Art marcial

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Una art marcial es un estil de combat , amb frequencia orientat a la defensa personal . En l'us comu, el terme es refereix a sistemes de combat desenvolupats arreu del mon.

Mural xines, al primer quadre de l'esquerra es pot veure un home practicant exercicis amb un Wodden Dummy una mena de ninot de fusta molt popular a la iconografia del Kung-fu per a l'entrenament, la resta dels quadres representen diversos exercicis fisics principalment d' Arts marcials xineses , tambe conegudes com a Kung fu

El concepte "d'art marcial" va apareixer per primera vegada en l'angles a l'edicio de 1920 del Takenobu's Japanese-English Dictionary com una traduccio del terme bu-gei o bu-jutsu que significa " art o resolucio dels assumptes militars ".

Les arts marcials, anomenades tambe sistemes de lluita, consisteixen en practiques i tradicions codificades te com a objectiu sotmetre o defensar-se mitjancant la tecnica. Hi ha diversos estils i escoles d'arts marcials que habitualment exclouen l'us d'armes de foc i qualsevol altre armament modern. El que diferencia a les arts marcials de la simple bel·licositat amb violencia fisica (baralles de carrer) es l'organitzacio de les seves tecniques en un sistema coherent i la codificacio de metodes efectius. En l'actualitat les arts marcials es practiquen per diferents raons, que inclouen l' esport , la salut, la proteccio personal , el desenvolupament personal, la disciplina mental, la forja del caracter i l'autoconfianca. A mes, com que el significat estricte es el de "arts militars", per extensio s'aplica a tota mena de forma de lluita cos a cos i a les arts militars historiques. Per aquesta associacio amb la lluita i amb les armes, inclou coneixements relatius a sistemes que tradicionalment s'han considerat modalitats esportives.

Introduccio [ modifica ]

En paraules simples, les arts marcials son sistemes de combat. Hi ha moltes escoles i estils d'arts marcials, pero totes comparteixen un objectiu: la defensa personal . Algunes arts marcials, com el tai txi txuan tambe poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el txi .

No totes les arts marcials van neixer a Asia . El savate , per exemple, va sorgir a Franca i els moviments atletics de la capoeira venen del Brasil .

Moltes arts marcials inclouen cops de puny ( boxa , karate ), puntades de peu ( taekwondo , kickboxing , karate ), agafades ( judo , jujutsu , lluita ), armes ( iaijutsu , kendo , kenjutsu , naginatado , esgrima ) o alguna combinacio dels elements abans esmentats (diversos estils de jujutsu ).

Practicants d'arts marcials de Corea

Les arts marcials es divideixen en dos grans grups: les anomenades arts marcials dures ?com el karate i el kickboxing , que emfatitzen l'atac per derrotar el contrincant? i les arts marcials suaus ?com el judo i l' aikido , que aborden l'oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la forca d'aquest ultim per sotmetre'l.

Es dificil de comparar l'efectivitat de les diverses arts existents. Darrerament, es desenvolupen competencies com Ultimate Fighting Champions als Estats Units o Pancrase al Japo , que tambe son conegudes com a arts marcials mixtes o tornejos d' arts marcials mixtes . Si be encara esta per veure l'exit o fracas comercial d'aquests esdeveniments, es interessant de notar que certs sistemes tendeixen a imposar-se en aquestes competencies sense regles. Els que donen suport a aquests sistemes justament es valen d'aixo com a argument de la veritable efectivitat del seu estil.

Les arts marcials es defineixen mes o menys aixi: a traves de la historia, al soldat en el camp de batalla l'unica cosa que li importa es derrotar el contrincant que se li enfronta. Que un estil sigui suau o dur o quants punts s'aconsegueixen amb un cop son detalls i temes de discussio que sorgeixen en temps de pau, quan es tracta d'un combat cos a cos.

Les arts marcials son les arts de la guerra. Si l'objectiu principal en una competencia consisteix a anotar punts a favor d'algu, llavors no estem enfront d'una art marcial sino d'un esport.

La historia de les arts marcials es extensa. El desenvolupament dels sistemes de combat data de quan l'home va ser capac de transmetre el coneixement, juntament amb les estrategies de guerra . Part del material escrit mes antic sobre el tema data del segle  xv a Europa i l'autoria correspon a mestres notables, com Hans Talhoffer i George Silver . Tambe han arribat als nostres dies transcripcions de textos encara mes antics, un dels quals es un manuscrit denominat I.33 , que data de la fi del segle  xiii .

Els artistes marcials difereixen respecte a l'assumpte de les competencies. Certes arts, com la boxa o el muay Thai , posem l'emfasi en els enfrontaments de practica i a la participacio en competicions, mentre que les formes mes frequents d' aikido i krav maga rebutgen les competencies. Les raons que sustenten aquests punts de vista son diverses. Moltes de les arts competitives argumenten que les competencies donen lloc a tecniques millors i mes eficients. No obstant aixo, certs estils no competitius sostenen que les regles amb les quals es desenvolupen aquestes competencies afecten l'art i no son representatives del que pot ocorrer en una situacio real.

En els ultims anys, s'han portat a terme intents per reviure certes arts marcials considerades historiques. Exemples d'aquesta reconstruccio historica de les arts marcials son el pankration i l'escola Shao Lin, que no posseeix una tradicio continua.

Arts marcials asiatiques [ modifica ]

Arts marcials d'altres paisos [ modifica ]

Metodes [ modifica ]

Un procediment comu d'entrenament consisteix en la practica d'un grup de tecniques encadenades en una serie. Es coneix com a estructura o mes popularment forma (kata, poomse, chuan tao, kuen, tao dl, HYUNG o Tulsa) La practica de formes es un metode d'aprenentatge i entrenament de tecniques amb una aplicacio especifica.

Un altre sistema d'entrenament es el de lluita simulada amb un company o exercicis per parelles ( esparring , Randori , Kumite , tui Shou , Rou Shou , chi sao , sant Shou ) en el qual es entrenen tecniques de lluita amb un company i amb l'objectiu d'aprendre, a diferencia del combat o la competicio en els quals l'objectiu es la victoria.

Historia [ modifica ]

Egipte, Grecia, Africa i Roma [ modifica ]

Pankration , un dels lluitadors ataca els ulls del seu oponent, mentre el jutge es prepara a castigar l'infractor

No existeixen documents que ajudin a ubicar amb exactitud quan les arts marcials es van originar, a causa que aquesta empresa comporta un llarg proces de desenvolupament, pero es pot dir que el metode de combat mes antic del qual es te coneixement en diferents civilitzacions es la lluita . Les tombes de Beni-Hassan a Egipte , es troben pintures que daten de 2000 aC En aquestes hi ha lluitadors practicant tota una serie de moviments com llancaments i submissio. Els lluitadors de Nubia ( Africa ) eren tinguts en alta estima per la seva habilitat. En les tombes egipcies d' Amarna , que daten de 1350 aC apareixen pintures que mostren lluitadors egipcis practicant la baralla amb bastons curts, l'us de proteccions als avantbracos, a mes de lluita. En murals de l'art de Mesopotamia apareixen imatges de persones practicant la lluita.

Els guerrers Zulu edel sud del continent africa, van desenvolupar tactiques i tecniques per a la baralla amb armes com el garrot, la llanca i l'escut. El guerrer Shaka Zulu (1787-1828) qui va revolucionar les tecniques de guerra en massa amb l'addicio el Assagai (llanca per apunyala amb un manec mes curt), aixi com la forma en que entrenament al seu exercit i les tactiques utilitzades contra altres tribus africanes i posteriorment contra els anglesos. [1]

gladiadors , al mosaic de Zilten a Libia segle  ii

A Grecia es practiquen tres tipus de sistemes de combat dels quals no nomes eren part dels jocs d'Olimpia sino tambe servien com a metodes per mantenir l'estat fisic dels seus ciutadans i preparar per a la guerra. La Boxa, la lluita i el Pankration . Tots aquests eren metodes de combat. En diferents expressions artistiques gregues s'observen tota mena de tecniques de baralla, inclos l'us de tecniques "brutes" com atacs als ulls i mossegades. A Esparta s'emfatitza la practica marcial des d'una edat primerenca. Els grecs han d'haver desenvolupat tecniques amb l'us d'armes, L'us de la falange , una formacio de combat que li va servir a l'exercit grec per a l'expansio del seu imperi. [2] Algunes persones han suggerit que durant l'ocupacio de l'India ( 326 a 321 aC ) per l'emperador Alexandre ( 356 a 323 aC ), les tecniques de lluita grega van ser absorbides en les tecniques hindus i aquestes al seu torn van ser introduides a la Xina pel monjo Bodhidharma . Tanmateix aquestes teories no tenen fins a la data cap suport historic serios. [3]

A l' antiga Roma existia la lluita, la practica amb armes, en espectacles tan cruels com els combats de gladiadors al coliseu roma d'entre d'altres. L'exercit roma emfatitzava la baralla en grups, els gladiadors eren entrenats a la baralla individual. Aquests guerrers eren esclaus els qui han de ser proficient en l'us d'un gran nombre d'armes aixi com en combat a ma buida. Dos tipus de gladiadors famosos son: El Tracio i el Retarius . El primer se'ls armaven amb una Cimitarra un escut petit com l'utilitzat en els temps medievals i el Renaixement, del qual es van publicar manuals d'entrenament. El Retarius s'l va armar amb un trident o arpo, una xarxa i una daga. Els gladiadors tambe van ser experts en boxa usant el Cestus i lluita com es veu en frescos del periode. [4]

Xina, Corea i Japo [ modifica ]

Referencies a les arts marcials de la Xina apareixen en fonts tan antigues com l'any 2100 aC [5] L'objectiu primordial de les arts marcials ha estat el desenvolupament de metodes d'auto preservacio en enfrontaments de tipus fisic, amb la seva maxima expressio en els conflictes bel·lics. L'associacio amb metodes i filosofies religioses en paisos com la Xina s'originen a final de la Dinastia Ming, a causa de l'aparicio de les armes de foc, el que va causar que les tecniques de l'us d'armes blanques, aixi com la baralla amb armes, comencaran a perdre la seva importancia en el teatre de la guerra. [6] Es durant la fi de la dinastia Ming i durant la dinastia Qin quan les arts marcials xineses es comencen a veure com a metodes per millorar la salut, es combinen amb les practiques taoistes ( Daoyin ) aixi com la creenca de metodes per assolir la il·luminacio. [7] Mencions del 'Shoubo' (tecniques de baralla), Wujiaba (tecniques de Guerra), Ji Ji (habilitat de baralla), ja son usades abans de la construccio del Monestir Shaolin i la suposada visita de Bodhidharma a la Xina. La primera mencio de monjos budistes participant en la guerra prove dels tretze monjos que van ajudar a capturar el nebot de Wang Shichong . Per aquesta rao Li Shimin (primer emperador de la dinastia Tang , 618-907 DC) va recompensar al monestir. No hi ha, pero, cap referencia que esmenti un estil particular practicat pels monjos. [8]

General Qi Jiquan .

La participacio de monjos budistes en activitats de guerra fa pensar que aquests no eren monjos en el sentit estricte de la paraula. Els ensenyaments budistes consideren el matar un altre esser huma com l'ofensa mes seriosa i amb el pitjor Karma. La novel·la Els Bandits del Panta o el Marge de l'Aigua ( Shu?h? Zhuan ) esmenta a un personatge anomenatm Dll Zhishen , tambe conegut com a Lu el Sagac o el Monjo boig, que va ser un oficial a l'exercit pero a causa del fet que va assassinar un home es va veure obligat a amagar-se al monestir de la muntanya Wutai . No obstant aixo, aquest "monjo" que beu vi, menja carn i al qual li agrada lluitar, es enviat a un altre monestir a causa del seu mal comportament. [9] Aquest tipus de "monjos" apareixen en altres obres literaries amb el sobrenom del Boig Ji ( Ji Dian ), al segle  xvii s'esmenta que molts "monjos" que viuen als voltants del monestir Shaolin , violen les regles i doctrines budistes. [10] Aixo podria explicar la rao per la qual alguns "monjos" no tenien cap inconvenient a prendre una vida o comportar-se d'una manera oposada a la d'un monjo budista. Durant les campanyes en contra els pirates japonesos en la dinastia Ming, es fa la primera mencio d'un sistema de combat originat al monestir Shaolin . Les tecniques de basto van ser considerades pel general Qi Jiguang . No obstant aixo, aquestes mateixes tecniques van ser criticades pel general Yu Dayou (company d'armes del general Qi), que va reclutar a un petit grup de monjos i els va ensenyar les seves propies tecniques de combat amb el basto perque al seu torn aquests les ensenyessin als seus col·legues.

Durant la dinastia Ming , el general Qi, en el seu llibre Ji Xiao Xin Shu (? 效新?) ( Llibre de Disciplina Efectiva ), esmenta que les tecniques de combat a ma nua son una preparacio per al que es considera mes important, que son les tecniques de combat amb armes. En aquest llibre Qi dedica seccions a la lluita amb basto i espasa a dues mans, que van ser copiades de les armes usades pels pirates japonesos, que les van usar amb mortal efectivitat. Altres seccions inclouen la lluita amb llanca, trident, sabre i escut, armes de foc, etc. Qi va crear la primera rutina de tecniques de ma nua que existeix en forma escrita. Aquesta rutina va combinar tecniques d'una dotzena d'altres sistemes coneguts en el seu temps. Qi tambe va idear la Formacio de Combat Anec Mandari, que consistia en un lider, dos soldats armats amb sabres i escuts, dos soldats armats amb llances de bambu amb moltes puntes ( Langxian ), quatre soldats armats amb llances llargues, dos soldats armats amb tridents o sabres de dues mans i un cuiner. Si el lider de la unitat moria, els soldats de tota la unitat eren executats. [11]

Durant la dinastia Qin, es comencen a difondre histories que assignen a Bodhidharma, el temple Shaolin , Zhang Zanfeng , general Yue Fei , etc., com els fundadors de molts estils marcials. En aquest periode practiques esoteriques i encanteris s'usen amb la creenca que aquests farien als membres de les sectes pseudo religioses/marcials el poder de resistir les armes de foc. La revolucio dels boxejadors va augmentar encara mes aquest tipus d'ideologies com a inspiracio davant la intervencio estrangera a la Xina. Durant el periode republica (de 1912 a 1947), es busca apartar d'aquest tipus de mites i es comenca a utilitzar un metode mes cientific. Historiadors com Tang Hao , escriuen sobre l'origen de les arts de combat xines, refutant les creences en que fins ara es basaven aquests sistemes. La practica marcial d'aquest periode tambe es caracteritza en el rebuig d'aquells elements d'exhibicio i s'enfoca en l'aplicacio practica en combat. La inauguracio de l' Academia Central d'Arts Marcials de Nanquin , ( Zhongyang Guoshuguan ) el 1928 la qual te com a objectiu el d'enfortir la nacio mitjancant la practica de les arts marcials. En aquest periode els sistemes de combat xines s'anomenen Guoshu (habilitat nacional). El regim comunista de l'any 1947 canvia tot aixo i, l'objectiu es la practica marcial a l'exhibicio donant comencament al Wushu modern. [12]

La historia de l'evolucio marcial del Japo es escassa, els registres mes antics de les activitats dels pobladors de l'illa provenen de fonts xineses. A la Historia de Wei ( Weizhi ) de l'any 297 aC s'esmenta centenars de poblacions que viuen en pau a les illes japoneses. En la historia de Han , ( Hou Hanshu ), es llegeix sobre un periode de gran inestabilitat i guerra. [13] La referencia mes antiga sobre la practica de Sumo, es troba l'any 23 aC pero es va registrar a 720 dC al Nihon Soki , pero utilitza la paraula xinesa Jueli . En el mateix llibre amb data 682 utilitza la paraula Sumo ( Xiangpu en xines). Durant la dinastia Tang , Japo te el major contacte cultural amb la Xina. Durant la meitat del segle  xvi pirates japonesos ataquen les costes de l'est de la Xina, les tecniques de sabre a dues mans i l'habilitat del tir amb arc demostren el seu alt desenvolupament tecnic. Durant la dinastia Ming els pirates japonesos ataquen les costes de l'est de la Xina, els metodes d'us del sabre sembren el terror a les files Xineses. Els metodes dissenyats per Qi Jiguang son introduits al Japo aquests apareixen publicats en el Heihe Hidensho (Okugisho) , un llibre d'estrategia escrit per Yamamoto Kanasuke al segle  xvi . Durant la conquesta de la Xina per part dels Manxu, molts emigrants viatgen al Japo; un d'aquests es Chen Yuanyun (1587-1671), Chen Gempin en japones. D'acord amb l'estela Kempo Kito-ryu (1779) localitzada en els precintes de la capella Atago de Toquio, es llegeix "La instruccio a Kempo va comencar amb l'emigrant Chen Yuanyun ". [14] al segle  xix sistemes de Jiu Jitsu son modificats donant lloc al judo de Jigoro Kano (1860-1938), l' Aikido de Morihei Ueshiba [15] (1883 al 1969), les tecniques d'Okinawa son organitzades donant pas a la creacio del Karate per Gichin Funakoshi (1868 a 1957).

Els metodes de combat amb baioneta dels japonesos son estudiats pels membres de l'Academia de Guoshu de Nanquin i inclosos com a part de l'entrenament tant militar com civil en els anys trenta a la Xina. Al Japo la casta Samurai barreja la practica del Budisme zen amb la de les arts de guerra, una tendencia que ha continuat fins als nostres dies. Durant la Restauracio del Periode Meiji , el Codi del Bushido , el Budisme zen i les arts marcials japoneses van servir de suport en inspiracio en el naixement del moviment Nacionalista que comporta l'inici de l'expansionisme agressiu japones i a la Segona Guerra Mundial.

Escena del llibre Muye Dobo Tongji

A la peninsula coreana l'evidencia mes antiga de practica marcial apareix en tombes prop de la frontera nord-est de la Xina sota el regne de Koguryo (37 aC a 668 dC), la qual va ser colonitzada i sota el control militar xines de 108 aC a 313 dC En aquests frescos es veuen escenes de lluita ( Jueli en xines o Kajko en corea). El rei Sunja (1567-1608) ordena als seus oficials l'estudi del llibre escrit pel general xines Qi Jiguang , i la preparacio d'un llibre similar copiant els metodes dels soldats de la dinastia Ming. El rei Jungjo (1776-1800) ordena expandir el manual usat per l'exercit, per incloure les tecniques de combat dels japonesos, aquest llibre de titularitat Muye Dobo Tongji (Manual Il·lustrat d'Arts Marcials). En la introduccio d'aquest llibre el rei Jungjo escriu que l'unic sistema de combat oficial des del regnat del rei Kwanhaekun (1608-1623) era la practica del tir amb arc. [16] Els sistemes de combat corea com el Taekwondo , Tang Soo Do (Ma de la Dinastia Tang), Hwa rang do , Taekkyon , Neikung , Kumdo , Kuk Sool Won etc. Reclamen ser totalment coreans i amb centenars d'anys d'antiguitat. No obstant aixo el Muye Dobo Tongji contradiu aquestes afirmacions.

Altres paisos [ modifica ]

El Varzesh-e Pahlavani es un sistema d'entrenament de guerrers que es remunta a l'antiga Persia i que es mante com a competicio tradicional de lluita en l'actualitat a l'Iran i paisos adjacents. La seva practica, molt ritualitzada, es realitza als zoorkanes o gimnasos tradicionals. [17] Altres sistemes de combat que tambe van ajudar en la formacio d'imperis es el Bokh de la nacio mongol. Els exercits mongols van utilitzar la practica de la lluita, els jocs a cavall i les competicions del tir amb arc per mantenir les seves tropes en perfecta forma fisica. En l'actualitat encara es practiquen aquestes habilitats durant la celebracio del festival d'estiu conegut com a Naadam . [18]

A l'edat mitjana a Europa es van publicar manuals de combat com el Flos Duellatorum (La Flor de Batalla) 1410, en la qual es demostren tecniques amb armes i sense. A les sagues vikingues es discuteixen tactiques de combat mes d'estrategia. A Alemanya es publica el manual mes antic del qual es te coneixement, que demostra tecniques per al combat amb espasa i escut amb una data de publicacio aproximada de l'any 1295, entre molts altres manuals d'aquest tipus publicats en el continent europeu [19]

Flos Duellatorum , La Flor de Batalla per Fiore Di Liberti, 1410

A Tailandia s'origina el que avui en dia es coneix com a Muay Tailandes o Boxa Tailandesa. No obstant aixo no hi ha fonts fiables que narren els origens d'aquest metode de baralla. El Terme Muay que es fa servir per descriure aquest sistema de lluita es recent. Un altre metode de combat d'origen tailandes es el Krabi Krabong el qual s'enfoca en l'us d'armes com el basto, l'escut, sabres dobles entre d'altres. [20]

Lluita al festival de Naadam.

A l'India dues tradicions marcials son considerades com les mes importants. La tradicio Tamil ( Dravidiana ) i la tradicio Sanscrita Veda Dhanur . En la tradicio Tamil, poemes escrits de 400 aC a 600 dC posseeixen mencions de conflictes bel·lics predominants al sud del pais. Aquests guerrers es diu que s'han entrenat en l'us de la llanca ( Vel ), espasa ( Val ), escut ( Kedaham ). En la tradicio sanscrita, l'us de l'arc i la fletxa es consideren com les mes importants, com es llegeix en els classics indis del Mahabharata i el Ramayana . En els capitols del Dhanur Veda s'exposen temes com organitzacio de divisions militars amb carruatges de guerra, elefants i cavalls, infanteria i lluita. Tambe es descriuen cinc tipus d'armes. Algunes tradicions que han sobreviscut fins a la data son: Varma Ati (atac a punts vitals) i el Silamban (baralla amb basto) de la tradicio Tamil Nadu , el Kalarippayattu de la provincia de Kerala (aquesta practica en l'actualitat no inclou el combat lliure, en el seu lloc es donen puntades de peu a un blanc penjat).

El Mushti (lluita), Dandi (baralla amb basto) del nord d' India , etc. [21] Altres sistemes de baralla del continent indi son els practicats pels Sikh el qual es diu Gatka . Hi ha altres sistemes de combat a paisos com Filipines, Orient Mitja, etc. Pero poques han estat estudiades de manera seriosa.

Arts marcials al segle  xxi [ modifica ]

Al segle  xx diferent sistemes de combat com el Savate frances, el Krav Maga , el Jujutsu brasiler , les Arts Marcials Mixtes, etc. son part de l'amplia gamma de sistemes nascuts recentment basats en sistemes originals de baralla dels quals han estat adaptats a les realitats del mon modern. Molts dels sistemes esmentats han estat desenvolupats com a esport, pero d'altres han estat desenvolupats per al seu us en l'exercit i altres forces armades. El Savate va comencar a ser popular al segle  xix a Franca com un metode menys sagnant en duels. Aquest es va fer popular a Paris i el nord de Franca i en especial al port de Marsella. Dues persones son considerades com aquelles que van transformar l'antic sistema de baralla de carrer a la versio esportiva. Michel Casseux (1794-1869) i Charles Lecour (1808-1894). El Savate te una versio esportiva i una altra que s'ensenya a les forces especials. El Krav Maga es un sistema que va ser desenvolupat durant la segona guerra mundial utilitzant tecniques de lluita , esgrima , boxa , Jiu Jitsu entre altres pel senyor Imi Sde Or qui va comencar a ensenyar el seu metode a les forces israelianes el 1944. [22] per a la baralla amb armes blanques). [23]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Green T. A. Martial Arts of The World
  2. ↑ Poliakoff. Combat Sports in the Ancient World, 1987
  3. ↑ Dervenis & Lykiardopoulos, The Martial Arts of Ancient Greece
  4. ↑ Tausk G., Martial Arts of The World
  5. ↑ AC Gewu K. Spring and Autum of Chinese Martial Arts, 5000 Year 1995
  6. ↑ A Life Time Dedicated to the Martial Traditions. An Interview with Professor Ma Mingde. Acevedo W, Cheung M. & Hood B. Kung Fu Taichi Magazine, 2008
  7. ↑ Shahar M. The Shaolin Monastery, History, Religion and the Martial Arts, 2008
  8. ↑ Henning S. The Martial Arts in Historical Perspective
  9. ↑ Shapiro S. Outlaws of the Marsh
  10. ↑ Shahar M. Meat, Wine, and Fighting Monks
  11. ↑ Guang Q. Ji Xiao Xin Shu
  12. ↑ Acevedo W. Les arts marcials Xineses Mites i realitats
  13. ↑ Ron R., Martial Arts of The World
  14. ↑ Henning S., Martial Arts of The World
  15. ↑ Thomas , Bruce. Immortal Combat:Portrait of a True Warrior (en angles). Blue Snake Books, 2006, p. 23. ISBN 1583941738 .  
  16. ↑ Muye Dobo Tongji, The Comprehensive Illustrated Manual of Martial Arts of Ancient Korea. Kim SH
  17. ↑ ≪ International Zurkhaneh Sports Federation ≫. [Consulta: 15 setembre 2020].
  18. ↑ Fields A. Martial Arts of The World
  19. ↑ Historical Fencing Manuals Online - Swords & Swordsmanship
  20. ↑ Muay Tailandes A Living Legacy, Prayukvong K. & Junlakan L.D.
  21. ↑ Zarrilli P. B. Martial Arts of The World
  22. ↑ Krav Maga The Original Israeli System of Self-Defense and Practical Fighting Skills, Sder-Or I. & Yailov E.
  23. ↑ mCRP 3-02B Close Combat US Marine Corps 1999

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En catala [ modifica ]

En altres llengues [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Art marcial


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_marcial&oldid=33406886 ≫