Atrebats

Tipus	grup etnic historic i tribu
Part de	belgues , gals i britans
Mapa de distribucio

Els atrebats ^[1] ( llati Atrebates ) foren una tribu celta de la Gal·lia Belga . Una branca de la tribu es va establir a Britannia segons esmenta Claudi Ptolemeu . ^[2] A la Gal·lia vivien entre el Somme i l' Escalda . La seva capital fou Nemetocenna o Nemetacum (avui Arras , a l' Artois ). Entre ells i el mar hi havia els morins ( morini ).

El 57 aC els atrebats van combatre a Cesar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sabis . ^[3] Cesar els va donar un nou rei de nom Commi , al qual va enviar a Britannia per afavorir la conquesta romana . Els atrebats foren lliurats d'impostos i van mantenir la llibertat gracies als bons oficis de Commi, pero el seu fill Verica perde el territori en mans dels Catuvel·launs .

El poble era hostil als romans i es van unir a la revolta de Vercingetorix l'any 52 aC , en la que foren derrotats i sotmesos.

Etimologia [ modifica ]

El seu nom ve probablement del celta * Adtrebates , de * Ad-treba-ti , potser ≪ els qui habiten ≫ o ≪ els qui posseeixen pobles ≫ (cf. irlandes antic ad-treba ≪ [ell] habita, [ell] conrea ≫, breto tre- ≪ poble ≫, present tambe al celtiber Con-treb-ia o al gal Treb-ia ), llatinitzat en Atrebates . ^[4]

El seu oppidum Nemetocenna (o Nemetacon ) ^[5] te el significat de ≪ el pais, el terreny pertanyent al santuari ≫ (cf. nemeto - , amb sufix -acum ).

Referencies [ modifica ]