Audre Lorde

Biografia
Naixement	(en) Audrey Geraldine Lorde 18 febrer 1934 Nova York
Mort	17 novembre 1992 (58 anys) Saint Croix (Illes Verges Americanes)
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer de mama i cancer de fetge )
Dades personals
Grup etnic	Afroamericans
Formacio	Universitat de Columbia - biblioteconomia (–1961) Universitat Nacional Autonoma de Mexic Hunter College High School Hunter College Columbia University School of Library Service (en)
Activitat
Camp de treball	Poesia , literatura afroamericana , feminism and literature (en) , feminisme , lesbianisme i activisme
Ocupacio	professora d'universitat  (1984, 1969, 1970–1992, 1970, 1981) , assagista , bibliotecaria , professora , feminista , activista pels drets de les dones , novel·lista , escriptora , poetessa , filosofa
Ocupador	John F. Kennedy-Institute for North American Studies (en) (1984–1992) Hunter College (1981–) John Jay College of Criminal Justice (1970–1981) Lehman College (en) (1969–1970) Lehman College (en) (1969–1970) Tougaloo College (en) (1968–)
Nom de ploma	Rey Domini Gamba Adisa
Obra
Obres destacables Poetry is Not a Luxury (en) (1970) Cables to Rage (en) (1978) Uses of the Erotic: The Erotic as Power (en) (1980) The Cancer Journals (en) (1982) Zami: A New Spelling of My Name (en) (1984) Sister Outsider (en)
Premis (1989)   premis American Book   Premi Lambda

Audre Geraldine Lorde ( Harlem , Nova York , 18 de febrer de 1934 - Saint Croix , Illes Verges Nord-americanes , 17 de novembre de 1992 ) va ser una escriptora afroamericana , feminista , lesbiana i activista pels drets civils. Com a poeta es especialment coneguda pel domini tecnic i l'expressio emocional amb que expressa ira i indignacio per les injusticies civils i socials que va observar al llarg de la seva vida. ^[1] Els seus poemes i prosa tractaven en gran manera temes relacionats amb els drets civils, el feminisme i l'exploracio de la identitat femenina negra. La seva obra mes coneguda es La germana, l'estrangera , ^[2] un llibre d'assaig que conte diversos dels seus escrits mes influents en les lluites contra el racisme , el masclisme i l'opressio heretonormativa com son ≪no hi ha jerarquies en l'opressio≫ o ≪les eines de l'amo no destruiran la casa de l'amo≫. ^[3]

Despres de passar per l'experiencia del cancer de mama i reflexionar sobre les discriminacions sofertes per les dones, que se superposen a les d'etnia i d'orientacio sexual i que se sumen a la malaltia, va publicar el 1981 Els diaris del cancer , un text dirigit tant als que n'han viscut o en viuen l'experiencia, com a qui acompanya d'altres en el proces.

Biografia [ modifica ]

Audre Lorde va creixer a Harlem, Nova York. Els seus pares, immigrants afrocaribenys de l'illa de Grenada , van ser Gertrude Belmar i Frederick Lorde. Anomenada per ells Audrey Geraldine Lorde, va optar per abandonar la "y" del seu nom de pila, com ho explica en Zami. Una nova manera d'escriure el meu nom . ^[4] Va ser la menor de tres filles i, al costat de les seves germanes Phyllis i Helen, va creixer escoltant histories de la seva mare sobre les Indies Occidentals. Va aprendre a parlar i a llegir al mateix temps, ensenyada per sa mare. Va escriure el seu primer poema quan anava a primaria. Despres de graduar-se en Literatura i Filosofia al Col·legi Hunter (1951) va assistir al Hunter College entre 1954-1959.

Va tenir amors lesbics en la seva joventut i va patir homofobia en intentar adherir-se a l'associacio d'escriptors Harlemn Writers Guild en els anys 50. No es va rendir i va frequentar els cercles culturals gais de Greenwich Village. Va ser cofundadora de The Kitchen Table-Women of Color Press (Editorial de dones de color La Taula de Cuina) i codirectora del diari lesbic Chrysalis . ^[5]

El 1954, va viure a la ciutat de Mexic i a Cuernavaca, Morelos. Durant aquesta estada va assistir a la Universitat Nacional Autonoma de Mexic i es va integrar al cercle d'exiliats nord-americans en aquesta segona ciutat. Aquest periode va ser un moment d'afirmacio i de renovacio, que li va permetre confirmar la seva identitat a nivell personal i artistic com a lesbiana i poeta. ^[6]

El 1961 va rebre el seu Master de biblioteconomia de la Universitat de Columbia. Va treballar durant diversos anys com a bibliotecaria. Es va casar el 1962 amb l'advocat Edward Rollins, amb qui va tenir dues filles. La parella es va divorciar el 1970.

Va rebre un subsidi del NEA el 1968 i va ser contractada com a "poeta resident" pel Tougaloo College, on va coneixer qui seria la seva parella durant dinou anys, Frances Louise Clayton.

El 1968 va publicar el seu primer llibre de poesia, The First Cities . El 1978 va comencar a treballar com a professora d'angles, primer en el John Jay College of Criminal Justice de Nova York i despres en el Hunter College.

Entre 1984 i 1992 va passar molt temps a Berlin. El 1984 va ser professora convidada a l'Institut F. Kennedy per a Estudis Nord-americans de la Universitat Lliure de Berlin, epoca en la qual Lorde guanya un important reconeixement a Europa, especialment a Alemanya.

El 1978 se li va diagnosticar un cancer de mama i li van realitzar una mastectomia. Sis anys mes tard es va enfrontar a un cancer hepatic. Sobre la seva experiencia amb la malaltia el 1981 va publicar Els diaris del cancer . ^[7] Va morir el 17 de novembre de 1992 a Saint Croix, on vivia amb la seva parella, Gloria. Abans de la seva mort, durant una cerimonia africana de baptisme, Lorde prendre el nom de Gamba Adisa , que volia dir: "Guerrera: la que fa comprendre".

Pensament lesbofeminista [ modifica ]

Lorde s'identificava com a guerrera, dona, negra, mare, lesbiana, poeta; pugnava per no reduir-se a una d'aquelles identitats, sino reafirmar-se com a font de forca. Va plantejar, entre altres idees, que el racisme, el classisme, el sexisme i l'homofobia son quatre tipus de ceguesa nascuts de la mateixa arrel: la impossibilitat de reconeixer el concepte de diferencia com a forca humana dinamica. Al llarg de la seva vida va assumir la seva poesia i activisme com un treball per confrontar i exposar les injusticies derivades d'aquest tipus de fobies al que es diferent. En la conferencia "Les eines de l'amo no desmunten mai la casa de l'amo", recollida en el llibre La germana, l'estrangera , ha exposat que les pautes derivades de les estructures d'opressio que les dones han incorporat a la seva forma de vida son una forma d'opressio establerta a l'interior.

De la mateixa manera, ha assenyalat que: "Promoure la mera tolerancia de les diferencies entre les dones es incorrer en el mes bast dels reformismes. Suposa negar del tot la funcio creativa que les diferencies exerceixen en les nostres vides. Les diferencies no s'han de considerar amb simple tolerancia; per contra, s'han de veure com la reserva de polaritats necessaries perque salti l'espurna de la nostra creativitat mitjancant un proces dialectic. Nomes aixi deixa de resultar amenacadora la necessitat de la interdependencia. Nomes el marc de la interdependencia de diverses forces, reconegudes en un pla d'igualtat, pot generar la forca de buscar noves formes de ser en el mon, i el valor i el suport necessaris per actuar en un territori encara per conquistar."

Bibliografia selecta [ modifica ]

• The First Cities (1968)
• Cables to Rage (1970)
• From a Land Where Other People Live (1973)
• New York Head Shop and Museum (1974)
• Coal (1976)
• Between Our Selves (1976)
• The Black Unicorn (1978)
• The Cancer diaries (1981)
• Chosen Poems: Old and New (1982)
• Zami: A New Spelling of My Name (1983)
• Sister Outsider: Essays and Speeches (1984)
• Our Dead Behind Us (1986)
• The Marvelous Arithmetics of Distance (1993)

Documentals [ modifica ]

• A Litany For Survival: the Life and Work of Audre Lorde . Ada Gay Griffin i Michelle Parkerson (1995). ^[8]
• Audre Lorde - The Berlin Years 1984 to 1992 . Dirigit per Dagmar Schultz. ^[9]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Miras Boronat , Nuria Sara. ≪Audre Lorde: poeta, guerrera, mare,negra i lesbiana≫. A: Filosofes de la contemporaneitat. . Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, p. 267-324 (Filosofia UB.). ISBN 978-84-9168-914-0 [Consulta: 23 maig 2023].  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Audre Lorde

• La hermana outsider Audre Lorde .
• Arxiu en linia de la Mostra Internacional de Films de Dones. 2004 .