La
batalla de Navarino
va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la
Guerra d'independencia de Grecia
, a Navarino (avui
Pylos
). Van combatre les flotes
otomana
i
egipcia
d'un costat contra les flotes combinades
britanica
,
francesa
i
russa
, i el triomf fou per aquesta darrera alianca.
En
1827
pel
tractat de Londres
Russia, Gran Bretanya i Franca van decidir intervenir militarment als Balcans,
[3]
enviant els seus esquadrons navals a Grecia, on s'estava lluitant la
Guerra d'independencia de Grecia
.
Despres que la delegacio grega, liderada per
Alexandros Mavrokordatos
, acceptes els termes del tractat, els aliats es van preparar per insistir en l'armistici i les seves flotes van rebre instruccions per interceptar subministraments destinats a les forces d'
Ibrahim Paixa d'Egipte
. Quan la flota de
Ibrahim Paixa d'Egipte
, que havia estat advertida pels britanics i francesos que es mantingues allunyada de Grecia, va abandonar
Alexandria
i es va unir a altres unitats otomanes/egipcies a Navarino el 8 de setembre, Codrington va arribar amb el seu esquadro a
Navarino
el
12 de setembre
. El
13 d'octubre
,
Edward Codrington
es va unir, davant de Navarino a un esquadro frances al comandament de
Henri de Rigny
i un esquadro rus al comandament de
Lodewijk van Heiden
.
A la seva arribada a Navarino, Codgrinton i de Rigny van intentar negociar amb Ibrahim, que va insistir que per ordre del sulta havia de destruir Hydra. Codrington va respondre dient que si les flotes d'Ibrahim intentaven anar a qualsevol lloc menys a casa, hauria de destruir-les. Ibrahim va acceptar escriure al sulta per veure si canviaria les seves ordres, pero tambe es va queixar que els grecs poguessin continuar els seus atacs. Codrington va prometre que impediria que els grecs i els filhel·lens ataquessin els turcs i els egipcis. Despres de fer aixo, va dissoldre la major part de la seva flota, que va tornar a
Malta
, mentre que els francesos van anar a l'
Egeu
.
La flota britanica estava dirigida pel vicealmirall Sir
Edward Codrington
, amb la missio d'intervenir entre els rebels independentistes grecs i els turcs.
[5]
Codrington es va endinsar a la badia per impedir que salpes la flota d'
Ibrahim Paixa d'Egipte
, el fill del virrei egipci
Muhammad Ali Pasha
. Encara que els dos estats no estaven en guerra, les potencies havien decidit fer una demostracio de forca. La flota de l'Imperi Otoma (sota el comandament suprem d'Ibrahim pero comandada de fet per
Amir Tahir Pasha
, almirall del sulta
Mahmud II
, estava composta per tres vaixells de linia, dinou fragates i nombroses embarcacions petites), i estava ancorada formant un semicercle per protegir-se mutuament i poder fer convergir el seu foc. Codrington comencar a fondejar la seva flota (composta per onze vaixells de linia i onze fragates) a l'interior d'aquesta formacio a les dues de la tarda.
Frank Abney Hastings
, un filhel·le, va destruir un esquadro naval turc durant una incursio a Itea, i Ibrahim va enviar un destacament de la seva flota per combatre'l. Codrington no coneixia les accions d'Hastings i va pensar que Ibrahim estava trencant el seu acord, va interceptar la forca i els va fer retirar i ho va tornar a fer l'endema quan Ibrahim va dirigir la flota en persona. Codrington va reunir la seva flota una vegada mes, amb els britanics tornant de Malta i els francesos de l'Egeu. Tambe se'ls va unir el contingent rus liderat pel comte Login Geiden. Ibrahim va comencar una campanya per aniquilar els grecs del Pelopones ja que pensava que els aliats havien renegat el seu acord.
El 20 d'octubre de 1827, a mesura que el temps empitjorava, les flotes britaniques, russes i franceses van entrar a la badia de Navarino en formacio pacifica per refugiar-se i assegurar-se que la flota egipcio-turca no ataques Hydra. Quan una fragata britanica va enviar un vaixell per demanar als egipcis que retiressin els
brulots
, l'oficial a bord va ser mort pels egipcis.
La fragata va respondre amb foc de mosquet en represalia i un vaixell egipci va disparar un tret de cano al vaixell insignia frances, el Sirene, que va tornar el foc. Es va iniciar un enfrontament total que va acabar amb una victoria completa dels aliats i amb l'aniquilacio de la flota egipcio-turca. Dels 89 vaixells egipci-turcs que van participar en la batalla, nomes 14 van tornar a Alexandria i els seus morts superar els 8.000. Els aliats no van perdre cap vaixell i nomes van patir 177 morts i 469 ferits.
. La Porta va exigir una indemnitzacio als aliats pels vaixells, pero la seva demanda va ser rebutjada perque els turcs havien actuat com a agressors. Els ambaixadors dels tres paisos tambe van sortir de
Constantinoble
.
Consequencies
[
modifica
]
Ibrahim Baxa va accedir a evacuar Grecia, de manera que practicament va concloure la
Guerra d'independencia grega
. Aixo no obstant, la victoria no es va rebre amb grat a la Gran Bretanya. El primer ministre britanic
Arthur Wellesley
, duc de Wellington, que temia un atac rus sobre Turquia, va qualificar aquesta batalla com un "esdeveniment desfavorable" i va destituir a Codrington. El combat de Navarino constitueix un esdeveniment fonamental de la historia contemporania de Grecia i va ser un dels moments mes gloriosos per l'Armada russa.
La participacio en la batalla de Russia va provocar al seu torn la
Guerra Russo-Turca de 1828-1829
.
- ↑
Cowles
, Loyal ≪The failure to restrain Russia: Canning, Nesselrode, and the Greek question, 1825?1827≫ (en angles).
International History Review
, 12, 4, 1990, pag. 688?720.
- ↑
Bradford
, James C.
International Encyclopedia of Military History
(en angles). Routledge, 2004, p. 557.
ISBN 9781135950347
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Howarth
, David.
The Greek Adventure
(en angles). Atheneum, 1976.
ISBN 0-689-10653-X
.
- Tucker
, Spencer C.
A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East
(en angles).
ABC-CLIO
, 2009.
ISBN 1851096671
.