Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Un baix es el cantant masculi amb la tessitura ( resposta en frequencia ) mes greu : 82/293 Hz. El timbre de la veu es molt fosc.

En opera i en la musica coral un baix es un cantant masculi capac d'aconseguir el rang mes baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa¹ fins al sol ³ . Es la que serveix de suport harmonic de les linies melodiques cantades per les veus agudes, la qual cosa no obsta perque intervingui en moltes ocasions com a protagonista.

Abans d'arribar al Classicisme , els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix propiament dit de la de bariton . En el primer Classicisme, la veu mes greu va tenir un mes ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosferiques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi¹ o un fa¹, notes que avui son considerades gairebe inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a limits realment abissals. En ple Romanticisme , quan a un baix se li sol·licitava, per exemple, un fa¹, aixo era considerat gairebe una heroicitat. Per exemple, Wagner als seus baixos mai no els demana anar mes enlla del sol¹.

En musica classica , i particularment en opera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix:

• Profund o Noble : es un cantant amb una veu particularment profunda (una gran potencia i riquesa en greus ), al temps, que mante els aguts ferms. Dos exemples son els alemanys Gottlob Frick (com Sarastro a La flauta magica de Mozart ) i Kurt Moll (com el baro Ochs en El cavaller de la rosa de Richard Strauss ).
• Lleuger o Cantante : amb una veu mes lirica, potser amb un rang de veu un poc mes aguda, de timbre lleuger. El baix cantant disposa d'agilitat en la veu, per a realitzar petites melodies . Un exemple es l'eslovac Sergej Kopcak (com Mefistofil en Mefistofele d' Arrigo Boito ).
• Caractere : Tipus de veu proxima al baix cantant que no s'usa fora del repertori frances.
• Bufo : terme usat per a identificar a un baix comic. Un exemple es Ruggero Raimondi (qui tambe interpreta papers baritonals , com Doctor Bartolo a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini ).
• Helden : Veu equivalent a la del baix-bariton .
• Hoher : Tipus de veu profunda i curta (vindria a significar baix alt ), molt semblant al baix caractere , que no s'utilitza fora del repertori alemany. La denominacio d'aquest tipus de veu ve del mateix Wagner , que va escriure certs papers per a aquest tipus de veu com els seus Wotan , Alberich , Donner o Fasolt en la celeberrima L'anell del Nibelung . Un exemple de baix hoher seria el baix danes Stephen Milling .

El terme tambe s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en tessitures diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas el baix es l'instrument de tessitura immediatament mes greu que el tenor , en uns casos, o que el bariton , en altres. Aixo es dona sobretot en instruments utilitzats en el Renaixement i en el Barroc com la viola de gamba , la flauta de bec , etc. Actualment s'aplica al saxofon i al trombo de colissa .

Viccionari