Arts esceniques

Les arts esceniques son aquelles arts de representacio que es realitzen en un escenari , com ara el d'un teatre , un circ , la dansa i l'opera . Les obres d'art que produeixen les arts esceniques son els espectacles .

Exemples d'arts esceniques son la dansa , el teatre , la dansa-teatre , el teatre-magia , el circ , l' opera , les arts vives , la prestidigitacio , el transformisme i les varietats .

Espectacle [ modifica ]

A les arts esceniques, l'espectacle es l'objecte creatiu central del proces de comunicacio dramatica . Consisteix a una presentacio davant d'un auditori d'una ficcio , executada per uns interprets , que aporten el seu propi cos (i a traves d'ell la veu , el gest i el moviment ), i en el cas general tambe un conjunt heterogeni d'elements escenics , incincloent-hi il·luminacio , el so (que pot ser musica , veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions , l' escenografia , els objectes accessoris, el vestuari , la perruqueria , el maquillatge i les mascares . De tots aquests elements, els unics obligatoris son almenys un interpret i almenys un espectador . En general l'espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i te una finalitat. ^[1]

Escena contemporania [ modifica ]

Igual que a les arts plastiques , a partir dels anys seixanta les arts esceniques a Europa van viure una revolucio que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l' estetica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts esceniques, incincloent-hi teatre, la dansa, l'opera i el circ, sense oblidar l'aparicio d'un tipus d'espectacle diferent: el happening i l' art d'accio o performance . ^[2]

La dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment, mes enlla de l'estil neoclassic , incorporant accions fisiques quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el text en diverses formes, incloent-hi fins i tot la veu . A mes es considera l'atzar, la forma per la forma ( dance is motion, not emotion ) i la independencia de la musica, que ocorre al mateix temps, pero no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals tambe experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a mes de la relacio amb el text, que pot ser independent del cos (en l'us de la veu en off , per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer mes ritual , en van buscar l'essencia, la musicalitat, el ritme i tambe el van desconstruir. Les arts audiovisuals s'incorporen, a mes de tota mena de tecnologia. ^[2]

Referencies [ modifica ]

↑ Ramon X. Rosello, Analisi de l'obra teatral , editat per l' Abadia de Montserrat , 2011 . ISBN 9788498834437 (catala)
↑ ^2,0 ^2,1 Merce Saumell, El teatre contemporani , editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (catala)

Vegeu tambe [ modifica ]

Espectacle escenic : casting , repertori , impro escenica , assaig , estrena , intermedi …
Interpret , public
Escena , personatge , cor , quarta paret ,
Escenari , rereescena , camerinos , bambolines , pati de butaques , llotges , prosceni
Escenografia , utillatge teatral , decorat , telo
Posada en escena , text teatral
Antropologia teatral
Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques

Enllacos externs [ modifica ]

Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques

[1] Ramon X. Rosello, Analisi de l'obra teatral , editat per l' Abadia de Montserrat , 2011 . ISBN 9788498834437 (catala)

[saumell-2] 2,0 ^2,1 Merce Saumell, El teatre contemporani , editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (catala)

[1]

[2]