Arquebisbat d'Asuncion
|
|
 | | La catedral d'Asuncion
|
|
|
|
|
|
 Paraguai
|
| Departament Central
i el
Districte capital de Paraguai
|
|
|
| Parroquies
| 76
|
|---|
| Conte la subdivisio
| Benjamin Aceval
,
Caacupe
,
Carapegua
,
Ciudad del Este
,
Concepcion
,
Coronel Oviedo
,
Encarnacion
,
San Juan Bautista de las Misiones
,
San Lorenzo
,
San Pedro
,
Villarrica del Espiritu Santo
|
|---|
|
| Poblacio
| 1.927.010
(2018)
 (746,32
hab./km²
)
|
|---|
| Llengua utilitzada
| castella
|
|---|
| Religio
| roma
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 2.582 km²
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| Creacio
| 1 de juliol de
1547
|
|---|
| Catedral
| Assumpcio de la Mare de Deu
|
|---|
|
| •
Arquebisbe
metropolita
| Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid
,
S.D.B.
|
|---|
|
|
| Lloc web
| arzobispado.org.py
|
|---|
L'
arquebisbat d'Asuncion
(
espanyol
:
Arquidiocesis de Asuncion
;
llati
:
Archidioecesis Sanctissimae Assumptionis
) es una
seu
metropolitana
de l'
Esglesia catolica
. El
2012
tenia 1.585.000 batejats d'un total de 1.750.000 habitants. Actualment
[
Quan?
]
esta regida per l'
arquebisbe
Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid
,
S.D.B.
L'arxidiocesi compren el
Departament Central
i el
Districte capital de Paraguai
amb seu a la ciutat d'
Asuncion
, capital de
Paraguai
, on hi ha la
catedral de l'Assumpcio de la Mare de Deu
. El territori s'esten sobre 2.582 km² i esta dividit en 76
parroquies
.
La
provincia eclesiastica
d'Asuncion, instituida el
1929
, te com a
sufraganies
totes les diocesis del
Paraguai
.
La diocesi del Paraguai va ser erigida l'1 de juliol de
1547
i va prendre el territori del bisbat de
Cusco
(avui arxidiocesi). Originariament era
sufragania
de l'
arquebisbat de Lima
. El 20 de juliol de
1609
passa a formar part de la
provincia eclesiastica
de l'arquebisbat de La Plata o Charcas (avui
arquebisbat de Sucre
)
El 6 d'abril de
1620
cedi una porcio del territori al bisbat de
Buenos Aires
(avui arxidiocesi). El 5 de marc de
1865
va esdevenir sufragania de l'arquebisbat de Buenos Aires.
El 21 de desembre de
1868
el bisbe
Manuel Antonio Palacios
va ser afusellat acusat d'alta traicio contra el
president
Francisco Solano Lopez
sobre la base de les confessions extretes sota
tortura
d'alguns conspiradors.
[1]
L'1 de maig de
1929
, en virtut de la
butlla
Universi Dominici
del papa
Pius XI
, cedi noves porcions de territori als nous bisbats de Concepcion i Chaco (avui Bisbat de Concepcion a Paraguay) i de Villarica (avui
Bisbat de Villarrica del Espiritu Santo
). Aleshores va ser elevada al rang d'
arxidiocesi
metropolitana
amb el nom actual.
El 19 de gener de
1957
, el 2 d'agost de
1960
i el 18 de maig de
2000
va cedir noves porcions de territori per tal al
bisbat de San Juan Bautista de las Misiones
, de la
prelatura territorial
de
Caacupe
(avui diocesi) i del
bisbat de San Lorenzo
.
El maig de
1988
va rebre la visita del papa
Joan Pau II
; i el juliol de
2015
del
papa Francesc
.
Cronologia episcopal
[
modifica
]
- Juan de los Barrios,
O.F.M.
† (1 de juliol de
1547
- 2 d'abril de
1552
nomenat bisbe de
Santa Marta
)
- Pedro de la Torre, O.F.M. † (27 d'agost de
1554
-
1573
mort)
- Alfonso Guerra,
O.P.
† (6 de febrer de
1579
- 17 de marc de
1592
nomenat bisbe de
Michoacan
)
- Baltasar de Cobarrubias y Munoz,
O.S.A.
† (10 de setembre de
1601
- 13 de gener de
1603
nomenat bisbe de
Nueva Caceres
)
[2]
- Martin Ignacio de Loyola † (19 de novembre de
1601
-
1605
mort)
- Reginaldo de Lizarraga, O.P. † (20 de juliol de
1609
- 10 de novembre de
1609
mort)
- Lorenzo Perez de Grado † (16 de setembre de
1615
- 18 de marc de
1619
nomenat bisbe de
Cusco
)
- Tomas de la Torre Gibaja, O.P. † (30 de marc de
1620
- 11 de desembre de
1628
nomenat bisbe de
Cordoba
)
- Cristobal de Aresti Martinez de Aguilar,
O.S.B.
† (12 de febrer de
1629
- 3 de desembre de
1635
nomenat bisbe de
Buenos Aires
)
- Francisco de la Serna, O.S.A. † (17 de desembre de
1635
- 25 d'agost de
1637
nomenat bisbe de
Popayan
) (bisbe electe)
[3]
- Sede vacante (1637-1640)
- Bernardino de Cardenas Ponce, O.F.M. † (10 d'agost de
1640
-
1666
nomenat bisbe de
La Paz
)
- Gabriel de Guillestegui, O.F.M. † (
1669
-
1671
nomenat bisbe de
La Paz
)
- Faustino de Casas,
O. de M.
† (
1676
- 3 d'agost de
1686
mort)
- Sebastian de Pastrana, O. de M. † (25 de juny de
1687
- 4 de novembre de
1700
mort) (bisbe electe)
- Pedro Diaz Durana y Uriarte † (
1702
-
1718
mort) (bisbe electe)
- Martin de Sarricolea y Olea † (
1718
-
1723
? mort) (bisbe electe)
- Jose de Palos, O.F.M. † (
1724
- 7 d'abril de
1738
mort)
- Jose Cayetano Paravicino, O.F.M. † (16 de novembre de
1738
- 4 de setembre de
1747
nomenat bisbe de
Trujillo
)
- Manuel Antonio de la Torre † (23 de marc de
1756
- 14 de juny de
1762
nomenat bisbe de
Buenos Aires
)
- Manuel Lopez de Espinosa † (20 de desembre de
1762
-
1772
mort)
- Juan Jose de Priego y Caro, O.P. † (14 de desembre de
1772
-
1779
mort)
- Luis Velasco y Maeda, O.F.M. † (12 de juliol de
1779
- 15 de juny de
1792
mort)
- Nicolas Videla del Pino † (9 d'agost de
1802
- 23 de marc de
1807
nomenat bisbe de
Salta
)
- Pedro Garcia Panes, O.F.M. † (23 de marc de
1807
- 13 d'octubre de
1838
mort)
- Basilio Antonio Lopez, O.F.M. † (22 de juliol de
1844
- 16 de gener de
1859
mort)
- Gregorio Urbieta † (23 de marc de
1860
- 17 de gener de
1865
mort)
- Manuel Antonio Palacios † (31 de gener de
1865
- 21 de desembre de
1868
mort)
- Pedro Juan Aponte † (24 de juliol de
1879
- 14 de setembre de
1891
mort)
- Sinforiano Bogarin † (21 de setembre de
1894
- 25 de febrer de
1949
mort)
- Juan Jose Anibal Mena Porta † (25 de febrer de
1949
- 16 de juny de
1970
jubilat)
- Ismael Blas Rolon Silvero,
S.D.B.
† (16 de juny de
1970
- 20 de maig de
1989
jubilat)
- Felipe Santiago Benitez Avalos † (20 de maig de
1989
- 15 de juny de
2002
jubilat)
- Eustaquio Pastor Cuquejo Verga
,
C.SS.R.
(15 de juny de
2002
- 6 de novembre de
2014
jubilat)
- Edmundo Ponziano Valenzuela Mellid
, S.D.B., (6 de novembre de
2014
- 17 de febrer de
2022
jubilat)
- Adalberto Martinez Flores
, des del 17 de febrer de
2022
Estadistiques
[
modifica
]
A finals del 2012, la diocesi tenia 1.585.000 batejats sobre una poblacio de 1.750.000 persones, equivalent al 90,6% del total.
| any
|
poblacio
|
sacerdots
|
diaques
|
religiosos
|
parroquies
|
| batejats
|
total
|
%
|
total
|
clergat
secular
|
clergat
regular
|
batejats por
sacerdot
|
homes
|
dones
|
|
| 1950
|
695.000
|
700.000
|
99,3
|
114
|
44
|
70
|
6.096
|
|
70
|
180
|
44
|
| 1959
|
686.000
|
712.000
|
96,3
|
148
|
73
|
75
|
4.635
|
|
112
|
293
|
48
|
| 1966
|
501.880
|
550.880
|
91,1
|
205
|
77
|
128
|
2.448
|
|
125
|
310
|
49
|
| 1968
|
501.880
|
550.880
|
91,1
|
86
|
86
|
|
5.835
|
|
|
|
48
|
| 1976
|
672.165
|
746.850
|
90,0
|
185
|
71
|
114
|
3.633
|
|
212
|
409
|
69
|
| 1980
|
735.764
|
817.516
|
90,0
|
203
|
63
|
140
|
3.624
|
|
209
|
460
|
66
|
| 1990
|
1.164.318
|
1.293.687
|
90,0
|
239
|
74
|
165
|
4.871
|
|
332
|
572
|
79
|
| 1999
|
919.000
|
1.483.000
|
62,0
|
101
|
71
|
30
|
9.099
|
45
|
213
|
568
|
73
|
| 2000
|
1.100.000
|
1.348.951
|
81,5
|
120
|
53
|
67
|
9.166
|
34
|
398
|
647
|
60
|
| 2001
|
774.000
|
1.602.173
|
48,3
|
354
|
136
|
218
|
2.186
|
51
|
456
|
1.386
|
73
|
| 2002
|
1.365.000
|
2.825.000
|
48,3
|
359
|
141
|
218
|
3.802
|
51
|
465
|
1.438
|
83
|
| 2003
|
1.350.000
|
1.500.000
|
90,0
|
676
|
139
|
537
|
1.997
|
51
|
726
|
1.423
|
72
|
| 2004
|
1.350.000
|
1.500.000
|
90,0
|
661
|
124
|
537
|
2.042
|
57
|
679
|
1.423
|
72
|
| 2006
|
1.419.000
|
1.577.000
|
90,0
|
665
|
128
|
537
|
2.133
|
64
|
782
|
1.447
|
64
|
| 2012
|
1.585.000
|
1.750.000
|
90,6
|
231
|
61
|
170
|
6.861
|
65
|
408
|
485
|
76
|
- ↑
Homenajes y “homenajes”
[
Enllac no actiu
]
, ABC, 2 de novembre de 2008
- ↑
Rafael Lazcano
,
Episcopologio agustiniano
. Agustiniana, Guadarrama (Madrid), 2014, vol. I, 554-558.
- ↑
Lazcano,
o.c
, vol. I, p. 558-561.
Bibliografia
[
modifica
]