Els arxius son l'objecte principal de la ciencia arxivistica . ^[1]

El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la historia, paral·lelament a la ciencia arxivistica, pero actualment ve definit per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius : ^[2]

• Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produits o rebuts per tota persona fisica o moral, i per tot servei o organisme public o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o be transmesos a la institucio arxivistica competent, per rao del seu valor arxivistic.
• Institucio responsable de la reunio, del tractament, de l'inventari, de la conservacio i de la comunicacio dels arxius (anomenat tambe servei d'arxius).
• Edifici o part de l'edifici on son conservats i comunicats els arxius (anomenat tambe diposit d'arxiu).

Malgrat ser una definicio internacionalment acceptada, encara continua existint certa polemica i se segueixen matisant les diferents accepcions. ^[3]

La primera accepcio d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·leccio , els documents de la qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius (tematica, suport, etc.). ^[4]

Etimologia [ modifica ]

El mot arxiu prove del llati archivum ("registres escrits"), que alhora prove del grec arkheion ("ajuntament o edifici public"), que deriva de arkhe ("principi, origen o primer lloc"). ^[5]

El terme grec pot fer referir-se a documents publics o arxiu, o be a col·legi o cos de magistrats.

Igualment, arkheion te la mateixa arrel que el substantiu arkhe , que significa inici o origen, pero tambe poder, autoritat, magistratura o govern. ^[6]

Funcions i finalitat [ modifica ]

Funcions [ modifica ]

Les funcions dels arxius tambe han anat variant i evolucionant en el temps. Actualment encara no existeix consens entre els diferents autors, pero es poden establir unes funcions basiques: ^{[7] [8]}

• Gestionar tot el cicle vital dels documents , des de la seva creacio fins a la seva conservacio definitiva, assegurant-ne les transferencies.
• Dissenyar els mecanismes i procediments propis de tot sistema de gestio documental per a garantir-ne la seva gestio i conservacio.
• Identificar els fons i els documents .
• Avaluar i seleccionar els documents per decidir si han de ser conservats o eliminats (expurgats).
• Elaborar els instruments de descripcio i classificacio dels documents, indispensables per a controlar cada document, l'acces que hi poden tenir els usuaris i assegurar-ne una recuperacio rapida i eficient en qualsevol moment.
• Custodiar els documents i preservar-los en correctes condicions ambientals (per evitar fongs, insectes, etc.). Respecte als documents electronics i els seus suports, estudiar i proposar els criteris tecnics necessaris per a la seva conservacio.
• Proposar i implementar les mesures de seguretat necessaries per a la conservacio i proteccio de la documentacio.
• Garantir l'acces, la consulta i el servei de copia als usuaris i ciutadans, respectant els drets d'acces i la proteccio de dades.
• Desenvolupar politiques d'educacio i difusio del patrimoni historic i cultural que suposen els fons publics.
• Assessorar a les organitzacions i ciutadans en materia arxivistica. Proposar accions formatives pels usuaris dels arxius de gestio per tal que crein i gestionin els conjunts documentals de manera ordenada, segons el sistema de gestio establert per la institucio productora.

Finalitat [ modifica ]

La principal finalitat de l'arxiu es garantir el seu us exhaustiu i efectiu com a recurs basic d'informacio a traves de la seva difusio i acces, ^[8] al servei de:

1. Les institucions o persones productores dels arxius, amb una finalitat juridica i administrativa.
2. Els ciutadans, mitjancant els arxius publics, per garantir la transparencia administrativa i els principis democratics, ^[9] aixi com els seus drets i obligacions, amb una finalitat informativa.
3. La investigacio i difusio del patrimoni cultural, amb una finalitat cultural i historica.

Tipologia d'arxius [ modifica ]

Existeixen diverses tipologies d'arxius, les quals s'organitzen depenent dels seguents factors:

Segons la personalitat juridica del productor: ^[10]

• Arxius publics : Reuneixen documents produits i/o rebuts per persones fisiques o juridiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret public. Son inalienables i no poden ser destruits. ^[11]
• Arxius privats : Reuneixen documents produits i/o rebuts per persones fisiques o juridiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret public. ^[11]

Segons el cicle vital dels documents:

• Arxius historics : Conjunt de documents inactius, que han perdut la seva vigencia administrativa, pero que son conservats perque han adquirit un valor permanent secundari, historic o cultural. Segons la segona accepcio d'arxiu, tambe son les institucions culturals que custodien i difonen la documentacio amb valor permanent. ^[12]
• Arxius administratius : Conjunt de documents actius, corresponents a les tres primeres etapes del seu cicle vital, amb plena vigencia administrativa, legal i/o financera. ^[13] Poden ser:

1. Arxius de gestio o d'oficina: Reuneixen documentacio en tramit i de consulta administrativa continuada. Els documents no poden superar els cinc anys. ^[13]
2. Arxius centrals: Coordinen les funcions dels arxius de gestio i reuneixen documentacio provinent d'aquests, la qual encara es vigent pero ja no esta en tramit i la seva consulta no es tan frequent. Els documents no poden superar els 30 anys a nivell estatal ^[13] i els 15 anys a nivell de la Generalitat. ^[14]
3. Arxius intermedis: Reuneixen documentacio procedent dels arxius centrals, un cop la seva consulta ja es molt esporadica i han perdut la seva vigencia administrativa (que no legal). Els documents es conserven fins a la seva eliminacio o transferencia a l'arxiu historic i mai poden superar els 50 anys a nivell estatal ^[13] i els 30 anys a nivell de la Generalitat. ^[14]

Segons l'ambit territorial dels fons que custodien:

• Arxius nacionals o generals
• Arxius regionals
• Arxius provincials
• Arxius comarcals
• Arxius municipals

Segons l'organisme productor:

• Arxius de l'administracio central
• Arxius de l'administracio periferica
• Arxius de l'administracio autonomica
• Arxius de l'administracio local
• Arxius de l'administracio judicial
• Arxius militars
• Arxius universitaris
• Arxius d'associacions i fundacions
• Arxius eclesiastics
• Arxius empresarials
• Arxius patrimonials o familiars
• Arxius personals
• Arxiu Hospitalari

Evolucio historica dels arxius [ modifica ]

Epoca antiga o arxius de Palau [ modifica ]

Durant aquesta epoca apareixen els primers arxius, conservats en palaus i temples, com a institucions amb entitat propia. A Grecia seran anomenats Arkheion i a Roma Tabularium . ^[15]

Aquests primers arxius son instruments juridic-administratius que apleguen documents autentics amb valor legal i probatori, custodiats per responsables especifics. Tot i que la gestio del poder i dels documents esta molt lligada, els arxius tenen cert caracter public (dret d'acces i copia a Grecia). ^[15]

Al segle VII aC ja trobem ordres governamentals, sentencies judicials i contractes en un palau d' Egipte . A Grecia , la documentacio s'aplega als temples: al segle  iv  aC, al temple de Cybele, trobem un autentic arxiu central que conte de forma ordenada lleis, processos del consell o de l'assemblea dels ciutadans, actes judicials i comptes publics, amb dret d'acces i copia als ciutadans, pel que es podria considerar el primer moment d'arxiu de caracter public. A Roma , els arxius fixes o Scrinia stataria es conserven als soterranis dels temples de Saturn i Jupiter, juntament amb els tresors, pero tambe existeixen els Scrinia viatoria , que son seleccions de documents que viatgen amb l'emperador. ^[15]

Epoca medieval (s. XII ? XV) o epoca dels cartorals [ modifica ]

Amb la caiguda de l'Imperi roma, el dret roma es substituit pel dret germanic , que es basa en el procediment oral i la prova testimonial. Aixi doncs, el document escrit pateix una forta decadencia.

A partir del segle  xii , reneix el dret roma i tambe la importancia del document escrit. D'altra banda, apareixen unes administracions mes evolucionades i es difon l'us de paper , que substitueix el pergami . Aquest factors fan que s'incrementi la produccio documental. Els arxius que apareixen en aquesta epoca, i que perduraran durant tot l'antic regim, estan vinculats als nous grups socials i les noves institucions juridiques. D'aquesta manera, neixen els arxius reials, municipals, notarials i eclesiastics.

L'augment del volum de documentacio a causa de la diversificacio administrativa afavoreix l'aplicacio de registres documentals i nous sistemes de classificacio. Igualment, desapareix la nocio d'arxiu public i es dona molta importancia a l'autenticitat, la qual ve determinada per les formalitats diplomatiques i pels segells.

Durant aquesta epoca, la professio d' arxiver no existeix com a tal, ^[16] sino que nomes es una funcio associada a la formacio dels notaris i secretaris, que consisteix a tenir cura de la conservacio dels documents, en armaris o cofres.

Epoca moderna (s. XVI ? principis s. XIX) o arxius com arsenals de l'autoritat [ modifica ]

Durant l'epoca moderna l'arxiu es considerat com una font de poder, fet que es tradueix en com arrelen els conceptes de patrimonialitat, que considera l'arxiu com una propietat, de secretisme, que fa els arxius impenetrables, i d'inaccessibilitat, que implica un important control de la informacio.

Tambe es en aquest moment quan s'inicia la concentracio dels diposits documentals i la sedentaritzacio dels organs de poder i dels seus serveis. Igualment, tambe apareix l' expedient com a resultat sequencial i acumulatiu d'un tramit administratiu, ^[17] contraposat als documents solts de l'epoca medieval.

Finalment, durant l'epoca moderna tambe comencen a intuir-se dos canvis importants que acabaran de desenvolupar-se en el periode seguent: l'inici de la funcio historica i cultural dels arxius i el naixement dels primers textos sobre teoria arxivistica. ^[18]

Epoca contemporania (principis s. XIX ? mitjans s. XX) [ modifica ]

Durant l'epoca contemporania es concentren en grans diposits els documents de les institucions centrals de l'Estat, de les institucions desaparegudes despres de la fi de l'antic regim i de les institucions afectades per les desamortitzacions .

Els arxius passen a ser propietat de la nacio i, per tant, comencen a estar al servei dels ciutadans, els quals hi poden accedir lliurement. ^[19] El nacionalisme i el romanticisme converteixen els arxius en centres per a la investigacio historica i cultural, pel que la vessant historicocultural de l'arxiu va adquirint mes importancia, en detriment de la juridicoadministrativa, fet que causa la ruptura entre els arxius administratius i els arxius historics.

Tambe durant aquest periode es creen els centres especialitzats per a la formacio d'arxivers i els organs per a la direccio de la politica arxivistica de cada pais.

Finalment, l'augment de la produccio documental i la creacio d'arxius nacionals motiva una evolucio destacable de l'arxivistica, amb la formulacio d'alguns dels principis basics. ^[20]

Els arxius en la societat de la informacio [ modifica ]

A partir de la segona meitat del segle  xx , els arxius comencen a experimentar una important evolucio. L'arxivistica recupera les seves funcions administratives i, per tant, ja no s'ocupa nomes dels arxius historics, sino tambe dels arxius de gestio.

A causa de l'enorme volum de documentacio i de les necessitats informatives de les societats democratiques, que faciliten l'acces dels documents a la ciutadania, canvia notablement la concepcio dels documents. ^[21] Per exemple, apareix el concepte de cicle vital dels documents i neix el sistema de gestio documental. Igualment, es tambe en aquest context quan apareixen els sistemes arxivistics propis de cada estat i les institucions internacionals d'arxivers.

Aquesta nova visio dels arxius no nomes afecta els arxius publics, sino que tambe afecta els arxius privats.

Finalment, es important considerar l'aparicio dels documents electronics i tots els canvis i nous reptes que aquests aporten. ^[22]

Situacio dels arxius a Catalunya [ modifica ]

L'administracio local catalana ( ajuntaments i diputacions ) ha preservat molts dels arxius historics catalans, sobretot amb la generalitzacio de llurs institucions arxivistiques entre les quals es poden destacar l' Arxiu Municipal de Barcelona i l' Arxiu Municipal de Girona , aixi com els de la majoria de capitals de comarca.

El 1980 la Generalitat va fundar l' Arxiu Nacional de Catalunya com a clau de volta del sistema documental que generaria l'administracio a partir d'aquell moment, i tambe per fer-se carrec del manteniment de tots aquells arxius particulars que fossin cedits. Des de llavors, la Generalitat tambe ha anat creant una xarxa d'arxius historics comarcals per tal de conservar la documentacio d'aquells ajuntaments o particulars del territori que aixi ho volguessin. A mes a mes, a traves del seu sistema d'arxius, la Generalitat tambe gestiona la documentacio historica de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona (entre la qual hi ha els fons notarials catalans). ^[23]

Pel que fa a l'administracio espanyola a Catalunya, cal dir que controla els arxius de les seves delegacions i subdelegacions (organismes hereus dels antics governs civils provincials , delegacions provincials d'hisenda, audiencies territorials, delegacions ministerials, etc.). ^[23] Pero el mes destacat de tots es l' Arxiu de la Corona d'Arago , el segon arxiu historic mes important d'Europa, despres del del Vatica , el qual recull la documentacio dels antics comte-reis.

En el camp privat hi ha nombrosos arxius entre els quals destaquen per la seva antiguitat els de l'Esglesia catolica: des dels locals de les parroquies fins als diocesans i catedralicis. Tambe es remarcable l' Arxiu Historic de Protocols de Barcelona del Col·legi de Notaris de Catalunya . Igualment, per tot el territori es conserven els arxius de les families propietaries de terres i els arxius d'industries i empreses, aixi com els produits per intel·lectuals, sobretot del mon de la cultura i les lletres.

Situacio dels arxius al Pais Valencia [ modifica ]

Des de l'any 1974 la Unitat Docent de Paleografia i Diplomatica de la Universitat de Valencia va tutelar la creacio de catalegs d'arxiu. ^[24]

El dia 11 de juny del 1998 s'implanta la Llei del Patrimoni Cultural Valencia (Llei 4/1998). L'article 15.4 que obliga a inventariar els Bens d'interes cultural . ^[25]

Situacio dels arxius a Andorra [ modifica ]

S'establi un arxiu nacional anomenat Arxiu Nacional d'Andorra (ANA), que conte uns 77.000 documents. ^[26]

Situacio dels arxius a Corea del Sud [ modifica ]

Durant els anys que van del 1948 al 1993 l'organitzacio que s'encarregava de la gestio arxivistica dels documents presidencials era Serveis de Documents i Arxius del Govern. La gestio arxivistica era regulada per ordenances (l'Ordenanca de Gestio de Treball d'Oficines i la Regulacio per a la Classificacio i Preservacio dels Documents Publics ^[27] ), no per una llei arxivistica comprehensiva. Els documents d'arxiu no estaven pensats per a ser accedits publicament. ^[28]

El 1999 es promulga la Llei de Gestio de Documents Publics Coreans. ^[29]

El valor dels arxius en la nostra societat [ modifica ]

Les funcions que desenvolupen els arxius estan encarades a donar servei a la societat: a les administracions i les empreses, per tal de ser mes eficaces i eficients en la gestio de la documentacio i de la informacio; al ciutadans, per tal de garantir els drets de lliure acces a la informacio i fer-los compatibles amb la preservacio de la intimitat; i a la societat en general, per esdevenir el custodi de la memoria i poder tenir un coneixement precis i critic del passat, aixi com fomentar la investigacio i politiques d'accio cultural.

L'actual consideracio que es dona als arxius com a memoria de la humanitat ha fet creixer la consciencia sobre l'interes de preservar-los. El 1950 va fundar-se el Consell Internacional d'Arxius, sota el paraigua de la UNESCO , ^[30] el qual fou molt important pel floriment d'aquesta conscienciacio arreu del mon.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Arxiu historic
• Arxiu administratiu
• Patrimoni cultural
• Sistema d'Arxius de Catalunya
• Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Alberch i Fugueras , Ramon. Els arxius, entre la memoria historica i la societat del coneixement . Barcelona: Portic; Editorial UOC, 2002.  
• Cortes Escriva , Josepa [ et al. ].. Els arxius valencians: guia bibliografica . 1ª. Valencia: Conselleria de Cultura i Educacio, 2000. ISBN 84-482-2546-5 .  
• Cruz Mundet , Jose Ramon. Archivistica. Gestion de documentos y administracion de archivos . Madrid: Alianza Editorial, 2012. ISBN 9788420609522 .  
• Direccion de Archivos Estatales . Diccionario de terminologia archivistica , 1993. ISBN 9788474839364 .  
• Heredia Herrera , Antonia. ¿Que es un archivo? . Gijon: Ediciones Trea , 2007. ISBN 9788497043069 .  
• LODOLINI, Elio. Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli, 1984 (traduccio al castella de COSTA PARETAS, Mercedes. Archivistica. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).
• Emilia Capell i Garriga, Mariona Corominas i Garriga (coord.) Manual d'arxivistica i gestio documental . Barcelona: Associacio d'Arxivers de Catalunya, 2009. ISBN 978-84-922482-9-2 .  
  • Pagarolas i Sabate , Laurea; Planes i Albets , Ramon. ≪Capitol 1. Fonaments teorics≫. A: op. cit. , 2009, p. 29-92.  
  • Matas , Josep. ≪Capitol 9. Arxius, ciutadania i acces a la documentacio≫. A: op. cit. , 2009, p. 437-463.  
  • Serchs , Josep; Suquet , M. Angels. ≪Capitol 10. Els arxius i la comunicacio≫. A: op. cit. , 2009, p. 465-506.  
• Lee , Kyong ≪Political democracy and archival development in the management of presidential records in the Republic of Korea≫. The American Archivist , 69, 1, 2006, pag. 117-138. DOI : 10.17723/aarc.69.1.e8q25q2rk075138n .

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• Arxius en linia
• Cercador d'arxius Arxivat 2010-12-19 a Wayback Machine .
• Associacio d'Arxivers de Catalunya
• Portal de la UNESCO (angles)
• Arxiu Nacional de Catalunya Arxivat 2012-09-09 a Wayback Machine .
• Arxiu de la Corona d'Arago