Austrasia
(
Austrasie
en
frances
i
Austrasien
en
alemany
) fou la part nord-oriental del
Regne Franc
durant el periode de la monarquia
merovingia
, en contraposicio a
Neustria
, que era la part nord-occidental.
[1]
El nom
Austrasia
no esta ben documentat en el periode merovingi. Es registra primer per
Gregori de Tours
c. 580 i despres per Aimoin de Fleury c. 1000. Es presumiblement la llatinitzacio d'un nom
Antic
Franc, reconstruit com
Oster-rike
("Regne Oriental").
[2]
Com amb el
nom
d'Austria, conte la paraula "Est", per a designar el territori original dels
francs
en contrast amb
Neustria
, la "(nova) terra occidental" en el nord de la Gal·lia conquistada per Clovis I despres de la Batalla de Soissons de 486.
Austrasia abastava territoris de l'est de l'actual
Franca
, oest d'
Alemanya
,
Belgica
i els
Paisos Baixos
. De forma aproximada comprenia les terres situades a les conques dels rius
Rin
,
Mosa
i
Mosel·la
. La seva influencia es prolongava cap a l'est arribant a
Turingia
i
Baviera
.
Metz
va ser la capital austrasiasica, encara que alguns reis van governar des de Reims,
Treveris
i
Colonia
. Altres ciutats importants van ser
Verdun
, Worms, i
Espira
. L'
Abadia de Fulda
va ser fundada a l'est d'Austrasia en l'ultima decada del periode merovingi.
Limitava amb
Frisia
i l'antiga
Saxonia
al nord,
Turingia
a l'est,
Alamania
i
Borgonya
al sud i
Neustria
al sud-oest. La frontera exacta entre Neustria merovingia i Austrasia no es clara respecte a zones com els comtats medievals de
Flandes
,
Brabant
i
Hainaut
, i zones immediatament al sud.
En l'Alta Edat mitjana, el seu territori es va dividir entre els ducats de
Lotharingia
i
Franconia
a
Alemanya
, amb algunes parts occidentals incloent Reims i
Rethel
que van passar al
Regne de Franca
.
Els seus limits exactes van ser una mica fluids al llarg de la historia dels subregnes francs, pero es pot considerar que Austrasia correspon aproximadament al territori de l'actual
Luxemburg
, parts de l'est de
Belgica
, el nord-est de
Franca
(
Lorena
i
Xampanya-Ardenes
), el centre-oest d'
Alemanya
(
Renania
,
Hessen
i
Franconia
) i el sud dels
Paisos Baixos
(
Limburg
,
Brabant del Nord
, amb un sortint al nord del Rin que inclou
Utrecht
i parts de
Gelderland
).
Clodoveu I
el Gran, rei dels
francs
, disposa quan mori (
511
) que el regne fos dividit entre els seus fills. A
Clotari I
el Vell li dona
Neustria
, a
Teodoric I
li toca Austrasia, a
Clodomir
li correspongue
Orleans
i
Khildebert I
hereta
Paris
. Des de la divisio del regne franc fins que
Pipi el Breu
reunifica Franca a mitjans del
segle
viii
iniciant aixi la
Dinastia carolingia
, Austrasia fou durant la major part del temps un regne independent amb la seva capital situada a
Metz
.
Descendent de Teodoric, una linia de reis va governar Austrasia fins al 555, quan es va unir amb els altres regnes francs de
Clotari I
, que van heretar tots els regnes francs el 558. Va tornar a dividir el territori franc entre els seus quatre fills, pero els quatre regnes es van unir en tres a la mort de
Caribert I
el 567: Austrasia va quedar sota
Sigebert I
,
Neustria
sota
Khilperic I
i
Borgonya
sota
Guntram
. Aquests tres regnes van definir la divisio politica de Franca fins a l'ascens dels
carolingis
i fins i tot despres.
Des de la fundacio del regne l'any 511, Austrasia estigue constantment en disputa amb la seva veina Neustria i des del 567 fins a la mort de
Sigebert II
el 613, Neustria i Austrasia van lluitar gairebe constantment, amb Borgonya fent de pacificador entre elles. Aquestes disputes arribaren al seu climax amb les guerres que enfrontaren a la reina
Brunegilda
d'Austrasia i la reina
Fredegunda
de Neustria. El
613
, una rebel·lio de la noblesa contra Brunegilda deposa a la reina i l'entrega, juntament amb el regne, al rei
Clotari II
de Neustria, que reunifica ambdos regnes i crea un
Regne Franc
unit amb capital a
Paris
. Llavors Clotari II va prendre el control dels altres dos regnes i va establir un regne unit franc amb capital a
Paris
. Durant aquest periode apareixen
les primeres majores domus
o
batlles del palau.
Aquests funcionaris van actuar com a mediadors entre el rei i el poble de cada regne. Els primers batlles austrasians provenien de la
familia dels Pipinids
, que va experimentar un ascens lent, pero constant fins que finalment va desplacar els merovingis al tron.
El 623, els austrasians van demanar a Clotari II un rei propi i va nomenar el seu fill
Dagobert I
per governar-los amb
Pipi de Landen
com a regent. El govern de Dagobert a Austrasia va ser ampliament admirat. L'any 629 va heretar Neustria i Borgonya. Austrasia va tornar a ser deixada fins que, l'any 633, el poble va exigir de nou el fill del rei com a rei propi. Dagobert va complir i va enviar el seu fill gran
Sigebert III
a Austrasia. Els historiadors sovint classifiquen Sigebert com el primer
rei mandros
, o rei de no fer res, de la dinastia merovingia. La seva cort estava dominada pels alcaldes. L'any 657, l'alcalde
Grimoald I
va aconseguir posar el seu fill
Khildebert l'Adoptat
al tron, on va romandre fins a l'any 662. A partir d'aleshores, Austrasia va ser predominantment el regne dels alcaldes Arnulfing del palau i la seva base de poder. Amb la Batalla de Tertry l'any 687,
Pipi d'Heristal
va derrotar el rei de Neustria
Teodoric III
i va establir la seva batllia sobre tots els regnes francs. Fins i tot aixo va ser considerat pels contemporanis com l'inici del seu "regnat". Tambe va assenyalar el domini d'Austrasia sobre Neustria, que duraria fins al final de l'era merovingia.
L'any 718,
Carles Martel va
tenir el suport austrasia en la seva guerra contra Neustria pel control de tots els regnes francesos. Ell mateix no era rei, pero va nomenar
Clotari IV
per governar Austrasia. L'any 719, Franca
va ser unida
per la familia de Martel, la
dinastia carolingia
, sota l'hegemonia d'Austrasia. Mentre que els reis francs van continuar dividint el regne franc de diferents maneres al llarg de les generacions posteriors, el terme Austrasia nomes es va utilitzar ocasionalment despres de la dinastia carolingia.
Amb la debilitacio de la influencia reial a Austrasia, el carrec de
Majordom de palau
es converti en el lloc de poder mes important del regne i es torna hereditari dins de la
dinastia carolingia
. D'enca que els carolingis derrocaren l'ultim rei merovingi (
751
), Austrasia no torna a ser un regne independent. Sota el govern dels successors de
Carlemany
la part oriental de l'Imperi (la futura
Alemanya
), rebe el nom d'Austrasia. Quan
Pipi el Breu
es proclama rei establi la dinastia carolingia, va desapareixer tambe el carrec de
majordom de palau
.
Reis merovingis
[
modifica
]
- Teodoric I
, 511?533
- Teodobert I
, 533?548
- Teodobald
, 548-555
- Clotari I
, 555?561
- Sigebert I
, 561?575
- Khildebert II
, 575?595
- Teodobert II
, 595?612
- Teodoric II
, 612?613
- Sigebert II
, 613
- Clotari II
, 613?623
- Dagobert I
, 623?634
- Sigebert III
, 634?656
- Khildebert l'Adoptat
, 656?661
- Clotari III
, 661?662
- Khilderic II
, 662?675
- Dagobert II
, 675?679
- Teodoric III
, 679?691
- Clodoveu IV
, 691?695
- Khildebert III
, 695?711
- Dagobert III
, 711?715
- Khilperic II
, 715?717
- Clotari IV
, 717?720
- Khilperic II
, 720?721 (de nou)
- Teodoric IV
, 721?737
- Khilderic III
, 743?751
Majordoms del palau
[
modifica
]
- Parteni
, des de 548
- Gogo, c.567?581
- Wandele
, des de 581
- Gundulf, des de 600
- Landric, des de 612
- Warnacari II
, 612?617
- Chucus, 617?623
- Pipi de Landen
, 623?629
- Adalgisel
, 633?639
- Pipi de Landen
, 639?640 (de nou)
- Otto, 640?643
- Grimoald I
, 643?656
- Wulfoald, 656?680
- Pipi d'Heristal
, 680?714
- Teodebald
, 714?715
- Carles Martell
, 715?741
- Carloman
, 741?747
- Pipi I el Breu
, 747?751
- ↑
Mata
, Jordi
;
Garrido
, David ≪Carlemany, el pare d'Europa≫ (paper).
Sapiens
. Sapiens Publicacions [Barcelona], num.137, Desembre 2013, p.24-32.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Taylor
, William Cooke.
A Manual of Ancient and Modern History
. New York Public Library: D. Appleton, 1848, p. 342.