Democracia participativa es un concepte ampli que sol referir-se a formes de democracia on els ciutadans tenen una major participacio en la presa de decisions politiques que la que els atorga tradicionalment la democracia representativa . Pot definir-se amb una major precisio com un model politic que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se, organitzar-se i decidir en assemblea de tal manera que puguin exercir una pressio i influencia directa en les decisions politiques i socials.

Moviment del 15-M [ modifica ]

Les Protestes d'Espanya de 2011?2012 (conegudes com a Spanish Revolution , ^[1] Moviment del 15-M o dels Indignats ^[2] ) van ser una serie de protestes ciutadanes pacifiques que reivindicaren un canvi radical en la politica espanyola i la seva societat. Els manifestants, etiquetats com a "indignats", consideraven que els partits politics ni els representaven ni prenien mesures pensant en l'interes de la poblacio, i veien que el futur que els esperava era totalment incert i mes dificil del que s'havien trobat les generacions anteriors. ^[3]

Comparades amb la " Primavera Arab " i el Maig del 68 , ^[4] es van inicial el 15 de maig amb una convocatoria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonomiques espanyoles del 22 de maig. ^[5] Es consideren un moviment no-violent , ^[4] revolucionari i politic , tot i que apartidista (de cap partit politic), ^[6] que esta format per joves, gent gran i fins i tot families. ^[7]

Les propostes es treballen en grups de treball anomenats comissions , que de vegades poden estar compostes de subcomissions per a realitzar treballs mes concrets, i a les assemblees , on es troba tothom i vota totes les decisions. ^[8] A cada reunio es canvien les persones encarregades d'apuntar els torns, de comptar els vots, etc. Les comissions reuneixen per temes (per exemple referents a la corrupcio politica, al pagament d'hipoteques, l'agricultura i l'alimentacio, etc.) i hi participen tambe altres entitats i organitzacions, que de vegades poden aportar molta feina ja comencada amb anterioritat. Existeixen tambe comissions de caracter "practic", per exemple per a organitzar la logistica o la neteja de les places. Tambe s'usen folrums per internet i grups de xarxes socials en linia. Es crea documentacio ^[9] de la qual es millora la qualitat constantment segons els principis d' excel·lencia , amb les coses apreses de manera continuada i usant eines aportades per tots els participants, des de les eines d'Ishikawa dels enginyers a la comunicacio no verbal d'actors i ballarins, passant per les aportades per psicolegs, treballadors socials, gent gran, etc.

La idea es aconseguir objectius de minims, aprovats per consens , ^[10] i intentar que es puguin dur a terme fent pressio social per mitja de referendums populars, per exemple, o fent servir altres eines democratiques poc explotades fins ara, com es el cas, entre d'altres, de la Iniciativa Legislativa Popular . Les comissions estan formades per tota persona interessada en el tema, ja sigui per estar afectada, per ser una experta en ell, per treballar o estar en contacte amb algu o alguna entitat que pot aportar dades o descriure i explicar qualsevol detall dels processos implicats, etc. Una de les maneres de compartir documents oficials o no que puguin aportar informacio es mitjancant l'us de WikiLeaks i els Anonymous , tot i que no es l'unic.

No hi ha representants ni portaveus . S'emeten comunicats de premsa, s'ha fet algun manifest i les idees exposades son lliures i a l'abast de tothom per internet. Les persones contactades pels mitjans de comunicacio parlen sempre a titol personal i mai en nom de ningu altre. Fins al 12 de juny les cameres de televisio de tots els mitjans podien gravar les assemblees pero en algunes places es va decidir deixar de permetre-ho precisament per a evitar que els mitjans assignin "portaveus" o "liders" entre les persones que parlin i per a preservar la seva intimitat.

Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jerarquica) cosa que permet, entre altres coses, comparar les diferents situacions entre diferents paisos o aspirar a modificacions legals a nivell d' Unio Europea . Islandia a partir de 2008 i fins a l'actualitat, amb el seu president jutjat per mala gestio, es considera un model a seguir a tots els paisos. A Franca tambe es parla, a mes, del model de la Comuna de Paris ; i a Espanya, especialment a Catalunya, de l' anarquisme . Molts dels suggeriments proposats pels "indignats" als Paisos Catalans s'apliquen des de fa anys a altres paisos o coincideixen amb propostes practiques i factibles (no nomes teoriques) d'experts i academics. ^[11]

Actualment el moviment te noms diversos, fent referencia a la revolucio , a les acampades , a les places o als indignats , pero es vol desmarcar de ¡Democracia Real YA! , nom amb el qual ja existeix un partit politic que, malgrat el nom, no te res a veure amb el moviment.

La democracia participativa des de l'esquerra [ modifica ]

En els ultims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democracia que vagi substituint a la democracia representativa . Aquest model de democracia estaria basat no nomes en la celebracio de referendums per a la presa de decisions importants concretes, sino que preveu a mes la instauracio de mecanismes com assemblees de barris o pressupostos participatius on la ciutadania tingui un paper mes actiu a la presa de decisions. Aquest model rep el nom de democracia participativa .

Altres formes de democracia son:

• Democracia deliberativa
• Democracia sense partits
• Democracia popular
• Democracia organica
• Democracia sovietica
• Democracia representativa

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Candidatura d'Unitat Popular (CUP) , partit politic catala que defensa la democracia participativa i l'aplica als plens municipals mitjancant els seus regidors.
• Protestes d'Espanya del 2011
• The Take , documental del 2004 sobre aquest tema
• Moviment autonom
• Municipalisme llibertari
• Assemblea
• Autogestio
• Partitocracia