Brau alat
Dur-Sharrukin
(actual Khorsabad),
Museu del Louvre
L'
assiriologia
(del
grec
?σσυρ??, 'Assiria', i -λογ?α, 'estudi') es l'estudi arqueologic, historic i linguistic de l'antiga
Mesopotamia
i les cultures relacionades que usaven l'
escriptura cuneiforme
. L'estudi no compren nomes
Assiria
, sino tambe
Babilonia
, juntament amb el predecessor de les dues civilitzacions,
Sumer
. El gran nombre de tauletes cuneiformes que es te d'aquestes cultures proporcionen una gran font per a l'estudi d'aquest periode. Les primeres ciutats de la regio (i del mon), com
Ur
, son d'un incalculable valor arqueologic per a estudiar el creixement de la urbanitzacio.
Quan apareix l'escriptura, els
sumeris
(ki-en-gi) son els habitants de la
Baixa Mesopotamia
; es troben en plena civilitzacio;
agricultors
i
comerciants
actius crearen un meravellos sistema de
regadiu
; saben cultivar les especies
vegetals
, domesticar els animals, treballar els
metalls
i les pedres mes dures; construeixen cases,
palaus
i
temples
amb maons; parlen una llengua aglutinant i usen el sistema grafic anomenat
pictografic
, que amb l'evolucio natural passa al que per la forma externa s'anomena
cuneiforme
.
Es creu que els sumeris baixaren de regions mes septentrionals, i al sud, durant el curs del quart mil·lenni, fundaren la seva civilitzacio. Pero al
nord
ja s'agrupaven a l'entorn d'
Accad
les
tribus
semitiques
vingudes de l'
oest
; no tardaren a trobar-se les dues etnies, i s'inicia una lluita secular pel predomini de la regio.
En un principi, les poblacions sumeries vivien en petits grups formant ciutats estat, governats teocraticament. El princep
Lugalzagesi
, reiet de la ciutat d'
Umma
, rival de la seva veina
Lagash
, amb la victoria sobre aquesta funda un verdader imperi sumeri sobre totes aquelles regions. Pero les poblacions semitiques guiades per
Sargon I
no tarden a expulsar el jou dels sumeris, i derrotats aquests, es llancen a conquerir Sumer, i funden l'Imperi semita a l'entorn de la capital Accad.
El pais no tarda a caure en la desorganitzacio, i reapareixerien els petits estats sumeris al cap de dos segles, fins que els barbars
gutis
, vinguts de l'est de les muntanyes de
Zagros
, acabaren amb la dominacio accadia. El crit de la
independencia
aflora en els sumeris; al cap d'un segle els barbars son expulsats, i ressorgeix el segon Imperi sumeri, que floreix sobretot a Lagash en temps del princep
Gudea
, per passar a
Ur
amb
Dungi
(o
Sulgi
, segons d'altres), el qual va estendre el poder sumeri per totes direccions.
Progressivament s'incrementaren els semites a
Babilonia
, i a la primera invasio que acabdilla Sargon I li succeeixen d'altres i els noms semitics apareixen sovint en els documents. El
2358 aC
, la revolta simultania dels semites i d'un
rei d'Elam
basta per a enderrocar l'Imperi sumeri d'Ur, i el rei de la tercera dinastia fou portat captiu a Elam. Aqui es tanca per sempre la historia politica de Sumer.
Dominacio semita
[
modifica
]
Despres de la seva ruina, de seguida els semites s'apoderaren de tota la Mesopotamia; sorgeixen noves dinasties rivals a
Larsa
i a
Isin
, pero el
2225 aC
apareix la futura dominadora, la dinastia de
Babilonia
, fundada pels semites vinguts de l'
oest
tambe, i anomenats ara
amorreus
, el rei mes famos dels quals,
Hammurabi
, el
2095 aC
va sotmetre sota el seu poder tota la Mesopotamia.
Es el triomf definitiu dels semites. Hammurabi redacta un codi de lleis per a tan diversos pobles i colonies com vivien en la terra de Babilonia; fou un rei centralitzador que escrivia les lleis "en la llengua del poble", com ho diu en la introduccio del codi; aquesta llengua del poble no es ja el sumeri, sino el semitic, el babiloni, perque a
Babilim
(la
Babilonia
de mes tard) funda la capital de l'imperi, la qual feu oblidar les antigues ciutats de Sumer com Ur, Larsa,
Nippur
, Lagash... El sumeri ha deixat de ser llengua corrent, i solament pel prestigi adquirit es conservara encara com a llengua del culte i dels documents oficials, quelcom aixi com la llengua llatina en l'
Esglesia catolica
i en la cultura medieval.
Una de les cartes d'Amarna
Tot feia presagiar en una eternitat el Regne d'Hammurabi; n'hi hague prou amb tot un segle, i el
1925 aC
cauen els
hitites
sobre Babilonia, l'arrasen i es retiren; poc de temps mes tard, el
1760 aC
, son els
cassites
els que acaben la ruina i dominen per sis segles. Pero quan de nou apareix la
llum
, el semitic, el babiloni, es la llengua mundial (internacional que diriem avui); en aquesta escriuen els faraons d'
Egipte
i els reis dels pobles d'Asia, els de
Xipre
i de
Canaan
, aixi ho han revelat les anomenades
cartes d'Amarna
. Els cassites, malgrat el seu llarg domini, no assoliren imposar la seva llengua: un exemple de com la cultura va vencer la forca. Aixi com el sumeri sobrevisque ni que fos com a llengua de culte i dels documents oficials, i en general de la cultura, aixi tambe el semitic no cedi al cassita.
La llengua semitica tambe apareix difosa per
Assiria
. Vers l'any
2400 aC
, es rebel·la el nom de la regio que hauria de donar els mes ferotges guerrers; pero els seus origens son desconeguts; se sap que primitivament resta poblada per no semites, de la familia dels mitanni, pero molt aviat sofri les influencies sumeries, i posteriorment i definitivament les semitiques.
Aixi dura l'estat de dominacio per part del semitic merces a la preponderancia de Babilonia o d'Assiria fins als ultims temps en que les tribus aramees son mes poderoses i van poblant les regions historiques.
La literatura es pot dividir en petita i gran literatura: la petita literatura abracaria els contractes de compravenda, tan nombrosos; les cartes, els documents de negocis...; la gran literatura, per la seva banda, comprendria la poesia lirica representada quasi exclusivament per
salms
i
himnes
; els texts epics, tals com el poema de
Guilgameix
; els texts historics, inscripcions, annals..., els texts juridics, texts medicinals, endevinatoris i magics.
La literatura babilonia es extensissima, malgrat que encara no s'ha verificat sino en pocs centres de civilitzacio. Milers de documents contenen els museus d'
Europa
i
America
, pero mes texts encara jeuen sepultats en la planicia mesopotamica.
Els texts, uns estan escrits en llengua sumeria; d'altres, en semitica. Durant el final del segle
xix
i els principis del segle
xx
es va pretendre que el sumeri no era una llengua verdadera; no representaria sino una especie de llenguatge convencional, secret o sagrat, creat pels sacerdots escribes, inaccessible al poble i destinat a texts religiosos i reials. Avui aquesta questio ja no es gens dubtosa. El
sumeri
i l'
accadi
son dues llengues diferents.
La literatura babilonia, a mes, es antiquissima,
Assurbanipal
o Ashurbanipal (A??ur-b?ni-apal), gracies al qual coneixem principalment l'activissima produccio dels escribes mesopotamics, es vantava d'haver llegit en sumeri pedres escrites abans del diluvi.
Un altre caracter de la literatura babilonica es el segell de religiositat que l'impregna, i es estatica. La verdadera epoca de produccio es l'antiga i en temps posteriors no fan sino reproduir o imitar els primers models, traduint-los o acomodant-los als nous temps. La verdadera edat d'or de la literatura babilonica es l'antiga. Aixo fa que no coneguem el nom de cap autor, de cap poeta babiloni. S'escrivia segons la tradicio i la individualitat desapareixia.
Epoca sumerioaccadia
[
modifica
]
Des dels temps, el gust d'escriure era intens. Sobretot en sumeri, s'escriu des de les mes arides petiteses d'entrades i sortides dels temples fins als salms lirics i les majestuoses epopeies. La literatura sumeria d'aquesta epoca es desenvolupa quasi tota en dos centres importants: Lagash i
Nippur
. La biblioteca mes antiga de Nippur contenia sil·labaris, llistes d'ideogrames, llistes de noms propis, exercicis de
gramatica
en sumeri i accadi. Tambe tenia llistes de muntanyes i de paisos, de deus i de temples..., prescripcions medicinals per als diversos tractaments de les malalties, encanteris, exorcismes contra els mals esperits; texts d'endevinament, composicions liturgiques..., i malgrat que la historiografia es desenvolupa poderosament en el periode assiri, tanmateix, d'aquest temps se'n conserven nombrosos documents, inscripcions on els
patesi
sumeris i els reis sumerioaccadis commemoren les seves instruccions i els seus fets d'armes. Els sumeris tambe posseien un o mes codis de lleis.
Epoca d'Hammurabi
[
modifica
]
Fragment del codis d'Hammurabi
Amb Hammurabi arriba el poder als semites; aquest rei, despres de batre tots els seus enemics, per fonamentar la unitat politica, dicta un codi de lleis que s'ha fet famos. Funda una biblioteca o conserva la que ja es trobava a Sippar i on es guardaven els vells texts; el culte que prodigiosament ana enriquint-se en el seu regnat, inspira tota una literatura religiosa; aquesta epoca, sobretot, ens dona a coneixer una multitud de documents juridics que interpreten el codi. A aquesta epoca, almenys en la seva redaccio actual, pertany el poema anomenat
de la Creacio
o
Enuma Elix
...
Amb l'adveniment dels
cassites
, la civilitzacio babilonica sofri sens dubte un considerable retroces: malgrat tot, sembla que els reis cassites feren grans esforcos per augmentar el prestigi de Babilonia, ja que hom pot veure que la llengua babilonica era el mitja de comunicacio internacional en el
segle XII aC
.
La literatura d'aquesta epoca es rica, sobretot en papers de negocis, pero tambe hi ha gran quantitat de tauletes escolars, exercicis de lectura i models d'escriptura... i sobretot, les anomenades
cartes
Tell al-Amarna
, d'importancia capital per als historiadors de l'epoca.
Epoca assiria
[
modifica
]
Assiria esta en el seu apogeu: Assurbanipal, el
Sardanapal
de la tradicio, es un rei que te el gust per les lletres i en els ultims anys de la seva llarga vida militar, despres del triomf de les seves invencibles hosts, es dedica a seleccionar per a la seva biblioteca de
Ninive
els documents mes importants de l'anterior literatura mesopotamica. Les composicions mes originals que ens ofereix aquesta epoca son els texts historics.
Epoca neobabilonica i persa
[
modifica
]
Poc temps despres de la mort d'
Assurbanipal
el poder ninivita sucumbi; dos imperis resten l'un enfront l'altre, el babiloni i el persa; aviat restara com a unic el persa; i en dos segles passara tambe a mans de
Macedonia
. L'activitat literaria fou gran, sobretot en temps de
Nabucodonosor II
i
Nabonides
. Els texts que mereixen mes atencio son els historics, astronomics i religiosos.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]