De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
metode d'assaig i error
, tambe conegut com a
prova i error
, es un metode per a l'obtencio de
coneixement
, tant
proposicional
com procedimental. En l'assaig i error es prova una opcio i s'observa si funciona. Si funciona, llavors es te una solucio. Si no - aixo es un error - s'intenta una altra opcio. En algunes versions de l'assaig i error, l'opcio que es veu
a priori
com la mes
probable
es la que sol posar-se a prova primer, seguit de la seguent mes probable, i aixi successivament, fins que es troba una solucio o fins que s'esgoten totes les opcions.
L'assaig i error ha estat tradicionalment el metode principal d'obtencio de nous medicaments (farmacs com els
antibiotics
, per exemple). Els
quimics
nomes proven substancies quimiques a l'atzar fins que troben una que ofereix l'efecte desitjat. El
metode cientific
conte elements de l'assaig i error en les seves
hipotesis
de formulacio i prova que el metode es important en l'assaig i error. Molts altres metodes de recerca d'
informacio
tambe apliquen la idea basica d'assaig i error. Un exemple de metode
informatic
que empra la tecnica de l'assaig i error es el metode
Bogosort
, usat en l'
ordenacio
de
matrius
.
Caracteristiques
[
modifica
]
- Orientat a la solucio
: l'assaig i error no tracta de descobrir "per que" funciona una solucio, sino que nomes assenyala quina es la solucio.
- Problema especific
: l'assaig i error no tracta de generalitzar una solucio per a altres problemes.
- No optim
: l'assaig i error tracta de trobar nomes una solucio, no
totes
les solucions, ni tampoc la millor solucio.
- Necessitat d'un minim coneixement
: l'assaig i error pot procedir on hi ha poc o cap coneixement del subjecte.
- Costos
: l'assaig i error requereix diferents mitjans per realitzar-se i no sempre el resultat obtingut es segur.
