Artana
es un municipi del
Pais Valencia
situat a la comarca de la
Plana Baixa
.
Limita amb
Onda
,
Betxi
,
Nules
,
la Vall d'Uixo
,
Alfondeguilla
,
Eslida
,
l'Alcudia de Veo
i
Tales
.
La Vall d'Artana es un espai emmarcat per les muntanyes de la
Serra d'Espada
.
Al nord-est estan les llomes de roques grises calcaries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaides per pins blancs i en menor proporcio d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc mes a l'oest, estan formades per roques arenisques triasiques de color negre-vermellos que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.
Els primers vestigis de poblacio els trobem en les restes trobades que daten del
mesolitic
. Son utils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una industria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autoctons, cosa que fa pensar en una cultura molt mes arcaica per l'aillament de la vall.
El
neolitic
, el
bronze
, aixi com els
ibers
i els
romans
tambe estan representats per diverses restes trobades, pero sobretot van ser els
arabs
els que van deixar un senyal cultural mes gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Raco, Aiguesvives, la Marjaleta, Canals, etc., demostren el grau de poblacio i l'activitat economica d'aquella gent.
Despres de
1242
, data de la conquesta per
Jaume I
, el rei va fer donacio del lloc a Guillem Romeu i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'epoca medieval, conservant la poblacio musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.
En el segle
xv
va passar a formar part del patrimoni de la familia Tou, senyors de
Borriol
i de
Sollana
, i en el
segle
xvi
fon incorporada al ducat de
Vilafermosa
. En
1609
va tindre lloc l'
expulsio dels moriscs
i la poblacio fon repoblada per cristians pocs anys despres, el
1611
. En el segle
xviii
el senyor d'Artana era el duc Jose Gurrea d'Arago.
En
1646
tenia uns 300 habitants; el
1910
la seua poblacio va arribar a ser de 2.926 habitants.
L'economia d'Artana es basicament
agraria
, on destaca tradicionalment la produccio d'
oli
i, actualment, el cultiu de la
taronja
.
Des de
1999
l'
alcalde
d'Artana es Enrique Vilar Villalba del
Partit Popular
(PP).
[1]
Monuments religiosos
[
modifica
]
-
Facana Esglesia de Sant Joan Baptista
-
Interior de l'esglesia de Sant Joan Baptista
-
Ermita de Santa Cristina
-
Interior de l'ermita de Santa Cristina
-
Ermita del Calvari
-
Interior de l'ermita del Calvari
-
Calvari
Monuments civils
[
modifica
]
- Nucli urba. En algunes
vivendes
es poden contemplar facanes d'estil
modernista
i popular, aixi com retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble. Es recomanable visitar l'esglesia i el centre historic, de carrers estrets i capritxosos, i el conjunt religios del Calvari que corona el municipi. Des d'alla es pot fruir d'una bella vista panoramica del terme.
-
Facana Ajuntament
-
Casa amb retaules ceramics
-
Casa Abadia
-
Carrer del poble
-
Restes del Castell des del calvari
-
Detall de les restes del Castell.
- Castell
. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuix antiguitat romana. Son visibles vestigis d'epoques arab i cristiana. Durant les
guerres carlistes
el castell va ser dinamitat.
Llocs d'interes
[
modifica
]
- Penyes Altes. Paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de
basalt
.
- Cova del Tronc. Des de la boca de la cavitat es pot fruir d'una bella panoramica de
la Plana
.
- Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader dels segles
xviii
-XIX, d'alt valor mediambiental i de gran interes estetic i paisatgistic.
- Mina de la Font de Ferro. Es el complex miner mes gran de la
provincia de Castello
. Te una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres tambe naturals pero repicades per a fer-les mes transitables i aptes per al treball. En total consta de 17 plantes. Hi ha consens que la mina es d'orige roma.
- La Solana. Paratge on es troba la font del mateix nom, famosa per les seues aigues, situada a poc mes de 1.000 metres, es embotellada en una planta proxima.
Festes i celebracions
[
modifica
]
- Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge despres de
Pasqua
.
- Sant Joan Baptista. Se celebren l'ultima setmana d'
agost
amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
- Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'
octubre
al llogaret de la Foia.
- Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de
juliol
. romiatge fins al santuari del mateix nom, i fira.
Persones il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]