Aspirada

Codificacio
Entitat (decimal)	ʰ
Unicode (hex)	U+02ED

Temps d'atac de la sonoritat
+ Aspirada
0 Tenue
? Sonora

A la fonetica , l' aspiracio es un dels fenomens fonetics que afecten el mode d'articulacio de les consonants oclusives . Es tracta d'un retard de les cordes vocals (despres de l'emissio de la consonant sorda ) que es tanca per emetre la vocal . ^[1]

S'anota mitjancant el signe diacritic ? en l' alfabet fonetic internacional , es a dir a la taula de modificadors de consonants de l'AFI. De vegades acompanya una consonant sonora i s'anota amb el signe ? (P.ex : [d?]). La diferencia entre una consonant i la seva corresponent aspirada pot ser al nivell de fonema o d' al·lofon depenent de la llengua de que es tracti. A l'angles, les consonants aspirades son al·lofons a la distribucio complementaria amb les seves contraparts no aspirades, pero algunes altres llengues, especialment la major part de llengues de l'India i de l'est asiatic , la diferencia es contrastiva .

Per sentir o veure la diferencia entre sons aspirats i no aspirats, es pot posar una ma o una vela endavant de la propia boca, i dir pi [p?i] i despres vi [bi] . S'hauria de sentir o be un buf d'aire o un parpelleig de la flama de la vela amb pi que no s'obte amb "bi". Al catala la consonant inicial es aspirada a pi i no aspirada a vi .

Transcripcio [ modifica ]

A l' Alfabet Fonetic Internacional (AFI), les consonants aspirades s'escriuen usant els simbols per a consonants sordes seguits per la lletra modificadora d'aspiracio ?? , una forma de superindex del simbol per a la fricativa glotal sorda h . Per exemple p representa l'oclusiva bilabial sorda, i p? representa l'oclusiva bilabial aspirada.

Les consonants sonores son molt rarament aspirades. Els simbols per a les consonants sonores seguits per ?? , tal com b? , en general representen consonants amb alliberament de sonoritat aspirada (vegeu mes a baix ). A la tradicio gramatical del sanscrit , les consonants aspirades s'anomenen aspirades sordes , i les consonants amb sonoritat aspirada s'anomenen aspirades sonores .

No hi ha simbols AFI dedicats per als graus d'aspiracio i en general unicament es marquen dos graus: k } no aspirades i ⟨ k? aspirades. Els simbol AFI per a l'aspiracio lleugera era ? , pero aixo ara es obsolet. La lletra modificadora de l'aspiracio es pot duplicar per indicar especialment aspiracio forta i llarga. Aixi doncs, els dos graus d'aspiracio de les oclusives del corea es transcriuen a vegades com k? k?? o k? i k? , pero es transcriuen habitualment com [k] i [k?] , ^[2] amb els detalls del temps d'atac de la sonoritat especificats numericament.

Les consonants preaspirades es marquen col·locant la lletra modificadora de l'aspiracio abans del simbol de constant: ?p representa el simbol de l'oclusiva preaspirada bilabial.

Les consonants no aspirades o tenues ocasionalment es marquen amb la lletra modificadora de la no aspiracio ?? , un superindex signe igual : t? . En general, pero, les consonants no aspirades es deixen sense marcar: t .

Fonetica

	Aspiracio de les oclusives i afridades finals a l' armeni oriental Oclusives velars finals aspirades i sordes ???, ??? "calent, a sota" tak’ tak t?k? t?k Africades alveolars finals aspirades i sordes ???, ??? "cabra, visita" ayc ayc’ ?jt?s ?jt?s? Cluster final oclusiva africada aspirada ????? "tren" gnac’k’ ???n?t?s?k? Cluster final aspirada oclusiva-oclusiva ????? "oracio" a?ot’k’ ????t?k?
Problemes de reproduccio? Vegeu l' ajuda

Les consonants sordes es produeixen amb els plecs vocals oberts (extensos) i sense vibrar, i les consonants sonores es produeixen quan els plecs vocals estan fraccionalment tancats i vibrant ( veu modal ). L'aspiracio sorda esdeve quan les cordes vocals es mantenen obertes despres que s'allibera una consonant. Una manera senzilla de mesurar aixo es observant el temps d'atac de la sonoritat , ja que la sonoritzacio de la vocal seguent no pot comencar fins que les cordes vocals es tanquen.

Les consonants aspirades no sempre son seguides per vocals o altres sons sonors. Per exemple, a l' armeni oriental , l'aspiracio es contrastiva fins i tot al final de la paraula, i les consonants aspirades es troben a grups consonantics .

Grau

El grau de l'aspiracio varia: es a dir, el temps d'atac de la sonoritat des les oclusives aspirades es mes llarg o mes curt dependent de la llengua o al punt d'articulacio.

L' armeni i el cantones tenen una aspiracio que triga aproximadament igual que les oclusives aspirades de l'angles, a mes d'oclusives no aspirades. El corea te oclusives aspirades lleugerament que cauen entre les oclusives aspirades i no aspirades de l'armeni i el cantones, aixi com oclusives aspirades fortament l'aspiracio de les quals triguen mes que l'armeni o el cantones. (Vegeu temps d'atac de la sonoritat .)

Duplicacio

Geminacio de les consonants aspirades a l' armeni oriental Aspirada doble k’k’ ????? Mek’k’a " Meca ": /?mek?k?a/ Aspirada doble c’c’ ????? kec’c’e "llarga vida!": /kets?t?s?e/

Quan es dupliquen les consonants aspirades o geminades , l'oclusiva es mante mes temps i despres te una alliberament aspirat. Una aspirada africada consisteix d'un alliberament oclusiu, fricatiu i aspirat. Una africada aspirada doble te una retencio mes llarg a la porcio oclusiva, i despres te un alliberament consistent de la fricativa i l'aspiracio.

Preaspiracio

L' islandes i el feroes tenen [?p ?t ?k] preaspirades ; algunes estudiosos interpreten aquests sons tambe com grups consonantics . A l'islandes, les oclusives preaspirades contrasten amb oclusives dobles i senzilles:

• kapp [k???p] o [k??hp] "zel"
• gabb [k?pp] "engany"
• gap [k?ːp] "obertura"

Les oclusives tambe es troben en algunes Llengues sami ; per exemple, al Sami septentrional els fonemes oclusius sords /p/ , /t/ , /c/ , /k/ es pronuncie preaspirats ( [?p] , [?t] [?c] [?k] ) quan es troben en posicio mitjana o final.

Fricativa

Tot i que la major part dels obstruents aspirats a les llengues del mon son oclusives o africades, una fricativa aspirada com ara [s?] , [f?] o [??] s'ha documentat al corea , a algunes llengues tibetobirmanes , a l' otomang i a la llengua siouan ofo . Algunes llengues, com ara el txoni , tenen fins a tres aspirades contrastives fricatives [s?] [??] , [??] i [x?] . ^[3]

Oclusives sonores

Les oclusives aspirades sonores autentiques, en contrast amb les oclusives sonores aspirades tals com [b?], [d?], [??] , son molt poc frequents, pero s'han descrit al kelabit . ^[4]

Fonologia

L'aspiracio te diversos significats en diferents llengues. Es o be al·lofonica o relativa a fonemes, i pot ser analitzada com un grup consonantic subjacent .

Al·lofonia

	L'aspiracio i la sonoritzacio a l'angles america Oclusives labials pin amb p aspirada, spin amb p no aspirada, bin amb b parcialment sonora, nip p no aspirada, nib amb b parcialment sonora: [p???n sp??n b??n n?p n??b] Alternacio d'aspiracio a una paraula d'arrel unica i composta distend amb t no aspirada, distaste ( dis-taste ) amb t aspirada: [d??st?nd d?s?t?e?st]
Problemes de reproduccio? Vegeu l' ajuda

A algunes llengues, com ara l'angles, l'aspiracio es al·lofonica . Les oclusives es distingeixen principalment per la sonoritat , i les oclusives sordes son algunes vegades aspirades, mentre que les oclusives sonores molt poques vegades son no aspirades.

Les consonants oclusives sordes de l' angles son aspirades per a la major part del parlants natius quan estan a l'inici de la paraula o comencen una sil·laba tonica , com a pill , till , kill .

No son aspirades per a la major part dels parlants quan segueixen immediatament una s a l'inici de la paraula com a spill , still , skill . Despres d'una s en qualsevol altra part d'una paraula normalment no son tampoc aspirades, excepte a vegades en paraules compostes. Les oclusives sordes de final de paraula a vegades son aspirades.

Fonemes

A moltes llengues, com ara l' armeni , el corea , el tailandes , les llengues indoaries , les llengues dravidiques , l' islandes , el grec classic i els dialectes del xines les consonants tenues i aspirades son fonemiques . Les consonants no aspirades com ara [p? s?] i les consonants aspirades com ara [p? ?p s?] son fonemes separats, i les paraules es distingeixen per tenir un o l'altre fonema.

Grups consonantics

L' alamanic te no aspirades [p? t? k?] aixi com aspirades [p? t? k?] ; l'ultima serie es veu generalment com un grup consonantic .

Tensio

Al danes i la major part de les varietats de l' alemany , les consonantes lenis que es transcriuen per raons historiques com b d ? es distingeixen de la seva contrapart fortis p t k , principalment per la seva manca d'aspiracio.

Absencia

El frances , ^[5] el tamil , l' italia , l' espanyol , el grec modern, i el litua son llengues que no tenen consonants aspirades.

Exemples

Catala

Al catala un so de consonant aspirat es la lletra h a l'inici de paraules importades d'altres llengues, com per exemple de l'angles a hobby , hawaia , etc. Aixo afecta l'us de l'apostrof tant pels articles com per la preposicio de . ^[6] A algunes zones del valencia ( Silla ^[7] ) la s implosiva pot elidir-se o substituir-se per h aspirada. ^[8]

Xines

	Oclusives aspirades i fricatives del xines mandari t no aspirada dan tan t aspirada tan t?an ts no aspirada z?o ts??? ts aspirada c?o ts????
Problemes de reproduccio? Vegeu l' ajuda

El mandari estandard te oclusives i africades que es distingeixen per l'aspiracio: per exemple /t t?/ , /t?s t?s?/ . Al pinyin , les oclusives tenues s'escriuen amb lletres que representen les consonants sonores de l'angles, i les oclusives aspirades amb lletres que representen consonants sordes. Aixi d representa /t/ , i t representa /t?/ .

Els dialectes wu del xines te una distincio de tres vies a les oclusives i africades: /p p? b/ . A mes de consonants aspirades i no aspirades, hi ha una serie de ≪consonants fangoses≫, com ara /b/ . Es pronuncien amb sonoritat laxa o sonoritat aspirada : es a dir, tenen sonoritat feble. Les consonants fangoses a l'inici causen que la sil·laba es pronuncii amb to baix o el to clar (陽 yang ) .

Llengues de l'India

	Oclusives retroflex a l'hindi ??? ??? ??? ??? ??l ?h?l ??l ?h?l ≪posposar, fuster ?al ??al ?al ??al
Problemes de reproduccio? Vegeu l' ajuda

Moltes llengues indoaries tenen oclusives aspirades. El sanscrit , l' hindi , el bengali , el marathi i el gujarati tenen una distincio de quatre vies de les oclusives: sordes, aspirades, sonores i sonores aspirades, co ara /p p? b b?/ . El punjabi ha perdut les consonants sonores aspirades, cosa que ha resultat en un sistema de tons , i aixi te una distincio entre sordes, aspirades i sonores: /p p? b/ .

Algunes de les llengues dravidiques , com ara el telugu , el tamil , el malai i el kannada , tenen una distincio entre sonora i sorda, aspirada i no aspirada, pero aixo sols passa als prestecs indoaris al tamil. A les paraules natives dravidiques no hi ha distincio entre aquestes categories i les oclusives estan infraespecificades per a la sonoritat i l'aspiracio.

Armeni

Sonoritat i aspiracio les oclusives i africades de l'armeni oriental Oclusives dentals ????, ????, ???? ≪cisell, dona!, espasa≫ dur, tur, t’ur [d?r t?r t??r] Oclusives velars finals sonores, sordes i aspirades ???, ???, ??? ≪corona, mall, sols≫ t’ag t’ak t’ak’ : t??g t??k t??k? Africades dentals ???, ???, ??? ≪ma esquerra, venda, mala herba≫ jax cax c’ax : dz?χ ts?χ ts??χ]

La major part dels dialectes de l' armeni tenen oclusives aspirades, i alguns tenen oclusives de sonoritat aspirada.

L' armeni classic i l' armeni oriental tenen una distincio de tres vies entre sordes, aspirades i sonores, tal com /t t? d/ .

L' armeni occidental te una distincio de dos vies entre aspirades i sonores: /t? d/ . La /t?/ aspirada de l'armeni occidental correspon a la /t?/ aspirada de l'armeni oriental i la sonora /d/ , i la sonora /d/ de l'armeni occidental correspon a la sorda /t/ de l'armeni oriental.

Grec

Algunes formes del grec abans del periode del grec koine son reconstruides com si tinguessin oclusives aspirades. El dialecte atic classic del grec antic tenia una distincio de tres vies a les oclusives tal com l'armeni oriental: /t t? d/ . Aquestes oclusives eren anomenades ψιλ?, δασ?α, μ?σα ≪prima, grassa, i mitjana≫ pels gramatics del grec kione.

Hi havia oclusives aspirades a tres llocs de l'articulacio: labial, coronal i velar /p? t? k?/ . El grec anterior, representat pel grec micenic , molt probablement tenia una oclusiva aspirada velar labialitzada /k??/ , que despres va esdevenir labial, coronal o velar dependent de l'entorn dialectal i fonetic.

Els altres dialectes grecs antics, el grec jonic , el grec doric , el grec eolic i el grec arcadoxipriota , probablement tenien la mateixa distincio en algun moment, pero el doric sembla haver tingut una fricativa en comptes de /t?/ al periode classic, i al jonic i l'eolic a vegades van perdre l'aspiracio ( psilosis ).

Mes tard, durant el periode del grec koine, les oclusives aspirades i sordes /t? d/ del grec atic la lenicio a les fricatives sordes i sonores, produint /θ ð/ al grec medieval i al grec modern .

Altres usos

Debocalitzacio

el terme ≪aspiracio≫ a vegades es refereix al canvi de so de la debocalitzacio , en el qual una consonant pateix una lenicio (s'afebleix) per convertir-se a una oclusiva glotal sorda o una fricativa glotal sorda [? h ?] .

Alliberament de sonoritat aspirada

Les anomenades consonants sonores aspirades es pronuncien en realitat amb sonoritat aspirada , un tipus de fonacio o vibracio dels plecs vocals . La lletra modificadora ?? despres de una consonant sonora en realitat representa una oclusiva dental sonora aspirada o murmurada, aixi com l'oclusiva bilabial ≪sonora aspirada≫ a les llengues indoaries . Aquesta consonant es transcriu en consequencia mes precisament com b? , amb el diacritic per a la sonoritat aspirada, o amb la lletra modificadora b? , una forma de superindex del simbols per a la fricativa glotal sorda ? .

Alguns linguistes restringeixen al superindex de doble punt ?? a les sonorants murmurades, que es murmuren durant tota la seva duracio, i suen el superindex ?? ⟩ per a l'alliberament de la sonoritat aspirada de les obstruents.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Cho , T.; Ladefoged , P. Variations and universals in VOT (en angles). 95. Fieldwork Studies of Targeted Languages V: UCLA Working Papers in Phonetics, 1997.  
• Recasens i Vives , Daniel. Fonetica descriptiva del catala: assaig de caracteritzacio de la pronuncia del vocalisme i consonantisme del catala al segle XX . Institut d'Estudis Catalans [Consulta: Maig 2015].  
• Saragossa i Alba , Abelard. Estudis i fonetica de morfologia de la parla de Silla . 1. Miscel·lania Sanchis Guarner, p. 429-433.  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Mode d'articulacio
• Temps d'atac de la sonoritat
• Fonacio
• Sonoritat aspirada
• Consonant tenue

Viccionari