Cartell amb la imatge del president al-Assad, amb la inscripcio
Que Deu protegeixi Siria
. Ciutat vella de
Damasc
(
2006
).
Baixar al-Assad
, sovint transcrit
Bashar al-Assad
(
arab
:
???? ?????
,
Bax?r al-Asad
), es l'actual
president
de
Siria
. Nascut l'
11 de setembre
de
1965
a
Damasc
, va succeir el seu pare despres de la seva mort l'any
2000
. Es el fill petit de
Hafez al-Assad
(
1930
-
2000
). Es de confessio
alauita
, una branca de l'islam
xiita
molt minoritaria a Siria.
Baixar al-Assad arriba a la presidencia de la republica despres de la seva victoria amb el 97,62% dels vots expressats en un referendum presidencial organitzat el
27 de maig
de
2007
, i tot i esdevenir en el seu govern la
guerra civil siriana
, i les critiques als abusos als drets humans,
[1]
va ser reelegit el 2021 amb mes del 95% dels vots en les eleccions nacionals, criticades pels observadors internacionals, i l'oposicio siriana, per ser fraudulentes i no democratiques.
[2]
Al-Assad es va graduar a l'Escola de Medicina de la Universitat de Damasc el 1988, i va comencar a treballar com a metge militar en l'Exercit Arab Siria. Quatre anys mes tard, va atendre estudis de postgrau a Londres, especialitzant-se en Oftalmologia. En 1994 el seu germa major,
Bassel
, va morir en un accident de transit. Baixar va tornar a Siria per a reprendre el paper del seu germa com a hereu natural. Va entrar en l'academia militar, i es va encarregar de l'ocupacio siriana del Liban el 1998. Al desembre de l'any 2000 al-Assad es va casar amb Asma al-Assad, llicenciada en Informatica i analista economica del Deutsche Bank i JP Morgan.
Els politolegs han caracteritzat el govern de la familia al-Assad a Siria com una dictadura personalista. El 17 de juliol de 2000, al-Assad es va convertir en president, succeint al seu pare, que va morir en el carrec un mes abans. En les eleccions de 2000 i 2007, no disputades, va rebre el 97,29% i el 97,6% de suport, respectivament. El 16 de juliol de 2014, al-Assad va jurar el seu carrec per a un altre mandat de set anys despres que altres eleccions li donessin el 88,7% dels vots. Els comicis es van celebrar unicament en les zones controlades pel govern siria durant la guerra civil en curs en aquest pais i van ser criticats per l'ONU. El 2021 al-Assad va ser reelegit amb mes del 95% dels vots en altres eleccions nacionals. Aquestes eleccions han estat criticades pels observadors internacionals, aixi com per l'oposicio siriana, per ser fraudulentes i no
democratiques
. Al llarg del seu mandat, els grups de drets humans han qualificat la situacio dels drets humans a Siria com a deficient. El govern de al-Assad es descriu a si mateix com a secular, mentre que alguns politolegs escriuen que el seu regim explota les tensions sectaries al pais i es recolza en la minoria alauita per a mantenir-se en el poder.
Encara que molts Estats el consideraven un reformista en potencia en el seu moment, els Estats Units, la Unio Europea i la majoria de la
Lliga Arab
van demanar la dimissio d'al-Assad de la
presidencia
el
2011
, despres que ordenes una violenta repressio dels manifestants de la
Primavera Arab
, que va desembocar en la guerra civil siriana. Al desembre de 2013, l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, va declarar que les conclusions d'una recerca de les Nacions Unides implicaven a al-Assad en crims de guerra. El Mecanisme Conjunt de Recerca de la OPAQ i l'
ONU
va concloure a l'octubre de
2017
que el
govern
d'al-Assad era responsable de l'atac quimic de
Jan Sheijun
. Al juny de
2014
, l'organitzacio estatunidenca Syrian Accountability Project va incloure al-Assad en una llista d'acusacions de crims de guerra contra funcionaris del govern i rebels que va enviar a la Cort Penal Internacional. Al-Assad ha rebutjat les acusacions de crims de guerra i ha criticat la intervencio dirigida pels Estats Units a Siria per intentar un canvi de regim.
Baixar al-Assad va estudiar a l'escola francoarab al-Hurriyet de Damasc. Hi va aprendre l'
angles
i el
frances
, llengues que parla perfectament.
Va acabar el batxillerat el
1982
i comenca llavors els estudis de medicina. Va exercir com a oftalmoleg de
1988
a
1992
a l'hospital militar de Tishreen (als afores de Damasc). Mes tard se n'ana a
Londres
per prosseguir els estudis de la seva especialitzacio, al marge de la politica. Fou aqui on hi coneixeria la seva futura esposa,
Asma al-Akhras
, una siria musulmana de confessio sunnita.
Mai va demostrar cap interes per la politica.
Hafez al-Assad
havia preparat, de fet, al seu fill gran,
Bassel
, per encarar la seva successio. Malgrat tot, Bassel al-Assad va morir en un accident de cotxe el
1994
. Fou llavors quan Hafez al-Assad converti el seu fill petit en el seu successor.
Baixar es veie obligat a retornar a Siria, on entra a l'academia militar d'
Homs
. El
1999
, va esdevenir
coronel
i efectua missions de confianca pel govern siri; Va anar al
Liban
per visitar el president
Emile Lahoud
i, el novembre de
1999
, fou rebut pel president frances
Jacques Chirac
a l'
Elisi
.
Quan va morir el president Hafez al-Assad, el parlament siri va canviar la constitucio per tal d'abaixar l'edat minima del candidat a la presidencia, passa de 40 a 34 anys. Dos dies despres fou promogut a general en cap de les forces armades siries pel vicepresident Khaddam.
El parlament el va proposar com a president de la Republica siria el
25 de juny
del
2000
. Promete d'engegar reformes economiques i politiques a Siria i fou elegit president de la Republica en un referendum celebrat el
10 de juliol
del
2000
. El poble siri hi veia en ell un reformador que democratitzaria el pais.
Despres de la seva eleccio el regim es liberalitza timidament, es el que s'ha anomenat la ≪
Primavera de Damasc
≫. Centenars de presoners politics foren posats en llibertat i nasqueren forums d'intel·lectuals que parlaven de la democratitzacio de Siria i de la fi de l'estat d'urgencia en vigor des de
1963
. Tot i aixi, pressionat per la vella guardia del regim, encapcalada per
Khaddam
i que temia l'≪algeritzacio≫ de Siria, al-Assad posa fi a aquest moviment liberal declarant que hi ha linies roges que no cal travessar. L'accio que segui a aquest gir fou l'empresonament de desenes d'intel·lectuals.
Tanmateix se li reconeix certa pressio sobre els membres mes radicals de l'administracio del seu pare, que encara viuen sota una optica de conflicte armat amb
Israel
. Ha realitzat algunes reformes economiques, malgrat la liberalitzacio de l'economia siria es limitada, l'intervencionisme de l'Estat encara es extremadament present i la corrupcio continua nodrint l'economia del pais. A mes a mes, les sanccions economiques dels
Estats Units
compliquen encara mes la situacio.
Baixar al-Assad fou reescollit president en un referendum convocat el
27 de maig
de
2007
.
[3]
El
25 de juny
del
2010
inicia una gira per l'
America Llatina
que inclogue
Cuba
,
Venecuela
, el
Brasil
i l'
Argentina
.
Guerra civil
[
modifica
]
Un ampli moviment contestatari contra el
regim baasista
va comencar per manifestacions antiregim i pro-regim el
2011
durant la
Primavera Arab
[4]
que fou reprimit per les forces sirianes fou transformant-se progressivament en la
guerra civil siriana
, en la qual per fer front a l'exercit regular i les seves forces auxiliars, el 2011 es va constituir l'
Exercit Lliure de Siria
sobre la base d'un nucli de desertors i de ciutadans.
[5]
Sota el lideratge d'
Abu Bakr al-Baghdadi
, capitost d''
Estat Islamic
des de l'any
2010
, el grup va saber aprofitar la conjuntura de la Guerra civil per expandir-se per gran part del territori del pais,
[6]
i declarant-se finalment a l'abril de 2013 com a Estat Islamic de l'Iraq i el Llevant (en al·lusio al
llevant mediterrani
).
[7]
Despres de les eleccions de 2014 celebrades nomes a les zones controlades pel govern,
[8]
en les que va aconseguir el 88,7% dels vots va jurar un nou mandat de set anys.
El govern ha recuperat el control de les ciutats mes grans de Siria, pero grans parts del pais segueixen en mans de rebels, gihadistes i les SDF liderades per kurds. L’ultim reducte de l’oposicio restant es troba a la provincia nord-occidental d’Idlib i a parts adjacents del nord de Hama i de les provincies occidentals d'
Alep
, dominada per una alianca jihadista anomenada
Tahrir al-Xam
i les principals faccions rebels.
[9]
El marc de 2020, Russia i Turquia van promoure un alto el foc per frenar l'empenta del govern per recuperar
Idlib
i des d’aleshores hi ha hagut una relativa calma. Al nord-est del pais, les forces turques i els rebels sirians aliats van llancar una ofensiva contra les
Forces Democratiques Sirianes
a l'octubre de 2019 per crear una "zona segura" lliure de la milicia kurda
Unitats de Proteccio Popular
al costat de la frontera siriana, i han ocupat 120 km. Per aturar l'assalt, les FDS van signar un acord amb el govern siria que va veure com l'exercit siria tornava a la regio kurda per primera vegada en set anys. El govern s’ha compromes a recuperar-ne el control total.
[9]
Al-Assad va ser reelegit el 2021 amb mes del 95% dels vots en les eleccions nacionals, criticades pels observadors internacionals, i l'oposicio siriana, per ser fraudulentes i no democratiques.
[2]
Vida privada
[
modifica
]
Va cursar estudis de
secundaria
a l'escola franc-arab del-Hurriyah a
Damasc
. Posteriorment curso la carrera de
medicina
en l'especialitat d'
oftalmologia
per a, despres de realitzar
practiques
com a oficial
medic
en un
hospital
militar, completo els seus estudis de
medicina
a
Londres
, en el
Western Eye
Hospital, on es va especialitzar en el tractament del glaucoma.
Parla angles fluid i te dots de conversa basiques en frances.
Al desembre de l'any
2000
al-Assad es va casar amb
Asma al-Assad
, Akhras de soltera, una ciutadana
britanica
d'origen
siria
, oriunda de
Acton
(Londres). El 3 de desembre de 2001 es van convertir en pares del seu primer fill, Hafez, anomenat en honor del seu avi
Hafez al-Assad
. Zein va neixer el 5 de novembre de
2003
, i Karim el 16 de desembre de
2004
. Al-Assad resideix en el Palau Presidencial a
Damasc
, on tambe va viure el seu pare mentre va ser president.
En morir el seu pare l'any 2000, Baixar va ser ascendit a General de l'Estat Major i Cap Suprem de les Forces Armades sirianes. Nomenat candidat unic pel
Partit Baath Arab Socialista
per a la presidencia de la Republica, va ser triat mitjancant referendum el 10 de juliol de 2000, prenent possessio el 17 de juliol. El comencament del seu mandat va plantejar una esperanca de canvi democratic i una obertura economica liberal que va ser ben rebuda per Occident (Franca li va concedir la seva Legio d'Honor, que li va ser retirada el
2018
).
No obstant aixo, el temps va demostrar la continuitat de la politica del seu pare. Despres de l'obertura ≪democratica≫ de 2012 va reanimar les seves politiques liberals promovent privatitzacions i guanyant-se nous socis internacionals com la Xina. Tambe va comencar una promocio al turisme de les costes del mediterrani siria.
Davant l'amenaca de la idea de guerra preventiva duta a terme per l'administracio estatunidenca, la inestabilitat al Liban (on Siria mantenia una forta presencia militar) i les constants tensions amb el seu vei Israel, Baixar al-Assad va intentar tenir un discurs reformista que pogues satisfer els desitjos de la Unio Europea i els Estats Units, pero que en la practica va suposar cap concessio al moviment opositor siria.
La forta pressio internacional sobre Baixar al-Assad despres de la mort de l'ex primer ministre libanes Rafik Hariri, l'autoria del qual va ser atribuida als serveis secrets sirians, va fer que al-Assad manes retirar les tropes sirianes estacionades al Liban. Baixar al-Assad va ser reelegit en un referendum convocat a aquest efecte el 27 de maig de 2007, boicotejat per l'oposicio en l'exili i en el qual va obtenir un 97,62% de sufragis favorables. Va ser reelegit novament en l'eleccio presidencial del 3 de juny de 2014.
Des de 2011, amb l'inici de la Guerra Civil Siriana, diferents paisos arabs, la Unio Europea, els Estats Units, Turquia i altres governs han exigit la renuncia de Baixar al-Assad, mentre que governs d'altres paisos com l'Iran (principal aliat a la regio), Russia, la Xina, Corea del Nord, Venecuela, Bolivia, l'Equador i Cuba condemnen o no donen suport a la intervencio estrangera ni el canvi de govern a Siria.
Al gener de 2013, despres que l'enviat per les Nacions Unides i la Lliga Arab, Lakhdar Brahimi, va dir que al-Assad no ha de participar en un govern de transicio, Walid Mualem, Ministre d'Exteriors siria, va cridar als grups de l'oposicio a ajuntar-se amb un nou gabinet sota al-Assad, pero nomes si ≪rebutgen la intervencio estrangera≫ a Siria.
El Secretari d'Estat dels EE.UU, John Kerry, va arribar a admetre en audios filtrats que esperaven que el creixement de Daesh pogues empenyer a al-Assad a negociar, no obstant aixo la intervencio russa va forjar un suport que va impedir que s'acostes a la taula de negociacions.
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
≪
Human Rights in Syria during Bashar al-Asad’s First Ten Years in Power
≫ (en angles). Human Rights Watch, 16-06-2010. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑
2,0
2,1
≪
Syria’s Assad wins 4th term with 95% of vote, in election the West calls fraudulent
≫ (en angles). Reuters, 28-05-2021. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑
Syrians Vote For Assad in Uncontested Referendum : Foes of President Boycott Election
,
Washington Post
,
28 de maig
de
2007
(angles)
- ↑
≪
Syrie: Une manifestation pro-regime
≫ (en frances). Le Figaro, 12-11-2011. Arxivat de l'
original
el 2013-02-26. [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑
≪
Free Syrian Army Founded by Seven Officers to Fight the Syrian Army
≫ (en angles). Syria Comment, 29-07-2011. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑
Birke
, Sarah ≪
How al-Qaeda Changed the Syrian War
≫.
New York Review of Books
, 27-12-2013.
- ↑
≪
Qaeda in Iraq confirms Syria's Nusra is part of network
≫.
Agence France-Presse
, 09-04-2013 [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑
≪
Syrians in Lebanon battle crowds to vote for Bashar al-Assad
≫.
, 28-05-2014 [Consulta: 9 novembre 2017].
- ↑
9,0
9,1
≪
Why has the Syrian war lasted 10 years?
≫ (en angles). BBC, 12-03-2021. [Consulta: 7 agost 2021].