Un arximandrita (del grec arxe , ≪ cap ≫, i mandra , ≪ claustre ≫) es, a les Esglesies de ritu bizanti i sobretot l'Esglesia ortodoxa, un titol honorific concedit als hegumens (superiors de monestir ) o als rectors (capellans) de parroquies importants. ^[1]

Aquesta dignitat es tambe conferida a titol honorific a les Esglesies catoliques orientals i a certes Esglesies ortodoxes orientals .

Historia [ modifica ]

Aquesta paraula ve del grec ?ρχιμανδρ?τη? ( arximandrites ), format de ?ρχη ( arkhe ), ≪ cap ≫, ≪ comandant ≫, i de μ?νδρε? ( mandres ), ≪ cleda ≫ i per extensio ≪ claustre ≫; es la imatge del bon pastor. Aquest titol honorific s'ha transmes per la tradicio i no ha rebut una definicio clara fins al segle  xix . A Grecia (segle  v ), designa primerament un funcionari que vigila els monestirs d'una diocesi; al segle X, evoluciona a una dignitat honorifica (lligada a la de ≪ gran saquellari ≫) donada a l'abat del monestir mes important de la seva diocesi.

• A Russia, el titol es introduit en aquest sentit i es popularitza: arximandrita de la Laura (1174), de la Nativitat de Vladimir (1230), de l'Epifania (Sant Abraham) o de Rostov (1261).

• A Franca , per exemple, el capella de l'esglesia Sant-Julien-le-Pauvre a Paris es un arximandrita. Es tambe el cas a Cargese (Corsega), poble fundat per grecs al segle V, i que protegeix dues esglesies: una de liturgia catolica i una de ritu grec, el capella de la qual es un arximandrita.

• A Italia , l'abat de l'abadia territorial de Santa Maria de Grottaferrata, a prop de Roma , es un arximandrita.

Els patriarques orientals donen igualment aquest titol als prelats llatins (amb el permis dels seus bisbes ) que son culturalment i espiritualment - pels seus estudis o la seva llengua - molt propers a les Esglesies orientals. Aquesta dignitat es conferida amb la ≪  benediccio abacial ≫ de les mans del patriarca.

Referencies [ modifica ]