El
baix continu
(o simplement
continu
o en terminologia italiana
basso continuo
o
continuo
), es l'
acompanyament musical
utilitzat gairebe en tots els generes durant l'
epoca barroca
.
El baix continu, com el seu nom implica, es toca de forma continua al llarg d'una peca i proporciona l'estructura harmonica de la musica, complementant la melodia. La distribucio d'instruments que s'encarreguen de la part del baix continu acostuma a deixar-se a la llibertat dels interprets i pot variar molt. Com a minim un dels instruments ha de poder fer
acords
, com un
clavicembal
, un
orgue
, un
llaut
, una
tiorba
o una
arpa
; a mes tambe inclou un o mes instruments de registre greu, com el
violoncel
, el
contrabaix
, la
viola de gamba
o el
fagot
. La combinacio mes habitual es clavicembal i violoncel en obres instrumentals i
operes
, i orgue en musica sacra; cada vegada es mes habitual tambe afegir un llaut o una tiorba per aportar mes textura i reforc harmonic.
En les partitures la part corresponent al baix continu nomes indica la nota mes baixa i l'instrumentista de teclat (o el que pugui fer acords) crea la part completa del
continuo
tocant, a mes de les notes baixes indicades a la partitura, notes superiors per completar els acords. Aquestes notes superiors es poden determinar abans de la interpretacio o es poden improvisar durant aquesta. La notacio de
baix xifrat
, que es descriu mes endavant, proporciona una guia, pero en general s'espera que els interprets utilitzin el seu criteri i gust musical per crear les parts superiors, d'acord amb les altres veus o parts de la composicio. Les edicions modernes d'obres musicals barroques sovint acompanyen el baix continu amb una part de teclat totalment desenvolupada, de manera que s'elimina la necessitat d'improvisar, pero cada vegada mes es torna a la practica habitual al barroc d'improvisar la part del baix continu.
El baix xifrat
[
modifica
]
El baix continu es pot guiar mitjancant la indicacio, a la partitura, de nombres i alteracions sota la nota corresponent. Aquests nombres indiquen quins
intervals
cal tocar per sobre de la nota del baix i quines inversions d'acords cal fer. El terme
tasto solo
indica que nomes s'ha d'interpretar la linia de baix (sense acords superiors), normalment fins a trobar altra vegada una xifra. La notacio del baix xifrat no sempre ha estat consistent. Especialment al
segle
xvii
els compositors omitien els nombres quan creien que l'acord era obvi. A vegades tambe s'especificava l'
octava
utilitzant intervals compostos, com 10, 11 i 15.
Com a exemple, el baix indicat a la seguent partitura es pot produir, segons les indicacions del xifrat, tal com es mostra en color gris:
