Ardabil
(persa i azeri: ??????,
Ardebil
; turc,
Erdebil
; antic persa:
Artavil
que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni
Artavet
i
Artavel
) es una ciutat de l'
Iran
, capital de la
provincia d'Ardabil
. Te una poblacio de 340.386 habitants, de majoria
azeris
.
La ciutat es famosa per les seves estores (les mes classiques de Persia) i la seda. Hi ha la tomba del xeic
Safi ad-Din
, eponim dels
safavides
, considerada
Patrimoni de la Humanitat
. Esta situada a 35 km de la frontera de l'
Azerbaidjan
a 1.263 metres d'altura, en una plana al peu de la muntanya
Sabalan
o Savalan (arab Sablan) de 4.811 metres; te la
mar Caspia
a 70 km. El clima es fred fins i tot a l'estiu i la zona se semiarida. La pluja es de 380 mm/any. Per la part sud de la vila passa el riu Balikhlu o Baliksu (tambe ?ay; el nom vol dir "Riu amb molts peixos) afluent del
Karasu
.
La ciutat disposa de diverses universitats: Universitat de Ciencies Mediques, Universitat Mohaghegh Ardabili, Universitat Islamica Azad; Universitat Payam Noor, i Universitat Soureh. L'aeroport d'Ardabil es del tipus public regional; el seu codi IATA es ADU, i el codi ICAO es OITL.
Segles VII a XIV
[
modifica
]
La historia anterior als musulmans es desconeguda, ja que la ciutat no s'esmenta abans de la conquesta arab (si que s'esmenta a l'Avesta la regio de la muntanya Savalan). Els arabs l'anomenen Ardabil, Ardubil
[1]
i Ardawil.
[2]
Firdawsi i Yakut atribueixen la seva fundacio al sassanida
Peroz I
i s'hauria anomenat Badan Peroz o Badhan Fayruz. L'historiador al-Kazwini diu que fou fundada abans dels sassanides.
Peroz l'hauria fet residencia d'un
marzban
o governador provincial (persa: ??????) amb autoritat a l'Azerbaidjan. Un
marzban
efectivament hi residia a la conquesta arab, quan fou obtinguda per tractat.
[3]
Era la principal ciutat de la zona. Un governador arab, al-Ashath, hi va establir la seva residencia en temps del califa
Ali ben Abi Talib
. La residencia dels governadors va oscil·lar amb
Maragha
. El
730
fou ocupada temporalment pels
khazars
que van arribar fins al Diyar Bakr i la Djazira fins que el princep omeia Maslama ibn Abd al-Malik els va poder rebutjar.
Al final del periode omeia s'esmenta una certa activitat kharigita. Fou un dels centres afectats per la revolta de
Babak
i una de les bases des dels que aquest fou combatut per Afshin al-Sadj i Bogha al-Kabir, fins a la derrota final el 839; fou despres governada per Abd Allah ibn Abd al-Rahman que la va defensar contra el rebel governador de l'Azerbaidjan Munkadjur al-Usrusani un parent d'Afshin. Posteriorment va ser part del territori dels
sadjides
i al segle
x
fou la seva residencia (Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad, emir del 901 al 928, la va fer la seva capital, i s'hi va traslladar des de Maragha). Els "rus" hi van fer alguna incursio a la primera meitat del segle
x
. La primera moneda que porta el nom de la ciutat esta datada el
899
. Un exercit del califa dirigit pel general Munis es va presentar a la rodalia d'Ardabil el 919/920 i va derrotar el sadjida Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad i el va fer presoner pero tres anys despres fou restaurat; el seu successor quan va morir el 928 (en lluita contra els carmates) fou un nebot, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin, que fou assassinat per un dels seus esclaus a Ardabil. Llavors la major part de l'Azerbaidjan va passar a domini de la dinastia daylamita dels musafarides. Despres del 937/938 la possessio de la ciutat fou disputada entre el kurd Daysam ibn Ibrahim, antic servidor dels sadjides, i el daylamita de Gilan Lashkari ibn Mardi, un seguidor del ziyarid Wushmgir. La ciutat fou partidaria de Daysam ibn Ibrahim contra Marzuban, i per aixo segurament es van enderrocar les muralles, cosa que de retruc va provocar la seva decadencia al llarg del segle
x
(mentre pujava Tauris o
Tabriz
). El 941/942 el musafarida Marzuban ibn Muhammad ibn Musafar se'n va assegurar el domini igual que el de Tabriz (Tauris) i Ardabil fou la seva capital fins que va morir el 957/958; les muralles foren desmantellades el 942 pels mateixos habitants inclos els rics i els notables, pero per ordre de l'emir. El 943/944 els rus van baixar per la costa arribant al Mughan i Arran, i van saquejar la ciutat musafarida de Bardhaa i potser van arribar fins a Ardabil (a un parell de dies de marxa des de la mar Caspia).
El 1209 Ardab?l fou saquejada pels georgians i es diu que van matar dotze mil residents. Yakut la va visitar el 1220 just abans de ser saquejada pels mongols i sembla que s'havia recuperat i prosperava. Va ser conquerida pels mongols el
1220
. Els habitants foren massacrats, aixi com els dels llogarets propers; la ciutat va quedar en ruines i durant dos-cents anys no se'n torna a parlar. Al final del segle
xiii
s'hi va establir el xeic Safi Al-Din Ishak (el fundador de la confraria sufita origen dels safavides) i fou el centre de l'orde dels sufis.
Periode timurida
[
modifica
]
Tamerla va passar per Ardebil el 1395 durant la lluita contra els
kara koyunlu
de
Kara Yusuf
. Hi va tornar el 1396 passant d'alli a
Sultaniya
. El 1399 quan anava cap a l'
Araxes
, Tamerla va passar per Kara Derra i Ardebil, amb una parada per una gran cacera a les planes de
Mughan
.
[4]
Hi va estar per darrera vegada el 1404 nomes per unes hores, per anar despres a
Kazwin
, de manera que el princep
Abu Bakr ibn Miran Xah
que el va anar a buscar alli per retre-li homenatge, ja no el va trobar i va haver d'anar a Kazwin.
[5]
Quan els timurides van perdre l'
Azerbaidjan
a mans de Kara Yusuf Kara Koyunlu, l'amir
Bistam Jagir
es va apoderar de la zona i hi va establir el seu
kixlak
o campament de hivern.
[6]
Despres d'ocupar
Tabriz
, Bistam la va abandonar i va retornar a Ardebil.
[7]
A meitat d'octubre de 1407
Abu Bakr ibn Miran Xah
, que havia tornat a Sultaniya, va fer una incursio en dos dies fins a Ardebil l'entorn de la qual va saquejar i va fer un boti considerable.
[8]
El 1408 Bistam Jagir i el seu germa Masum van sortir d'Ardebil amb les seves forces i es van dirigir cap a
Sultaniya
que van ocupar, en aquest moment com aliats a Kara Yusuf.
[9]
El 1409, Bistam, derrotat a
Isfahan
, va nomenar governador de la ciutat de Sultaniya al seu germa Masum i ell mateix va retornar al seu feu d'Ardebil.
[10]
Kara Yusuf va encarregar al seu fill
Xah Muhammad
ocupar Ardebil (1410) pero aquest va deixar la zona el 1411 per anar a conquerir
Bagdad
.
[11]
Kara Yusuf va enviar tropes a Ardebil, pero no van poder vencer la resistencia dels fills de Bistam Jagir, deixats a la ciutat per encarregar-se de la defensa mentre ell tornava a Sultaniya .
[12]
Muhammad ibn Mansur, nebot de Bistam Jagir (fill de Mansur Jagir, germa de Bistam) fou capturat i va quedar presoner dels Kara Koyunlu a Tabriz. Alli es va fer amic de Kara Yusuf que el 1413 el va alliberar i li va concedir en feu (
syourgal
) els districtes d'Ardebil i Khalkhal, ja conquerits. Pero quan Muhammad ibn Mansur va poder tornar a la regio d'Ardebil no va tardar en revoltar-se contra Kara Yusuf. El
8 d'agost
de
1413
el cap kara koyunlu va fer arrestar a Khoja Jamal al-Din Safawi al que va tancar a la fortalesa de Farrukh no gaire lluny d'Ardebil.
[13]
El 1415 Masum Jagir, germa de Bistam Jagir, va anar a la ciutat de Bistam (al
Gurgan
) per homenatjar a
Xah Rukh
i per informar que Kara Yusuf estava acampat prop de
Tabriz
.
[14]
El
1499
un seu descendent de xeic Safi Al-Din Ishak, de nom Ismail, va tornar a Ardabil del seu exili a
Lahidjan
al
Gilan
i va fundar la dinastia safavida, sent poc despres coronat com a xa (
1501
). Poc despres (1503/1504) la capital es va traslladar a Tabriz (capturada al princep ak koyunlu Alwand) pero Ardabil va esdevenir la necropolis de la dinastia. El 1514, despres de la greu derrota persa de Caldiran, la capital va passar a Qazwin. Fou visitada per Pietro della Valle el
1619
, per Adam Odelarius el
1637
, per J. B. Tavernier (vers 1650), per Jan Struya (1671) i per Corneille Le Brun el
1703
. Va tenir com a governador entre 1549 i 1562 a Sam Muhammad, germa de Tahmasp I. A partir del 1656/1657 va esdevenir kassa o territori de la corona.
Segles XVIII a XXI
[
modifica
]
Va restar en mans safavides fins vers el
1723
quan fou ocupada pels otomans pero
Nadir Shah
la va recuperar al cap de poc (
1730
) i fou coronat xa a
Mughan
, prop d'Ardabil, el
1736
. Els otomans hi van fer un cens i una estadistica de les terres que es conserva. Vers el
1808
, en temps de Napoleo, el general Gardanne va crear les fortificacions i va fer construir les muralles i el princep Abbas Mirza (fill de Fath Ali Shah) fou governador provincial i hi va establir la seva residencia i cort. El
1821
fou visitada per James Morier que estimava la seva poblacio en quatre mil habitants. El
1827
, ocupada temporalment pels russos, la biblioteca del mausoleu del xeic i alguns objectes d'art foren portats a
Sant Petersburg
. Durant la revolucio constitucional la ciutat fou ocupada pel general Rahim Khan que proposava restaurar al tron al deposat Muhammad Ali Shah Qadjar (xa 1907-1909); aquest i altres incidents van motivar l'ocupacio russa de l'Azerbaidjan que va durar fins al 1917 quan Kerensky va ordenar la retirada sense condicions.
Mahmud Ahmadinejad
, president de l'Iran, fou governador d'Ardabil de
1993
a
1997
.
El Museu d'Ardabil
- El complex del xeic
Safi al-Din Ardabili
esta format per diverses parts:
- El mausoleu del xeic i del xa Ismail
Tour virtual
- Chini Khaneh (Casa dels Chini)
- Mesquita Jannat Sara (Casa del Paradis)
- Khanaqah (la casa dels dervixos)
- Cheragh Khaneh (Casa de les llums)
- Shahid khaneh (Casa dels martirs)
- Chelleh Khaneh (Casa del sacrifici on els devots es flagel·len)
Aquest complex monumental fou considerat
Patrimoni de la Humanitat
per la
Unesco
el
2010
.
Altres monuments i llocs
[
modifica
]
- Mesquita Masjid Jameh (ruines)
- Mesquita Mirza Ali Akbar (periode qajar)
- Bazar safavida
- Ponts: Pol-e Gilandeh, Pol-e Nayer, Pol-e Haft Cheshmeh
, Pol-e Panj Cheshmeh i Pol-e She Cheshmeh
- Mausoleu d'Imamzadeh Saleh (segle XVIII)
- Esglesia de Santa Maria (armenia ortodoxa)
- Mausoleu del xeic Jebra'il, a 2 km al nord
- Vell Bazar
- Altres mesquites i ponts
- Tombes a Ardabil i altres poblets
- Aigues minerals de Beele-Darreh, Sar'eyn, Sardabeh i Bushlu
- Llacs: Ne'or (a 48 km, superficie 2,1 km², profunditat 3 metres), Shorabil (al sud, superficie 640.000 m2), Shur Gel, Nou Shahr i Alucheh
Mausoleu del xeic
Safi-ad-Din-e-Ardabili
, considerat
Patrimoni de la Humanitat
- Abdolkarim Mousavi Ardabili
- Ali Meshkini.
- Rahim Moazzen Zadeh Ardabili
- Safi al-Din Ardabili
- Sadegh Khalkhali
- Abdollah Movahed, lluita
- Ali Daei, futbolista
- Hossein Reza Zadeh, saltador
- Mojtaba Jabari, futbolista
- Yadollah Akbari, futbolista
- Yahya Golmohammadi, futbolista
- Akbar Abdi, actor
- Ali salimi, music i compositor
- Aref (Aref Arefkia), cantant pop
- Nasrollah Nasehpur, cantant classic
- Rasul Mollagholipur, director de cine
- Rubabe Muradova, cantant d'opera
- Al-Djarrah ibn Abdullah
- Elahi Ardabili
- Lotfi A. Zadeh
- Mehriban Aliyeva (esposa del president de l'Azerbaidjan Ilham Aliyev), ambaixadora de la UNESCO
Poetes i escriptors
[
modifica
]
- Baba Safari, historiador
- Beiza Ardabili, poeta
- Ibne Bazzaz, biograf
[15]
- Madina Gulgun, poeta
- Mir Jalal Pashayev, escriptor
- Sadrol Mamalek Ardabili, escriptor
- Shams Attar Ardabili, poeta
- Babak
Khorramdin, revolucionari i reformador.
- Bahram Ardabili i Roham Ardabili, herois del Shahnameh (Llibre dels reis)
- Haj Baba Khan-e- Ardabili, heroi de la revolucio constitucional
- Ismail I, fundador de la dinastia safavida
- Jafar Pishevari
, fundador i president del Govern Popular de l'Azerbaidjan sota influencia de la Unio Sovietica, al final de la II Guerra Mundial
- Rahman Dadman, ministre
- Sayyid Hossein Ardabili, revolucionari del moviment constitucional
L'economia es basa en l'agricultura i el turisme; hi ha alguna industria menor. El govern va anunciar el
2006
l'establiment d'una gran factoria textil (la mes gran de l'Orient Mitja)
[16]
- ↑
Al-Samani
- ↑
al
Hudud al-alam
- ↑
al-Baladhuri
- ↑
Yazdi Sharaf al-Din Ali,
Zafarnama
, Trad. al frances de Petis de la Croix sota el titol “
Histoire de Timur Bec
”, V, 3
- ↑
Ibid, VI, 18, 19
- ↑
Manuscrit persa
Matla-assadein ou-madjma albahrein
, a
Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme
(volum 14), accesible a Google books, pag. 266.
- ↑
Ibid, pags 108, 109
- ↑
Ibid, pags 133
- ↑
Ibid, pags 135, 136
- ↑
Ibid, pags 179
- ↑
Ibid, pags 210
- ↑
Ibid, pags 235, 236
- ↑
Ibid, pags 244, 245
- ↑
Ibid, pag 278
- ↑
SAVORY
, ROGER. ≪EBN BAZZAUZ≫. A:
Encyclopedia Iranica
[Consulta: 7 febrer 2008].
Arxivat
2009-05-29 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Huge textile factory, largest in Middle East to become operational in Ardebil
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-25. [Consulta: 10 octubre 2008].
Enllacos externs
[
modifica
]
.