Baixir Gemayel

Nom original	(ar) ???? ???????
Biografia
Naixement	10 novembre 1947 Archafrieh (Liban)
Mort	14 setembre 1982 (34 anys) Archafrieh (Liban)
Causa de mort	Homicidi  ( Dispositiu explosiu )
Sepultura	Mont Liban
President electe
23 agost 1982 ? 14 setembre 1982
Dades personals
Religio	Esglesia Maronita
Formacio	College Notre Dame de Jamhour (en) Universitat Sant Josep
Lateralitat	Dreta
Activitat
Ocupacio	politic , militar
Partit	Falanges Libaneses
Familia
Familia	Gemayel
Conjuge	Solange Gemayel (1977–1982)
Fills	Nadim Gemayel
Pares	Pierre Gemayel   i  Genevieve Gemayel
Germans	Amin Gemayel

Baixir Gemayel ^{[1] [2]} ( arab : ???? ?????? , Bax?r al-Jumayyil , segons les transcripcions pot apareixer com a Bachir , Bashir o fins i tot Ba?ir ^[3] i el cognom pot apareixer com a al-Jumayyil , El Gemaiel i Joomayyeel , pronunciacio AFI [ba??iːr l???majj?l]) ( Beirut , 10 de novembre de 1947 - 14 de setembre de 1982 ) fou un politic libanes , comandant paramilitar i president electe. Va ser un alt mandatari del partit Falange Libanesa i comandant de la milicia Forces Libaneses durant els primers anys de la Guerra Civil Libanesa . Va ser elegit president el 23 d'agost de 1982 mentre el pais era victima de la guerra civil i ocupat per Israel i Siria . Va ser assassinat el 14 de setembre de 1982, juntament amb altres 26 persones, quan la seu de la Falange va ser destruida en un atemptat a Beirut . La bomba va ser col·locada per Habib Tanious , que tot i no revelar l'organitzacio a la qual pertanyia, ^[4] fou vinculat per l' FBI al Partit Social Nacionalista Siria . ^[5]

Joventut [ modifica ]

Baixir va neixer el 10 de novembre de 1947 al barri d' Achrafieh de Beirut, i fou el mes jove de sis fills. La familia Gemayel es originaria de la ciutat libanesa de Bikfaya , un petit poble prop de Beirut, i es una de les mes influents families cristianes del Liban. El seu pare va ser Pierre Gemayel , fundador del partit Falange Libanesa l'any 1936 com un moviment juvenil. La Falange, encara declarada laica, va rebre la major part del seu suport dels cristians i, en particular, dels catolics maronites . Baixir es va unir a la Falange el 1962 com a membre del seu sector estudiantil. Va assistir a l'escola de Notre Dame de Jamhour i l'Institut Libanes Modern (Institut Moderne du Liban en Fanar). Va completar la seva educacio universitaria formal a la Universitat de Sant Josep a Beirut. El 1971 es va graduar amb una llicenciatura en Dret , i una altra en Ciencies Politiques el 1973 . Durant 1971, va assistir a l'Academia de Dret Internacional a Dallas , Texas . El 1972, va ingressar en el Col·legi d'Advocats i va obrir un desptax a l'oest de Beirut.

Activitat paramilitar [ modifica ]

El 1970 , Baixir va ser breument segrestat per militants palestins al Liban i traslladat al campament de refugiats de Tel al-Zaatar, pero fou alliberat 8 hores despres. Despres, en 1971, va ser designat com a inspector de la branca militar de la Falange, que va formar una milicia per contrarestar la influencia del que consideraven una creixent amenaca palestina al Liban.

Amb l'augment de les tensions entre l' Organitzacio per a l'Alliberament de Palestina (OAP), amb base al Liban, i els partits cristians libanesos, entre ells la Falange, van sorgir enfrontaments en diverses ocasions. L'OAP es va guanyar el suport de molts libanesos, en particular els musulmans sunnites , drusos , i l'esquerra. Aquests libanesos pro-palestins van formar el Moviment Nacional Libanes (MNL). El 1975 , van ser assassinats dos falangistes per pistolers no identificats, -presumptament militants palestins- des d'un automobil. La represalia de la Falange va ser l' atac i assassinat a un autobus de civils palestins . Aquests fets van desencadenar la Guerra Civil Libanesa . Tambe el 1975, Gemayel va ser acusat pel MNL de ser el responsable del Dissabte Negre (matanca de palestins i libanesos musulmans). Baixir va admetre que, si be estava en un dur estat emocional despres de la mort de quatre falangistes aquest mateix dia, ell va tractar de detenir les matances. ^[6]

El 1976 , amb la mort de William Hawi , Baixir va esdevenir lider de la milicia falangista. Mes tard aquest any, va esdevenir un dels principals membres del Front Libanes , una coalicio de diversos partits cristians, i el principal comandant de les seves milicies, les Forces Libaneses . La milicia no nomes es va oposar a l'OAP, sino tambe a les tropes sirianes, que havien entrat al Liban per ajudar els militants palestins, abans de convertir-se en ocupants. Baixir va liderar les seves tropes en l'anomenada "Guerra dels Cent Dies" al Liban el 1978 , que van resistir amb exit els bombardejos i atacs de les forces sirianes des de Beirut Est durant uns tres mesos, abans d'un acord negociat entre arabs que va posar fi al setge. Durant aquest temps, Israel va ser el principal patrocinador de la milicia libanesa.

Presidencia [ modifica ]

Israel va envair el Liban el 1982 . El ministre de Defensa d'Israel, Ariel Xaron , es va reunir amb Baixir mesos abans, per dir-li que les Forces de Defensa d'Israel estaven planejant una invasio per expulsar del Liban l'OAP, una seriosa amenaca per a ells. ^[7] Aquest suport militar i politic a les forces d'Israel al Liban va enutjar molts libanesos.

L'OAP va ser expulsada del Liban a l'agost de 1982 . Llavors, Baixir va anunciar la seva candidatura a la presidencia. Va ser recolzat pels Estats Units , que va enviar tropes de manteniment de la pau per supervisar la retirada de l'OAP del Liban. Baixir va demanar que es quedessin mes temps per mantenir l'estabilitat al Liban, pero la seva sol·licitud va ser denegada. El 23 d'agost de 1982, sent l'unic candidat, Baixir Gemayel va ser elegit president.

El 3 de setembre de 1982, dues setmanes abans del seu assassinat, Baixir es va reunir amb el primer ministre israelia Menahem Beguin a Nahariya , i va acordar iniciar el proces d'establiment de relacions diplomatiques entre Israel i el Liban des del moment en que prengues possessio del seu carrec. ^[8] No obstant aixo, dies mes tard, va demanar a David Kimche , director general del Ministeri de Relacions Exteriors d'Israel, "Si us plau digui al seu poble que sigui pacient. M'he compromes a signar la pau amb Israel, i vaig a fer-ho. Pero necessito temps: nou mesos, maxim un any. He d'arreglar les meves relacions amb els paisos arabs, especialment amb l' Arabia Saudita , perque el Liban pugui tornar a exercir el seu paper central en l'economia d' Orient Mitja ." ^[9]

Assassinat [ modifica ]

El 14 de setembre de 1982 , Baixir es va reunir amb els seus companys de partit a la seva seu a Aschrafieh, i per ultima vegada com a comandant de les Forces Libaneses. A les 04:10 PM, una bomba va explotar a la seu, i va causar la mort de Baixir i de 26 politics mes de la Falange. Malgrat els rumors que Baixir havia sortit amb vida, el mati seguent el primer ministre libanes Baixir Xafiq Wazzan va confirmar l'assassinat. ^[10]

Habib Shartouni , un cristia maronita del Partit Social Nacionalista Siria , va ser arrestat per l'assassinat. La seva germana vivia al pis superior a la sala on es trobava Baixir, i Shartouni la va visitar el dia anterior i va col·locar l' explosiu a l'apartament. L'endema, li va demanar que sortis de l'edifici. Una vegada que estava fora, va detonar la bomba des de l'area de Nasra Achrafieh, a poques milles de distancia. Quan va tornar a veure si la seva germana estava be, va ser immediatament detingut. Mes tard va confessar, dient que ho havia fet perque "Baixir havia venut el pais a Israel." Va ser empresonat 8 anys, fins que les tropes sirianes van ocupar el Liban al final de la guerra i el van alliberar el 13 d'octubre de 1990 . ^[11]

Les condemnes van arribar de tot el mon, incloent al president dels Estats Units Ronald Reagan . Reagan era un dels mandataris que mes confiava en Baixir, i va arribar a dir que "aquest prometedor jove lider havia portat la llum d'esperanca per al Liban." ^[12]

Existeixen diverses teories pel que fa a les parts implicades en l'assassinat. Molts van assenyalar el govern siria i el llavors president Hafez al-Assad com a responsables de l'assassinat. ^[13] Altres van afirmar que va ser Israel qui secretament va ordenar l'assassinat en pressentir que Baixir anava a retardar el proces de pau entre el Liban i Israel.

Despres de la mort de Baixir, milicians de les Forces Libaneses sota les ordres directes d' Elie Hobeika van perpetrar dos dies despres com a venjanca la Massacre de Sabra i Xatila , en que van assassinar en un nombre indeterminat (entre 350 i 3.500) de palestins. Tambe a les ordres de Hobeika, el pare, la mare i un oncle de Shartouni van ser assassinats per les Forces Libaneses com a represalia. ^[14]

Amine Gemayel , germa gran de Baixir, el va substituir com a president, des del 1982 al 1988 . Bastant diferent en temperament, Amine Gemayel va ser considerat com a mes moderat que el seu germa, aixi com menys carismatic. Molts dels seguidors de Baixir estaven insatisfets amb Amine. Finalment, les Forces Libaneses es van independitzar de la Falange i van formar el seu propi partit politic.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Baixir Gemayel

• Web de la Fundacio Baixir Gemayel Arxivat 2018-12-16 a Wayback Machine .
• El Front de la Llibertat presenta el president Baixir Gemayel (angles)
• Web oficial de les Falanges Libaneses (angles)