Bannock

Grup bannock
Tipus	etnia
Poblacio total	5.135 (2000) [1]
Llengua	paiute del nord , Angles
Religio	Native American Church , religio tradicional tribal, Mormonisme , Cristianisme
Grups relacionats	Paiute del nord , xoixons .
Geografia
Originari de	reserva india Fort Hall (Idaho)
Regions amb poblacions significatives
EUA ( Idaho )

Els bannock son una tribu de la Gran Conca de parla uto-asteca , molt relacionats amb els paiute i els xoixons . El seu nom prove de panail?, panaeti , o be de banakwut .

Localitzacio [ modifica ]

Feien vida nomada per Idaho i Wyoming , als marges del Snake. Actualment viuen amb una fraccio dels xoixons a la reserva de Fort Hall (Idaho), de 544.000 acres, on han format la tribu reconeguda federalment Tribu Xoixon-Bannock de la Reserva Fort Hall d'Idaho .

Demografia [ modifica ]

Mai no van passar dels 2.000 individus, tot i que alguns afirmen que eren 8.000 el 1829, potser amb els xoixons . El 1869 uns 600 foren tancats a la reserva, pero el 1885 foren reduits a 422. El 1900 hi havia uns 513, pero n'hi ha molts barrejats amb els xoixons. El 1960 eren 337 a Idaho, i a la reserva de Fort Hall hi havia 1.700 xoixon i bannock el 1990. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva de Fort Hall d'Idaho hi vivien 6.365 individus (pero 3.959 al rol tribal). Segons dades del cens dels EUA del 2000, la tribu shoshone-bannock de Fort Hall tenia 4.587 individus, mes 40 barrejats amb altres tribus, 503 barrejats amb altres races i 5 amb altres races i altres tribus. En total, 5.135 individus. Alhora, hi ha 89 censats com a bannock (38 purs, 5 barrejats amb altres tribus, 42 amb altres races, 4 amb altres races i altres tribus).

Costums [ modifica ]

Estaven dividits en cinc grups: Kutshundika , o menjadors de bufals, Penointikara , o menjadors de mel, Shohopanaiti o bannock del cotoner, Yambadika o menjadors d'arrels i Waradika o menjadors d'arros. Com els xoixons de la planura, la seva cultura es basa en el bufal , el cavall i la vida seminomada. Les migracions estiuenques els feien anar a Shoshone Falls, on pescaven salmons, recollien baies i cacaven quelcom a l'hivern, per anar a cacar bufals a l'estiu al Yellowstone. Les expedicions mes allunyades del capitost per a assolir poder requerien un bon tractat de cooperacio amb els xoixons , amb qui vivien i amb qui lluitaven contra els blackfoot , que controlaven els caceres a Montana . Mai no foren nombrosos, pero sempre restaren hostils als blancs.

Historia [ modifica ]

Cap al 1700 arribaren al sud d' Idaho i s'establiren al llarg del riu Snake, se separaren dels payute, dels quals nomes els separaven 200 kilometres, i vivien amb els xoixons, amb qui adoptaren els cavalls i cacaren bufals per Colorado , Utah , Montana i Oregon , enfrontant-se a les tribus locals. El 1805 foren visitats per Lewis i Clark , i ja els descriviren com a hostils. Malgrat aixo, el 1829 Jim Bridger va comerciar amb ells, pero aixo no va evitar que ataquessin els minaires que anaven pel cami d'Oregon .

Tot i aixi, el 1868 signaren amb els xoixons el Tractat de Fort Bridger que els assegurava l'us de l'aigua del Snake. El 1869 es va crear la reserva de Fort Hall , per a 600 dels seus, i hi enviaren tropes federals per tal d'evitar possible revoltes. Es van mantenir amb els paiute perque els destrossaren les plantes de cames vora Fort Boise. La fam, la frustracio per la desaparicio del bufal i la insensibilitat de la politica dels EUA portaren a la Guerra Bannock del 1878 , iniciada amb una revolta i blancs morts a Camas Prairie; el seu cap Buffalo Horn subleva 200 indis el juny i destrossaren una patrulla, pero mataren Buffalo Horn. Els nous caps rebels paiute , Egan i el bruixot Oytes, es reorganitzaren a Sleens Mountain, pero el 8 de juliol foren vencuts a Birch Creek. Egan intenta amagar-se a la Reserva Umatilla , pero el mataren, i l'agost capturaren Oytes. Pero el conflicte culmina el 5 de setembre amb la matanca de 140 dones i nens a Charle's Ford ( Wyoming ), i el miler de supervivents es rendiren al general Howard. Un grup va escapar a Wyoming , pero foren atrapats a la reserva india Wind River . Aleshores tancaren la reserva Malheur i foren enviats a Fort Hall, mentre que els payute ho eren a la reserva Yakima . El 1885 nomes hi havia 422 a Fort Hall. El 1869 hi havia uns 600 per a enviar a la reserva, que el 1872 els atribuiren 1.200.000 acres, pero els reduiren a la meitat. El 1990 els de Fort Hall van assegurar-se el dret d'usar el cabal de l'aigua del riu Snake setgons el Tractat que signaren el 1868, i ho empren per a regar llurs terres i pastures. El membre mes destacat de la tribu es LaNada Boyer .

Notables bannocks [ modifica ]

• Mark Trahant , periodista
• Randy'L He-dow Teton , model

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Pritzker , Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples . Oxford, England: Oxford University Press , 2000. ISBN 978-0-19-513877-1 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Bannock

• Reserva Fort Hall webpage Arxivat 2005-08-04 a Wayback Machine . (angles)