Ashbourne
, historicament anomenat
Killeglan
o
Kildeglan
[1]
(en irlandes
Cill Dheaglain
, "l'esglesia de Deaglan"), es una ciutat del
comtat de Meath
(
Irlanda
). Situada a 20 km al nord de
Dublin
, per aquesta ciutat hi passa l'autopista M2.
Excavacions recents han demostrat que l'area al voltant d'Ashbourne ha estat habitada, com a minim, des del neolitic. A Rath, al nord del centre de la ciutat, hi ha un jaciment de l'edat de bronze descobert en el transcurs de les obres de l'autopista M2. A mes, excavacions desenvolupades al voltant del cementiri de Killegland han descobert restes d'un assentament cristia molt antic, amb soterranis, plantes de cases i un tancat al voltant de les restes de l'esglesia, visible des del cementiri. Aixo enllacaria el nom de Killegland, que vol dir Esglesia de Deaglan, amb un assentament cristia a la zona previ a l'aparicio de Sant Patrici. Les excavacions desenvolupades a l'emplacament del supermercat
Lidl
han revelat la ciutat medieval original, amb restes de cases, camps associats, estris de pesca i rastres de molins.
Hugh de Lacy
, senyor de Meath, va iniciar la construccio de cases fortificades, anomenades
motte and bailey
, amb l'objectiu de protegir-se dels irlandesos natius, en cas que aquests es reagrupessin i ataquessin. Les restes d'una d'aquestes construccions es pot veure a Ratoath, a 5 km d'Ashbourne.
Un cop establert, Hugh de Lacy va dividir la terra entre el seu exercit. Bona part de Killeglan fou adjudicada a una familia anomenada Wafre, el 1220. Aquesta familia hi visque fins al 1420, havent construit una torre el darrer dels seus membres (una casa fortificada normalment anomenada castell). Aquest castell i les terres del voltant van passar a ser propietat de la familia Segrave, que en fou la propietaria fins al 1649. El primer membre d'aquella familia citat a les fonts fou
Richard Sydgrave
, Baro en Cap del Jutjat irlandes (
Irish Exchequer
), entre 1423 i 1425. Aviat la familia es converti en una de les families mes influents i riques d'Irlanda (sense comptar l'aristocracia), al llarg del segle
xvi
, amb dos membres aconseguint ocupar el carrec politic mes important del pais, com es el de Canceller del Jutjat, mentre que un altre fou Gran Sheriff de Meath.
Richard Segrave
(mort el 1598) i el seu fill,
Patrick Segrave
, foren jutges de la Cort de Justicia irlandesa.
Tot i aixi, el seu poder politic i les seves possessions els foren preses en el transcurs de les guerres de religio de 1641 a 1650. De fet, durant el periode de Cromwell, el fill d'
Oliver Cromwell
, Henry, es va hostatjar durant un temps al castell de Killeglan. Amb la subjugacio final dels irlandesos natius, despres de 1690, i amb la imposicio de la persecucio religiosa al codi penal, un nou terratinent, Thomas Carter, es va fer amb les possessions de Killeglan. Tot i aixi, el nou propietari no hi visque, motiu pel qual el castell es va anar malmetent, fins que va acabar en runes. La familia Carter va ocupar diverses posicions de poder politic al llarg del segle
xviii
, pero la seva fortuna va desapareixer a principis del segle
xix
. Quan les propietats dels Carter van ser venudes la decada de 1840, les terres de Killegland van ser comprades per Frederick Bourne.
Frederick Bourne era un emprenedor ric que havia fet fortuna amb el negoci de les carreteres i el transport. Abans del 1820 gairebe no hi havia carreteres a Irlanda. La normativa governamental permetia importants inversions en carreteres, fet que va provocar una millora en el correu postal. Bourne era propietari d'una companyia de carruatges de correu, i va financar la construccio de carreteres, recuperant els diners mitjancant els peatges. Aixi, va financar una seccio de 10 milles de carretera entre Dublin i Killegland. A mes, va decidir construir una petita ciutat amb una taverna, un hotel i d'altres petits negocis per fer diners amb els viatgers. Va construir la ciutat al costat del seu tram de carretera, i la va anomenar en honor del seu arbre preferit i a ell mateix, es a dir Ash (
freixe
) i Bourne. Aixo era el 1820.
La idea de Bourne va ser tot un exit. No obstant, a partir del 1850 el tren va comencar a prendre importancia a les carreteres, fent que la fortuna de la familia Bourne minves. El 1821 la poblacio de la ciutat era de 133, mentre que el 1841 havia crescut fins als 411 habitants. Desgraciadament, la
Gran Fam
va arribar al seu apogeu entre 1845 i 1851, fent baixar les xifres demografiques d'Ashbourne. Frederick Bourne va deixar les seves terres a Killegland, aixi com la ciutat, al seu fill Richard, el 1844. Aquest va viure a Ashbourne, essent la seva primera residencia a l'Ashbourne House Hotel de Frederick Street. Posteriorment es faria construir una casa a Castle Street, prop dels darrers vestigis del castell de les families Wafre i Segrave. Richard es va casar amb la filla d'una familia local adinerada, amb qui va tenir diversos fills. El mes gran, Thomas, va heretar les terres del seu pare, convertint-se en el darrer senyor d'Ashbourne. Finalment va abandonar Irlanda, assentant-se a Northfleet, Kent (
Anglaterra
), el 1899. Les terres van ser venudes als inquilins locals.
Veins il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]