El terme aristocracia es refereix a la forma de govern en que el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat. ^[1] Etimologicament deriva de les paraules gregues aristos , "millor" i kratein "domini". Avui dia, aquest terme defineix la forma de govern en que el poder es ostentat per una elit tancada, un grup social minoritari o privilegiat economicament o per rao del seu llinatge, intel·ligencia o nivell cultural.

Historia del terme [ modifica ]

El concepte aristocracia va sorgir a l' antiga Grecia per referir-se al grup de ciutadans joves que encapcalaven els exercits aixecant llurs espases. Ates que el coratge militar era un valor estimat de l'Antiga Grecia, els exercits eren encapcalats pels "millors". Plato als seus escrits usa el terme assimilant els millors als filosofs i proposant una republica ideal governada per la rao .

Despres el terme va passar a l' alta edat mitjana per referir-se a la classe social latifundista i guerrera i que transmetia la pertinencia a l'aristocracia de pares a fills de manera hereditaria. Mes endavant, als inicis de baixa edat mitjana , va autojustificar-se com a classe dirigent institucionalitzant i posant per escrit una serie de privilegis que els diferenciaven de la resta de la societat: fou llavors quan es va crear la categoria juridica de la noblesa , ^[1] terme que assumia tambe el concepte d'aristocracia.

Posteriorment els grups nobiliaris van comencar a compartir l'acces al poder politic i economic amb les classes ascendents del mon urba que s'havien enriquit gracies al comerc, i amb les quals es van fusionar sovint creant noves families amb els privilegis nobles dels uns i els diners dels altres. De totes maneres a llavors el terme aristocracia es va mantenir nomes per designar la mes alta noblesa. ^[1]

Una de les causes de la Revolucio Francesa va ser la idea que l'aristocracia ja no representava a les "millors" persones de la societat. L'exercit havia estat modernitzat per Lluis XVI de Franca i els aristocrates ja no l'encapcalaven, sino que dirigien els seus moviments a distancia. Els aristocrates havien aconseguit el seu estatus per naixement i no pas per merit, i aixo era considerat un insult a la nova burgesia i a les noves formes liberals. El terme, per tant, va comencar a ser un simbol d'aquelles persones que reclamaven privilegis i luxes basats per haver nascut en una familia privilegiada o noble i no pels seus merits individuals.

Referencies [ modifica ]

Viccionari