한국   대만   중국   일본 
Batalla de Monmouth - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Batalla de Monmouth

Infotaula de conflicte militarBatalla de Monmouth
Guerra de la Independencia dels Estats Units
Batalla de Monmouth (13 Colònies)
Batalla de Monmouth
Batalla de Monmouth
Batalla de Monmouth

Washington reagrupant les tropes a Monmouth , per Emanuel Gottlieb Leutz
Tipus batalla Modifica el valor a Wikidata
Data 28 de juny de 1778
Coordenades 40° 15′ 32″ N, 74° 16′ 31″ O  /  40.258888888889°N , 74.275277777778°O  / 40.258888888889; -74.275277777778
Lloc Freehold
Estat Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Resultat inconcloent
Campanya Filadelfia
Bandols
Bandera de les 13 colònies Estats Units Imperi britànic Gran Bretanya
Comandants
Bandera de les 13 colònies George Washington Imperi britànic Henry Clinton
Forces
13.462 13.059
Baixes
152 morts
300 ferits
Total 452
190 morts
390 ferits
576 presoners
Total 1.156

La batalla de Monmouth va ser una batalla de la Guerra de la Independencia dels Estats Units que va tenir lloc a Nova Jersey el 28 de juny de 1778 , [1] i es considerada com el punt d'inflexio en la Revolucio que va acabar desembocant en la victoria dels naixents Estats Units d'America .

L' Exercit Continental sota el comandament de George Washington va atacar la rereguarda de la columna de l' Exercit Britanic liderada per Sir Henry Clinton mentre aquesta abandonava Monmouth Court House (avui dia Freehold , Nova Jersey ).

Antecedents [ modifica ]

En comencar la guerra, 3.000 soldats britanics es veieren atrapats a Boston per 20.000 homes de la milicia continental, fins que despres de la batalla de Bunker Hill abandonaren la ciutat.

Els americans van capturar Mont-real i Saint John's i van fracassar en el setge de Quebec i es preparaven per defensar Nova York , que es va rendir despres de la batalla de Long Island als britanics comandats per William Howe el 1776 que volia tallar en dos el territori rebel aillant Nova Anglaterra i va conquerir els forts que guardaven la badia de Hudson i Newport (Delaware) . [2]

Despres de la derrota americana a la batalla de Brandywine 11 de setembre de 1777 els anglesos controlaven Philadelphia , i George Washington es va veure obligat a passar l'hivern entrenant el seu exercit a Valley Forge , a Pennsilvania . Mentrestant, hi va haver una reorganitzacio en el comandament britanic, amb Henry Clinton com a comandant en cap substituint Howe, que havia dimitit. Amb l'entrada de Franca en la guerra i l'exercit mes preparat, i Washington va enviar al marques de la Fayette amb una guardia d'avancada, que va parar una emboscada a la batalla de Barren Hill . [3]

Clinton va rebre l'ordre del govern d'abandonar Filadelfia i defensar Nova York , ara vulnerable a poder naval frances. L'exercit de Washington va seguir Clinton en la seva retirada.

Batalla [ modifica ]

Encara que el general en cap de l'exercit continental era George Washington , una mica menys la meitat de les forces estaven sota el comandament del capita general Charles Lee . Aquest primer grup va ser el que va liderar l'avanc contra les tropes britaniques, a les quals se suposava en plena retirada, i va iniciar el primer atac contra la rereguarda de la columna britanica. Quan les tropes de l'exercit britanic es van donar la volta i van iniciar una maniobra de flanqueig, Lee va donar l'ordre de retirada general gairebe sense presentar oposicio, i les seves tropes aviat es van veure desorganitzades i en plena fugida. [4]

La decisio de retirar-se gairebe immediatament va ser molt controvertida en el seu moment, i ha estat discutida innombrables vegades per part de tota classe d'historiadors, tant a favor com en contra de Lee. La veritat es que aquest creia trobar-se en inferioritat numerica de mes de dos a un (la qual cosa era cert), i va trobar a un enemic que plantava cara i iniciava un contraatac en lloc de a una forca fugint desorganitzada. La retirada va permetre que el seu grup es reunis amb la forca principal liderada per Washington, la qual cosa va eliminar l'avantatge numeric angles. Per contra, s'ha argumentat que si el grup de Lee hagues plantat cara i resistit el contraatac de Clinton, aquest no s'hauria vist temptat a plantar batalla i s'hauria retirat, creient enfrontar-se al cos principal. [4]

En qualsevol cas, les tropes de Lee van acabar creuant-se en la seva fugida amb el cos principal de l'exercit continental, sota el comandament de George Washington , el qual va tenir un dur enfrontament verbal amb Lee. L'animadversio entre els dos venia ja de lluny, de manera que les frases van pujar de to i Washington va acabar rellevant del comandament a Lee per incomplir una ordre directa i insubordinacio. Procedir tot seguit a reagrupar les tropes i posar de nou a l'atac, rebutjat dos contraatacs britanics en el que va ser conegut com "l'avanc de Washington". El dia va resultar extremadament caloros, i les continues maniobres i contramaniobres van acabar provocant a ambdos bandols tantes baixes per cop de calor com per accio enemiga. [4]

La batalla va acabar amb l'arribada de la nit, en una situacio propera a l'empat tecnic pel que fa a posicio sobre el camp de batalla. Washington pero va preferir jutjar la victoria com a pertanyent al bandol nord-america pel nombre de baixes i presoners. L'exercit continental va perdre 152 homes i va tenir 300 ferits, mentre que els britanics van perdre 190 homes, 390 ferits i 576 presoners.

Despres de la batalla [ modifica ]

La batalla de Monmouth va ser l'ultim gran enfrontament de la Campanya de Filadelfia , i la major batalla pel nombre de participants de tota la guerra de les que van durar almenys un dia. Les tropes britaniques van prosseguir la seva retirada de forma organitzada. Lee va ser jutjat per una cort marcial pels carrecs d'insubordinacio i incompliment d'ordres del Village Inn, situat al centre de Englishtown , [5] trobat culpable i retirat del comandament durant un any. Si Washington hagues decidit presentar addicionalment carrecs de covardia davant l'enemic (la qual cosa podia ser extret de la imprevista retirada), Lee s'hauria enfrontat a la possibilitat de ser afusellat .

Monmouth es, juntament amb la Batalla de Princeton , una de les dues uniques batalles durant el transcurs de la guerra en que l'exercit de Washington es va enfrontar a l' exercit britanic en els seus mateixos termes, en una batalla campal, sense ser derrotats a nivell tactic.

La llegenda de Molly Pitcher (una mena d'equivalent d' Agustina d'Arago ) sol associar amb aquesta batalla. Segons una de les versions, Molly era una mestressa de casa que va anar a la batalla amb el seu marit, i en morir aquest, va ocupar el seu lloc com artiller durant la resta del combat. Basada en un incident real, la idea de la historia va ser adornada i es va convertir en llegenda amb el pas dels anys. En el camp de batalla actual, hi ha dos llocs marcats com a possibles escenaris de la llegenda. [6]

Encara que mai s'ha acordat formalment la seva conservacio, el camp de batalla de Monmouth es un dels mes ben preservats dels camps de batalla de la Guerra de la Independencia dels Estats Units . [6] Cada any, durant l'ultim cap de setmana de juny, es recrea la batalla en el Parc estatal de Monmouth Battlefield , situat entre l'actual Freehold i Manalapan, a Nova Jersey .

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Batalla de Monmouth