L'
arpa
es un
instrument de corda
pincada, composta per un marc ressonant i una serie variable de cordes tensades entre la seccio inferior i la superior. Les cordes poden ser pincades amb els dits, les ungles o amb un plectre.
Mecanisme i funcionament
[
modifica
]
Les arpes son essencialment triangulars i estan fetes principalment de
fusta
. Les cordes estan fetes de
tripa
o filferro, sovint reemplacades en el dia modern per
nilo
o
metall
. L'extrem superior de cada corda esta assegurada a la barra o al coll, on cadascun tindra una clavilla d'ajust o un dispositiu similar per ajustar el to. Des del
travesser
, la corda es desplaca cap a la taula de ressonancia del cos de ressonancia, on s'adquireix amb un nus; En les arpes modernes, el forat de la corda esta protegit per limitar el desgast de la fusta. Es la distancia entre la clavilla d'ajust i la taula de ressonancia, aixi com la tensio i el pes de la corda, que decideixen el tret de la corda. El cos es buit, i quan es talla una corda tensa, el cos ressona i projecta el so.
El costat mes llarg de l'arpa s'anomena
columna
o pilar, encara que algunes arpes antigues, com una arpa d'arc, no tenen pilar. En la majoria de les arpes, l'unic proposit del pilar es sostenir el coll contra la gran tensio de les cordes. En les arpes que tenen
pedals
(en gran part, l'arpa de concert moderna), el pilar es una columna buida i tanca les barres que ajusten les notes, que es toquen prement els pedals a la base de l'instrument.
En les arpes de disseny anterior, cada corda nomes pot reproduir una sola nota sense retorcar. En molts casos aixo vol dir que tal arpa nomes es pot afinar en una clau alhora i s'ha de tornar a afinar manualment per tocar en una altra clau. Diversos remeis a aquesta limitacio van evolucionar: l'addicio de cordes addicionals per a cobrir notes cromatiques (de vegades en fileres separades o inclinades diferents de la fila principal de cordes), a mes de petites palanques a la barra transversal que, quan s'activa, eleven el talli d'una corda per un establir l'interval (normalment un semito), o l'us de
pedals
a la base de l'instrument que canvien el to d'una cadena quan es pressiona amb el peu. Aquestes solucions augmenten la versatilitat d'un arpa a costa d'afegir complexitat, pes i preu.
Arpa en un mural egipci
Les primeres arpes i
lires
foren trobades a
Sumer
el 3500 aC,
[2]
i diverses arpes foren trobades en llocs d'enterrament i tombes reals a
Ur
.
[3]
L'arpa que s'estudia actualment als conservatoris es fruit d'un llarg proces d'innovacio que comenca al final del segle
xvii
. Fins aleshores existien diversos tipus d'arpes segons cada regio d'Europa que seguiran pervivint amb mes o menys fortuna a la musica popular. Aquestes arpes tenien el problema que no es podia tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades.
El comencament del sistema mes reeixit es troba al
Tirol
austriac a finals del segle
xvii
, consistia en uns ganxos que en ser accionats manualment escurcaven la longitud de la corda un semito, pero no totes les cordes disposaven d'aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d'aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.
Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolupa connectant aquests ganxos a uns pedals que s'accionaven amb els peus, deixant les mans lliures al music. Una arpa alemanya conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brussel·les sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA. Diversos fabricants tingueren gran interes per a solucionar el problema diatonic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain.
Jacob Hochbrucker
, nascut a Donauworth a Bavaria, fabrica una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL i LA que despres perfecciona ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatonica.
[4]
Aixi se'l considera el pare de l'arpa d'un moviment.
Cap al 1740 s'introdueix l'arpa de pedals a Paris segurament a traves de l'alemany Stecht o l'alsacia Phillip Mayer. A la Encyclopedie ja es presenta aquest instrument. Abans de la
Revolucio Francesa
els fabricants d'arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d'ells fou doblar el mecanisme i tambe el nombre de pedals, 14 en total. Afortunadament no arriba a prosperar.
Sebastian Erard fou un altre fabricant de clavecins i pianofortes que pensa a millorar el fragil mecanisme Cousineau, que amb el seu sistema de ganxos trencava les cordes frequentment.
El 1792 Erard patenta una arpa amb un sistema de forquetes, que es el que s'utilitza avui en dia. Erard substitueix el ganxo per un disc amb dues prolongacions en forma de forca que "trepitja" la corda escurcant-la un semito. Despres d'una estada a Londres, el 1796 torna a Paris i treballa en el problema de doblar el mecanisme sense doblar el nombre de pedals, finalment el 1810 patenta el seu mecanisme de double action gracies al qual es pot tocar l'arpa en totes les tonalitats i fins i tot adquirint mes possibilitats harmoniques que el piano, l'arpa te 31 sons en una escala front als 20 del piano.
El 1831 mor Sebastian Erard, el seu nebot
Erard
continuara el negoci patentant el 1836 el model Gotic que han utilitzat els arpistes fins als nostres dies, el Conservatori de Barcelona conserva una d'aquestes arpes encara en us.
Arpistes destacats
[
modifica
]
Bibliografia recomanada
[
modifica
]
- DU CREST, Stephanie-Felicite, Contesse de Genlis (1974):
Nouvelle Methode pour aprendre a jouer de la harpe.
Reimpressio facsimil de l'edicio de Paris de 1811. Minkoff Reprint, Ginebra.
- Diego Fernandez de Huete
(1702):
Compendio Numeroso de cifras Armonicas para Harpa de una orden, de dos ordenes y de organo. Primera parte,
Madrid.
- FERNANDEZ DE HUETE, Diego (1704):
Compendio Numeroso de cifras Armonicas para Harpa de una orden, de dos ordenes y de organo. Segunda parte
, Madrid.
- FRANCO-LAO, Meri (1980):
Musica Bruja, La Mujer en la Musica
. Icaria Editorial S.A. Barcelona
- RENIE, Henriette
(1946):
Methode Complete de Harpe
. Alphonse Leduc, Paris.
- RENSCH, Roslyn (1969):
The Harp, Its History, Technique and Repertoire
. Gerald Duckworth & Co. Ltd. Londres.
- RENSCH, Roslyn (1989):
Harps and harpists
. Gerald Duckworth & Co. Ltd. Londres.
- Lucas RUIZ DE RIBAYAZ
, (1677):
Luz y Norte Musical para caminar por las Cifras de la Guitarra Espanola y Arpa, taner, y cantar a compas por canto de Organo; y breue explicacion del Arte, con preceptos faciles, indubitables, y explicados con claras reglas por teorica, y practica
. Madrid.
- The Lyon & Healy Harp (1979).
Facsimil del Llibre de 1899 en celebracio del 90 aniversari de la marca
. Lyon & Healy, Xicago.
- ZINGUEL, Hans Joachim (1967):
Neue Harfenlehre
. Friedrich Hofmeister, Leipzig.
Viccionari