Article 155 de la Constitucio espanyola de 1978

Tipus	article de constitucio
Part de	Constitucio Espanyola de 1978
Vigencia	1978  -
Tema	intervencio federal
Estat	Espanya
Obra completa a	congreso.es…

L' article 155 de la Constitucio espanyola de 1978 ?inclos en el Titol VIII (De l'Organitzacio Territorial de l'Estat), Capitol tercer ( De les Comunitats Autonomes )? es un article que dota l' Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autonomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitucio o altres lleis, o que atempten greument contra l'interes general d'Espanya, al compliment forcos d'aquestes obligacions o a la proteccio de l'esmentat interes general. ^{[1] [2]}

El precepte s'inspira en la figura de l'anomenada coercio federal ( Bundeszwang ), prevista en l'article 37 de la Llei fonamental per a la Republica Federal d'Alemanya , coneguda com a Llei Fonamental de Bonn ( Constitucio alemanya ). Aquesta inspiracio s'adverteix en la redaccio de l'article 155, que coincideix en l'essencial amb la diccio literal del precepte constitucional alemany. ^[3] Tal com fa notar el politoleg Ramon Cotarelo , ^[4] l'article 37 de la Constitucio alemanya s'inspira al seu torn en l'article 48 de la Constitucio de la Republica de Weimar .

Els ponents de la Constitucio, en diverses declaracions fetes des que es va aprovar, neguen que l'article 155 s'inclogues a la Carta Magna pensant en situacions que es donessin a Catalunya o al Pais Basc , pero la veritat es que va ser un article ja polemic al llarg de la seva elaboracio. L'esmentat article, que primer havia de ser el 144 i despres el 147 o el 149, va rebre forca critiques a banda i banda de l'espectre politic i en sentits forca diferents. Francisco Letamendia , d' Euskadiko Ezkerra , es negava a donar tal poder al Senat i que pogues decidir sobre una comunitat autonoma. Per contra, el grup parlamentari d' Alianza Popular , amb l'exministre Manuel Fraga Iribarne al capdavant, va presentar una esmena per a la seva aprovacio; en aquest cas, pero, la seva protesta estava relacionada amb el fet que no permetia el dret del Govern a una intervencio directa i tambe requeria que fos el Congres el que, per majoria absoluta, ho aproves. Fraga al·legava que el Senat podia trobar-se en situacio d' incompatibilitat moral . L'esmena, pero, fou rebutjada. ^[5]

Article [ modifica ]

L'article 155 esta redactat com es mostra a continuacio: ^[6]

S'inspira gairebe de forma literal en l'article 37 de la Llei Fonamental de Bonn (l'actual Constitucio d'Alemanya), conegut com a via coercitiva federal ( Bundeszwang ), que diu el seguent: ^{[7] [8]}

Tramitacio i implicacions [ modifica ]

L'aplicacio de l'article 155 no es immediata. El procediment esta recollit en l'article 189 del Reglament del Senat d'Espanya i s'estima que la seva tramitacio pot requerir uns dies o fins i tot setmanes. ^[9] Per engegar-lo cal que el Govern faci un requeriment al president de la comunitat autonoma en questio perque compleixi, en un termini determinat, unes mesures especifiques, motivades o fonamentades en dret, detallant en que consisteix l'incompliment que s'imputa. ^[10]

Si la comunitat autonoma no acceptes les mesures proposades, el Govern ha d'enviar al president del Senat una proposta amb les mesures concretes que es plantegen, perque puguin ser debatudes en la Comissio General de Comunitats Autonomes. Al seu torn, el Senat ha de demanar al president autonomic afectat les al·legacions que consideri oportunes, i la proposta final s'ha d'aprovar amb la majoria absoluta del Ple. ^{[11] [12]}

L'article 155 no contempla la suspensio d'una autonomia de forma explicita, pero si que permet al Govern la imparticio directa d'instruccions a les autoritats d'aquesta, la suspensio d'acords o resolucions dels seus organs, l'aplicacio de mesures economiques de bloqueig o pressio, o la suspensio de convenis entre l'Estat i l'autonomia. ^[10]

Alguns experts asseguren que existeixen altres alternatives abans de recorrer a l'article 155, com l'aplicacio de la Llei de Seguretat Nacional ^[13] o la declaracio dels estats d'alarma, d'excepcio o de setge , recollits en l'article 116 de la Constitucio. ^{[14] [15] [16]}

Diferencies amb l'article 116 [ modifica ]

L'article 155 de la Constitucio espanyola, tal com va ser desenvolupat pel legislador, es diferencia de l'article 116 del mateix text en la supressio de drets fonamentals. L'article 116 es el que regula els estats d'alarma, d'excepcio i de setge. Aquests tres estats, sempre sota autoritzacio o ratificacio del Congres dels Diputats , s'apliquen en situacions d'extrema gravetat consequencia de catastrofes naturals, vagues laborals que afecten a nivell sanitari, de seguretat, etc. i/o a problemes d'ordre public. Quan s'aplica algun d'aquests estats, sigui de manera limitada o general, hi ha una restriccio de drets fonamentals i l' exercit espanyol pot assumir l'autoritat. ^[17] a l'estat espanyol, l'article 116 tan sols s'ha usat una vegada, quan el govern socialista de Jose Luis Rodriguez Zapatero va activar l'estat d'alarma per militaritzar els controladors aeris espanyols, que estaven fent una vaga encoberta i que havien col·lapsat l'espai aeri espanyol. ^[18]

Per contra, l'aplicacio de l'article 155 no suposa la restriccio de drets fonamentals, sino que les mesures estan encaminades a la restauracio de la legalitat de la comunitat autonoma en questio. ^[19]

Aplicacio [ modifica ]

L'article 155 no s'havia aplicat mai fins al 2017, si be s'havia fet el requeriment previ a l'aplicacio de l'article 155 al president de les Canaries el 1989: El febrer de 1989 , el govern de Felipe Gonzalez va fer un requeriment al president de les Canaries , Lorenzo Olarte , per no aplicar el desarmament aranzelari (es a dir, la reduccio progressiva dels drets de duana) als productes provinents de la llavors Comunitat Europea , la qual cosa implicava una retallada del regim economic i fiscal de l'arxipelag . El Govern canari va atendre el requeriment i, per tant, no va caldre aplicar l'article. ^{[20] [21]}

Catalunya el 2017 [ modifica ]

L'11 d'octubre de 2017 , el govern de Mariano Rajoy va requerir al president de la Generalitat de Catalunya , Carles Puigdemont , que aclaris si, durant una declaracio politica al Parlament de Catalunya despres del Referendum sobre la independencia de Catalunya de l' 1 d'octubre , va realitzar una declaracio d'independencia . Al requeriment s'indicava que qualsevol resposta diferent de si o no seria entesa com una resposta afirmativa i engegaria la intervencio de l'autonomia. ^[22] El govern catala va refusar atendre aquest requeriment del Govern espanyol i el 16 d'octubre va respondre amb una carta reiterant la seva oferta de dialeg. El govern de Rajoy va fer un segon requeriment el 19 d'octubre que es va respondre el mateix dia. Tot i que indicava que no s'havien seguit els tramits per realitzar la declaracio d'independencia, tampoc donava la resposta binaria requerida ^[23] i el govern de Rajoy ho va qualificar com que no s'havia donat resposta. ^[24] Dissabte 21 d'octubre de 2017 Mariano Rajoy va fer una declaracio institucional despres d'un consell de ministres extraordinari, on es va anunciar una imminent aplicacio de l'article. En la seva intervencio va dir que el seu govern destituiria el president de la Generalitat i cessaria el vicepresident Oriol Junqueras i tots els consellers. Segons Rajoy, a partir de l'aplicacio del 155 la Generalitat actuaria "sota les ordres directes dels organs o autoritats creats o designats pel Gobierno. Aixo tambe afectava alts carrecs de la Generalitat i els directius de les empreses publiques catalanes. Per una altra banda, les funcions del Parlament de Catalunya quedarien reduides i se censuraria qualsevol debat politic que fos discol amb el 155. El cos de Mossos d'Esquadra passaria a dependre d'una autoritat estatal, tots els impostos serien controlats pel govern central, es castigaria els funcionaris que no complissin les indicacions dels nous gestors i es prendria el control dels mitjans de la Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals . ^[25]

El 23 d'octubre, el Senat espanyol va crear una comissio per a tramitar l'aplicacio de l'article. Es va formar per 27 membres: 15 del Partido Popular , 6 del PSOE , 2 de Unidos Podemos , 1 del PNV , 1 d' ERC , 1 del PDeCAT i 1 del Grup Mixt ( UPN ). Els mitjans van destacar la falta de representacio del PSC i de Ciutadans . ^{[26] [27]}

El 27 d'octubre de 2017, finalment, el Senat va aprovar definitivament l'aplicacio de l'article 155 a Catalunya amb els vots del partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i Ciudadanos i l'oposicio d'Units Podem i les seves confluencies, Esquerra Republicana de Catalunya, El Partit Nacionalista Basc i el PDeCAT. La seva aplicacio, que per alguns anava en contra de la mateixa Constitucio, va suposar, entre d'altres mesures, la destitucio del Govern de la Generalitat de Catalunya i la intervencio de l'Administracio catalana per part del govern espanyol.

L'aplicacio de l'article 155 de la Constitucio a Catalunya va revocar l'autonomia de Catalunya des de les 20.26 hores del 27 d'octubre del 2017 fins a les 12.41 hores del 2 de juny del 2018.

Altres el 2017 [ modifica ]

El mateix octubre del 2017 diversos portaveus del Partit Popular van mencionar que potser caldria aplicar el mateix article a d'altres comunitats autonomes de l'Estat. El delegat del Govern espanyol a Castella va demanar que s'apliques a Castella-la-Manxa . Aquestes declaracions van fer que el president de la comunitat, Emiliano Garcia Page, demanes el seu cessament immediat. ^[28] Poc despres, Ana Beltran, presidenta del PP a Navarra, va demanar que tambe s'apliques en aquesta comunitat, tot manifestant que "La actuacion del Govern en Catalunya se puede extrapolar a Navarra: ambos gobiernos pretenden que una minoria aplaste a una mayoria no nacionalista". ^[29] A aquesta proposta s'hi va sumar Alfonso Alonso , ex-ministre de Sanitat i president del PP al Pais Basc, en demanar la possible aplicacio del 155 a Euskadi. ^[30]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Finestra d'Overton

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu texts en catala sobre Article 155 de la Constitucio espanyola de 1978 a Viquitexts , la biblioteca lliure.

• ≪ Titulo VIII. De la Organizacion Territorial del Estado ≫. Constitucion Espanola.
• Bernadi i Gil , Xavier ≪ L'aplicacio de l'article 155 de la Constitucio espanyola al Govern i l'Administracio de la Generalitat de Catalunya ≫. Revista Catalana de Dret Public , Especial sobre l'aplicacio de l'article 155 CE a Catalunya, 2019, pag. 21?44. DOI : 10.2436/rcdp.i0.2019.3306 . ISSN : 1885-8252 .