 de novembre
; amb els defensors expectants i disposats. El
109e Regiment d'Infanteria
va topar despres d'avancar nomes 300 iardes amb un camp de mines inesperat, a mes de patir foc de morter i d'artilleria, aixi com diversos contraatacs. Despres de dos dies s'aconsegui avancar una milla. El
112e Regiment
ataca Vossenack i els seus voltants, que va ser capturat el
2 de novembre
, pero llavors es veie aturat per una forta resistencia, aixi com pel dificil terreny. El
110e Regiment
va haver de netejar el bosc als voltants del riu Kall, capturant Simonskall i mantenint una ruta de subministrament per avancar cap a Schmidt, enfrontant-se de nou al mal temps, a les defenses disposades, a uns defensors determinats i al terreny. El temps impedi qualsevol suport tactic aeri fins al
5 de novembre
.
El 112e conqueri Schmidt el
3 de novembre
, tallant la ruta alemanya de subministrament cap a Monschau, pero la rebuda de subministraments, reforcos o l'evacuacio de ferits era impossible, car el Kall estava bloquejat. Un contraatac alemany realitzat per tancs de la
116a Divisio Panzer
i tropes d'infanteria de la
87a Divisio
expulsa rapidament als americans de Schmidt, sent incapacos de contraatacar. Durant dos dies, el 112e suporta una dura pressio per mantenir les seves posicions als afores de Schmidt.
El
6 de novembre
, el
12e Regiment d'Infanteria
va separar-se de la
4a Divisio
i enviat a la
28a
.
A Vossenack, el 2n batallo del 112e es desintegra despres de rebre un bombardeig constant. Seguint a l'arribada providencial de dues
seccions
blindades, formades per tancs i destructors de tancs
M10 Wolverine
, recolzades per les restes del 2n batallo i per dues companyies del 146e d'Enginyers operant com a infanteria, els americans contraatacaren, prosseguint els combats a Schmidt fins al
10 de novembre
.
En aquesta fase, la 4a Divisio americana tingue la tasca de netejar la meitat nord del bosc, entre Schevenhutte i Hurtgen, conquerir Hurtgen i avancar cap al
Rur
, al sud de
Duren
. Des del
10 de novembre
, la missio principal del
VII Cos
seria arribar fins al riu. La 4a Divisio estava dirigida cap Hurtgen, si be el 12e Regiment d'Infanteria estava molt danyada de la seva accio a Schmidt, quedant nomes amb dos regiments efectius per realitzar la tasca assignada a la divisio. El VII Cos s'enfrontava a forces alemanyes originaries sobretot del LXXXI Cos (format per 3 divisions sense completar). Al Hurtgen hi havia la
275a Divisio
, amb 6.500 homes i 150 peces d'artilleria, disposats i preparats.
Segons descriu un informe,
El VII Cos America del 1r Exercit ataca el
16 de novembre
de
1944
amb les Divisions d'Infanteria
1a
,
4a
i
104a
per netejar el bosc de Hurtgen i el cami del 1r Exercit cap al riu Rur. Despres de durs combats, primer per la 4a Divisio, el VII Cos ataca i s'atura. El V Cos continua el
21 de novembre
de
1944
. atacant amb la
8a d'Infanteria
, el V Cos aconsegui capturat Hurtgen el
28 de novembre
de
1944
.
L'atac s'inicia el
6 de novembre
. Els dos regiments d'infanteria van atacar en dues columnes paral·leles: el 8e per la banda nord del bosc cap a Duren, i el 22e al sud en paral·lel. Els flancs oberts invitaven a la infiltracio (una tactica semblant a un altre lloc hagues sigut un desastre)
Els atacs del 8e Regiment a Rother Weh van topar una dura resistencia i van ser rebutjats amb greus perdues. El 22e fracassa en el seu intent de capturar Raven, colpejat per un foc potent de metralladores i d'artilleria. Despres de 3 dies de combats hi havia 300 baixes, incloent els oficials i sots-oficials.
El
8 de novembre
els tancs es van tornar essencials, i els enginyers van haver d'obrir rutes pels tancs al bosc. Les comunicacions i la logistica seguien sent un problema, per la qual cosa l'atac s'hague d'aturar el
19 de novembre
per permetre el reaprovisionament i l'evacuacio dels ferits. Els alemanys van rebre reforcos de les Divisions 344a i 353a, amb la qual cosa la resistencia s'enduri. El
20 de novembre
,
Russell J. York
, un metge del
4t Batallo d'Enginyers
, guanya una
Estrella de Plata
a Eeisser Weh quan un dur bombardeig impossibilitava la construccio d'un pont.
La responsabilitat torna al V Cos i, el
21 de novembre
, la
8a Divisio
ataca l
[
Cal aclariment
]
avall del Weisser Weh, continuant cap a Hutgen. El 121e Regiment d'infanteria topa amb una zona altament defensada. Tot i el suport de blindats del 10e Batallo de tancs, l'avanc amb prou feines van ser de 500 metres. Hurtgen va ser conquerit el
29 de novembre
, i la batalla prossegui fins a Kleihau, una kilometre al nord.
L'accio final al bosc de Hurtgen va ser a
Merode
, a la punta nord-est del bosc. Dues companyies americanes van conquerir el poble, pero despres van ser destruides en un contraatac alemany.
Elements de la 8a i de la 28a divisions d'infanteria van avancar llavors cap a Brandenberg. La 28a Divisio, igual que havia fet la 9a abans (i la 4a, que rellevaria a la 28a), tambe va patir greus baixes durant la seva estada al bosc. El
14 de novembre
, el 2n Batallo de Rangers arriba a rellevar homes del 112e Regiment d'Infanteria. El
6 de desembre
, els Rangers van avancar cap a Bergstein i van conquerir la posicio estrategica del Turo 400. Poc despres, el
12 de desembre
, les forces americanes van capturar les ciutats de Gey i de Strass.
Despres de la batalla
[
modifica
]
El
16 de desembre
de
1944
, les forces alemanyes van iniciar l'Operacio vigilancia del Rin, iniciant la
Batalla de les Ardenes
. L'atac va ser una sorpresa per a les forces aliades, agafant-les amb la guardia baixa i creant una gran protuberancia a les seves linies. Les unitats americanes a la zona, incloent les divisions d'infanteria
8a
i
104a
, aixi com les aerotransportades
82
i
101
van prendre part en una defensa desesperada en una de les batalles mes importants de la guerra i de les majors de la historia dels Estats Units.
L'Ofensiva de les Ardenes va ser aturada a mitjans de gener i a inicis de febrer, les forces americanes van atacar des del bosc de Hurtgen. Dl
10 de febrer
, el Schwammenauel dam va ser capturat pels americans, pero els alemanys van obrir els dics i el vall de Rur estava anegat, aturant l'ofensiva per travessar el Rin dues setmanes, fins que els atacants van aconseguir travessar el riu el 23 de febrer, un cop les aigues havien baixat.
Dos soldats de la 4a Divisio d'Infanteria van ser condecorats amb la
Medalla d'Honor
per les seves accions durant la batalla. Un d'ells era el
Tinent Coronel
George Mabry
, el segon soldat de la II Guerra Mundial mes condecorat.
Per un altre costat, el soldat ras
Edward Donald Slovik
, destinat a la 28a Divisio, preferi enfrontar-se a un
Consell de guerra
a lluitar al Bosc de Hurtgen. El
31 de gener
de
1945
esdevingue el primer soldat estatunidenc executat per
desercio
des de la
Guerra Civil dels Estats Units
.
Memorial a Vossenack dedicat a tots els que van caure durant la Batalla del Bosc de Hutgen
La Historia Oficial Americana estima que van ser destinats uns 120.000 soldats, a mes dels reemplacaments, i que al final havien 24.000 baixes a mes de 9.000 no-combatents. Dues divisions, la
4a
i la
9a d'Infanteria
van quedar tan danyades que van haver de ser retirades del front per recuperar-se.
La batalla per Schmidt va costar 6.184 baixes americanes (comparades amb les 4.000 baixes de les dues divisions a
Omaha Beach
. Les alemanyes van ser d'uns 3.000 homes.
A la segona fase, la 4a Divisio avanca una milla i mitja pel
20 de novembre
amb 1.500 baixes en combat, a mes de centenars mes causats pel
peu de trinxera
, congelacio i fatiga. Despres de dues setmanes, es van guanyar 3 milles amb 4.053 baixes en combat i 2.000 de rereguarda, fent que els totals de novembre pugessin a 170 oficials i 4.754 homes.
Algunes unitats que tambe van lluitar a
Omaha Beach
van afirmar que aquesta va ser molt mes sagnant.