L' arquitectura iraniana o arquitectura persa es l'arquitectura que s'ha construit al territori que ara correspon mes o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural irania . La seua historia comenca si fa no fa al 5000 ae, fins al present, amb exemples caracteristics distribuits en una amplia zona des de Turquia i l' Iraq fins al nord de l'India i Tadjikistan , i des del Caucas fins a Zanzibar . Els exemples d'edificis perses varien des de barraques camperoles a cases de te i jardins, des de pavellons a ≪alguns dels edificis mes majestuosos que el mon mai no ha vist≫. A mes de portes, palaus i mesquites historiques, el rapid creixement de ciutats, com la capital, Teheran (vegeu: arquitectura de Teheran ), ha ocasionat una onada de demolicions i noves construccions. ^{[1] [2]}

L'arquitectura iraniana mostra una gran varietat, tant estructural com estetica, a partir d'un desenvolupament gradual i coherent de tradicions i experiencies anteriors. Sense innovacions sobtades, i malgrat el repetit trauma d'invasions i xocs culturals, ha aconseguit ≪una individualitat diferent de la d'altres paisos musulmans≫. Se n'han assenyalat com a virtuts primordials: ≪un marcat sentit de forma i escala, inventiva estructural, sobretot en la volta i la cupula, i enginy en la decoracio amb llibertat≫. ^{[3] [4]}

Tradicionalment, el motiu formatiu rector de l'arquitectura iraniana ha estat el seu simbolisme cosmic ≪pel qual l'esser huma es posa en comunicacio amb les forces del cel≫. Aquest tema ?compartit per quasi tota l'arquitectura asiatica i que persisteix fins i tot en els temps moderns?, no sols ha donat unitat i continuitat a l'arquitectura de Persia, sino que ha estat tambe la font principal del seu caracter emocional. Segons l'historiador i arqueoleg Arthur Pope: ^[5]

Principis fonamentals [ modifica ]

L'arquitectura persa tradicional ha mantingut una continuitat que, tot i que temporalment interrompuda per conflictes politics interns o invasio estrangera, ha aconseguit un estil inconfusible. En aquesta arquitectura,

Categoritzacio d'estils [ modifica ]

En general, l'arquitectura tradicional en terres iranianes es pot classificar en aquestes sis classes o estils ( sabk "): ^[8]

• Zoroastrica o preislamica:

• L'estil persa (fins al s. III ae ), que compren:

• estil prepersa (fins al s. VIII ae ), per exemple, Chogha Zanbil ; ^[9]
• estil de l' Imperi mede (des del s. VIII ae al VI ae );
• estil aquemenida (des del s. VI ae al s. IV ae ), que es manifesta en la construccio de ciutats espectaculars per al govern i de residencia (com Persepolis , Susa , Ecbatana ), en els temples per a l'adoracio i reunions socials (com els temples zoroastrians ), i en els mausoleus erigits en honor dels reis caiguts (com la tomba de Cir II el Gran ).

• • L'estil part, que compren dissenys d'aquestes epoques:
    • epoca de l' Imperi Seleucida , per exemple, el temple d'Anahita, Khorheh;
    • epoca de la dinastia arsacida de Partia , per exemple, els conjunts reials de Nasa ;
    • epoca de l' Imperi Sassanida , per exemple, Ghal'eh Dokhtar, el Taq-i Kisra , Bishapur, Darband .
• Islamica:

• estil Khorasan (des de finals del s. VII fins al final del X), per exemple, la mesquita Jameh de Nain i la mesquita Jameh d'Isfahan ;

• estil Razi (des del s. XI fins a la invasio mongola), que inclou metodes i dispositius dels periodes:

• periode samanida , per exemple, el Mausoleu Samanida;
• periode gaznevida , per exemple, la torre de Gonbad-e Qabus;
• periode seljucida , per exemple, les torres de Kharraqan;

• estil azeri (des de finals del segle  xiii fins a l'aparicio de la dinastia safavida al s. XVI), per exemple, Soltaniyeh , Arg-i Alishah, la mesquita Jameh de Varamin, la mesquita Goharshad, la mesquita Bibi Khanum de Samarcanda , la tomba d'Abdas-Samad, Gur-e Amir , la mesquita Jameh de Yazd;
• estil isfahanita , a partir del s. XVI i amb les dinasties safavida , afxarida , Zand i Qajar ; per exemple, Chehelsotoon, Ali Qapu, Agha Bozorg, mesquita de Kashan , mesquita Xa , Mesquita Xeic Lotf Allah .

Materials [ modifica ]

Els materials de construccio de que es disposa a la zona dicten les formes principals en l'arquitectura tradicional iraniana. Les argiles pesants, facilment disponibles en diversos llocs de l'altipla, han estimulat el desenvolupament de la mes primitiva de totes les tecniques de construccio, el fang modelat, comprimit tan solidament com siga possible, i despres deixat assecar. Aquesta tecnica, que s'utilitza a l'Iran des de l'antiguitat, mai ha estat completament abandonada. L'abundancia de terra plastica pesant, en conjuncio amb una tenac argamassa , tambe feu expandir-se l'us del mao . ^[10]

Geometria [ modifica ]

L'arquitectura iraniana fa us d'abundant de geometria simbolica, usant formes pures com cercles i quadrats, i les plantes es basen en els dissenys simetrics que sovint fan us de patis rectangulars i salons.

Disseny [ modifica ]

Certs elements de l'arquitectura persa han persistit al llarg de la historia de l'Iran. El mes cridaner es una marcada sensacio d'escala i un us exigent de formes simples i massives; la constancia de les preferencies decoratives; el conjunt d'alts portals amb arc dins d'un rebaix; les columnes amb capitells de suport, i els tipus recurrents de planta i alcat. Al llarg dels segles aquests elements s'han repetit en tipus d'edificis completament diferents, i amb el patrocini d'una llarga successio de governs.

El portic de columnes, o talar , que es veu en les tombes excavades en la roca prop de Persepolis , reapareix en els temples sassanides, i cap a finals de l'epoca islamica fou utilitzat com a portic d'un palau o mesquita, i s'adapten fins i tot a l'arquitectura de cases de te de carretera. De la mateixa manera, la gonbad sobre quatre arcs, tan caracteristica dels temps sassanides, encara es troba en molts cementeris i imamzadehs hui per tot Iran. La nocio de torres de terra que arriben al cel per barrejar-se amb les torres divines es perllonga fins al s. XIX, mentre que el pati interior i la piscina, l'entrada en angle i l'extensa decoracio es antiga, pero continua sent comuna i caracteristica de l'arquitectura iraniana.

Arquitectura preislamica de Persia [ modifica ]

Els estils preislamics es perllonguen 3.000-4.000 anys en diverses cultures de l'altipla irania. L'arquitectura postislamica de l'Iran, al seu torn, atreu les idees de la seua predecessora preislamica, i te formes geometriques i repetitives, aixi com superficies ricament decorades amb taulells, talla, estuc, mao, patrons florals, adorns i cal·ligrafia .

Iran es reconegut per la UNESCO com un dels bressols de la civilitzacio .

Tajt-i Yamshid ('el tron de Yamshid') fou la capital de l'Imperi persa durant l'epoca aquemenida. Es troba a uns 70 km de la ciutat de Xiraz, provincia de Fars, Iran. La seua construccio, comencada per Darios I, continua durant mes de dos segles. ^[11]

Cadascun dels periodes ( elamites, aquemenides, parts i sassanides ) foren creadors d'una gran arquitectura que, al llarg dels segles, s'estengue a altres cultures. Encara que Iran ha sofert la seua quota de destruccio, inclosa la decisio d' Alexandre el Gran de cremar Perepolis , n'hi ha prou restes per fer una imatge de l'arquitectura classica.

Els aquemenides construien a gran escala. Els artistes i els materials que empraven els dugueren de quasi tots els territoris del que llavors era l'estat mes gran del mon. Pasargada estableix la norma: la ciutat es presentava en un ampli parc amb ponts, jardins, columnates, palaus i pavellons de columnes obertes. Pasargada, Susa i Persepolis expressaven l'autoritat del rei de reis i la gran extensio de la frontera imperial.

Amb els parts i sassanides aparegueren noves formes. Innovacions com l'enorme volta de cano, cambres, doms de maconeria solida i altes columnes. Aquesta influencia es mantindria en els anys seguents. Per exemple, la redonesa de la ciutat de Bagdad en l'abassida apunta als seus precedents perses, com Firouzabad a Fars. Al-Mansur contracta dos dissenyadors per planificar el disseny de la ciutat: Naubakht, antic persa zoroastria, que tambe determina que la data de la fundacio de la ciutat ha de ser astrologicament significativa, i Mashallah ibn Athari, un antic jueu de Khorasan .

Altra arquitectura preislamica es la Ciutadella de Bam (enllac ). Era la major construccio de tova del mon. Bam es una ciutat de la provincia de Kerman, al sud-est de l'Iran. L'enorme ciutadella, situada en la ruta de la seda, s'alca abans del 500 ae i continua habitada fins al 1850. ^[12]

Les ruines de Persepolis , Ctesifont , Jiroft, Sialk, Pasargada , Firouzabad i Arg-e Bam ^[13] ens donen una idea llunyana de les contribucions perses a l'edificacio.

• 
  Dej-i Shaapour-khaast
• 
  Fortalesa sassanida en Derbent (Russia)
• 
  Pasargada
• 
  Arg-e Bam

Arquitectura islamica de Persia [ modifica ]

La caiguda de l'Imperi persa a la invasio de les forces islamiques dugue a la creacio de notables edificis religiosos a l'Iran. Arts com la cal·ligrafia, estucs, el treball del mirall i els mosaics es vincularen estretament a l'arquitectura a l'Iran en la nova era. Les excavacions arqueologiques han proporcionat molta evidencia que recolza l'impacte de l'arquitectura sassanida en l'arquitectura del mon islamic.

Molts experts creuen que el periode d'arquitectura persa del s. XV al XVII es el cim de l'era postislamica. Diverses estructures com mesquites, mausoleus, basars, ponts i palaus han sobreviscut d'aquest periode. ^{[14] [15]}

Safavid Isfahan tracta d'aconseguir grandesa en l'escala (d' Isfahan Naghsh-i Jahan Square es la segona placa mes gran al mon), sabent com construir edificis alts, amb amplis espais interiors. ^[16] La qualitat dels ornaments, pero, era menor en comparacio dels dels segles  xiv i xv . Un altre aspecte d'aquesta arquitectura es l'harmonia amb la gent, el seu entorn i les seues creences. Alhora, hi ha regles estrictes que s'apliquen per dirigir aquest tipus d'arquitectura islamica. Les grans mesquites de Khorasan , Isfahan , Tabriz i Amol , cadascuna utilitza geometria, materials i metodes de construccio locals per expressar l'ordre, l'harmonia i la unitat de l'arquitectura islamica. Quan s'examinen els principals monuments de l'arquitectura persa islamica s'hi revelen relacions geometriques complexes, una jerarquia estudiada de forma i adorns i grans profunditats de significat simbolic. En paraules d'Arthur U. Papa, que ha estudiat extensament edificis antics perses i islamics:

"L'impacte significatiu de l'arquitectura persa es versatil. No insuportable, sino digne, magnific i impressionant."

Referencies [ modifica ]