Aquest article o seccio no cita les fonts  sobre ≪L'unica referencia apunta a una pagina de l'Enciclopedia Catalana que inclou poca de les informacions de l'article≫ o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Aquest article tracta sobre estat de Babilonia. Si cerqueu altres significats, vegeu ≪ Babilonia (desambiguacio) ≫.

Babilonia

Localitzacio
32° 30′ N, 44° 30′ E  /  32.5°N , 44.5°E  / 32.5; 44.5
Capital	Babilonia
Poblacio humana
Llengua utilitzada	accadi
Dades historiques
Creacio	segle XIX aC
Dissolucio	539 aC

Babilonia era un antic estat de Mesopotamia (actualment l' Iraq ). Es va originar a partir dels territoris units d' Accadia i Sumer . La tradicio la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod , qui tambe va construir la famosa Torre de Babel . La llengua acadia va evolucionar per formar la llengua babilonica, mentre que la llengua sumeria va desapareixer. ^[1]

Ciutat estat [ modifica ]

La ciutat era un petit poder local que va estar sotmes a tribut per Umma , Accad , els guti , Uruk , Ur , i Isin del que va independitzar-se vers el 1894 aC , sota governants d'origen amorrita .

Primera Dinastia de Babilonia [ modifica ]

Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilonia que va aprofitar habilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vegada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) despres d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilonia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilonia, va poder iniciar una expansio fins crear el que coneixem com a Imperi Paleobabilonic . Hammurabi es va posar al front d'una coalicio amb Elam , Assur ( Assiria ), els guti , Eshunna i Malgium ( 1764 aC ) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC . Despres es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regio del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium , i probablement Eshunna . Va entrar en guerra amb Assiria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els seguents estats: Eridu , Ur , Lagash , Girsu , Zabalam , Larsa , Uruk , Adab , Isin , Nippur , Keshi , Dilbat , Borsippa , Kish , Malgium , Maskhamshapir , Kutha , Sippar , Eshunna , Mari , Tuttul , Assur i Ninive (a part dels estats menors). La plana mesopotamica fou anomenada "Pais d'Accad" (Mat Akkadi) pero convencionalment se l'anomena Babilonia.

A Hammurabi el va succeir el seu fill Samsuiluna, que va haver de lluitar per conservar els dominis paterns pero encara va aconseguir llegar un imperi al seu successor.

Les invasions dels cassites a la segona meitat del segle  xviii  aC i les revoltes internes, van desestructurar l'imperi. Vers el 1647 aC quan va morir Ammiditana i el va succeir Ammisaduqa, l'estat encara abracava Borsippa, Larsa, Uruk, Isin, Kisurru , Malgium, Emutbal (o Yamutbal), Sukhum (a la riba de l'Eufrates) i dos provincies a l'est del Tigris.

Els hitites aliats als cassites, establerts a l'Eufrates (Regne de Khana ), van ocupar Babilonia, on governava Samsuditana, el 1594 aC i van posar fi a la dinastia. Presoners i riqueses foren portades cap a Anatolia. Babilonia fou disputada per diversos poders (Cassites, Pais del Mar …) per caure finalment en mans dels cassites el 1570 aC. Seguira un llarg periode de domini cassita.

I i II Dinasties cassita (II i III de Babilonia) [ modifica ]

Els cassites van comencar les seves incursions des de la Media el 1741 aC i des de llavors van continuar. Vers el 1729 aC havia aconseguit establir-se a la regio d l' Eufrates , formant el regne de Khana ( Mari i Terqa ). El seu primer rei Gandash portava el pompos titol de "rei dels cassites, de Sumer, Accadia, i Babilonia"; Babilonia despres es transformara en Karduniash equivalent a Mesopotamia.

La dinastia, poderosa al comencament, es va anar descomponent lentament. La intervencio elamita i la revolta d'Isin que va establir una dinastia al sud, van obrir el cami a la renovada Assiria per ocupar Babilonia vers el 1235 aC, i el seu territori fou annexionat, pero despres fou confiat com a govern vassall a un cassita anomenat Elilnadinshumi.

Per raons dinastiques poc clares (ja que no es coneix la legitimitat dinastica de la tercera dinastia) la dinastia elamita es considerava amb dret al tron de Babilonia. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte, que probablement va ser qui va escriure una carta (conservada al Museu de Berlin) on reclamava el tron, va dirigir les primeres expedicions a Mesopotamia. Per les inscripcions se sap que va saquejar Accad, Babilonia i Eshunna, de la darrera de les quals es va emportar les estatues de Manishtusu, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar el rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilonia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El princep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistencia, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) que fou capturat. Un governador elamita (segurament de la familia real) es va establir a la ciutat. Silhak-Inshushinak, germa de Kuitr Nakhunte, va deixar nombroses inscripcions esmentant les seves campanyes a Mesopotamia i recordant els temples construits o restaurats, car un poder rival volia tambe el tron de Babilonia, la dinastia establerta a Isin i que domina el centre i sud del pais. A tot tardar el 1135 aC el rei d'Isin Ittimardukbalatu va ocupar Babilonia, expulsant als elamites i establint la quarta dinastia de Babilonia.

Els vuit primers reis no van governar Babilonia, ja que eren caps tribals dels cassites, pero tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

Quarta dinastia de Babilonia (II d'Isin) [ modifica ]

La dinastia d'Isin es va enfrontar amb Elam i Assiria. Vers el 1080 aC els assiris van conquerir Dur Kurigulzu , Sippar , Shamash , Annunitum , Opi i la mateixa Babilonia. El rei Mardunadinakhkhe va morir segurament durant la conquesta de Babilonia i el va succeir el seu fill. Els assiris es van retirar despres del saqueig i la fam es va abatre sobre el pais, i es va arribar al canibalisme. Pocs anys despres un arameu, Adadapaliddina, va poder usurpar el tron; finalment el 1024 aC, un rei procedent del Pais del Mar, Shimmashshiku, va poder instaurar una nova dinastia que va iniciar un periode de caos politic. Babilonia ja no dominava altres ciutats. Al segle  xi va comencar la infiltracio dels arameus. Aquest periode de debilitat i anarquia, que tambe va afectar Assiria, fins vers el 800 aC, fou anomenat "l'epoca fosca".

Dinastia del Pais del Mar (V de Babilonia) [ modifica ]

• Shimmashshiku (rei del Pais del Mar ) 1024-1007 aC
• Eamukinshumi 1007-1006 aC
• Kashshunadin 1006-1003 aC

Dinastia de Bazu (VI de Babilonia) [ modifica ]

• Eulmashakinshumi 1003-987 aC
• Ninurta-Kudurshusur 987-985 aC
• Shiriqtishuqamunu 985-984 aC

Dinastia elamita (VII de Babilonia) [ modifica ]

• Marbitiapalusur 984-979 aC

Vuitena dinastia de Babilonia [ modifica ]

La debil dinastia vuitena de Babilonia, un simple poder local, fou enderrocada, i finalment Assiria, que des del 800 aC havia comencat la recuperacio, va ocupar el pais i el va convertir en un regne separat pero unit a la corona assiria.

• Nabumukinapli 979-943 aC
• Ninurta-Kudurriusur II 943 aC
• Marbitiakh-Iddin 943-942 aC
• Shamash-Mudammik 942-900 aC
• Nabushumukin I 900-888 aC
• Nabuapaliddin I 888-855 aC
• Marduk-Zakirshum I 855-819 aC
• Marduk-Balatsuikbi 819-813 aC
• Bau-Akhiddin 813-812 aC
• Shamshi-Adad V d'Assiria 812-811 aC
• Marduk-Sadin-Sumi 811-810
• Adadnirari III d'Assiria 810-783
• Adad-Shumibai
• Marduk-Belzeri 783-779 aC
• Marduk-Apalusur 779-770 aC
• Eriba-Marduk 770-761 aC
• Nabu-Shumukin II 761-747 aC
• Nabonassar 747-734 aC
• Nabu-Nadinzer 734-732 aC
• Nabu-Shumukin III 732 aC

Novena dinastia de Babilonia [ modifica ]

• Ukinzer 732-729 aC

Sisena dinastia d'Assiria (X de Babilonia) [ modifica ]

• Pulu (d'Assiria 745-727 aC) 729-727 aC
• Ululai (d'Assiria 727-722 aC) 727-722 aC

Dinastia Aramea (XI de babilonia) [ modifica ]

• Mardukapaliddin II 722-710 aC ( Merodacbaladan )

Setena dinastia d'Assiria (XII de Babilonia) [ modifica ]

Conquerida Babilonia i establerta la corona assiria com a dirigent del pais, es van produir revoltes que finalment van portar a la independencia sota Mardukapaliddin, el biblic Merodacbaladan.

• Sargon (II d'Assiria 722-705 aC) 710-705 aC
• Senaquerib (d'Assiria 705-681 aC) 705-703 aC

Dinastia tretzena de Babilonia [ modifica ]

• Marduk-Zakirshum II 703 aC

Dinastia Aramea (XI de Babilonia), restaurada [ modifica ]

• Mardukapaliddin II 703-702 aC (Merodacbaladan)
• Bel Ibni 702-700 aC
• Ashur-Nadinshum 700-694 aC
• Nergal-Ushezib 694-693 aC
• Mushezib-Marduk 693-689 aC

VII Dinastia d'Assiria, reinstaurada [ modifica ]

Senaquerib va dominar la rebel·lio, i va conquerir i destruir Babilonia deportant als seus habitants. La seva mort al cap de poc temps fou interpretada com un castig dels deus. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon) va canviar la politica i va reconstruir la ciutat esperant el perdo dels deus. El seu successor Assurbanipal va constituir un virregnat que va donar al seu fill Shamashshumaukin, pero aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Senaquerib va conquerir Babilonia i va assolir el govern sota el nom de Kandalanu, pero se sap que aquest encara vivia el 627 aC mentre que el darrer document de Senaquerib es del 731 aC. Els governadors assiris enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general Nabopolasar, d'origen caldeu, que havia servit a l'exercit assiri, el qual es va proclamar rei ( 23 de novembre del 626 aC ).

• Senaquerib (d'Assiria 705-681 aC) 689-688 aC
• Assurnadinshumi (fill) virrei 688-681 aC ( Assarhaddon ), rei 681-669 aC
• Shamashshumaukin 669-647 aC
• Kandalanu 647-626 aC
• Sinshumlishir i Sinsharishkun 626 aC

Dinastia Dakkuri (XIV de Babilonia) [ modifica ]

El caldeu Nabopolasar es va proclamar rei de Babilonia. El seu objectiu immediat era posar fi al poder d'Assiria, la seva principal amenaca. El 616 aC va iniciar l'ofensiva a la zona de l'Eufrates, intentant tallar les comunicacions entre Assiria i les seves possessions occidentals. Pero Egipte va intervenir en favor d'Assiria, i l'exercit babiloni es va haver de retirar. El 615 aC Nabopolasar va envair l'Assiria propia i va assetjar Assur la capital religiosa del pais, pero fou rebutjat. Llavors van intervenir els medes , poble assentat a l'altipla irania, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-614 aC. Quan Nabopolasar va arribar la ciutat ja havia estat conquerida pero es va signar un tractat d'alianca amb el rei Ciaxares de Media reforcat per un enllac reial: l'hereu babiloni, Nabucodonosor, es va casar amb la princesa mede Amitis.

Despres d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Ninive ( maig del 612 aC ) que fou conquerida el juliol . El rei Sinsharishkun, que havia estat efimer governador de Babilonia, es va suicidar. El darrer rei assiri, Assurballit, es va refugiar a Haran i es van produir diverses campanyes en aquesta zona. Els egipcis van ajudar els assiris i els farao Neco II va enviar un exercit. Josies de Juda , rei rebel contra els assiris als territoris jueus, va intentar oposar resistencia, pero fou derrotat i mort a Megiddo . Pero els egipcis foren derrotats pels babilonis (dirigits per l'hereu Nabucodonosor) el 605 aC a Karkemish

El mateix any va morir Nabopolasar i el seu fill Nabucodonosor, el va succeir. Va conquerir les darreres possessions assiries i els egipcis es van retirar a Gaza i Sinai . Els jueus, rebel·lats contra Assiria i que s'oposaven a ser dominats pels babilonis, foren derrotats i Jerusalem fou ocupada el 597 aC ; la dinastia de Juda va romandre un temps com a tributaria, pero quant es va revoltar, la ciutat fou ocupada per segona vegada el 586 aC i la poblacio deportada a Babilonia (l'anomenada "captivitat de Babilonia") que va durar fins que el rei dels perses va canviar la seva politica gairebe 40 anys despres. La darrera ciutat que es va oposar a Nabucodonosor fou Tir , que fou conquerida el 575 aC .

Nabucodonosor va morir el 562 aC deixant darrere seu el major imperi babiloni de la historia i el va succeir el seu fill Amel-Marduk, que fou aviat assassinat i substituir per son cunyat Neriglissar (560-556 aC), que va formar una nova i efimera dinastia

• Nabopolasar 626-605 aC
• Nabucodonosor II el gran 605-562 aC
• Amel-Marduk 562-560 aC

Dinastia Caldea (XV de Babilonia) [ modifica ]

Neriglissar es va fer amb la corona per un cop de palau, i aviat va envair Anatolia, triomfant a Cilicia i arribant al Taure . Una revolta a Haran va propiciar un cop d'estat del general caldeu Nabonides que va assolir la corona.

• Nergalsharusur 560-556 aC ( Neriglissar )

Dinastia d'Haran (XVI de Babilonia) [ modifica ]

• Labashi-Marduk 556 aC

Darreres lluites [ modifica ]

Nabonides fou un governant extravagant. Va deixar el seu fill Baltasar (possible inspirador del cop d'estat) a la ciutat i es va establir a Haran, i despres a l'oasi de Tayma a Arabia (va incorporar una part d'Arabia als dominis babilonis), rebutjant el culte a Marduk . El 539 aC Cir II el gran , despres de derrotar els medes ( 550 aC ) i conquerir Lidia ( 547 aC ), va fer presoner a Baltasar a Sippar , i va conquerir la ciutat despres de vencer a la batalla d'Opis . Mesopotamia va esdevenir satrapia persa. El fill de Cir, Cambises , fou nomenat virrei. En diversos moments la ciutat es va revoltar sota liders que es van proclamar reis i van governar per curts espais de temps

• Nabonides 556-539 aC
• Baltasar (Belazar) 553-539 aC
• Nidintu-Bel ( Nabucodonosor III ) 522 aC
• Arakha o Nabucodonosor IV 521 aC
• Bel-Shimanni 484 aC
• Shamasheriba 484 aC
• Nidin-Bel 336-335 aC

Cultura de Babilonia [ modifica ]

La cultura de Babilonia es molt propera a la d'Assiria, per les influencies mutues dels dos pobles. Entre les aportacions mes destacades cal esmentar

• els catalegs astronomics
• el concepte de signe del zodiac
• la introduccio del concepte de diagnostic en medicina
• la compilacio per escrit de l' Epopeia de Guilgameix , un dels primers exemples d'epica
• el sistema sexagesimal que es mante en les fraccions de l' hora
• nombroses llistes de lexic que han ajudat a la reconstruccio d'idiomes antics

Vegeu tambe [ modifica ]

• Babilim , que es la ciutat de Babilonia sota el seu nom accadia (Bab-Ilim o Bab-Ilu), tambe esmentada a la Biblia com a Babel.
• Torre de Babel
• Llista dels reis de Babilonia

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Babilonia