한국   대만   중국   일본 
Austrasia - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Austrasia

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Mapa d’ Austrasia

Austrasia ( Austrasie en frances i Austrasien en alemany ) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el periode de la monarquia merovingia , en contraposicio a Neustria , que era la part nord-occidental. [1]

Etimologia [ modifica ]

El nom Austrasia no esta ben documentat en el periode merovingi. Es registra primer per Gregori de Tours c. 580 i despres per Aimoin de Fleury c. 1000. Es presumiblement la llatinitzacio d'un nom Antic Franc, reconstruit com Oster-rike ("Regne Oriental"). [2] Com amb el nom d'Austria, conte la paraula "Est", per a designar el territori original dels francs en contrast amb Neustria , la "(nova) terra occidental" en el nord de la Gal·lia conquistada per Clovis I despres de la Batalla de Soissons de 486.

Geografia [ modifica ]

Austrasia abastava territoris de l'est de l'actual Franca , oest d' Alemanya , Belgica i els Paisos Baixos . De forma aproximada comprenia les terres situades a les conques dels rius Rin , Mosa i Mosel·la . La seva influencia es prolongava cap a l'est arribant a Turingia i Baviera . Metz va ser la capital austrasiasica, encara que alguns reis van governar des de Reims, Treveris i Colonia . Altres ciutats importants van ser Verdun , Worms, i Espira . L' Abadia de Fulda va ser fundada a l'est d'Austrasia en l'ultima decada del periode merovingi.

Limitava amb Frisia i l'antiga Saxonia al nord, Turingia a l'est, Alamania i Borgonya al sud i Neustria al sud-oest. La frontera exacta entre Neustria merovingia i Austrasia no es clara respecte a zones com els comtats medievals de Flandes , Brabant i Hainaut , i zones immediatament al sud.

En l'Alta Edat mitjana, el seu territori es va dividir entre els ducats de Lotharingia i Franconia a Alemanya , amb algunes parts occidentals incloent Reims i Rethel que van passar al Regne de Franca .

Els seus limits exactes van ser una mica fluids al llarg de la historia dels subregnes francs, pero es pot considerar que Austrasia correspon aproximadament al territori de l'actual Luxemburg , parts de l'est de Belgica , el nord-est de Franca ( Lorena i Xampanya-Ardenes ), el centre-oest d' Alemanya ( Renania , Hessen i Franconia ) i el sud dels Paisos Baixos ( Limburg , Brabant del Nord , amb un sortint al nord del Rin que inclou Utrecht i parts de Gelderland ).

Historia [ modifica ]

Antiga basilica de Saint-Pierre-aux-Nonnains del segle IV a Metz , capital del regne d'Austrasia

Clodoveu I el Gran, rei dels francs , disposa quan mori ( 511 ) que el regne fos dividit entre els seus fills. A Clotari I el Vell li dona Neustria , a Teodoric I li toca Austrasia, a Clodomir li correspongue Orleans i Khildebert I hereta Paris . Des de la divisio del regne franc fins que Pipi el Breu reunifica Franca a mitjans del segle  viii iniciant aixi la Dinastia carolingia , Austrasia fou durant la major part del temps un regne independent amb la seva capital situada a Metz .

Descendent de Teodoric, una linia de reis va governar Austrasia fins al 555, quan es va unir amb els altres regnes francs de Clotari I , que van heretar tots els regnes francs el 558. Va tornar a dividir el territori franc entre els seus quatre fills, pero els quatre regnes es van unir en tres a la mort de Caribert I el 567: Austrasia va quedar sota Sigebert I , Neustria sota Khilperic I i Borgonya sota Guntram . Aquests tres regnes van definir la divisio politica de Franca fins a l'ascens dels carolingis i fins i tot despres.

Mapa de Franca l'any 714 (Austrasia es mostra en verd)

Des de la fundacio del regne l'any 511, Austrasia estigue constantment en disputa amb la seva veina Neustria i des del 567 fins a la mort de Sigebert II el 613, Neustria i Austrasia van lluitar gairebe constantment, amb Borgonya fent de pacificador entre elles. Aquestes disputes arribaren al seu climax amb les guerres que enfrontaren a la reina Brunegilda d'Austrasia i la reina Fredegunda de Neustria. El 613 , una rebel·lio de la noblesa contra Brunegilda deposa a la reina i l'entrega, juntament amb el regne, al rei Clotari II de Neustria, que reunifica ambdos regnes i crea un Regne Franc unit amb capital a Paris . Llavors Clotari II va prendre el control dels altres dos regnes i va establir un regne unit franc amb capital a Paris . Durant aquest periode apareixen les primeres majores domus o batlles del palau. Aquests funcionaris van actuar com a mediadors entre el rei i el poble de cada regne. Els primers batlles austrasians provenien de la familia dels Pipinids , que va experimentar un ascens lent, pero constant fins que finalment va desplacar els merovingis al tron.

El 623, els austrasians van demanar a Clotari II un rei propi i va nomenar el seu fill Dagobert I per governar-los amb Pipi de Landen com a regent. El govern de Dagobert a Austrasia va ser ampliament admirat. L'any 629 va heretar Neustria i Borgonya. Austrasia va tornar a ser deixada fins que, l'any 633, el poble va exigir de nou el fill del rei com a rei propi. Dagobert va complir i va enviar el seu fill gran Sigebert III a Austrasia. Els historiadors sovint classifiquen Sigebert com el primer rei mandros , o rei de no fer res, de la dinastia merovingia. La seva cort estava dominada pels alcaldes. L'any 657, l'alcalde Grimoald I va aconseguir posar el seu fill Khildebert l'Adoptat al tron, on va romandre fins a l'any 662. A partir d'aleshores, Austrasia va ser predominantment el regne dels alcaldes Arnulfing del palau i la seva base de poder. Amb la Batalla de Tertry l'any 687, Pipi d'Heristal va derrotar el rei de Neustria Teodoric III i va establir la seva batllia sobre tots els regnes francs. Fins i tot aixo va ser considerat pels contemporanis com l'inici del seu "regnat". Tambe va assenyalar el domini d'Austrasia sobre Neustria, que duraria fins al final de l'era merovingia.

L'any 718, Carles Martel va tenir el suport austrasia en la seva guerra contra Neustria pel control de tots els regnes francesos. Ell mateix no era rei, pero va nomenar Clotari IV per governar Austrasia. L'any 719, Franca va ser unida per la familia de Martel, la dinastia carolingia , sota l'hegemonia d'Austrasia. Mentre que els reis francs van continuar dividint el regne franc de diferents maneres al llarg de les generacions posteriors, el terme Austrasia nomes es va utilitzar ocasionalment despres de la dinastia carolingia.

Amb la debilitacio de la influencia reial a Austrasia, el carrec de Majordom de palau es converti en el lloc de poder mes important del regne i es torna hereditari dins de la dinastia carolingia . D'enca que els carolingis derrocaren l'ultim rei merovingi ( 751 ), Austrasia no torna a ser un regne independent. Sota el govern dels successors de Carlemany la part oriental de l'Imperi (la futura Alemanya ), rebe el nom d'Austrasia. Quan Pipi el Breu es proclama rei establi la dinastia carolingia, va desapareixer tambe el carrec de majordom de palau .

Governants [ modifica ]

Reis merovingis [ modifica ]

Majordoms del palau [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Austrasia
  1. ↑ Mata , Jordi ; Garrido , David ≪Carlemany, el pare d'Europa≫ (paper). Sapiens . Sapiens Publicacions [Barcelona], num.137, Desembre 2013, p.24-32. ISSN : 1695-2014 .
  2. ↑ Taylor , William Cooke. A Manual of Ancient and Modern History . New York Public Library: D. Appleton, 1848, p. 342.  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Austrasia&oldid=32872625 ≫