Avet

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre un genere de coniferes. Vegeu-ne altres significats a ≪ Abies de Juda ≫.
Infotaula de nom comúAvet
Nom comu sense valor taxonomic
Organismes amb aquest nom
Fulles d' Abies grandis
Pinyes
Abies alba

Els avets son coniferes de la familia de les pinacies ( Pinaceae ), la majoria dels quals estan ubicats al genere Abies (45 a 55 especies), per be que hi ha avets que pertanyen a altres generes ( Picea , Pseudotsuga ). [1]

L'unica especie d'avet que creix espontaniament als Paisos Catalans en alguns vessants ombrivols del Pirineu i del Montseny es l'avet blanc ( Abies alba ), mentre que al sud de la peninsula Iberica hi creix Abies pinsapo .

Tots els avets son arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alcaria. Les fulles es diferencien d'altres pinacies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes son rectes i es desfan quan son madures per dispersar les llavors.

Es un dels arbres tipics de Nadal , del qual pengen ornaments o garlandes durant les festes.

Els boscos que formen s'anomenen avetars , avetedes , avetoses o aveteres .

Distribucio [ modifica ]

Mes de la meitat dels avets que hi ha a Catalunya son a la Val d'Aran, on es l'especie mes abundant, amb un total de 7 milions de peus. La segona comarca amb mes avets es el Pallars Sobira, i la tercera, l'Alt Urgell. [2]

Avets [ modifica ]

Genere Abies
Genere Pseudotsuga [48]
Genere Picea [49]

Imatges [ modifica ]

  • A. amabilis
    A. amabilis
  • A. balsamea
    A. balsamea
  • A. concolor
    A. concolor
  • A. grandis
    A. grandis
  • A. holophylla
    A. holophylla
  • A. numidica
    A. numidica

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Viccionari
Viccionari
Viccionari

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Noms de plantes. Corpus de fitonimia catalana | TERMCAT ≫. [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. ↑ Comelles , Jordi ≪ L'IFEC, una fotografia dels boscos ≫. presencia , 14-04-2015, pag. 4-5.
  3. ↑ Diccionario de Agricultura practica y Economia Rural . Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 269?.  
  4. ↑ David L. Sonderman. Balsam Fir (Abies Balsamea) . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1970, p. 3?.  
  5. ↑ General Technical Report INT . Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 4?.  
  6. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies . Academy, 1877, p. 685?.  
  7. ↑ James Veitch & Sons. A Manual of the Coniferae: Containing a General Review of the Order; a Synopsis of the Hardy Kinds Cultivated in Great Britain; Their Place and Use in Horticulture, Etc., Etc . James Veitch & Sons, 1881, p. 106?.  
  8. ↑ Avet de Corea.
  9. ↑ Abies nephrolepis
  10. ↑ Abies veitchii.
  11. ↑ F.A. Andersson; David W. Goodall Coniferous Forests . Elsevier, 29 desembre 2005, p. 17?. ISBN 978-0-444-81627-6 .  
  12. ↑ Bulletin . U.S. Government Printing Office, 1897, p. 358?.  
  13. ↑ William A. Dick-Peddie. New Mexico Vegetation: Past, Present, and Future . UNM Press, 1993, p. 74?. ISBN 978-0-8263-2164-0 .  
  14. ↑ Jose Angel Villarreal Q.. Flora de Coahuila . UNAM, 2001, p. 20?. ISBN 978-968-36-9771-4 .  
  15. ↑ F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness . Springer Science & Business Media, 14 marc 2013, p. 575?. ISBN 978-94-015-9650-3 .  
  16. ↑ Manejo de semillas de 100 especies forestales de America Latina . CATIE, 2000, p. 109?. ISBN 978-9977-57-349-6 .  
  17. ↑ Abies Guatemalensis: A Two Year Status Report . North Carolina State University, School of Forest Resources, 1985.  
  18. ↑ Bertrand de Montmollin; Wendy Strahm; Union Internacional para la Conservacion de la Naturaleza y de los Recursos Naturales La lista "Top 50" de especies vegetales amenazadas de las islas del Mediterraneo: . IUCN, 2007, p. 86?. ISBN 978-2-8317-0929-1 .  
  19. ↑ J. Vigo. L'alta muntanya catalana : flora i vegetacio . Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 98?. ISBN 978-84-92583-24-9 .  
  20. ↑ Panayotis Dimopoulos; Ioannis P. Kokkoris Protection and Management of Species, Habitats, Ecosystems and Landscapes . MDPI, 22 abril 2021, p. 109?. ISBN 978-3-0365-0176-5 .  
  21. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies . Academy, 1877, p. 695?.  
  22. ↑ Stefan Buczacki. Los mejores arboles y arbustos de hoja perenne . Ediciones AKAL, 4 juliol 2000, p. 80?. ISBN 978-84-89840-04-1 .  
  23. ↑ Dr. Joe Rozencwajg,NMD. Dynamic Gemmotherapy. Beyond Gemmotherapy. Volume 1. . Lulu.com, 9 setembre 2016, p. 158?. ISBN 978-1-365-38785-2 .  
  24. ↑ Joaquin Maria de Castellarnau y Lleopart. Estudio micrografico del tallo del pinsapo (Abies pinsapo, Boiss.) , 1881.  
  25. ↑ Anales del Instituto Botanico A.J. Cavanilles . El Instituto, 1975.  
  26. ↑ Andrej Kormut?ak; Jenq-Chuan Yang The Genetics and Embryology of Taiwan Fir (Abies Kawakamii (Hayata) Ito) . Taiwan Forestry Research Institute, 1998.  
  27. ↑ R. R. Mill; L. Banks; Christopher Brickell Proceedings of the Fourth International Conifer Conference: Conifers for the Future? : Wye College, England, 23rd-26th August, 1999 . International Society for Horticultural Science, 2003. ISBN 978-90-6605-380-9 .  
  28. ↑ V.P. Singh. Gymnosperm (naked seeds plant) : structure and development . Sarup & Sons, 2006, p. 71?. ISBN 978-81-7625-671-1 .  
  29. ↑ Charles Sprague Sargent. Forest Flora of Japan: Notes on the Forest Flora of Japan . Houghton, Mifflin, 1894, p. 89?.  
  30. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore The Plants of China . Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 453?. ISBN 978-1-107-07017-2 .  
  31. ↑ Inventory . U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 13?.  
  32. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate . Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 8?. ISBN 978-3-642-15017-3 .  
  33. ↑ C.P. Khare. Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary . Springer Science & Business Media, 22 abril 2008, p. 1?. ISBN 978-0-387-70637-5 .  
  34. ↑ Claire G. Williams. Conifer Reproductive Biology . Springer Science & Business Media, 1 maig 2009, p. 7?. ISBN 978-1-4020-9602-0 .  
  35. ↑ Frank G. Hawksworth; Delbert Wiens Dwarf Mistletoes . DIANE Publishing, abril 1998, p. 179?. ISBN 978-0-7881-4201-7 .  
  36. ↑ Jiri Kolbek; M. Srutek; Elgene E. O. Box Forest Vegetation of Northeast Asia . Springer Science & Business Media, 14 marc 2013, p. 425?. ISBN 978-94-017-0143-3 .  
  37. ↑ United States. Bureau of Foreign and Domestic Commerce. World Trade in Commodities . U.S. Bureau of Foreign and Domestic Commerce, 1949, p. 38?.  
  38. ↑ Unna Chokkalingam. Learning Lessons from China's Forest Rehabilitation Efforts: National Level Review and Special Focus on Guangdong Province . CIFOR, 1 gener 2006, p. 23?. ISBN 978-979-24-4667-8 .  
  39. ↑ Caidan An. Tibet China: Travel Guide . 五洲?播出版社, 2003, p. 35?. ISBN 978-7-5085-0374-5 .  
  40. ↑ Geoffrey P. Chapman; Yin-Zheng Wang The Plant Life of China: Diversity and Distribution . Springer Science & Business Media, 29 juny 2013, p. 84?. ISBN 978-3-662-04838-2 .  
  41. ↑ John I. Pitt. Names in Current Use in the Families Trichocomaceae, Cladoniaceae, Pinaceae, and Lemnaceae . International Association for Plant Taxonomy, 1993. ISBN 978-1-878762-44-3 .  
  42. ↑ Charles de Kirwan. Les coniferes indigenes et exotiques: traite pratique des arbres verts ou resineux . J. Rothschild, 1868, p. 256?.  
  43. ↑ Marc Ivo Bohning. Les Repertoires Bohning des Huiles Essentielles: Nomenclature (noms) moderne et complete pour l'aromatherapie . BoD - Books on Demand, 2 abril 2019, p. 25?. ISBN 978-2-8399-2624-9 .  
  44. ↑ Canadian Journal of Forest Research . National Research Council of Canada, 2009.  
  45. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants . IUCN, 1998, p. 22?. ISBN 978-2-8317-0328-2 .  
  46. ↑ Oscar Sanchez. Conservacion de ecosistemas templados de montana en Mexico . Instituto Nacional de Ecologia, 2003, p. 274?. ISBN 978-968-817-610-8 .  
  47. ↑ Secretaria de Turismo de Michoacan. Guia de Michoacan: El alma de Mexico . Secretaria de Turismo de Michoacan, 28 octubre 2014, p. 21?. GGKEY:8A9PJKF8WRT.  
  48. ↑ ≪ The Gymnosperm Database - Pseudotsuga ≫. [Consulta: 26 febrer 2023].
  49. ↑ ≪ The Gymnosperm Database - Picea ≫. [Consulta: 26 febrer 2023].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avet&oldid=32690492 ≫