El
Barri Vell
es un
barri
a la
ciutat
de
Girona
. Una bona part d'aquest espai conforma un conjunt historicoartistic declarat
be cultural d'interes nacional
. El conjunt historicoartistic del nucli antic de Girona compren bona part de la Girona vella, es a dir, el sector situat entre la
Torre Gironella
i l'
Onyar
. El conjunt es delimitat per una linia imaginaria que, partint de la Torre Gironella, ressegueix tota la
muralla
del segle
xiv
fins al portal del Carme, retrocedeix pel carrer del Portal Nou fins a
Sant Marti Sacosta
, inclou tot el Carrer dels Ciutadans des de la
Placa de l'Oli
a la del Vi, continua pel
Carrer de la Forca
, es desvia per tal d'incloure la
col·legiata de Sant Feliu
, segueix cap a
Sant Pere de Galligants
, d'alla va a trobar la
muralla
i torna, pel
Passeig Arqueologic de Girona
, a la
Torre Gironella
.
[1]
El nucli de la Girona antiga es format pel recinte fortificat de la Forca Vella, que formava un triangle limitat pel comencament del Carrer de la Forca, la Torre Gironella i la Placeta de Sant Feliu, i que en el seu tracat venia a coincidir amb els limits de la Girona iberica i romana. Es conserven alguns trossos de la muralla romana al pati de l'antiga universitat i a la
Placa de la Catedral
. En aquesta placa, a mes de l'
escalinata
i la
facana
barroca
de la seu, cal esmentar la
Casa Pastors
(avui Palau de Justicia) i l'edifici de la
Pia Almoina
(avui Col·legi d'Arquitectes).
[1]
Des d'aquesta placa hom te acces, pel portal de Sobreportes, a l'antic burg de Sant Pere, extramurs de la Forca pero protegit posteriorment per la muralla del segle
xiv
. El barri es centrat per l'antic
monestir
benedicti
de
Sant Pere de Galligants
, que te al davant l'esglesiola romanica de
Sant Nicolau de Girona
. D'aquest sector arrenca el Passeig Arqueologic, al principi del qual trobem els anomenats
Banys Arabs
que son, en realitat,
romanics
. De l'altre costat, de Sobreportes cap a l'
Onyar
, cal destacar la
col·legiata
de
Sant Feliu
.
[1]
De la
Catedral de Girona
cap al sud es localitza la part burgesa i senyorial de la ciutat medieval, situada mes enlla del carrer de la Forca, antic
call
. En aquest carrer destaca la
Casa Cartella
(o l'Institut vell, que havia estat convent de caputxins). A continuacio del carrer de la Forca trobem el
Carrer Ciutadans
, antic centre de la burgesia urbana, amb residencies senyorials d'interes, com
la Fontana d'Or
. Al capdavall del carrer hi ha la
Placa del Vi
, on es troben la Casa de la Ciutat (amb el
Teatre Municipal de Girona
) i la
Casa Carles
.
[1]
De la catedral cap a la muralla de les Pedreres destaquen diversos edificis religiosos. En primer lloc, pujant a la dreta de la seu, s'arriba a la
Placa dels Apostols
, on hi ha el
Palau Episcopal
. D'aci, i a traves de la
Placa dels Lledoners
i del Carrer dels Alemanys, s'arriba a la
Placa de Sant Domenec
, on hi ha l'
antic convent dels dominicans
, amb l'esglesia i el claustre gotics, i la facana de l'antic
Estudi General
. D'aci i baixant les escales de Sant Domenec trobem l'esglesia de
Sant Marti Sacosta
, antic col·legi dels jesuites i des de 1767 Seminari Conciliar. Un xic mes avall, a la Pujada de Sant Marti, hi ha la
Casa Agullana
. Els
baluards
tambe formen part del nucli antic de Girona (segles XVIII-XIX). Segona linia de muralles amb notables fragments al Mercadal, porta de l'Areny i Sarracines.
[1]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
≪
Girona
≫.
Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya
. Direccio General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
Barris i sectors del municipi de
Girona
|
|---|
| Centre
| | |
|---|
| Eixample
| |
|---|
| Est
| |
|---|
| Mas Xirgu
| |
|---|
| Montjuic
| |
|---|
| Nord
| |
|---|
| Oest
| |
|---|
| Santa Eugenia
| |
|---|
| Sud
| |
|---|