Els balls de salo son un conjunt de balls diferents que es ballen en parella, de manera coordinada i seguint el ritme de la musica , que en principi sol ser d'orquestra. Al seu origen eren balls populars ludics sense cap coreografia preestablerta i que s'aprenien als balls mateixos, de la mateixa manera que ara, per exemple, hom apren a ballar a les discoteques. Actualment s'aprenen sobretot en academies i hi ha competicions de balls de salo que s'organitzen com les esportives , amb federacions nacionals i internacionals.

Cada ball de salo te una musica , un origen i una historia propies pero se sol diferenciar entre els balls de salo "estandard" o " europeus " ( quickstep , fox lent o foxtrot , tango , vals angles i vals vienes ) i els anomenats "llatins" o " americans " ( samba , txatxatxa , rumba bolero , pasdoble , jive i rock and roll ). Altres balls de salo son la conga , cumbia , lindy-hop , mambo, merengue , polca , salsa , swing , etc.

Historia [ modifica ]

A la Franca del segle  xiv es diferenciaven dos tipus de danses: la dansa teatral que tenia la finalitat de divertir al nobles de la cort amb divertides representacions dramatiques i la dansa en societat o de salo, de la qual deriven els actuals balls de salo. No fou, pero fins al segle  xvii quan Charles Louis Beauchamp, director de la Reial Academia de la Dansa de Franca el 1661 i Superintendent de la Reial Academia de la Musica el 1669 a l'epoca de Lluis XIV de Franca , va dictar oficialment i per primera vegada algunes normes per oficialitzar la dansa en societat o de salo, concretament certes posicions basiques dels peus.

Al segle  xix , els balls en societat basaven la seva estructura de dansa en cinc posicions, pero al segle  xx anirien sorgint altres sons com el " ragtime ", d'origen afroamerica, i amb aquests, altres tipus de balls com el grizzly , el bear , el turkeytrot , el shimmy , el black botton o el xarleston que no tenien res a veure amb la normativa existent per als balls en societat. Per aixo, entre el 1920 i el 1930 , un grup de professionals anglesos varen crear una nova normativa pels balls en societat als que denominarien "Balls Moderns" (cal no confondre-ho amb la dansa moderna ) o estandards on trobariem el vals angles , el vals vienes , el foxtrot , el quickstep i el tango .

El reglament dels balls llatins, que tambe formen part dels balls de salo, no es dona fins a la decada dels anys 30 al segle  xx , quan un ritme afrocuba traspassa les seves fronteres d'origen amb el nom de rumba (cal no confondre-la amb la rumba catalana ). Fou gracies a la passio per la musica i el ball llati que desperta en la gent la rumba que, entre el 1940 i el 1950 , la samba , el jive , el txa-txa-txa i el pasdoble van passar a conformar la modalitat llatina dels ja coneguts balls de salo.

Les competicions de balls de salo han donat lloc a actituds mes histrioniques, acrobacies i altres figures, a mes del fet que els balls estiguin previament coreografiats, encara que no es conegui la musica que sonara al concurs, a la qual llavors els ballarins s'han d'adaptar una mica. No molt, perque el ritme sempre es el mateix en totes les cancons d'un mateix ball de salo.

Competicions [ modifica ]

Alguns dels balls de salo s'utilitzen per a fer concursos i competicions, se solen anomenar balls de competicio . Les competicions consten de coreografies tancades, que cada parella crea i treballa pel seu compte, que fan les parelles participants alhora i sobre una mateixa musica, que a priori desconeixen. Aquestes competicions son properes a les esportives , i molt particularment a les que inclouen coreografies, com ara el patinatge artistic , la gimnastica ritmica i la natacio sincronitzada , i de fet algunes persones l'anomenen ball esportiu . De fet, el Comite Olimpic Internacional reconeix com a esport les competicions de ball de salo i la Federacio Internacional de Balls de Salo , ^[1] IDSF per les inicials en angles , com a entitat representant d'aquesta activitat si en un futur participa en els Jocs Olimpics com a esport oficial, cosa que encara no es el cas. En canvi, els ballarins no consideren que es tracti de dansa , com ho seria un espectacle de dansa classica , contemporania , modern-jazz o teatre musical , per exemple, sino d'un exercici gimnastic; ni tan sols comparable al tango (sovint anomenat tango argenti , per a diferenciar-lo de l'esportiu) que es balla a les milongues o a les trobades de lindy-hop , mes oberts i als quals el ball es natural, espontani i improvisat.

Les competicions de balls de salo pero son tambe un espectacle, com tota competicio esportiva, molt popular a Catalunya, on tambe el nivell de participacio, tant infantil com d'adults, es forca important. La dansa esportiva te origen anglosaxo i consta d'unes figures determinades i uns elements que donen o treuen punts, a mes d'unes normes particulars i especifiques per a diferents categories. Actualment hi ha deu balls de salo considerats de competicio, que es divideixen en dues categories de cinc balls cadascuna. La categoria estandards compren "estandard" el quickstep , el fox lent o foxtrot , el tango , el vals angles i el vals vienes mentre que la categoria de balls llatins consta de la samba , el txatxatxa , la rumba , el pasdoble i el jive . Una de les diferencies principals entre les regles d'ambdues categories es que als balls estandard esta prohibit afegir figures diferents de les codificades, mentre que als llatins no nomes no esta prohibit sino que pot afegir punts.

Als balls de salo de competicio, els participants son jutjats per un grup de jutges, cadascun dels quals puntua cada parella a cada ball amb una puntuacio que tipicament va entre 1 i 6. La parella guanyadora es la que obte la maxima puntuacio total. De vegades, el nombre de parelles va disminuint (les de menor puntuacio van quedant desqualificades) en diverses rondes. Els criteris dels jutges no poden ser totalment imparcials, ja que el fet que els agradi no pot deixar d'estar afectat per la mateixa cultura, estil i gustos personals pero hi ha criteris molt definits que inclouen la tecnica dels passos, el ritme, l'alineacio del cos i la forma, la postura, l'espai i la manera d'agafar la parella, l'aplom, la presentacio (que inclou vestits, maquillatge i pentinat), l'expressio corporal i facial, l'estil, la musicalitat i l'us del terra.

Balls de salo de medalles [ modifica ]

Els balls de salo de medalles son els balls de salo apressos de manera que segueixin les directrius de la Federacio Internacional de Balls de Salo (IDSF) per als balls de salo de competicio. L'aprenentatge es fa enfocat al seu criteri de judici objectiu d'acord amb les normes que defineixen els passos i figures, que estan estipulades i definides i s'han de passar uns examens per a obtenir els diferents nivells estandarditzats per la federacio. Aixi, el nivell mes facil es de Bronze , que cal aconseguir per, mes tard, millorant la tecnica, estil i ritme, aconseguir el de Plata , posteriorment el d' Or i finalment el d' Or amb Estrella . Les categories son les mateixes que per als balls de competicio, i amb els mateixos balls cadascuna, amb la diferencia que no cal anar a concursos ni competir amb altres per assolir cada nivell. Es possible continuar despres els estudis i practica fins a formar-se en l'ofici de professor de balls de salo. ^[2]

Divertiment [ modifica ]

Alguns balls de salo han nascut com a balls populars que es ballaven per a divertir-se i com a entreteniment, de la mateixa manera que ara es ballen altres modalitats a les discoteques i clubs. Altres eren, a mes, balls socials. Actualment alguns balls de salo es ballen encara a celebracions de casaments , festes majors , etc. A mes, la seva practica com a manera de fer exercici fisic divertint-se, com a activitat social o simplement pel plaer de ballar es dona en persones de totes les edats.

La majoria d'ells es poden aprendre en unes poques hores de classe, en academies de ball, en alguns gimnasos o amb una persona que l'ensenyi durant, per exemple, un envelat amb orquestra o a casa. Alguns exigeixen mes o menys habilitat que d'altres, n'hi ha de mes tranquils i d'altres que posen a prova la resistencia fisica i cardiaca, etc. Tambe cal tenir en compte la musica, un ball sempre agrada mes quan la musica tambe agrada.

Influencia a la cultura [ modifica ]

Els balls de salo en general, i sobretot alguns d'ells en particular, han inspirat altres expressions artistiques com la pintura , la fotografia , la moda , la literatura , el teatre i el cinema . A mes, alguns d'ells es consideren simbols del seu pais d'origen, com per exemple el tango a l' Argentina o la samba al Brasil . Els concursos de balls de salo televisats tenen una audiencia considerable a TV3 .

Pel·licules basades en balls de salo [ modifica ]

Algunes de les pel·licules al cinema on algun ball de salo n'es l'eix principal, o almenys un element important, son:

• 1983 : El ball d'Ettore Scola
• 1987 : Dirty Dancing , d'Emile Ardolino, amb Patrick Swayze i Jennifer Grey
• 1992 : Ballroom Dancing de Baz Luhrmann
• 1998 : Tango de Carlos Saura
• 2002 : Assassination tango de Robert Duvall
• 2004 : Dirty Dancing: Havana Nights ( Dirty Dancing 2 ), de Guy Ferland
• 2004 : Shall We Dance? de Peter Chelsom, amb Richard Gere i Jennifer Lopez
• 2005 : Je ne suis pas la pour etre aime , de Stephane Brize
• 2006 : Dance with me , de Liz Friedlander, amb Antonio Banderas

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ball de salo

• Associacio d'Amics del Ball de Salo
• Federacio Andorrana de Ball Esportiu - FABE Arxivat 2010-03-25 a Wayback Machine .
• Federacio Catalana de Ball Esportiu - FCBE
• Asociacion Espanola de Baile Deportivo y de Competicion - AEBDC (castella)
• Internacional Dance Sport Federation - IDSF (angles)
• World Dance & Dance Sport Council - WD&DSC (angles)