L'
Arc de Triomf de l'Etoile
sovint abreujat simplement com a
arc de triomf
, es a la
placa Charles-de-Gaulle
de
Paris
abans
place de l'Etoile
(en catala, "placa de l'Estrella"), a l'extrem oest de l'
avinguda dels Champs-Elysees
, a 2,2 quilometres de la
placa de la Concorde
. Amb una alcaria de 50 metres i amplaria de 45 metres, es administrat pel
Centre des monuments nationaux
.
La placa de l'
Etoile
forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle
xix
impulsades pel
baro Haussmann
, llavors prefecte del
departament del Sena
. Aquestes avingudes radien en estrella al voltant de la placa, destaquen l'
avinguda de la Grande-Armee
, l'
avinguda de Wagram
i, es clar, l'
avinguda dels Champs-Elysees
. Llambordes de colors diferents dibuixen sobre el terra de la placa dos estels.
L'arc de Triomf vist del cel amb l'oest de Paris de fons
Napoleo
va ordenar la construccio de l'arc el 1806: el seu projecte inicial era de fer-ne el punt de sortida d'una avinguda triomfal travessant sobretot el
Louvre
i la
placa de la Bastilla
.
L'arquitecte
Chalgrin
, encarregat del projecte, es va inspirar en l'
Antiguitat
. Els fonaments van exigir dos anys de taller.
En el moment de les primeres desfetes napoleoniques (Camp de Russia el 1812), la construccio es va interrompre, i despres abandonada durant la Revolucio, abans de ser finalment represa i acabada entre 1832 i 1836, sota
Lluis Felip I
. Els arquitectes Louis-Robert Goust i despres
Huyot
van prendre el relleu sota la direccio d'
Hericart de Thury
.
L'Arc de triomf de l'Etoile es inaugurat el 29 de juliol de 1836 per al sise aniversari de
la Revolucio de Juliol
. Al comencament havia estat prevista una gran desfilada militar en presencia de
Lluis Felip I
. Pero, en ser victima d'un nou
atemptat
el 25 de juny, el president del Consell,
Adolphe Thiers
, convenc el rei d'abstenir-se. La desfilada militar es anul·lada i es reemplacada per un gran banquet ofert pel rei a 300 invitats, mentre que el monument es inaugurat d'amagat per Thiers, a les set del mati.
Un simbol historic
[
modifica
]
L'arc de Triomf vist des de l'
Avinguda dels Camps Elisis
L'Arc de triomf avui forma part dels monuments nacionals amb forta connotacio historica. Als seus peus es troba la
tomba del Soldat desconegut
de la
Primera Guerra Mundial
. La
flama eterna
que hi ha, es amb la de l'
altar de la Patria a Roma
la primera del genere des de l'extincio de la flama de les
Vestals
el 391. Commemora el record dels soldats morts al combat i no s'apaga mai: es revifada cada vespre a les 18:30 per associacions d'antics combatents o de victimes de guerra. D'enca 1923, any de l'encesa de la flama que vigila la tomba del Soldat Desconegut, aquest gest de revifada simbolica ha estat complert cada vespre, fins i tot el 14 de juny de 1940, dia en que l'exercit alemany va entrar a Paris i desfilava per la placa de l'Etoile: aquell dia, la revifada va tindre lloc davant els oficials alemanys que van autoritzar la cerimonia.
L'associacio
La Flamme sous l'Arc de Triomphe
, que reagrupa quaranta-un membres procedents del mon combatent i victimes de guerra, organitza les cerimonies de revifada aixi com les ofrenes florals de les personalitats franceses i estrangeres: hi ha cada dia un o diversos membres del
Comite de la Flamme sous l'Arc de Triomphe
per acollir les associacions que venen successivament revifar la
Flama del Record
.
El febrer de 2008 va ser inaugurada la nova
escenografia
permanent de l'Arc de triomf feta per l'artista
Maurice Benayoun
i a l'arquitecte Christophe Girault. Renovant l'exposicio dels anys 1930, aquesta nova museografia concedeix un lloc destacat al multimedia. Titulada "Entre guerres i pau", proposa una lectura de la historia del monument que te en compte l'evolucio de la seva simbologia fins al periode actual, periode en que els valors del dialeg i de la trobada prenen el relleu a la confrontacio armada. Una presentacio multimedia conta la historia del monument de manera contemporania, interactiva i ludica. Permet descobrir el que hauria pogut ser (els projectes no realitzats), el que ha desaparegut i el que no pot facilment ser vist (la decoracio esculpida).
Paris, vista de dalt de l'Arc de Triomf i a la dreta la
torre Eiffel
. L'edifici negre que sobresurt es la
torre Montparnasse
.
L'arc del triomf de la placa de l'Estrella esta alineat amb l'
Arc de triomphe du Carrousel
, que esta devant del
Louvre
, al
Jardi de les Teuleries
. Despres, a
La Defense
, es va muntar un enorme arc de ciment, anomenat precisament
Gran Arc
, de manera que tambe estigui alineat amb els altres dos. Si una persona es posa davant de l'arc del Louvre mirant cap als jardins es veu que aquest arc emmarca l'arc de la placa de l'Estrella, que alhora emmarca, a dins, l'arc de La Defensa.
Detalls de les escultures
[
modifica
]
- Els quatre grups esculpits mes importants son:
- Sis
baixos relleus
son gravats sobre les quatre cares de l'arc i descriuen escenes de la revolucio i de l'Imperi. Se situen sota els 4 grups aixi com sobre l'arc :
- Les grans
arcades
son realcades amb figures al·legoriques representant personatges de la mitologia romana (per
J. Pradier
).
-
figura al·legorica
-
figura al·legorica
-
figura al·legorica
-
figura al·legorica
- Sobre les cares interiors dels pilars de les grans arcades, hi ha gravat el
noms les grans batalles
de la
Revolucio
i de l'
Imperi
.
Batalles gravades a les grans arcades
A les cares interiors de les petites arcades hi ha gravats els noms de les
personalitats
de la
Revolucio
i de l'
Imperi
. Els noms dels que son morts en combat estan subratllats.
- Quatre baixos relleus se situen sobre el noms de les personalitats de la Revolucio i de l'Imperi. Porten el nom de batalles celebres de la revolucio i de l'Imperi:
- Atributs de les victories del NORD, per
Bosio
. L'escena representa les batalles d'AUSTERLITZ, d'IENA, de FRIEDLAND, d'ULM, de WAGRAM i d'EYLAU.
- Atributs de les victories del SUD, per Gerard. L'escena representa les batalles de MARENGO, de RIVOLI, d'ARCOLE i de LODI.
- Atributs de les victories de l'EST, per Valcher. L'escena representa les batalles d'ALEXANDRIA, de PIRAMIDE, d'ABOUKIR i d'HELIOPOLIS.
- Atributs de les victories de l'OEST, per
J. J. Espercieux
. L'escena representa les batalles de JEMMAPES i de FLEURUS.
-
Atributs de les victories del NORD
-
Atributs de les victories del SUD
-
Atributs de les victories de l'EST
-
Atributs de les victories de l'OEST
AQUI
DESCANSA
UN SOLDAT
FRANCES
MORT
PER LA PATRIA
1914. 1918
La tombe du soldat inconnu
Detall de la tomba
Enllacos externs
[
modifica
]