La
Batalla de Grengam
, tambe coneguda com a
Batalla de Ledsund
, (
Rus
:Гренгамское морское сражение,
Suec
:Slaget vid Ledsund, o Slaget vid Foglofjarden.
[5]
) de 1720 va ser la darrera gran batalla naval de la
Gran Guerra del Nord
. Tingue lloc a la zona de les
Illes Aland
, a l'estret de
Ledsund
entre
Foglo
i
Lemland
. La batalla marca el final de les operacions navals
russes
i
sueques
al
Baltic
. La flota russa realitza una altra incursio contra les costes sueques la primavera de 1721, despres d'aixo es va firmar el
Tractat de Nystad
que conclogue la guerra.
[6]
El camp de batalla
[
modifica
]
La principal ruta naval entre els ports d'
Estocolm
, a Suecia, i
Turku
, Finlandia, passava prop de les
Illes Aland
, entrant a l'
Estret de Ledsund
des del sud-oest, amb
Foglo
a la riba sud-est I
Lemland
a la nord-oest.
[7]
L'
ancoratge
(
60° 0′ 0″ N, 20° 18′ 0″ E
/
60.00000°N
,
20.30000°E
/
60.00000; 20.30000
) usat a la costa de Fliso a
Foglo
estava protegit dels vents predominants del sud-oest per dues petites illes. Antigament aquest ancoratge s'anomenava
Granhamn
, que en suec significa port de
Gran
. En els mapes actuals apareix com
Rodskars fladan
.
[8]
L'illa mes petita actualment s'anomena
Granhamns holmen
o Illa de Granhamn. No s'ha de confondre amb l'illa del mateix nom a l'
Arxipelag d'Estocolm
.
La paraula
Grengam
del nom de la batalla es la
romanitzacio
de Гренгам, que es la tradicional
transliteracio de l'alfabet rus
de
Granhamn
. La grafia
Granhamn
va ser utilitzada per Hans Hansson al mapa d'Aland des d'aproximadament 1650.
[8]
A Suecia la batalla tambe es coneguda com a
Batalla de Ledsund
.
[5]
A Finlandia el nom de
Batalla de Fliso
(
fines
:
Flison meritaistelu
) tambe es usat.
[1]
Els relats suec i rus de la batalla difereixen significativament. Ambdos bandols coincideixen que el 27 de juliol de 1720, un grup de vaixells suecs a les ordres del
Vicealmirall
suec Carl Georg Sioblad ataca la fota russa i perde quatre fragates que capturaren els russos.
Dibuix contemporani suec de la batalla, que mostra la flota sueca acostant-se a les galeres russes.
Una petita unitat naval sueca navega directament al cor de la flota russa ancorada a Granhamn. A continuacio es lliura una ferotge batalla, els suecs perderen les seves quatre fragates despres que aquestes encallessin
[9]
pero les perdues russes foren tan importants que fugiren d'Aland, deixant 43 vaixells enfonsats i 1.000 mariners morts.
[10]
Les perdues russes impediren que la seva marina realitzes mes operacions importants fins al final de la guerra amb el
Tractat de Nystad
, l'any seguent.
La flota sueca estava formada per 52
vaixells de linia
, quatre fragates i nou petits vaixells sumant 156 canons i uns 1,000 mariners, feu un intent d'atacar la flota en russa en moviment. El General
Mikhail Golitsyn
va aconseguir una posicio avantatjosa a l'estret i poc profund pas de Flisesund i ordena als seus vaixells que formessin en semicercle. Els vaixells de linia suecs i les fragates penetraren a l'estret perseguint els russos. Dues fragates encallaren, dificultant la maniobrabilitat de la resta de l'esquadra.
En la batalla els russos abordaren les quatre fragates. L'unic vaixell que escapa fou el vaixell insignia de Sioblad.
[3]
Consequencies
[
modifica
]
Entrada cerimonial de les quatres fragates capturades a Sant Petersburg
. Feta per
Alexei Zubov
.
Ambdos bandols reclamaren la victoria. Coincideixen, pero, en que les quatre
fragates
sueques: la
Stor Phoenix
de 34 canons, la
Vainqueur
de 30 canons, la
Kiskin
de 22 canons i la
Danska Orn
de 18 canons, foren capturades pels russos. No ocorregueren batalles navals importants entre russos i suecs despres de Grengam, fins al final de la guerra segellada pel
Tractat de Nystad
.
Quatre fragates sueques encallaren i foren capturades per la flota russa.
[9]
43 de les 61
galeres
russes, foren enfonsades pels suecs o cremades i abandonades despres de la batalla. El Vicealmirall suec Carl Georg Sioblad inicialment fou criticat despres de la batalla, pero quan es conegueren les baixes russes fou recompensat. Russia considera que guanya la batalla, pero la seva flota fou incapac de realitzar grans operacions al final de la guerra, el 1721.
Els suecs patiren 103 morts i 407 presoners. Els russos tingueren 82 morts i 236 ferits. La Batalla de Grengam fou una mostra que l'habil us de flotes propulsades per rems en zones d'
esculls
, un eficient reconeixement i una bona seleccio de l'area de combat, aixi com una perfecta coordinacio per atacar des de diverses direccions, podien vencer flotes propulsades a vela i fortament artillades. La victoria de Grengam permete als russos consolidar la seva posicio a l'arxipelag, fet molt important per impedir les operacions navals civils i militars sueques a la zona.
[3]
Commemoracio
[
modifica
]
Esglesia de St. Pantaleon
Sant Petersburg
(1735-39)
De la mateixa manera que la
Batalla de Gangut
, la Batalla de Grengam es lliura el dia de
Sant Pantaleon
. Per tal de commemorar la victoria es construi una esglesia de fusta en honor del sant a
Sant Petersburg
el 1722. Fou reconstruida en pedra entre 1735 i 1739. Des de 1914 a la
facana
de l'esglesia hi ha dues plaques de marbre que enumeren els vaixells i regiments que lluitaren a Gangut i Grengam.
- ↑
1,0
1,1
(fines)
Flison hylky II
- ↑
2,0
2,1
Great Soviet Encyclopedia
, Third edition, English translation, Volume 7 (1975), page 339, Granhamn. (
(rus)
On-line:
Гренгам
Arxivat
2005-05-14 at
Archive.is
)
- ↑
3,0
3,1
3,2
Victoria de la flota russa de galeres a les ordres de M.M. Golitsyn contra l'esquadra sueca a l'illa de Grengam, el 9 d'agost (27 de juliol), de 1720
- ↑
Tegengren
, Helmer.
Stora nordiska krigets sista sjostrid
(en swedish). Abo: Abo Akademi, 1942, p. 30.
- ↑
5,0
5,1
(suec)
Nordisk familjebok, Volume 15, Column 1502, Ledsund
- ↑
p.244, Wilson, Callo
- ↑
Valkommen till Foglo
Arxivat
2007-09-29 a
Wayback Machine
.
(suec)
- ↑
8,0
8,1
(suec)
Inventering av fornlamningar och kulturmiljoer pa Granhamnsholmen och Rodskar i Bratto, Alands landskapsregering, 2006
[
Enllac no actiu
]
- ↑
9,0
9,1
(suec)
Christer Kuvaja:
Karolinska krigare 1660?1721
, p.257. Schildts Forlags AB 2008.
ISBN 978-951-50-1823-6
- ↑
Matts Dreijer
:
"The History of the Aland islands"
Bibliografia
[
modifica
]
- Wilson, Alastair, Callo, Joseph F.,
Who's who in Naval History: From 1550 to the Present
, Routledge, 2004
ISBN 0-415-30828-3
- Morfill, William Richard,
A History of Russia: From the Birth of Peter the Great to Nicholas II
, James Pott Publisher, London, 1902
- George Bruce.
Harbottle's Dictionary of Battles
. (Van Nostrand Reinhold, 1981)
ISBN 0-442-22336-6
- Gunnar Unger (1923).
Illustrerad svensk sjokrigshistoria, omfattande tiden 1680-1814
. Stockholm: Albert Bonniers Forlag
(suec)
- Magnus Ullman,
Ryssharjningarna pa Ostkusten sommaren 1719
(suec)