한국   대만   중국   일본 
Atrebats - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Atrebats

Infotaula de grup humàAtrebats
Tipus grup etnic historic i tribu Modifica el valor a Wikidata
Part de belgues , gals i britans Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribucio
Modifica el valor a Wikidata

Els atrebats [1] ( llati Atrebates ) foren una tribu celta de la Gal·lia Belga . Una branca de la tribu es va establir a Britannia segons esmenta Claudi Ptolemeu . [2] A la Gal·lia vivien entre el Somme i l' Escalda . La seva capital fou Nemetocenna o Nemetacum (avui Arras , a l' Artois ). Entre ells i el mar hi havia els morins ( morini ).

El 57 aC els atrebats van combatre a Cesar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sabis . [3] Cesar els va donar un nou rei de nom Commi , al qual va enviar a Britannia per afavorir la conquesta romana . Els atrebats foren lliurats d'impostos i van mantenir la llibertat gracies als bons oficis de Commi, pero el seu fill Verica perde el territori en mans dels Catuvel·launs .

El poble era hostil als romans i es van unir a la revolta de Vercingetorix l'any 52 aC , en la que foren derrotats i sotmesos.

Etimologia [ modifica ]

El seu nom ve probablement del celta * Adtrebates , de * Ad-treba-ti , potser ≪ els qui habiten ≫ o ≪ els qui posseeixen pobles ≫ (cf. irlandes antic ad-treba ≪ [ell] habita, [ell] conrea ≫, breto tre- ≪ poble ≫, present tambe al celtiber Con-treb-ia o al gal Treb-ia ), llatinitzat en Atrebates . [4]

El seu oppidum Nemetocenna (o Nemetacon ) [5] te el significat de ≪ el pais, el terreny pertanyent al santuari ≫ (cf. nemeto - , amb sufix -acum ).

Referencies [ modifica ]

  1. Cesar , Juli . ≪Llibre II, XXII.1≫. A: Guerra de les Gal·lies (en llati i catala). Traduccio: Icart, Joaquim . 3 vol. Barcelona: Fundacio Bernat Metge , 1974, p. 143. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938 .  
  2. Smith , William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en angles). William George Smith, 1854, p.441-442.  
  3. Juli Cesar , De bello gallico II, 18-28
  4. Pierre-Yves Lambert, La Langue gauloise , editions errance 1994 i Ugo Janssens, Op. Cit., p. 46
  5. Ugo Janssens, Ces Belges ≪ les plus braves ≫ - Histoire de la Belgique gauloise , 2008, Editions Racine, p.  46